SIAU benvinguts/des

Els últims anys, el sector educatiu ha estat testimoni d’una sèrie de greus irregularitats que posen en qüestió la professionalitat, l’ètica i la responsabilitat dels dirigents al capdavant de la Conselleria d’Educació. Però el més preocupant és l’abús de poder i la impunitat que sembla impregnar les seves estructures, i la gran pregunta que se’ns presenta a tots és: quan els responsables d’aquests abusos es mostren incompetents o negligents, qui assumeix realment les responsabilitats? La resposta, malauradament, sembla clara: els i les docents, que continuen suportant el pes de les decisions errònies dels qui creuen tenir el poder, no només administratiu, sinó també el de decidir sobre les seves vides laborals.

Un exemple recent d’aquesta impunitat el trobam en el caos que van viure milers d’interins a principis del curs 2024-25, quan les adjudicacions de places van esdevenir en un autèntic desgavell. Aquest caos va ser causat per personal al capdavant de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, que no ha assumit cap responsabilitat. De fet, malgrat l’evident malestar de la comunitat educativa, ningú ha estat cridat a retre comptes. Si el desori hagués estat causat per un docent anònim, les conseqüències per a ell haurien estat extremes, incloent-hi una possible expulsió de la professió.

Un altre cas emblemàtic que evidencia aquesta manca de responsabilitat es va produir el curs passat. La Conselleria d’Educació va ser condemnada a pagar 20.000 euros a una professora de l’IES Madina Mayurqa que va ser víctima d’assetjament sexual per part d’un company. Malgrat que la sentència va criticar la lentitud de l’acció institucional —trigant vuit mesos a intervenir tot i l’existència d’indicis sòlids d’assetjament— els responsables no van patir cap conseqüència. A més, es varen incomplir les normatives de seguretat laboral i no es varen aplicar correctament els protocols de protecció. Un dels caps de departament de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats va descriure verbalment el desenllaç d’aquest cas, amb la sentència judicial davant, amb les següents paraules: “Esta es la gran cagada”. Tanmateix, aquestes negligències les hem pagat tots els contribuents, mentre els responsables continuen en els seus llocs sense rendir comptes.

Aquesta impunitat es repeteix en altres casos. Recentment, docents que han format part del claustre de l’IES Can Balo han compartit el seu malestar, i un cas en concret ha aixecat polseguera. Un professor afectat per la mala gestió i dinàmica autoritària que provendria de dues membres de l’equip directiu del centre esmentat ha decidit fer pública la seva situació a través d’una carta, on descriu de manera detallada les conseqüències personals i professionals que ha patit. En el seu relat, aquest docent denuncia un maltractament psicològic i emocional continuat, que va començar amb un ambient laboral opressiu i va desembocar en una situació insostenible que va afectar greument la seva salut mental i física. El professor relata com la gestió autoritària i despectiva de les dues membres de l’equip directiu va arribar a extrems inimaginables, amb actes que haurien vulnerat la seva dignitat i el seu benestar laboral. La situació va ser tan greu que va acabar repercutint també en la seva família, que va veure’s afectada pel desgast emocional que implicava aquella experiència.

El més sorprenent, però, és que la situació no es va produir en un buit. De fet, fins a un 80% del professorat d’Es Pinaret (IES Can Balo) va denunciar aquesta dinàmica abusiva en el seu moment, recolzant el professor afectat i descrivint de manera clara el que vivien. Això va portar aquest professorat a remetre un escrit conjunt a alts càrrecs de la Conselleria d’Educació, en el qual es relatava la situació de forma precisa i amb evidències del malestar generalitzat al centre. Però la resposta institucional va ser nul·la: cap mesura va ser adoptada, i els responsables van continuar en els seus càrrecs com si res no hagués passat, mantenint la impunitat que caracteritza tantes de les situacions que denunciam des de fa anys.

Aquesta situació, com tantes altres en el sistema educatiu, reflecteix una greu falta de responsabilitat per part de l’Administració, que no només no va actuar, sinó que hauria protegit a les persones implicades per la seva relació amb les estructures de poder. El Departament d’Inspecció Educativa i el corresponent Departament dels Serveis Jurídics, que haurien d’haver intervingut de manera independent i rigorosa, es van limitar a aplicar el que molts consideren una doble vara de mesurar, actuant com si els drets laborals i humans d’un docent fossin menys importants que el manteniment de l’statu quo. En comptes de garantir la seguretat i la dignitat de tots els docents, haurien escollit blindar les responsables de l’abús, com si la seva proximitat als cercles de poder fos més important que els drets de la víctima. El resultat: una víctima més en un sistema que, massa sovint, fa els ulls grossos davant de l’abús de poder i la manca de justícia.

