SIAU – SINDICAT INDEPENDENT, AUTÒNOM I UNITARI

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) vol manifestar públicament la seva més rotunda oposició a l’avantprojecte d’Ordre del conseller d’Educació i Universitats que pretén destruir la xarxa de Centres de Professorat (CEP) de les Illes Balears. Aquesta iniciativa suposa, de facto, el desmantellament dels CEP de Mallorca, que passarien de quatre centres territorials a un únic CEP centralitzat a Palma.

Ens trobam davant una decisió presa d’esquena a la comunitat educativa, sense diàleg, sense informació prèvia ni tan sols al mateix Servei de Formació Permanent, i imposada des d’instàncies superiors amb una opacitat que consideram inacceptable. Aquesta manera de procedir evidencia una política educativa autoritària, improvisada i allunyada de la realitat dels centres.

La supressió dels actuals CEP de Mallorca, que fa més de 35 anys que donen servei de proximitat als centres educatius, suposa un greu retrocés en la qualitat de la formació permanent del professorat. Tal com s’assenyala en les consideracions jurídiques i tècniques analitzades, la centralització en un únic centre provocarà:

• L’allunyament entre l’Administració educativa i els docents.
• La pèrdua de coneixement directe de la realitat específica de cada territori.
• Un empitjorament en la detecció de necessitats formatives.
• Més burocràcia i alentiment en la presa de decisions.
• Un greuge comparatiu clar entre Mallorca i la resta d’illes, que mantindran un model de proximitat.

Mentre a Menorca, Eivissa i Formentera es manté l’estructura insular amb un CEP propi, a Mallorca es concentraria tot el servei a Palma, castigant els centres de la Part Forana i trencant el principi de descentralització que hauria de regir l’actuació de l’Administració pública.

A més, aquest nou atac als CEP no és un fet aïllat. S’emmarca en una política sostinguda de retallades i debilitament de l’escola pública:

• Reducció de la dotació econòmica dels CEP.
• Retallada d’assessors i pèrdua de recursos humans.
• Incertesa absoluta sobre la situació de les comissions de servei i del personal administratiu.
• Absència de disposicions transitòries que evitin el caos organitzatiu si l’Ordre entra en vigor en ple curs escolar.

L’entrada en vigor immediata podria generar un “vertader caos organitzatiu”, fet que posa en evidència la improvisació i la manca de planificació d’aquesta Administració.

Des de SIAU denunciam que aquest avantprojecte d’Ordre no respon a cap criteri pedagògic ni de millora del servei, sinó a una lògica purament economicista, privatitzadora i centralitzadora que debilita la formació permanent del professorat de l’escola pública i, en conseqüència, la qualitat de l’ensenyament.

Per tot això, SIAU:

1. Exigeix la retirada immediata de l’avantprojecte d’Ordre.
2. Reclama l’obertura d’un procés real de negociació amb la comunitat educativa.
3. Demana el manteniment de l’actual xarxa de CEP de Mallorca amb els recursos humans i econòmics necessaris.
4. Rebutja qualsevol mesura que impliqui més centralització, privatització, retallades o precarització del servei públic educatiu.

SIAU no permetrà que es continuï desmantellant l’escola pública, com ja han patit altres centres com l’IES Politècnic, sota la fal·làcia de la reorganització administrativa. La formació del professorat és una peça clau del sistema educatiu i no pot ser víctima d’improvisacions, retallades, interessos particulars ni decisions unilaterals.

Defensar els CEP és defensar la qualitat educativa, la proximitat als centres i el dret dels docents a una formació adequada i contextualitzada. Advertim que emprarem totes les vies sindicals i jurídiques necessàries per frenar aquest nou atac a l’escola pública.

