SIAU – SINDICAT INDEPENDENT, AUTÒNOM I UNITARI

Des del Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) volem manifestar públicament la nostra preocupació davant el rumb que està prenent la política educativa en matèria d’ensenyaments musicals a les Illes Balears i denunciar una situació que afecta directament el professorat del cos de música i arts escèniques.

La implantació del Programa d’Ensenyaments Integrats de Música (PEI) a l’IES Mossèn Alcover de Manacor, prevista per al pròxim curs, hauria de representar una passa positiva. Tanmateix, les informacions que han arribat al nostre sindicat indiquen que la Conselleria d’Educació i Universitats s’hauria plantejat que la gestió del programa recaigués en una empresa privada que actualment gestiona diverses escoles de música de les Illes i d’altres territoris de la Península.

Des de SIAU volem deixar clar que no qüestionam el programa, sinó qualsevol intent d’externalitzar-ne la gestió o la contractació del professorat. La selecció del professorat de música —com la de qualsevol altra especialitat docent— s’ha de dur a terme mitjançant els procediments públics establerts: la borsa anual de docents interins, els concursos generals de trasllats i la resta de mecanismes reglats que garanteixen els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Ens negam que una empresa privada entri en la gestió d’un centre públic per seleccionar o contractar professorat al marge dels processos oficials. Aquesta pràctica suposaria una greu vulneració dels principis bàsics de la funció pública docent i consolidaria, encara més, una dinàmica de privatització encoberta del sistema educatiu que ha engegat l’actual Govern.

El Conservatori de Santanyí: el model que ha de prevaler

La previsió que el curs vinent s’inauguri el Conservatori Professional de Música de Santanyí suposa, en principi, una bona notícia si —tal com està previst— es consolida com un centre de gestió plenament pública, amb processos d’accés que garanteixin els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Aquest ha de ser el model per a tots els ensenyaments musicals públics: centres integrats dins l’estructura pública i professorat seleccionat mitjançant els mecanismes reglats. No pot haver-hi dobles criteris segons el territori o el centre.

La situació insostenible dels CEIPIEEM

Ens preocupa especialment la situació del CEIPIEEM Simó Ballester i el CEIPIEEM Son Serra.

En el cas concret del CEIPIEEM Simó Ballester, es continuen impartint estudis no reglats, assumits per professorat del cos de música i arts escèniques al qual, per categoria professional i titulació, no li corresponen aquestes funcions. Aquesta situació desvirtua la naturalesa del centre i el paper del professorat.

De manera més generalitzada, als CEIPIEEM:

• Es fan assumir al professorat funcions que no li corresponen.
  
• S’imposen horaris de doble torn durant tota la setmana.
  
• Es mantenen condicions laborals clarament pitjors que les del mateix cos docent en conservatoris o que les dels docents d’altres cossos.

Parlam de professorat altament qualificat que, massa sovint, es veu obligat a treballar en condicions que no són pròpies del seu cos ni equiparables a les dels conservatoris, on disposen d’horaris més racionals i d’una organització coherent amb la seva especialització.

No és casualitat que la immensa majoria d’aquests docents, tan aviat com poden, escapen dels CEIPIEEM per accedir a places de conservatoris, on les condicions laborals són més dignes i ajustades al cos al qual pertanyen, com també a la seva categoria professional i titulació.

A més, des de SIAU hem detectat que bona part d’aquests docents pateix horaris il·legals, amb el consentiment de la inspecció educativa, que mira cap a una altra banda en connivència amb determinats equips directius. La Conselleria, lluny de solucionar-ho, es nega reiteradament a elaborar unes instruccions específiques que regulin adequadament les condicions d’aquest professorat i contemplin les seves necessitats reals.

Una mesa sectorial inútil i convertida en mesa informativa

La mesa sectorial d’educació fa temps que evidencia la seva inutilitat. Ha deixat de ser un espai real de negociació per convertir-se en una simple mesa informativa.

