SIAU – SINDICAT INDEPENDENT, AUTÒNOM I UNITARI

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) evidencia públicament l’intent d’alguns “sindicats” de prendre el pèl al professorat, venent com a grans conquestes econòmiques unes engrunes que no fan més que blanquejar favors per davall taula, acords opacs i l’obtenció d’alliberats sindicals extra —una bona part dels quals no són oficials i mereixerien un capítol a part—, entre d’altres.

Aquests darrers dies se’ns ha demanat que donem gràcies per unes pujades salarials que no compensen ni de lluny la pujada real de l’IPC ni el cost de vida que patim, mentre el professorat de les Illes Balears continua perdent poder adquisitiu any rere any. La realitat és clara: cobrarem una misèria més, totalment deslligada de la nostra realitat, i cada any que passa disposam de menys capacitat econòmica que l’any anterior.

La mal anomenada carrera professional és un altre insult a la intel·ligència del col·lectiu docent: mal dissenyada, mal dotada econòmicament i molt lluny del que correspondria a una professió amb la responsabilitat social que té l’educació pública. El que nosaltres cobram en tot un any de carrera professional és el mateix que cobren cada mes treballadors públics d’altres administracions. Un fet que evidencia que l’únic que té de “carrera professional” aquest import és el nom amb què l’han batiat.

La indemnització de residència que recentment han anunciat a bombo i plateret alguns “sindicats”, mereix una menció a part: és clarament insuficient i humiliant, i es troba a anys llum del que percep el professorat d’altres territoris, com Ceuta i Melilla, tot i patir —nosaltres— un cost de vida superior. Per exemple, els docents de Secundària de Ceuta i Melilla cobren més de 1.000 € mensuals només de complement de residència. Això sense sumar la resta de complements, que fa que els seus sous estiguin a anys llum dels nostres. Aquest 2026, els docents de Secundària de Mallorca cobraran 100 i busques d’euros de residència i els docents de Secundària de Ceuta i Melilla, per fer la mateixa feina, cobraran més de 1.000 euros mensuals pel mateix concepte. Es pot acceptar aquesta diferència insultant? A SIAU tenim clar que no. Aquesta i altres situacions que no esmentam, i són igual d’injustes, condemnen el professorat de les Illes a una precarització estructural.

A tot això s’hi afegeix que encara no s’ha retornat tot el que se’ns deu. Any rere any, els pagaments pendents es posposen constantment, amb calendaritzacions que s’incompleixen de manera reiterada, sense conseqüències ni responsabilitats polítiques. El cas de la ridícula pujada del complement de tutoria, promesa i ajornada una vegada i una altra, és només un exemple més. Cal recordar que els mateixos “sindicats” que ara es tornen a penjar medalles per haver signat unes irrisòries pujades a canvi dels favors de sempre són els que anunciaren als quatre vents que aquest curs el complement de tutoria s’incrementaria, i encara esperam. A més, els docents especialistes, experts i altres tipologies no cobren ni un sol euro encara que exerceixin de tutors.

Denunciam també la discriminació interna del professorat, tant entre illes com segons la tipologia de nomenament, que provoca que docents amb la mateixa feina i responsabilitats cobrin quantitats diferents. Aquesta desigualtat és injustificable i inadmissible.

El problema de fons és encara més greu: el sou base dels docents és indignant en comparació amb altres professions amb un nivell de formació i responsabilitat similar. Un sou base tan baix que l’Administració intenta maquillar-lo a base de complements, la majoria d’ells ridículs, sense afrontar mai el problema estructural.

Amb un cost de vida desbocat a les Illes Balears —especialment en habitatge, alimentació i serveis bàsics—, les “pujades” salarials anunciades no responen ni de lluny a la realitat social del territori. El desfasament entre el que cobram i el que costa viure aquí és cada vegada més insostenible.

A tall d’exemple: si a un treballador se li fa un increment de 10 € i, al mateix temps, pateix un augment de despeses de 30 € més, on és la millora econòmica? En tot cas, estaríem davant un clar empitjorament. Això tan simple —que fins i tot el nostre alumnat més jove entendria— de veres no ho entén el conjunt de “sindicats” que se suposa hauria de lluitar per unes condicions laborals dignes?

Qualsevol pujada salarial ha d’anar lligada al cost de vida de les Illes Balears i a l’IPC, que insistim, cada any, sense excepció, puja. Si no va lligada —perquè l’increment és inferior al cost real—, no hi ha res a celebrar.