Davant l’anunci, per part de la Conselleria d’Educació i bona part dels sindicats, de fer triar als opositors docents entre examinar-se el maig o l’octubre, des de SIAU ho consideram un greu error. Ja consideràvem absurdes les primeres enquestes que se’ls varen traslladar, ja que es tracta d’enquestes estèrils que únicament persegueixen desviar l’atenció del que és verdaderament rellevant i entrar dins del joc de l’Administració.

Les enquestes han de servir per consultar qüestions realment rellevants, i no per caure en el joc brut de l’Administració. Que una Administració les dugui a terme es pot arribar a entendre, però és inacceptable que ho facin els sindicats.

Els docents no han de triar, en aquests moments del curs, si volen fer les oposicions el maig o l’octubre. Això és un insult a la intel·ligència i una manca de respecte. Per què triar entre dues opcions terribles? Per comoditat de la Conselleria d’Educació i en perjudici dels opositors i dels centres educatius? Tots sabem quin serà el resultat d’aquestes enquestes, com ja el sabíem amb les primeres. El que s’està fent només provoca més estrès i ansietat al col·lectiu interí, a part de ser una pèrdua de temps.

Tanmateix, el caos existent en les adjudicacions d’estiu continuarà sent-hi, tant si les oposicions es fan en les dates habituals com si es realitzen en unes altres. El problema de fons en les adjudicacions no són els opositors ni les dates de les proves. El veritable problema és la ineptitud i la negligència administrativa dels qui estan al capdavant de la Direcció General de Personal Docent.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU), conjuntament amb l’Associació Balear Contra l’Assetjament Laboral (ABCAL), ha decidit traslladar al Govern de l’Estat una reivindicació històrica del col·lectiu docent: el dret a la jubilació anticipada als 60 anys amb 30 anys de servei per a tot el personal docent, en igualtat de condicions, independentment del règim de cotització o de la seva situació administrativa.

Aquesta iniciativa ha tengut una resposta immediata i contundent: en menys de 24 hores, més de 200 docents de les Illes Balears, profundament preocupats per la seva futura jubilació, s’han incorporat a la lluita impulsada per ambdues entitats, fet que evidencia l’abast real del malestar existent dins el col·lectiu docent.

Actualment, només els funcionaris de carrera adscrits al règim de classes passives (que varen obtenir plaça abans de 2011) poden accedir a la jubilació voluntària als 60 anys. En canvi, els docents incorporats a partir de 2011 sota el règim general de la Seguretat Social, així com el professorat interí i el personal laboral —incloent aquells que han estat o estan actualment en situació de frau de llei, tot i haver començat a fer feina abans de 2011—, es veuen obligats a allargar la seva vida laboral fins als 67 anys.

Aquesta situació constitueix un greuge comparatiu greu i injustificable, ja que tots els docents desenvolupam la mateixa tasca, amb les mateixes responsabilitats i sota les mateixes condicions laborals, però amb drets diferents a l’hora de jubilar-nos. Des de les nostres entitats consideram que aquesta desigualtat vulnera el principi d’igualtat, recollit a la Constitució, així com l’esperit de la Directiva europea 1999/70/CE, que prohibeix la discriminació dins d’un mateix col·lectiu professional.

SIAU i ABCAL reiteram que la docència és una professió amb un alt impacte físic, mental i emocional. La sobrecàrrega de feina, l’augment constant de tasques burocràtiques, la violència institucional, la pressió emocional derivada de la gestió d’aules cada cop més complexes, la relació amb les famílies i l’exigència d’actualització permanent situen el professorat entre els col·lectius amb més risc de patir estrès crònic i burnout. Aquesta realitat està àmpliament documentada per estudis i informes sobre salut laboral.

No és acceptable exigir cada vegada més esforços al professorat i, alhora, condemnar una part del col·lectiu a treballar fins als 67 anys mentre altres docents es poden jubilar als 60. Això és injust, discriminatori i socialment inacceptable.