El professor afectat no només vol fer pública la seva experiència, sinó que ho fa amb la intenció d’evitar que altres docents de les Illes Balears visquin la mateixa situació. La seva denúncia no és només un crit d’ajuda personal, sinó també una crida a la responsabilitat institucional i a la solidaritat dels seus companys i companyes. La seva voluntat és que el seu acte de denúncia sigui un acte de conscienciació i resistència davant l’aparent impunitat dels responsables, i una manera de desemmascarar les males pràctiques que malmeten el sistema educatiu. No es tracta només de defensar un docent individual, sinó de lluitar contra un sistema que permet que l’abús de poder passi impune, i que ningú, especialment els que ocupen càrrecs de responsabilitat, no hagi de respondre mai per les seves negligències i injustícies.

Casos com els de l’IES Madina Mayurqa i l’IES Can Balo, són només la punta de l’iceberg. Per desgràcia són més freqüents del que sembla. La falta d’acció de la Conselleria d’Educació i dels departaments implicats, que sovint actuen amb una doble vara de mesurar i protegint els interessos dels seus en comptes d’atendre les víctimes i lluitar pel bé comú, és una realitat que mai hauria d’haver estat acceptada en una societat que es prediu democràtica. Cada vegada més, les víctimes d’abús de poder prefereixen fer-ho públic, i des de SIAU, els donam tot el suport, perquè creiem que la justícia no hauria d’ignorar cap agressió ni cap abús. Les agressions ho són independentment de l’estatus social (entre altres condicionants) de la víctima.

Finalment, volem deixar ben clar que des de SIAU no mirarem cap a una altra banda, encara que això impliqui despullar aquells que es consideren intocables. Som conscients que els responsables actuals de la Conselleria no canviaran la seva postura impune, però també sabem que cada cop més docents, després de patir massa, han decidit no callar més. El gangsterisme administratiu ha arribat a límits intolerables i cada vegada són més els que decideixen plantar cara. I el més important: no estan sols per fer-ho!

Des de SIAU, volem expressar la nostra satisfacció davant la decisió de la Conselleria d’Educació de finalment reconèixer el permís de 26 setmanes per a les famílies monoparentals. Aquesta rectificació arriba després de la nostra persistent reivindicació i de la recent sentència del Tribunal Constitucional, i suposa un pas endavant important en la protecció dels drets laborals i socials d’aquest col·lectiu. Aquesta mesura també posa de manifest la necessitat d’igualtat real en les condicions de conciliació familiar per a totes les famílies, independentment del nombre de progenitors.

Fins a aquest moment, la Conselleria d’Educació mantenia una discriminació clara envers les famílies amb un sol progenitor, ja que els seus membres només podien gaudir d’un permís de 16 setmanes, mentre que les famílies biparentals tenien accés a un permís de 32 setmanes (repartit entre els dos progenitors). Aquesta situació es mig resol ara, gràcies a la rectificació de la Conselleria, amb l’ampliació del permís per naixement per a les famílies monoparentals a 26 setmanes, intentant igualant-les així a les famílies biparentals.

La sentència del Tribunal Constitucional, emesa aquest mes de novembre, ha estat fonamental per garantir aquesta igualtat de condicions. El tribunal va declarar inconstitucionals els articles que establien aquesta discriminació, remarcant que els drets de les criatures han de ser respectats en igualtat de condicions, independentment de la seva filiació. Aquest veredicte rectifica una normativa que, fins aleshores, limitava el temps de cura i protecció per als fills i filles de famílies monoparentals, deixant-los en una situació de desigualtat respecte a la resta.

Celebram aquest avenç en la defensa dels drets laborals i socials de les famílies monoparentals, i, com ja hem defensat en altres ocasions, recordam la importància d’adoptar una perspectiva de gènere en la redacció de les lleis. La majoria de les famílies monoparentals estan liderades per dones, fet que afegeix una dimensió de gènere a la discriminació que fins ara patien.