Des de SIAU exigim:

• Pujades salarials reals, lligades al cost de vida i a l’IPC.
  
• Un complement d’insularitat digne i equiparable al d’altres territoris, com els de Ceuta i Melilla.
  
• El retorn immediat i complet de tots els doblers pendents.
  
• El fi de la discriminació entre illes i entre tipus de nomenament.
  
• Un increment real del sou base, no pedaços a base de complements insultants.
  
• El compliment íntegre de les promeses i calendaritzacions acordades en el passat i encara pendents, abans de penjar-se noves medalles.

El professorat no necessita propaganda ni titulars buits de contingut. Necessita respecte, salaris dignes i condicions justes. I això, avui, no està passant. De moment, l’únic que tenim són intents fallits de prendre el pèl al professorat, i el més trist de tot és que es produeixen amb la complicitat i connivència d’aquells que haurien d’estar del costat dels treballadors en comptes del de qui governa i dirigeix la Conselleria d’Educació.

Segon capítol amb nous testimonis que parlen de les agressions a les aules i els canvis que ha patit l’escola en els darrers anys.
#NoCallMés

Dins la campanya #NoCallMés, engegada recentment pel nostre sindicat, podreu escoltar afiliats de SIAU explicant les agressions que pateixen i el nul suport que reben per part d’aquells que més exemple haurien de donar. L’afiliada de SIAU que avui escoltareu intervenint a IB3 TV escarrufa i, tristament, no és un cas aïllat.

Demà compartirem nous testimonis de persones que han decidit explicar, a través d’IB3 TV, allò que avui anomenam violència institucional. Quan aquells que més exemple haurien de donar es converteixen en agressors proactius, amb la plena convicció que la impunitat sempre els acompanyarà, acabam normalitzant actituds que deriven en conseqüències nefastes per al nostre col·lectiu i per a l’educació pública de les Illes Balears.

Des del Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) denunciam, una vegada més, el menyspreu constant de la Conselleria d’Educació cap al professorat, especialment cap als opositors i als interins en frau de llei. La decisió d’avançar les oposicions al mes de maig, comunicada amb només uns mesos de marge i sense cap mena de planificació ni diàleg previ, constitueix una nova mostra d’improvisació, irresponsabilitat i manca absoluta de consideració cap a la comunitat educativa.

Aquest avançament suposa un perjudici directe tant per als opositors, que veuen reduït de manera dràstica el temps d’estudi sense que se n’hagin valorat les conseqüències, com per als centres educatius, que patiran un autèntic caos organitzatiu. Les proves coincidiran amb els exàmens de final de curs, les sessions d’avaluació i totes les activitats pròpies dels dos darrers mesos lectius, amb una afectació greu al funcionament normal dels centres i, en conseqüència, a l’atenció educativa de l’alumnat.

Des del nostre sindicat rebutjam frontalment que aquesta mesura s’apliqui no només enguany, sinó també en cursos futurs. No compartim en absolut la posició d’altres sindicats que, en contra dels drets del professorat, han demanat que aquest avançament es consolidi també el curs vinent. La nostra postura és clara i inequívoca: aquesta mesura no s’ha d’aplicar ni ara ni en el futur.

A aquest despropòsit s’hi afegeix una decisió especialment greu: permetre que fins a un 75% dels membres dels tribunals siguin voluntaris. Aquesta mesura blinda el clientelisme, incrementa la sospita d’amiguisme i consolida situacions en què preparadors d’opositors poden acabar avaluant el seu propi alumnat. Si el model d’oposicions ja presentava greus mancances d’objectivitat, amb aquest canvi la subjectivitat encara s’agreujarà més. Any rere any es denuncien situacions irregulars i relacions personals entre membres de tribunals i aspirants, sense que la Conselleria adopti mesures efectives per garantir processos realment transparents. Des de SIAU consideram que l’enxufisme no hauria de tenir cabuda en cap procés selectiu.

El sistema d’oposicions actual és, a més, un autèntic engany públic. Es basa en un model memorístic arcaic, totalment allunyat dels models pedagògics del segle XXI que la mateixa Conselleria diu defensar. Aquesta contradicció flagrant evidencia que es predica allò que no es practica. Cal una reforma profunda del sistema d’accés a la funció docent, adaptada a la realitat educativa actual i fonamentada en criteris objectius, justos i transparents.