Mentre els problemes estructurals del professorat de música i arts escèniques s’enquisten, hem observat com cada sindicat signant del darrer acord marc ha obtingut 5,5 alliberats sindicals addicionals, entre altres privilegis, a canvi dels incompliments i els silencis en moltes qüestions rellevants que afecten al professorat. Aquest increment desmesurat de recursos sindicals contrasta amb la manca de solucions efectives per al col·lectiu docent, que cada dia es veu més ofegat i maltractat.

A això s’hi afegeix una dinàmica preocupant de portes giratòries i relacions poc transparents entre determinats responsables sindicals i l’Administració, que contribueixen a generar desconfiança i a debilitar la credibilitat en l’anomenada “negociació col·lectiva”.

Mentrestant, una part molt significativa de les millores que s’estan aconseguint per al col·lectiu docent arriben per via judicial o altres camins i no pas a través de la negociació. Per aquest motiu, SIAU ja està estudiant amb els seus serveis jurídics la possibilitat d’emprendre noves accions legals, per reparar el dany que pateix aquest professorat si la situació no es reverteix aviat. 

Exigim coherència i respecte a l’educació pública

Per tot el que s’ha exposat, des de SIAU exigim a la Conselleria d’Educació i Universitats que:

• Aclareixi públicament quin model de gestió pretén implantar al PEI de l’IES Mossèn Alcover.
  
• Garanteixi que tot el professorat serà seleccionat exclusivament mitjançant els procediments públics reglats que garanteixen els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
  
• Regularitzi de manera immediata les condicions laborals del professorat dels CEIPIEEM i garanteixi que els seus horaris siguin legals i ajustats al cos al qual pertanyen.
  
• Elabori instruccions específiques que posin fi a les situacions d’irregularitats detectades.
  
• Garanteixi que als CEIPIEEM només s’hi imparteixin estudis reglats, d’acord amb la naturalesa i finalitat d’aquests centres, així com la categoria professional i la titulació del professorat que hi exerceix.

L’educació pública no pot convertir-se en un espai d’externalització, precarització, privilegis i arbitrarietat.

L’educació pública no es ven ni es negocia a canvi de quotes de poder. Es defensa.

Des del Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) volem evidenciar públicament el cinisme amb què han actuat alguns sindicats presents a la mesa sectorial davant el darrer episodi protagonitzat per la Conselleria d’Educació en relació amb la data de les pròximes oposicions docents.

Que hi hagi sindicats que decideixin aixecar-se d’una mesa sectorial perquè l’Administració els comunica exactament el mateix que ja havia comunicat en meses anteriors —que havien de triar entre una data o una altra l’inici de les oposicions— no és cap mostra de fermesa ni de dignitat sindical. És, senzillament, el darrer capítol d’una comèdia que fa massa temps que s’allarga.

El nostre sindicat ja va advertir que “és pitjor el remei que la malaltia”, que entrar en el joc brut de l’Administració era una presa de pèl al professorat. Ho vam dir clar: acceptar el marc imposat per la Conselleria, jugar a decidir entre dues opcions tancades i sotmetre el col·lectiu docent a un sense fi d’enquestes estèrils o inútils només servia per legitimar una decisió que ja estava presa i de la qual la mesa sectorial n’era plenament conscient.

I així ha estat.

Aquestes setmanes, els opositors han estat marejats amb enquestes, consultes i suposades deliberacions que no tenien cap capacitat real de condicionar la decisió final. Se’ls ha fet creure que la tria del mes depenia d’un procés participatiu i democràtic quan, en realitat, el maig (com a inici de les oposicions) ja figurava en el primer esborrany de la convocatòria que circulava des de feia setmanes. Era realment necessària tanta escenificació per acabar exactament al mateix punt de partida on tots sabíem que acabaríem?