Aquesta sentència i la rectificació de la Conselleria posen fi a una situació injusta que no només perjudicava les famílies monoparentals femenines, sinó que també impactava negativament en el benestar dels infants. Amb aquesta mesura, s’ha normalitzat el temps de cura i es garanteix la protecció de la infància, un element fonamental en el qual SIAU segueix treballant incansablement.

Aquest reconeixement també representa una oportunitat per a les administracions públiques per continuar avançant en matèria d’igualtat de gènere, conciliació laboral i protecció de la infància, amb una atenció especial a les mares i pares, independentment de la seva situació familiar. Així mateix, cal continuar amb la tasca d’adaptar la normativa laboral i de seguretat social per garantir els drets laborals de totes les persones treballadores, en un context de reconeixement d’igualtat i dignitat.

Des de SIAU, continuarem treballant per garantir la plena igualtat de drets laborals i socials per a totes les famílies, amb un focus constant en l’interès superior de la infància, la igualtat de gènere i els drets humans. Des del nostre naixement i l’obtenció de representació a totes les Juntes de Personal Docent, hem aconseguit avanços fonamentals per a la classe treballadora, com la recent rectificació de la lactància acumulada per als treballadors sense plaça vacant i el reconeixement dels drets salarials retroactius per a aquells que han estat de baixa (després de la nostra sentència pionera de finals de l’any 2022). No dubteu que seguirem lluitant per millorar les condicions laborals de tothom, sense excepcions.

Durant els darrers dies, un nombre important de docents de les Illes Balears ha recordat a la Conselleria d’Educació, a través de registre oficial i correu electrònic, que continuen en situació d’abús de temporalitat. Fonts procedents de la Conselleria d’Educació ens han fet saber el seu malestar perquè consideren que els docents no han de dur a terme la comunicació a través d’un correu electrònic concret sinó exclusivament per registre oficial. A més, volem advertir que no hem accedit a les seves demandes. SIAU és una organització sindical completament independent i autònoma.

Per això, des del nostre sindicat, animam als responsables al capdavant de la Direcció General de Personal Docent, en connivència amb els seus sindicats afins, a iniciar nous expedients disciplinaris a membres de SIAU, a veure si aquesta vegada resulten ser una mica més efectius…

Des del Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU), volem manifestar la nostra profunda preocupació per la manca d’informació per part de la Conselleria d’Educació sobre la situació actual de MUFACE i els drets d’assistència sanitària dels funcionaris de carrera docents. A diferència d’altres comunitats autònomes on s’està informant i abordant la situació amb responsabilitat, a les Illes Balears els funcionaris de carrera no han rebut cap comunicació oficial que els expliqui el futur de la seva cobertura sanitària, en un moment en què el seu dret a l’assistència sanitària concertada es troba en perill.

La situació de MUFACE és cada cop més crítica. Les asseguradores que actualment gestionen el sistema d’assistència sanitària per a més d’1,5 milions de funcionaris i les seves famílies – Adeslas, Asisa i DKV – han decidit no presentar-se a la licitació per renovar el concert, a causa de les condicions econòmiques que consideren insostenibles. Això genera un escenari d’incertesa total, on els funcionaris de carrera podrien perdre el dret a continuar rebent assistència sanitària concertada a partir del 31 de desembre de 2024.

La Conselleria d’Educació de les Illes Balears no ha fet absolutament res per informar els funcionaris de carrera docent sobre l’actual situació. No hi ha hagut cap comunicat oficial ni cap iniciativa per part de la Conselleria per tranquil·litzar o informar el personal docent afectat sobre les gestions que s’estan duent a terme per evitar una interrupció en l’assistència sanitària. Aquesta despreocupació per part dels responsables polítics, a la qual ja estam massa acostumats, és inacceptable i reflecteix una total deixadesa per part de les autoritats educatives davant un tema tan sensible per a la salut i el benestar de la comunitat docent.

A diferència d’altres comunitats autònomes, on els sindicats i les administracions treballen conjuntament per buscar solucions i mantenir informats els funcionaris de carrera sobre la situació de MUFACE, a les Illes Balears la Conselleria d’Educació ha decidit mantenir-se en un immobilisme absolut, esperant que siguin altres territoris o administracions els que prenguin les iniciatives. Els funcionaris de carrera docents es troben en un total desconeixement sobre si podran continuar gaudint de l’assistència sanitària concertada en el futur, una incertesa que genera una gran preocupació entre els treballadors públics.