D’altra banda, no podem obviar la situació insostenible dels interins en frau de llei, sotmesos a un maltractament continuat per part de l’Administració. Se’ls neguen drets laborals que les institucions europees han exigit reiteradament que es reconeguin, com la fixesa, i se’ls condemna a una precarització planificada que provoca desgast, frustració i desafecció cap a la professió. Les llistes d’interins són pràcticament buides, i no és cap sorpresa: ningú vol treballar en unes condicions marcades per la negligència administrativa, la inseguretat permanent i el maltractament sistemàtic.

A més, les xifres de places d’oposicions proposades no s’ajusten a la realitat de les plantilles orgàniques. Un cop revisades, hem constatat que no quadren. Mantenir aquestes xifres tindrà conseqüències nefastes tant per als funcionaris de carrera que encara no han pogut retornar a la seva illa o que continuen en situació d’expectativa, com per als futurs funcionaris de carrera. S’està jugant amb la vida de les persones i condemnant-les a una inestabilitat crònica absolutament inadmissible.

Tot aquest desgavell acabarà afectant, una vegada més, l’alumnat, que es veurà desatès. No per culpa dels docents, sinó per la incapacitat i la manca de responsabilitat d’aquells que ostenten els principals càrrecs de decisió dins la Conselleria d’Educació. Són els mateixos que mai reten comptes ni assumeixen responsabilitats, mentre empitjoren de manera sistemàtica les condicions laborals del nostre col·lectiu.

Des de SIAU exigim una rectificació immediata, una planificació seriosa i respectuosa, i un canvi real de rumb en les polítiques educatives de les Illes Balears. El professorat mereix dignitat, estabilitat i respecte. I l’educació pública, rigor i responsabilitat.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) denuncia l’augment preocupant d’agressions físiques i verbals contra el personal docent de les Illes Balears.

Entre el 15 de maig de 2025 i el 13 de gener de 2026, un total de 39 docents han patit agressions i ho han comunicat oficialment a l’Administració mitjançant el NADIB (Notificació d’Agressió al Personal Docent de les Illes Balears).

Les agressions registrades es distribueixen de la manera següent:

• 13 agressions físiques, de les quals 12 han estat comeses per alumnes o usuaris menors d’edat i 1 per un usuari adult.
• 26 agressions verbals, 14 provocades per alumnes o usuaris menors i 12 per usuaris adults.

Aquestes agressions tenen conseqüències greus sobre la salut emocional i psicològica del professorat. Del total de docents afectats, 27 han necessitat assistència psicològica, mentre que 3 més estan pendents d’iniciar-la. A més, 16 dels docents atesos continuen actualment en seguiment periòdic amb la psicòloga.

Des de SIAU consideram que aquestes dades evidencien, una vegada més, una situació insostenible que s’arrossega des de fa anys. El col·lectiu docent pateix menyspreu, deixadesa institucional i atacs constants, sense que s’hagin implementat mesures efectives per garantir la seva seguretat i benestar als centres educatius.

Per tot això, exigim mesures urgents i contundents encaminades a empoderar i dignificar el col·lectiu docent, així com protocols efectius de prevenció, protecció i suport davant qualsevol mena d’agressió. La seguretat i la salut del professorat no poden continuar sent ignorades per la Conselleria d’Educació.

Sense docents protegits, no hi ha educació de qualitat.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) denuncia públicament que la Conselleria d’Educació ha publicat les noves plantilles orgàniques amb errades greus i retallades injustificades, que afecten directament l’organització dels centres i l’estabilitat del professorat.

Després d’una primera revisió, SIAU constata que, respecte del curs anterior, s’han produït retallades de places orgàniques en diverses especialitats, entre les quals destaquen Tecnologia (10 places menys), Música (6 places menys), Biologia (5 places menys) i Filosofia (5 places menys), entre d’altres. Aquestes retallades no han estat consensuades amb els col·lectius de les especialitats afectades i suposen una pèrdua de capacitat estructural en matèries que ja han patit atacs importants els darrers anys per part dels responsables de la Direcció General de Personal Docent.

Des de SIAU advertim que no es tracta només d’ajustos tècnics, sinó de decisions que consoliden una política de retallada selectiva de places orgàniques, amb conseqüències directes sobre la qualitat educativa, l’atenció a la diversitat, la reducció de ràtios i l’estabilitat de les plantilles.

