
Mentre altres organitzacions sindicals, com ara ANPE, es pengen medalles de manera oportunista per mesures que s’han assolit sobretot gràcies a la constància i a la fermesa del professorat, des del Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) volem deixar ben clara la realitat: SIAU ha estat l’únic sindicat que ha defensat aquesta reivindicació de manera reiterada, transparent i contundent a totes i cadascuna de les reunions on ha assistit.
La supressió de l’autonomia d’organització
Històricament, els Conservatoris de les Illes Balears havien tengut la llibertat i la flexibilitat d’organitzar l’horari del seu professorat en quatre dies setmanals, una mesura plenament justificada per les particulars condicions laborals d’aquest col·lectiu. No obstant això, a finals del curs 2024-2025, la Conselleria d’Educació va decidir, de manera arbitrària i sense cap mena de justificació pedagògica, dictaminar que aquesta autonomia organitzativa perjudicava els Conservatoris i els CEIPIEEMs.
Davant aquesta situació, la reacció d’altres sindicats va ser, en el millor dels casos, de passivitat i, en el pitjor, d’absoluta connivència amb l’Administració. En diferents trobades, ANPE va arribar a expressar obertament que no veia viable el manteniment de la jornada de quatre dies. Finalment, els sindicats presents a la Mesa Sectorial varen votar a favor de les Instruccions del curs 2025-2026, validant així, per primera vegada en la història, l’eliminació de l’autonomia d’aquests centres educatius en la gestió dels seus horaris. Que votessin a favor d’aquestes instruccions i ara es pengin medalles és un clar acte de cinisme.
Particularitats del professorat de Conservatoris i CEIPIEEMs
Aquesta retallada organitzativa ha suposat un atac directe a la conciliació de la vida laboral i familiar, ignorant completament la realitat i les dificultats del professorat de música i dansa, caracteritzada per:
- Horaris estesos en doble torn, sovint amb llargues esperes entre classes i sense cap mena de compensació per aquesta dedicació horària tan dilatada.
- L’abundància de classes individuals (ràtio 1:1), que requereix una flexibilitat organitzativa molt diferent de la d’un centre ordinari.
- Una manca d’espais evident, que enguany ha dificultat encara més l’organització de les aules als centres.
- Unes instal·lacions deficients en determinats centres, que no disposen d’espais bàsics com ara una sala de professors on poder romandre de manera digna entre classe i classe durant les jornades extenses, arribant fins i tot a haver de suportar passadissos oberts a la intempèrie.
- L’obligació de compaginar la tasca docent amb una vida artística en actiu.
- L’elevat nombre de docents desplaçats a una illa distinta de la de la seva residència habitual.
- Una incongruència manifesta amb les instruccions de l’horari de l’alumnat, les quals dictaminen que les classes dels estudiants s’han d’agrupar en el menor nombre possible de dies per setmana.
- Les greus dificultats per cobrir la plantilla docent d’aquests centres, un problema que només s’agreuja si s’empitjoren les condicions laborals.
Davant aquest escenari de desemparament, el conjunt del professorat dels conservatoris va decidir autoorganitzar-se. Es varen dur a terme diverses assemblees i reunions de les quals va sorgir un consens clar: presentar un recurs col·lectiu davant la Conselleria d’Educació, avalat i signat de manera massiva pel professorat afectat.
La resposta sindical davant el conflicte
És imprescindible remarcar que SIAU va ser l’únic sindicat que va fer una passa endavant, assistint i donant suport actiu a totes aquestes reunions i assemblees de coordinació. Per contra, ANPE, malgrat comptar entre els seus alliberats amb personal que també procedeix del cos de música i arts escèniques —que hauria de conèixer de primera mà el greuge de la insularitat i del desplaçament territorial—, va donar l’esquena al col·lectiu. La seva connivència i manca de suport varen deixar els docents en una situació de profunda indefensió davant l’Administració.
Des de SIAU consideram absolutament indignant i intolerable que ara, un pic s’ha aconseguit tombar aquesta mesura gràcies a la pressió del col·lectiu i la insistència del nostre sindicat, determinades estructures sindicals pretenguin apuntar-se una victòria que mai han defensat. Els fets demostren qui es plega davant els despatxos de la Conselleria i qui manté la dignitat del professorat a peu de carrer.
El nostre sindicat reitera el seu compromís insubmís amb els docents de les Illes Balears, tant amb aquest com amb la resta de temes que afecta el col·lectiu. No demanam permís per defensar els teus drets; només responem davant els vertaders protagonistes de l’educació (els docents) i davant la veritat.