Per tot això, SIAU i ABCAL demanam:

• El reconeixement efectiu del dret a la jubilació anticipada als 60 anys amb 30 anys de servei per a tots els docents (funcionaris de carrera, interins i personal laboral), amb les mateixes condicions que el personal de classes passives.
• Que la jubilació anticipada i parcial sigui accessible a tot el personal docent sense exclusions ni penalitzacions, sigui quina sigui la seva condició administrativa.
• L’establiment d’un criteri únic, just i no discriminatori, que tengui en compte la protecció de la salut laboral i garanteixi un relleu generacional necessari per mantenir la qualitat educativa.

Finalment, SIAU i ABCAL manifestam que aquesta reivindicació respon a una demanda àmpliament compartida per docents d’arreu de l’Estat, que reclamen la jubilació als 60 anys després de dècades de dedicació a l’educació pública. Hem sostingut el sistema educatiu en contextos cada vegada més complexos i exigents. Per aquest motiu, insistirem amb determinació perquè s’acabi amb aquest greuge tan discriminatori. La jubilació als 60 anys per a tot el personal docent no és un privilegi, sinó una mesura de justícia i reconeixement, sense excepcions.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) engega avui una recollida de signatures en defensa dels drets del professorat de l’ensenyament públic de les Illes Balears que es troba en situació de frau de llei a conseqüència de l’abús de la temporalitat.

Actualment, un nombre elevat de docents de l’ensenyament públic de les Illes Balears es troba en situació de temporalitat abusiva, encadenant nomenaments durant anys per cobrir necessitats estructurals i permanents del sistema educatiu.

Aquesta situació constitueix un frau de llei, tal com estableix la normativa europea, en particular la Directiva 1999/70/CE, així com la jurisprudència reiterada del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Les mesures adoptades fins ara per les administracions educatives no han resolt l’abús de la temporalitat, ni han garantit l’aplicació d’una sanció efectiva, dissuasiva i proporcional, tal com exigeix el dret europeu davant aquest tipus de frau.

La precarització del professorat de les Illes Balears derivada d’aquesta situació vulnera drets laborals fonamentals i afecta negativament tant l’estabilitat dels equips docents com la qualitat del sistema educatiu públic, amb conseqüències directes per a l’alumnat i per al conjunt de la comunitat educativa.

Per tot això, exigim:

1. El reconeixement explícit de la situació de frau de llei del professorat afectat per l’abús de la temporalitat.

2. L’adopció immediata de mesures que garanteixin la fixesa del professorat en aquesta situació.

3. El compliment efectiu de la normativa europea i la protecció real dels drets laborals del professorat de l’ensenyament públic.

La recollida de signatures que engegam és una eina legítima per exigir solucions justes i definitives a una problemàtica cronificada que l’Administració d’aquí s’ha negat a resoldre.

Així mateix, SIAU vol deixar constància que existeix una altra qüestió de gran transcendència per al conjunt del professorat de l’ensenyament públic: el dret a la jubilació als 60 anys, una problemàtica que no només afecta el professorat interí en situació de frau de llei, sinó també el funcionariat de carrera que va obtenir plaça a partir de l’any 2011. Respecte d’aquesta darrera qüestió, la nostra entitat es pronunciarà públicament demà i explicarà el seu posicionament i les seves demandes, amb l’objectiu de defensar els drets de tot el professorat i garantir unes condicions laborals justes i dignes al llarg de tota la carrera professional.

Enllaç al document de firmes: https://drive.google.com/file/d/1vgHyBQo-zWgfVfA41sjWKQ5dGf5xn0PA/view?usp=sharing

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) evidencia públicament l’intent d’alguns “sindicats” de prendre el pèl al professorat, venent com a grans conquestes econòmiques unes engrunes que no fan més que blanquejar favors per davall taula, acords opacs i l’obtenció d’alliberats sindicals extra —una bona part dels quals no són oficials i mereixerien un capítol a part—, entre d’altres.