Per aquest motiu, convidam tota la comunitat educativa —docents, equips directius i claustres— a revisar amb molta atenció les darreres plantilles publicades i a comprovar si les dades reflecteixen correctament les necessitats reals de cada centre públic.

Així mateix, animam a presentar els recursos corresponents, recordant que hi ha un termini d’un mes, comptador des d’avui, per interposar recurs potestatiu de reposició en via administrativa davant el conseller d’Educació, o bé dos mesos per interposar directament recurs contenciós administratiu davant els jutjats competents. SIAU posa el seu assessorament a disposició del professorat afectat.

El nostre sindicat considera imprescindible utilitzar totes les vies legals disponibles per defensar l’escola pública i els drets del professorat, especialment el de les especialitats que, novament, s’han vist perjudicades.

Una vegada més, aquestes plantilles orgàniques demostren que, per a aquesta Administració, l’escola pública i determinades especialitats no són una prioritat. Per tot això, SIAU continuarà denunciant qualsevol retallada i defensant una educació pública de qualitat, amb plantilles estables i suficients que apostin clarament per l’escola pública.

ENLLAÇOS PLANTILLES

Mestres:
https://www.caib.es/eboibfront/ca/2026/12216/710645/resolucio-del-conseller-d-educacio-i-universitats-

Secundària:
https://www.caib.es/eboibfront/ca/2026/12216/710647/resolucio-del-conseller-d-educacio-i-universitats-

Inspectors:
https://www.caib.es/eboibfront/ca/2026/12216/710646/resolucio-del-conseller-d-educacio-i-universitats-

Dilluns 22 de desembre, estem arribant al final del mes i encara hi ha docents que no han cobrat la paga extra de Nadal, quan tradicionalment es pagava abans de començar les vacances. A més, recordem que no s’està abonant la paga extra de manera íntegra, ja que hi falten diversos complements, entre d’altres. Els docents hauríem de percebre una paga doble i no aquesta presa de pèl!

A tot això s’afegeix la vergonyosa i mal anomenada “carrera professional”, que no té absolutament res a veure amb una veritable carrera professional. Hauria de dir-se d’una altra manera. Recordem que l’import que cobram en tot un any és l’import que altres administracions públiques paguen cada mes. Amb això, ja queda tot dit!

També cal assenyalar que les nòmines del mes de desembre es varen tancar el passat dia 2, fet que ha deixat molts docents que varen començar a treballar després sense cobrar fins a final de gener de 2026, el que consideram un altre abús més.

Igualment, es va enganyar tothom quan, a bombo i plateret, es va anunciar que el complement de tutoria passaria de 34 euros a 60 euros mensuals el curs 2025-2026. Estem a final de desembre i la Conselleria i els seus sindicats afins no han complert amb la promesa de la mesa sectorial del 17 de març de 2025. Això sí, varen saber vendre molt bé la mentida, però ara callen!

I encara no s’ha recuperat el 2,9% íntegre de la pujada salarial que ens deuen, un percentatge que es posposa indefinidament, juntament amb moltes altres retribucions pendents. La llista és llarga i la vergonya infinita.

Des de SIAU volem denunciar aquesta situació i exigim a la Conselleria i als seus sindicats còmplices que ens paguin immediatament tot el que ens deuen. Basta ja d’estafar el nostre col·lectiu!

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) vol fer públic el nou fracàs judicial de la Conselleria d’Educació i Universitats i de la directiva de l’IES Can Balo, després que el Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Palma hagi dictat sobreseïment lliure i l’arxivament de la causa penal oberta contra el docent Josep Maria Plaza Nieto, funcionari de carrera amb destinació definitiva al Departament d’Orientació de l’IES Manacor.

La querella, presentada a través de l’Advocacia de la CAIB a instàncies de la directora i la cap d’estudis de l’IES Can Balo, imputava greus delictes —tracte degradant, calúmnies, injúries i coaccions— basant-se en publicacions i declaracions crítiques del docent, realitzades en el context d’un conflicte laboral i institucional que ell mateix havia denunciat. El jutge és taxatiu: cap dels fets denunciats constitueix delicte.