I ara, després d’haver seguit, a toc de corneta, el guió marcat per la Conselleria, d’haver alimentat aquest fals debat i d’haver contribuït a la confusió i estrès del professorat, bona part dels sindicats decideixen aixecar-se d’una mesa sectorial que, cal recordar-ho, des de fa anys no té cap funció negociadora real, sinó merament informativa. De què serveix aixecar-se d’una mesa informativa si prèviament s’ha avalat tot el procediment? De què serveix el “cop d’efecte” si després, sistemàticament, es torna a entrar dins el joc brut de l’Administració?

Això no és sindicalisme. És un paperot o una escenificació pensada per intentar salvar la imatge quan la credibilitat de la majoria dels sindicats està completament erosionada.

El professorat està cansat de ser utilitzat com a coartada. Està cansat de veure com es fan enquestes enganyoses sense cap conseqüència, com es venen com a victòries processos que ja s’havien decidit i com es dramatitzen reunions informatives prèviament cuinades que no tenen cap capacitat real de modificar res. Els docents mereixen respecte, informació clara i veraç, i una defensa ferma dels seus drets, no representacions teatrals per rentar consciències.

Des de SIAU ho tenim clar: cal plantar cara de veres i des del primer moment a les imposicions de la Conselleria d’Educació. No es pot jugar a dues bandes: participar del relat oficial mentre convé i, quan la indignació del professorat creix, fer el numeret de l’aixecada per aparentar contundència.

La data d’oposicions ha quedat fixada al maig, com ja sabíem que passaria fa setmanes. I tot el circ de les enquestes i escenificacions no ha servit per modificar ni una coma del que estava previst des del principi. Aquesta és la realitat.

Des de SIAU continuarem denunciant el fals sindicalisme basat en el titular fàcil i en la gesticulació buida a canvi de privilegis per davall taula. El professorat de les Illes Balears mereix sindicats que no es venguin als interessos de l’Administració ni juguin amb les expectatives i la salut emocional dels docents. En definitiva, necessita coherència, valentia i independència.

Els docents no mereixen més mentides. No mereixen més teatre. Mereixen respecte.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) vol manifestar públicament la seva més rotunda oposició a l’avantprojecte d’Ordre del conseller d’Educació i Universitats que pretén destruir la xarxa de Centres de Professorat (CEP) de les Illes Balears. Aquesta iniciativa suposa, de facto, el desmantellament dels CEP de Mallorca, que passarien de quatre centres territorials a un únic CEP centralitzat a Palma.

Ens trobam davant una decisió presa d’esquena a la comunitat educativa, sense diàleg, sense informació prèvia ni tan sols al mateix Servei de Formació Permanent, i imposada des d’instàncies superiors amb una opacitat que consideram inacceptable. Aquesta manera de procedir evidencia una política educativa autoritària, improvisada i allunyada de la realitat dels centres.

La supressió dels actuals CEP de Mallorca, que fa més de 35 anys que donen servei de proximitat als centres educatius, suposa un greu retrocés en la qualitat de la formació permanent del professorat. Tal com s’assenyala en les consideracions jurídiques i tècniques analitzades, la centralització en un únic centre provocarà:

• L’allunyament entre l’Administració educativa i els docents.
• La pèrdua de coneixement directe de la realitat específica de cada territori.
• Un empitjorament en la detecció de necessitats formatives.
• Més burocràcia i alentiment en la presa de decisions.
• Un greuge comparatiu clar entre Mallorca i la resta d’illes, que mantindran un model de proximitat.

Mentre a Menorca, Eivissa i Formentera es manté l’estructura insular amb un CEP propi, a Mallorca es concentraria tot el servei a Palma, castigant els centres de la Part Forana i trencant el principi de descentralització que hauria de regir l’actuació de l’Administració pública.