Des de SIAU, exigim que la Conselleria d’Educació comenci a actuar de manera decidida i s’impliqui per garantir que els funcionaris de carrera docent de les Illes Balears rebin tota la informació necessària sobre l’estat de les negociacions per al futur de MUFACE i sobre els mecanismes previstos per garantir la continuïtat de l’assistència sanitària concertada. La manca d’informació en aquest àmbit és una mostra de desinterès i irresponsabilitat que no podem tolerar. Els drets dels funcionaris de carrera i la seva salut no poden quedar en l’aire, i menys en un moment de tanta incertesa com l’actual.

El nostre sindicat continuarà lluitant per la defensa dels drets laborals i socials del col·lectiu docent i instarà les autoritats competents a actuar amb la urgència que la situació exigeix. Els treballadors públics mereixen un tracte digne i transparent, i no acceptarem que es deixin en l’oblit qüestions tan importants com la seva assistència sanitària.

Des del Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) comunicam que els expedients disciplinaris iniciats contra els nostres representants han acabat en un nou fracàs per part de la Conselleria d’Educació i Universitats. Contràriament a les seves intencions, no seran separats del servei ni expulsats, tal com s’havia pretès.

Fa pocs dies, vam denunciar la conducta antisindical de qui havia estat sindicalista i ara ocupa el càrrec de director general de Personal Docent i Centres Concertats, Ismael Alonso. Malgrat les nostres contínues peticions per revertir un tracte injust i discriminatori, la Conselleria ha optat per expedientar sindicalistes en un intent de limitar la nostra activitat. No obstant això, les acusacions contra els nostres membres no han trobat fonament, resultant en la rectificació de les mesures inicials.

El secretari general de SIAU, acusat inicialment d’abandonament del servei, ha vist com aquesta falta “misteriosament” s’esfumava. En comptes de la separació del servei, la sanció final ha estat una inaplicable suspensió de feina de només tres mesos, la qual no afecta ni un sol dia a la seva tasca sindical (recordem que actualment és alliberat sindical i representant electe dels treballadors). D’altra banda, la nostra representant a Eivissa, que s’enfrontava a l’expulsió de la borsa d’interins durant dos cursos sencers, també ha estat considerada innocent durant la instrucció, passant d’una falta greu a la proposta d’una amonestació lleu. Encara resta pendent rebre la resolució final en el seu cas.

La Conselleria ha evidenciat un nou ridícul, deixant palès la seva incapacitat per sostenir les acusacions. Això demostra que, si bé han intentat silenciar-nos des del nostre naixement, no ho han aconseguit. Continuarem exercint la nostra tasca sindical i defensant els drets laborals dels i les docents de les Illes Balears, tal com reclama la comunitat educativa.

Reiteram el nostre compromís de lluitar contra les conductes antisindicals i defensar la llibertat de les organitzacions sindicals que volen continuar sent autònomes i independents. També ens comprometem a dur aquesta i altres batalles davant dels tribunals per garantir la justícia i la imparcialitat que la Conselleria d’Educació no ofereix. Finalment, exigim responsabilitats per les irregularitats comeses i una Administració pública transparent que respecti els drets de tots els treballadors.

Accedint al següent enllaç podràs disposar de més informació relacionada amb els expedients antisindicals contra membres de SIAU.

Divendres passat anunciàrem que havíem presentat un recurs contra l’Acord del Consell de Govern del 20 de setembre de 2024, publicat al BOIB núm. 125 el 24 de setembre. Entrant a l’enllaç oficial del BOIB que a continuació compartim amb vosaltres (https://intranet.caib.es/eboibfront/ca/2024/11983/691239/acord-del-consell-de-govern-de-20-de-setembre-de-2), podreu apreciar com la Conselleria d’Educació i els sindicats de la Mesa Sectorial d’Educació que signaren i apareixen a la part inferior acordaren, clarament i sense subterfugis, també discriminar als funcionaris de carrera. SIAU no accepta que hi hagi sindicats que acordin que un funcionari de carrera mereixi cobrar milers d’euros menys a l’any que un docent que tengui un altre estatus laboral, encara que duguin a terme la mateixa tasca. Aquest fet, com ja hem denunciat en diverses ocasions, continua succeint, igualment, amb el professorat tècnic d’FP que encara no ha pogut accedir al grup A1 i realitza exactament les mateixes funcions que altres companys seus. Recordem que la Conselleria es va comprometre a solucionar aquesta discriminació a principis del curs 2024-25 i encara esperam. Altres territoris de l’Estat espanyol fa temps que hi han posat remei. A què esperen per fer-ho aquí?