La resolució judicial és especialment clara en un aspecte fonamental: les manifestacions d’en Josep Maria Plaza s’emmarquen dins l’exercici legítim del dret fonamental a la llibertat d’expressió, fins i tot quan adopten un to crític, sarcàstic o incòmode. El jutge recorda una abundant jurisprudència del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i del Tribunal Europeu de Drets Humans, afirmant que en una societat democràtica la crítica —fins i tot quan molesta— és consubstancial al pluralisme i no pot ser criminalitzada. D’altra banda, no hem d’oblidar que aquest docent va ser víctima d’acusacions molt greus formulades contra ell i que, sent falses, tingueren un efecte devastador sobre la seva salut.

A més, resulta especialment rellevant que el Ministeri Fiscal ja havia sol·licitat el sobreseïment de la causa en entendre que els fets no tenien cap rellevància penal. Malgrat això, la directiva del centre i els serveis jurídics de l’Administració varen insistir a sostenir, amb la tudada de recursos públics que això implicava, una denúncia que el jutge ha considerat jurídicament infundada.

Encara més contundent és el fet que el jutjat declari innecessària la pràctica de qualsevol testifical, ja que no es discuteix que el docent realitzàs les publicacions, sinó que aquestes no són delicte. Això deixa en evidència una querella que mai hauria d’haver superat el primer filtre judicial.

El jutge recorda també que, si les querellants consideraven que hi havia un conflicte, tenien obertes les vies civils o administratives, i subratlla que el dret penal és un instrument subsidiari, fragmentari i d’última ràtio, no una eina per intentar silenciar un docent crític.

Aquest episodi judicial no és un fet aïllat. En els darrers anys, l’IES Can Balo i la Conselleria d’Educació ja han estat protagonistes d’altres resolucions adverses que evidencien una gestió negligent i un menyspreu reiterat pels drets del professorat. Sense anar més lluny, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va sancionar la Conselleria per una infracció greu en matèria de protecció de dades, arran d’actuacions irregulars vinculades a aquest mateix centre. Un nou correctiu institucional que confirma que els problemes no són puntuals ni anecdòtics, sinó estructurals, i que la manca d’assumpció de responsabilitats continua sent la norma.

Cal recordar, a més, que la situació denunciada per en Josep Maria Plaza no va ser un cas individual ni aïllat. Fins a un 80% del professorat d’Es Pinaret (IES Can Balo) va subscriure en el seu moment un escrit col·lectiu adreçat a alts càrrecs de la Conselleria d’Educació i a la persona al capdavant del Departament d’Inspecció Educativa, on es descrivia amb detall un clima laboral insostenible i una dinàmica directiva autoritària. Aquella denúncia massiva, documentada i signada per una àmplia majoria del professorat d’Es Pinaret (IES Can Balo), no va provocar cap actuació efectiva per part del Departament d’Inspecció Educativa, que va optar per donar carpetada al tema.

A tot això s’hi ha d’afegir el cost econòmic que aquestes males pràctiques tenen per al conjunt de la ciutadania. Cada procediment fallit, cada querella infundada i cada sanció imposada a la Conselleria es paga amb doblers públics. El cas Can Balo se suma així a altres episodis greus, com la condemna judicial que va obligar la Conselleria d’Educació a indemnitzar amb 20.000 euros una docent de l’IES Madina Mayurqa per la seva inacció davant un cas d’assetjament sexual. En tots aquests casos, la factura la paga el contribuent, mentre els responsables tècnics i polítics d’aquests nyaps continuen sense assumir cap responsabilitat.

Aquesta és la doble vara de mesurar que denunciam permanentment: quan l’errada, la negligència o el suposat desordre és atribuït a un docent “ras”, el càstig és immediat i sever. Quan els errors, les omissions o la mala praxi provenen de les directives, de la Inspecció Educativa o dels mateixos caps de l’Administració, no hi ha conseqüències, ni polítiques, ni disciplinàries, ni patrimonials. L’únic que s’observa és impunitat en comptes d’exemplaritat.

En aquest context, resulta del tot inadmissible que en Josep Maria Plaza continuï amb un expedient disciplinari obert pels mateixos fets que han estat rebutjats de manera clara i contundent per la Justícia penal. Des de SIAU exigim l’arxivament immediat del seu expedient disciplinari, perquè mantenir-lo o intentar sostenir-lo seria una nova mostra d’arbitrarietat i un altre intent de persecució inquisitorial contra un docent absolutament exonerat. Si la Conselleria persisteix en aquesta via, només farà que continuar col·leccionant ridículs institucionals i agreujant el descrèdit que arrossega des de fa tant de temps.