A més, aquest nou atac als CEP no és un fet aïllat. S’emmarca en una política sostinguda de retallades i debilitament de l’escola pública:

• Reducció de la dotació econòmica dels CEP.
• Retallada d’assessors i pèrdua de recursos humans.
• Incertesa absoluta sobre la situació de les comissions de servei i del personal administratiu.
• Absència de disposicions transitòries que evitin el caos organitzatiu si l’Ordre entra en vigor en ple curs escolar.

L’entrada en vigor immediata podria generar un “vertader caos organitzatiu”, fet que posa en evidència la improvisació i la manca de planificació d’aquesta Administració.

Des de SIAU denunciam que aquest avantprojecte d’Ordre no respon a cap criteri pedagògic ni de millora del servei, sinó a una lògica purament economicista, privatitzadora i centralitzadora que debilita la formació permanent del professorat de l’escola pública i, en conseqüència, la qualitat de l’ensenyament.

Per tot això, SIAU:

1. Exigeix la retirada immediata de l’avantprojecte d’Ordre.
2. Reclama l’obertura d’un procés real de negociació amb la comunitat educativa.
3. Demana el manteniment de l’actual xarxa de CEP de Mallorca amb els recursos humans i econòmics necessaris.
4. Rebutja qualsevol mesura que impliqui més centralització, privatització, retallades o precarització del servei públic educatiu.

SIAU no permetrà que es continuï desmantellant l’escola pública, com ja han patit altres centres com l’IES Politècnic, sota la fal·làcia de la reorganització administrativa. La formació del professorat és una peça clau del sistema educatiu i no pot ser víctima d’improvisacions, retallades, interessos particulars ni decisions unilaterals.

Defensar els CEP és defensar la qualitat educativa, la proximitat als centres i el dret dels docents a una formació adequada i contextualitzada. Advertim que emprarem totes les vies sindicals i jurídiques necessàries per frenar aquest nou atac a l’escola pública.

Davant l’anunci, per part de la Conselleria d’Educació i bona part dels sindicats, de fer triar als opositors docents entre examinar-se el maig o l’octubre, des de SIAU ho consideram un greu error. Ja consideràvem absurdes les primeres enquestes que se’ls varen traslladar, ja que es tracta d’enquestes estèrils que únicament persegueixen desviar l’atenció del que és verdaderament rellevant i entrar dins del joc de l’Administració.

Les enquestes han de servir per consultar qüestions realment rellevants, i no per caure en el joc brut de l’Administració. Que una Administració les dugui a terme es pot arribar a entendre, però és inacceptable que ho facin els sindicats.

Els docents no han de triar, en aquests moments del curs, si volen fer les oposicions el maig o l’octubre. Això és un insult a la intel·ligència i una manca de respecte. Per què triar entre dues opcions terribles? Per comoditat de la Conselleria d’Educació i en perjudici dels opositors i dels centres educatius? Tots sabem quin serà el resultat d’aquestes enquestes, com ja el sabíem amb les primeres. El que s’està fent només provoca més estrès i ansietat al col·lectiu interí, a part de ser una pèrdua de temps.

Tanmateix, el caos existent en les adjudicacions d’estiu continuarà sent-hi, tant si les oposicions es fan en les dates habituals com si es realitzen en unes altres. El problema de fons en les adjudicacions no són els opositors ni les dates de les proves. El veritable problema és la ineptitud i la negligència administrativa dels qui estan al capdavant de la Direcció General de Personal Docent.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU), conjuntament amb l’Associació Balear Contra l’Assetjament Laboral (ABCAL), ha decidit traslladar al Govern de l’Estat una reivindicació històrica del col·lectiu docent: el dret a la jubilació anticipada als 60 anys amb 30 anys de servei per a tot el personal docent, en igualtat de condicions, independentment del règim de cotització o de la seva situació administrativa.

Aquesta iniciativa ha tengut una resposta immediata i contundent: en menys de 24 hores, més de 200 docents de les Illes Balears, profundament preocupats per la seva futura jubilació, s’han incorporat a la lluita impulsada per ambdues entitats, fet que evidencia l’abast real del malestar existent dins el col·lectiu docent.