Aquests darrers dies se’ns ha demanat que donem gràcies per unes pujades salarials que no compensen ni de lluny la pujada real de l’IPC ni el cost de vida que patim, mentre el professorat de les Illes Balears continua perdent poder adquisitiu any rere any. La realitat és clara: cobrarem una misèria més, totalment deslligada de la nostra realitat, i cada any que passa disposam de menys capacitat econòmica que l’any anterior.

La mal anomenada carrera professional és un altre insult a la intel·ligència del col·lectiu docent: mal dissenyada, mal dotada econòmicament i molt lluny del que correspondria a una professió amb la responsabilitat social que té l’educació pública. El que nosaltres cobram en tot un any de carrera professional és el mateix que cobren cada mes treballadors públics d’altres administracions. Un fet que evidencia que l’únic que té de “carrera professional” aquest import és el nom amb què l’han batiat.

La indemnització de residència que recentment han anunciat a bombo i plateret alguns “sindicats”, mereix una menció a part: és clarament insuficient i humiliant, i es troba a anys llum del que percep el professorat d’altres territoris, com Ceuta i Melilla, tot i patir —nosaltres— un cost de vida superior. Per exemple, els docents de Secundària de Ceuta i Melilla cobren més de 1.000 € mensuals només de complement de residència. Això sense sumar la resta de complements, que fa que els seus sous estiguin a anys llum dels nostres. Aquest 2026, els docents de Secundària de Mallorca cobraran 100 i busques d’euros de residència i els docents de Secundària de Ceuta i Melilla, per fer la mateixa feina, cobraran més de 1.000 euros mensuals pel mateix concepte. Es pot acceptar aquesta diferència insultant? A SIAU tenim clar que no. Aquesta i altres situacions que no esmentam, i són igual d’injustes, condemnen el professorat de les Illes a una precarització estructural.

A tot això s’hi afegeix que encara no s’ha retornat tot el que se’ns deu. Any rere any, els pagaments pendents es posposen constantment, amb calendaritzacions que s’incompleixen de manera reiterada, sense conseqüències ni responsabilitats polítiques. El cas de la ridícula pujada del complement de tutoria, promesa i ajornada una vegada i una altra, és només un exemple més. Cal recordar que els mateixos “sindicats” que ara es tornen a penjar medalles per haver signat unes irrisòries pujades a canvi dels favors de sempre són els que anunciaren als quatre vents que aquest curs el complement de tutoria s’incrementaria, i encara esperam. A més, els docents especialistes, experts i altres tipologies no cobren ni un sol euro encara que exerceixin de tutors.

Denunciam també la discriminació interna del professorat, tant entre illes com segons la tipologia de nomenament, que provoca que docents amb la mateixa feina i responsabilitats cobrin quantitats diferents. Aquesta desigualtat és injustificable i inadmissible.

El problema de fons és encara més greu: el sou base dels docents és indignant en comparació amb altres professions amb un nivell de formació i responsabilitat similar. Un sou base tan baix que l’Administració intenta maquillar-lo a base de complements, la majoria d’ells ridículs, sense afrontar mai el problema estructural.

Amb un cost de vida desbocat a les Illes Balears —especialment en habitatge, alimentació i serveis bàsics—, les “pujades” salarials anunciades no responen ni de lluny a la realitat social del territori. El desfasament entre el que cobram i el que costa viure aquí és cada vegada més insostenible.

A tall d’exemple: si a un treballador se li fa un increment de 10 € i, al mateix temps, pateix un augment de despeses de 30 € més, on és la millora econòmica? En tot cas, estaríem davant un clar empitjorament. Això tan simple —que fins i tot el nostre alumnat més jove entendria— de veres no ho entén el conjunt de “sindicats” que se suposa hauria de lluitar per unes condicions laborals dignes?

Qualsevol pujada salarial ha d’anar lligada al cost de vida de les Illes Balears i a l’IPC, que insistim, cada any, sense excepció, puja. Si no va lligada —perquè l’increment és inferior al cost real—, no hi ha res a celebrar.