SIAU s’oposa a aquestes i tota la resta de discriminacions que ja hem explicat en nombroses ocasions. No volem ser còmplices d’acords que evidentment amaguen el mateix rerefons que s’ha repetit en tants altres acords entre l’Administració i els sindicats afins a aquesta: signar retallades laborals a canvi de privilegis sindicals.

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) ha registrat un recurs davant del Consell de Govern de les Illes Balears en contra de l’Acord del 20 de setembre de 2024, publicat al BOIB núm. 125 el 24 de setembre. Aquest acord estableix les bases perquè els funcionaris docents de les Illes Balears puguin cobrar el complement de difícil i molt difícil cobertura, però perpetua una discriminació flagrant que afecta de manera desproporcionada a bona part del professorat.

Per començar, denunciam que l’Acord discrimina de manera manifesta els i les docents de Mallorca respecte dels seus companys de Menorca, Eivissa i Formentera. Es vulnera el principi d’igualtat consagrat a l’article 14 de la Constitució espanyola, que estableix que els ciutadans “són iguals davant la llei”. A més, aquesta discriminació geogràfica no només és injusta, sinó que contravé normes fonamentals sobre drets laborals i retributius que haurien de ser garantits per totes les administracions públiques.

La situació és encara més alarmant quan s’observa que docents amb iguals funcions a Menorca, Eivissa i Formentera cobren de manera desigual depenent del centre on exerceixin. Aquesta irregularitat accentua la discriminació i crea un clima de desigualtat entre els professionals de l’educació pública.

A través d’aquest recurs fem una crida a respectar els drets que emparen tot el funcionariat, com per exemple el de pràctiques i de carrera, tal com queda reflectit a l’article 23 de la Constitució espanyola, que garanteix l’accés a funcions públiques en condicions d’igualtat. No pot ser que hi hagi funcionaris en pràctiques i de carrera que se’ls hi denegui el complement pel simple fet de no ser interins. Així mateix, l’Estatut bàsic de l’empleat públic recull l’obligació de les administracions públiques de garantir la igualtat en condicions laborals i retributives. Sense oblidar-nos de la jurisprudència del Tribunal Suprem, que ha deixat clar que qualsevol diferència retributiva ha de tenir una justificació objectiva i proporcional, i que les condicions laborals no poden vulnerar els drets fonamentals dels treballadors. L’Acord actual vulnera directament aquest principi, generant una desigualtat inacceptable.

A més de la discriminació geogràfica, en el recurs assenyalam que el sistema actual exclou el professorat especialista i expert, negant-los el dret al complement retributiu pel seu estatus laboral. Això crea un panorama on les desigualtats laborals són multiplicades, afectant greument la qualitat de l’educació i la motivació del professorat. L’Acord també limita injustament la definició de les places de difícil cobertura, restringint-les a un nombre limitat de docents, com també ignorant aquells que, tot i impartir docència, no compleixen amb criteris arbitràriament definits per la mateixa administració.

Tot plegat, el més ignominiós és que l’esmentat Acord discriminatori i irregular ha estat pactat amb la plena complicitat d’alguns sindicats, els quals fins i tot n’han fet ostentació pública. És evident que amb aquest retrocés laboral que ens han volgut vendre com una victòria algú hi guanya i precisament no són els i les docents que han de fer front a la problemàtica de la falta d’habitatge.

Per aquestes raons, SIAU exigeix que el Consell de Govern revisi l’Acord del 20 de setembre de 2024, ampliant la concessió del complement i donant cobertura a tots els docents de les Illes Balears, independentment de la seva ubicació geogràfica, de la relació contractual que tenguin amb l’administració, o de si són o no són funcionaris interins. A més, sol·licitam el reconeixement a percebre retroactivament aquest complement per als i les docents que actualment no han estat incloses. De la mateixa manera, demanam l’abonament d’una quantitat justa, lligada als preus reals de mercat entorn de l’habitatge. La solució a la problemàtica de l’habitatge i la falta de docents per impartir certes matèries no es resol aprovant un acord com el del passat 20 de setembre que, tanmateix, no ha estat ben vist per la comunitat educativa.