Actualment, només els funcionaris de carrera adscrits al règim de classes passives (que varen obtenir plaça abans de 2011) poden accedir a la jubilació voluntària als 60 anys. En canvi, els docents incorporats a partir de 2011 sota el règim general de la Seguretat Social, així com el professorat interí i el personal laboral —incloent aquells que han estat o estan actualment en situació de frau de llei, tot i haver començat a fer feina abans de 2011—, es veuen obligats a allargar la seva vida laboral fins als 67 anys.

Aquesta situació constitueix un greuge comparatiu greu i injustificable, ja que tots els docents desenvolupam la mateixa tasca, amb les mateixes responsabilitats i sota les mateixes condicions laborals, però amb drets diferents a l’hora de jubilar-nos. Des de les nostres entitats consideram que aquesta desigualtat vulnera el principi d’igualtat, recollit a la Constitució, així com l’esperit de la Directiva europea 1999/70/CE, que prohibeix la discriminació dins d’un mateix col·lectiu professional.

SIAU i ABCAL reiteram que la docència és una professió amb un alt impacte físic, mental i emocional. La sobrecàrrega de feina, l’augment constant de tasques burocràtiques, la violència institucional, la pressió emocional derivada de la gestió d’aules cada cop més complexes, la relació amb les famílies i l’exigència d’actualització permanent situen el professorat entre els col·lectius amb més risc de patir estrès crònic i burnout. Aquesta realitat està àmpliament documentada per estudis i informes sobre salut laboral.

No és acceptable exigir cada vegada més esforços al professorat i, alhora, condemnar una part del col·lectiu a treballar fins als 67 anys mentre altres docents es poden jubilar als 60. Això és injust, discriminatori i socialment inacceptable.

Per tot això, SIAU i ABCAL demanam:

• El reconeixement efectiu del dret a la jubilació anticipada als 60 anys amb 30 anys de servei per a tots els docents (funcionaris de carrera, interins i personal laboral), amb les mateixes condicions que el personal de classes passives.
• Que la jubilació anticipada i parcial sigui accessible a tot el personal docent sense exclusions ni penalitzacions, sigui quina sigui la seva condició administrativa.
• L’establiment d’un criteri únic, just i no discriminatori, que tengui en compte la protecció de la salut laboral i garanteixi un relleu generacional necessari per mantenir la qualitat educativa.

Finalment, SIAU i ABCAL manifestam que aquesta reivindicació respon a una demanda àmpliament compartida per docents d’arreu de l’Estat, que reclamen la jubilació als 60 anys després de dècades de dedicació a l’educació pública. Hem sostingut el sistema educatiu en contextos cada vegada més complexos i exigents. Per aquest motiu, insistirem amb determinació perquè s’acabi amb aquest greuge tan discriminatori. La jubilació als 60 anys per a tot el personal docent no és un privilegi, sinó una mesura de justícia i reconeixement, sense excepcions.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) engega avui una recollida de signatures en defensa dels drets del professorat de l’ensenyament públic de les Illes Balears que es troba en situació de frau de llei a conseqüència de l’abús de la temporalitat.

Actualment, un nombre elevat de docents de l’ensenyament públic de les Illes Balears es troba en situació de temporalitat abusiva, encadenant nomenaments durant anys per cobrir necessitats estructurals i permanents del sistema educatiu.

Aquesta situació constitueix un frau de llei, tal com estableix la normativa europea, en particular la Directiva 1999/70/CE, així com la jurisprudència reiterada del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Les mesures adoptades fins ara per les administracions educatives no han resolt l’abús de la temporalitat, ni han garantit l’aplicació d’una sanció efectiva, dissuasiva i proporcional, tal com exigeix el dret europeu davant aquest tipus de frau.