Des de SIAU exigim:

• Pujades salarials reals, lligades al cost de vida i a l’IPC.
  
• Un complement d’insularitat digne i equiparable al d’altres territoris, com els de Ceuta i Melilla.
  
• El retorn immediat i complet de tots els doblers pendents.
  
• El fi de la discriminació entre illes i entre tipus de nomenament.
  
• Un increment real del sou base, no pedaços a base de complements insultants.
  
• El compliment íntegre de les promeses i calendaritzacions acordades en el passat i encara pendents, abans de penjar-se noves medalles.

El professorat no necessita propaganda ni titulars buits de contingut. Necessita respecte, salaris dignes i condicions justes. I això, avui, no està passant. De moment, l’únic que tenim són intents fallits de prendre el pèl al professorat, i el més trist de tot és que es produeixen amb la complicitat i connivència d’aquells que haurien d’estar del costat dels treballadors en comptes del de qui governa i dirigeix la Conselleria d’Educació.

Segon capítol amb nous testimonis que parlen de les agressions a les aules i els canvis que ha patit l’escola en els darrers anys.
#NoCallMés

Dins la campanya #NoCallMés, engegada recentment pel nostre sindicat, podreu escoltar afiliats de SIAU explicant les agressions que pateixen i el nul suport que reben per part d’aquells que més exemple haurien de donar. L’afiliada de SIAU que avui escoltareu intervenint a IB3 TV escarrufa i, tristament, no és un cas aïllat.

Demà compartirem nous testimonis de persones que han decidit explicar, a través d’IB3 TV, allò que avui anomenam violència institucional. Quan aquells que més exemple haurien de donar es converteixen en agressors proactius, amb la plena convicció que la impunitat sempre els acompanyarà, acabam normalitzant actituds que deriven en conseqüències nefastes per al nostre col·lectiu i per a l’educació pública de les Illes Balears.

Des del Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) denunciam, una vegada més, el menyspreu constant de la Conselleria d’Educació cap al professorat, especialment cap als opositors i als interins en frau de llei. La decisió d’avançar les oposicions al mes de maig, comunicada amb només uns mesos de marge i sense cap mena de planificació ni diàleg previ, constitueix una nova mostra d’improvisació, irresponsabilitat i manca absoluta de consideració cap a la comunitat educativa.

Aquest avançament suposa un perjudici directe tant per als opositors, que veuen reduït de manera dràstica el temps d’estudi sense que se n’hagin valorat les conseqüències, com per als centres educatius, que patiran un autèntic caos organitzatiu. Les proves coincidiran amb els exàmens de final de curs, les sessions d’avaluació i totes les activitats pròpies dels dos darrers mesos lectius, amb una afectació greu al funcionament normal dels centres i, en conseqüència, a l’atenció educativa de l’alumnat.

Des del nostre sindicat rebutjam frontalment que aquesta mesura s’apliqui no només enguany, sinó també en cursos futurs. No compartim en absolut la posició d’altres sindicats que, en contra dels drets del professorat, han demanat que aquest avançament es consolidi també el curs vinent. La nostra postura és clara i inequívoca: aquesta mesura no s’ha d’aplicar ni ara ni en el futur.

A aquest despropòsit s’hi afegeix una decisió especialment greu: permetre que fins a un 75% dels membres dels tribunals siguin voluntaris. Aquesta mesura blinda el clientelisme, incrementa la sospita d’amiguisme i consolida situacions en què preparadors d’opositors poden acabar avaluant el seu propi alumnat. Si el model d’oposicions ja presentava greus mancances d’objectivitat, amb aquest canvi la subjectivitat encara s’agreujarà més. Any rere any es denuncien situacions irregulars i relacions personals entre membres de tribunals i aspirants, sense que la Conselleria adopti mesures efectives per garantir processos realment transparents. Des de SIAU consideram que l’enxufisme no hauria de tenir cabuda en cap procés selectiu.