Aquest cas s’emmarca plenament en allò que SIAU denunciam amb la campanya #NoCallMés. Des del seu inici, aquesta mateixa setmana, a SIAU ens estan arribant testimonis devastadors de docents de diferents centres que confirmen allò que tots sabem: una manca real de separació de poders dins la Conselleria d’Educació, una dinàmica de protecció mútua entre càrrecs, i una absència sistemàtica d’assumpció de responsabilitats davant l’abús de poder. El cas Can Balo no és una excepció, forma part del modus operandi d’aquesta administració.

Des de SIAU reiteram el nostre suport total a en Josep Maria Plaza i a tots els docents que, com ell, decideixen no callar davant l’abús de poder. Una vegada més la Justícia ha parlat amb claredat. Ara és la Conselleria qui ha de decidir si rectifica o si prefereix continuar aprofundint en el seu propi descrèdit.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) denunciam públicament una realitat que fa anys que el professorat pateix: a la Conselleria d’Educació i Universitats no existeix una separació real de poders. Direccions abusives, bona part de la inspecció educativa que no actua o ho fa tard, i alts càrrecs que es protegeixen mútuament han creat un sistema de blindatge corporatiu on qui abusa és protegit i qui denuncia queda indefens.

Aquest funcionament té conseqüències greus i visibles: por, coacció, expedients disciplinaris utilitzats com a eina d’intimidació, baixes per estrès i una fuga docent que no s’atura. Basta mirar les borses de docents, amb moltes especialitats completament buides quan encara no hem acabat ni el primer trimestre del curs. Quan un sistema expulsa professionals, el problema no és el professorat, és el sistema i qui el governa.

No parlam de casos aïllats ni d’exageracions sindicals. La premsa ha publicat reiteradament exemples greus i contrastats, entre d’altres:

• IES Santanyí, amb una avaluació de riscos psicosocials feta i posteriorment negada, testimonis d’assetjament laboral, ús arbitrari d’expedients i un clima de por generalitzat.
• IES Madina Mayurqa, amb una condemna judicial de 20.000 € a la Conselleria d’Educació per la seva inacció davant un cas d’assetjament sexual greu, després de vuit mesos de passivitat institucional.
• IES Josep Maria Llompart, amb un informe psicosocial ocult durant nou mesos que alerta de violència psicològica, risc laboral generalitzat i deteriorament greu del clima docent, i amb professorat que ha acabat marxant del centre.
  
  A SIAU som molt conscients que la Conselleria d’Educació, amb l’ajuda de determinats còmplices, tracta massa sovint el professorat com a menors d’edat: ocultant informes, obrint expedients per blindar les seves cúpules, i permetent convivències laborals insanes fins que el dany reputacional és insostenible. Quan una administració té més por del seu professorat que dels problemes reals del sistema educatiu, el resultat és clar: desprestigi i deserció.

Fa temps que definim aquest funcionament com a “gangsterisme administratiu”: un model on la negligència augmenta i cap dels de dalt paga, mentre el professorat —i fins i tot el contribuent— sí que n’assumeix la factura. Aquest és el centre de la nostra denúncia: la doble vara de mesurar. Si el suposat desori o negligència fos d’un docent “ras”, cauria tot el pes disciplinari. Si es produeix dins l’estructura de poder, es resol amb silenci, passadissos i blindatge.

Des de SIAU volem deixar clar que no posam tothom dins del mateix sac. Hi ha directors i professionals compromesos i respectats. Però això no pot servir d’excusa per tolerar l’abús de poder ni la impunitat dels qui maltracten el professorat amb la complicitat de l’Administració.

Per tot això, SIAU engegam una campanya pública i feim una crida clara a denunciar i a trencar el silenci: si has patit o presenciat abús de poder, assetjament, coaccions, expedients intimidatoris o negligència institucional, no callis. Pots contactar amb SIAU per assessorament i acompanyament o acudir directament als mitjans de comunicació.

Nosaltres no demanam ni intercanviam favors. Exigim drets: transparència, protocols que es compleixin, protecció real de les víctimes i una Administració que deixi de protegir els abusadors. La qualitat educativa de les Illes només es pot defensar dignificant el professorat i posant fi a la impunitat d’aquells que, des dels seus càrrecs, degraden cada dia el sistema educatiu.