La precarització del professorat de les Illes Balears derivada d’aquesta situació vulnera drets laborals fonamentals i afecta negativament tant l’estabilitat dels equips docents com la qualitat del sistema educatiu públic, amb conseqüències directes per a l’alumnat i per al conjunt de la comunitat educativa.

Per tot això, exigim:

1. El reconeixement explícit de la situació de frau de llei del professorat afectat per l’abús de la temporalitat.

2. L’adopció immediata de mesures que garanteixin la fixesa del professorat en aquesta situació.

3. El compliment efectiu de la normativa europea i la protecció real dels drets laborals del professorat de l’ensenyament públic.

La recollida de signatures que engegam és una eina legítima per exigir solucions justes i definitives a una problemàtica cronificada que l’Administració d’aquí s’ha negat a resoldre.

Així mateix, SIAU vol deixar constància que existeix una altra qüestió de gran transcendència per al conjunt del professorat de l’ensenyament públic: el dret a la jubilació als 60 anys, una problemàtica que no només afecta el professorat interí en situació de frau de llei, sinó també el funcionariat de carrera que va obtenir plaça a partir de l’any 2011. Respecte d’aquesta darrera qüestió, la nostra entitat es pronunciarà públicament demà i explicarà el seu posicionament i les seves demandes, amb l’objectiu de defensar els drets de tot el professorat i garantir unes condicions laborals justes i dignes al llarg de tota la carrera professional.

Enllaç al document de firmes: https://drive.google.com/file/d/1vgHyBQo-zWgfVfA41sjWKQ5dGf5xn0PA/view?usp=sharing

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) evidencia públicament l’intent d’alguns “sindicats” de prendre el pèl al professorat, venent com a grans conquestes econòmiques unes engrunes que no fan més que blanquejar favors per davall taula, acords opacs i l’obtenció d’alliberats sindicals extra —una bona part dels quals no són oficials i mereixerien un capítol a part—, entre d’altres.

Aquests darrers dies se’ns ha demanat que donem gràcies per unes pujades salarials que no compensen ni de lluny la pujada real de l’IPC ni el cost de vida que patim, mentre el professorat de les Illes Balears continua perdent poder adquisitiu any rere any. La realitat és clara: cobrarem una misèria més, totalment deslligada de la nostra realitat, i cada any que passa disposam de menys capacitat econòmica que l’any anterior.

La mal anomenada carrera professional és un altre insult a la intel·ligència del col·lectiu docent: mal dissenyada, mal dotada econòmicament i molt lluny del que correspondria a una professió amb la responsabilitat social que té l’educació pública. El que nosaltres cobram en tot un any de carrera professional és el mateix que cobren cada mes treballadors públics d’altres administracions. Un fet que evidencia que l’únic que té de “carrera professional” aquest import és el nom amb què l’han batiat.

La indemnització de residència que recentment han anunciat a bombo i plateret alguns “sindicats”, mereix una menció a part: és clarament insuficient i humiliant, i es troba a anys llum del que percep el professorat d’altres territoris, com Ceuta i Melilla, tot i patir —nosaltres— un cost de vida superior. Per exemple, els docents de Secundària de Ceuta i Melilla cobren més de 1.000 € mensuals només de complement de residència. Això sense sumar la resta de complements, que fa que els seus sous estiguin a anys llum dels nostres. Aquest 2026, els docents de Secundària de Mallorca cobraran 100 i busques d’euros de residència i els docents de Secundària de Ceuta i Melilla, per fer la mateixa feina, cobraran més de 1.000 euros mensuals pel mateix concepte. Es pot acceptar aquesta diferència insultant? A SIAU tenim clar que no. Aquesta i altres situacions que no esmentam, i són igual d’injustes, condemnen el professorat de les Illes a una precarització estructural.