El sistema d’oposicions actual és, a més, un autèntic engany públic. Es basa en un model memorístic arcaic, totalment allunyat dels models pedagògics del segle XXI que la mateixa Conselleria diu defensar. Aquesta contradicció flagrant evidencia que es predica allò que no es practica. Cal una reforma profunda del sistema d’accés a la funció docent, adaptada a la realitat educativa actual i fonamentada en criteris objectius, justos i transparents.

D’altra banda, no podem obviar la situació insostenible dels interins en frau de llei, sotmesos a un maltractament continuat per part de l’Administració. Se’ls neguen drets laborals que les institucions europees han exigit reiteradament que es reconeguin, com la fixesa, i se’ls condemna a una precarització planificada que provoca desgast, frustració i desafecció cap a la professió. Les llistes d’interins són pràcticament buides, i no és cap sorpresa: ningú vol treballar en unes condicions marcades per la negligència administrativa, la inseguretat permanent i el maltractament sistemàtic.

A més, les xifres de places d’oposicions proposades no s’ajusten a la realitat de les plantilles orgàniques. Un cop revisades, hem constatat que no quadren. Mantenir aquestes xifres tindrà conseqüències nefastes tant per als funcionaris de carrera que encara no han pogut retornar a la seva illa o que continuen en situació d’expectativa, com per als futurs funcionaris de carrera. S’està jugant amb la vida de les persones i condemnant-les a una inestabilitat crònica absolutament inadmissible.

Tot aquest desgavell acabarà afectant, una vegada més, l’alumnat, que es veurà desatès. No per culpa dels docents, sinó per la incapacitat i la manca de responsabilitat d’aquells que ostenten els principals càrrecs de decisió dins la Conselleria d’Educació. Són els mateixos que mai reten comptes ni assumeixen responsabilitats, mentre empitjoren de manera sistemàtica les condicions laborals del nostre col·lectiu.

Des de SIAU exigim una rectificació immediata, una planificació seriosa i respectuosa, i un canvi real de rumb en les polítiques educatives de les Illes Balears. El professorat mereix dignitat, estabilitat i respecte. I l’educació pública, rigor i responsabilitat.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) denuncia l’augment preocupant d’agressions físiques i verbals contra el personal docent de les Illes Balears.

Entre el 15 de maig de 2025 i el 13 de gener de 2026, un total de 39 docents han patit agressions i ho han comunicat oficialment a l’Administració mitjançant el NADIB (Notificació d’Agressió al Personal Docent de les Illes Balears).

Les agressions registrades es distribueixen de la manera següent:

• 13 agressions físiques, de les quals 12 han estat comeses per alumnes o usuaris menors d’edat i 1 per un usuari adult.
• 26 agressions verbals, 14 provocades per alumnes o usuaris menors i 12 per usuaris adults.

Aquestes agressions tenen conseqüències greus sobre la salut emocional i psicològica del professorat. Del total de docents afectats, 27 han necessitat assistència psicològica, mentre que 3 més estan pendents d’iniciar-la. A més, 16 dels docents atesos continuen actualment en seguiment periòdic amb la psicòloga.

Des de SIAU consideram que aquestes dades evidencien, una vegada més, una situació insostenible que s’arrossega des de fa anys. El col·lectiu docent pateix menyspreu, deixadesa institucional i atacs constants, sense que s’hagin implementat mesures efectives per garantir la seva seguretat i benestar als centres educatius.

Per tot això, exigim mesures urgents i contundents encaminades a empoderar i dignificar el col·lectiu docent, així com protocols efectius de prevenció, protecció i suport davant qualsevol mena d’agressió. La seguretat i la salut del professorat no poden continuar sent ignorades per la Conselleria d’Educació.

Sense docents protegits, no hi ha educació de qualitat.