A tot això s’hi afegeix que encara no s’ha retornat tot el que se’ns deu. Any rere any, els pagaments pendents es posposen constantment, amb calendaritzacions que s’incompleixen de manera reiterada, sense conseqüències ni responsabilitats polítiques. El cas de la ridícula pujada del complement de tutoria, promesa i ajornada una vegada i una altra, és només un exemple més. Cal recordar que els mateixos “sindicats” que ara es tornen a penjar medalles per haver signat unes irrisòries pujades a canvi dels favors de sempre són els que anunciaren als quatre vents que aquest curs el complement de tutoria s’incrementaria, i encara esperam. A més, els docents especialistes, experts i altres tipologies no cobren ni un sol euro encara que exerceixin de tutors.

Denunciam també la discriminació interna del professorat, tant entre illes com segons la tipologia de nomenament, que provoca que docents amb la mateixa feina i responsabilitats cobrin quantitats diferents. Aquesta desigualtat és injustificable i inadmissible.

El problema de fons és encara més greu: el sou base dels docents és indignant en comparació amb altres professions amb un nivell de formació i responsabilitat similar. Un sou base tan baix que l’Administració intenta maquillar-lo a base de complements, la majoria d’ells ridículs, sense afrontar mai el problema estructural.

Amb un cost de vida desbocat a les Illes Balears —especialment en habitatge, alimentació i serveis bàsics—, les “pujades” salarials anunciades no responen ni de lluny a la realitat social del territori. El desfasament entre el que cobram i el que costa viure aquí és cada vegada més insostenible.

A tall d’exemple: si a un treballador se li fa un increment de 10 € i, al mateix temps, pateix un augment de despeses de 30 € més, on és la millora econòmica? En tot cas, estaríem davant un clar empitjorament. Això tan simple —que fins i tot el nostre alumnat més jove entendria— de veres no ho entén el conjunt de “sindicats” que se suposa hauria de lluitar per unes condicions laborals dignes?

Qualsevol pujada salarial ha d’anar lligada al cost de vida de les Illes Balears i a l’IPC, que insistim, cada any, sense excepció, puja. Si no va lligada —perquè l’increment és inferior al cost real—, no hi ha res a celebrar.

Des de SIAU exigim:

• Pujades salarials reals, lligades al cost de vida i a l’IPC.
  
• Un complement d’insularitat digne i equiparable al d’altres territoris, com els de Ceuta i Melilla.
  
• El retorn immediat i complet de tots els doblers pendents.
  
• El fi de la discriminació entre illes i entre tipus de nomenament.
  
• Un increment real del sou base, no pedaços a base de complements insultants.
  
• El compliment íntegre de les promeses i calendaritzacions acordades en el passat i encara pendents, abans de penjar-se noves medalles.

El professorat no necessita propaganda ni titulars buits de contingut. Necessita respecte, salaris dignes i condicions justes. I això, avui, no està passant. De moment, l’únic que tenim són intents fallits de prendre el pèl al professorat, i el més trist de tot és que es produeixen amb la complicitat i connivència d’aquells que haurien d’estar del costat dels treballadors en comptes del de qui governa i dirigeix la Conselleria d’Educació.

Segon capítol amb nous testimonis que parlen de les agressions a les aules i els canvis que ha patit l’escola en els darrers anys.
#NoCallMés

Dins la campanya #NoCallMés, engegada recentment pel nostre sindicat, podreu escoltar afiliats de SIAU explicant les agressions que pateixen i el nul suport que reben per part d’aquells que més exemple haurien de donar. L’afiliada de SIAU que avui escoltareu intervenint a IB3 TV escarrufa i, tristament, no és un cas aïllat.

Demà compartirem nous testimonis de persones que han decidit explicar, a través d’IB3 TV, allò que avui anomenam violència institucional. Quan aquells que més exemple haurien de donar es converteixen en agressors proactius, amb la plena convicció que la impunitat sempre els acompanyarà, acabam normalitzant actituds que deriven en conseqüències nefastes per al nostre col·lectiu i per a l’educació pública de les Illes Balears.