Si no s’atenen les nostres demandes favorablement, no descartam acudir a la via judicial. Amb aquest recurs, una vegada més reafirmam el nostre compromís amb la defensa dels drets laborals i la dignitat dels i les docents del nostre territori. La igualtat retributiva és un dret fonamental que no pot ser ignorat.

La Conselleria d’Educació continua menystenint la representativitat dels sindicats  Alternativa, CSIF i SIAU

Des dels Sindicats Alternativa, CSIF i SIAU volem fer palès el nostre malestar per no haver estat convocats a la reunió que es va dur a terme ahir, a iniciativa de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats. La reunió girava entorn de la problemàtica existent amb els tràmits d’adjudicacions de les places per interinitats, que enguany ha estat caòtica, però també amb les dificultats per cobrir algunes especialitats docents. Hi assistiren una part dels sindicats, una representació dels directors i l’administració.

Volem recordar que els tres sindicats exclosos tenim membres electes fruit de les passades eleccions sindicals a les corresponents Juntes de Personal Docent no Universitari de les Illes Balears, fet que suposa un menyspreu cap a aquestes entitats, els seus afiliats i afiliades i votants. No és la primera vegada que aquesta administració convoca reunions faltant-hi una part de les organitzacions sindicals amb representació i, al mateix temps, sí que s’hi convoquen entitats o docents que no han passat per cap procés electoral. Considerem una conducta antisindical dur a terme reunions on no poden assistir els representants o membres electes del professorat del conjunt de les illes Balears. Com també el fet que les informacions que afecten els i les docents del nostre territori no s’enviïn des del primer moment a tots els sindicats amb representació, incomplint-se clarament la Llei orgànica de llibertat sindical. 

Demanam un canvi immediat d’actitud a la Conselleria d’Educació i que respecti els drets de les nostres organitzacions sindicals, tal com li hem comunicat en diverses ocasions i mitjançant distints canals. 

Dimarts, 22 d’octubre de 2024
Els sindicats Alternativa, CSIF i SIAU

A principi de curs, el professorat del Conservatori de Menorca i del CEIPIEEM Simó Ballester acudiren a SIAU per tal de denunciar que un cop ja tenien els horaris organitzats, els obligaven a canviar-los i que, malgrat tenir dos torns i activitats en cap de setmana, haguessin de distribuir la jornada en cinc dies obligatòriament. Tot això sense tenir en compte les necessitats pedagògiques i particularitats del professorat del cos de música i arts escèniques. Aquest experiment que, enguany només repercutia a dos centres, probablement acabaria afectant a la resta.

Fruit d’aquest malestar, dia 9 d’octubre denunciàrem públicament els fets i la premsa se’n va fer ressò. Els dies 11 i 15 d’octubre acudírem als principals centres afectats i ens reunírem amb quasi la totalitat del professorat i una representació dels equips directius. En aquestes reunions quedaren evidenciades algunes de les demandes que SIAU reclama a la Conselleria des de l’any 2022: que es paguin i reconeguin com a itineràncies els desplaçaments constants del professorat entre Ciutadella i Maó, ja que sovint han d’anar a treballar a les dues seus el mateix dia i el reconeixement i abonament de la funció tutorial. A més a més d’aquestes dues reivindicacions de SIAU de fa dos anys, també reclamam, com sol·licita el professorat afectat, unes instruccions i desplegament de normativa bàsica només per al professorat del cos de música i arts escèniques. Aquesta darrera reivindicació és imprescindible per tal de no haver d’acudir constantment a les del cos de Secundària. 

D’altra banda, volem denunciar que fa temps que sol·licitàrem a través del registre una reunió conjunta entre el professorat dels centres afectats, directives i inspectors d’aquests, el director general de Personal Docent i la directora general de Planificació. A més, com que no es va rebre resposta, sol·licitàrem, fins a dues vegades, una reunió amb la directora general de Planificació i el sindicat SIAU. De manera intencionada ens anaren ajornant la reunió amb la intenció de concedir-ne una abans al principal sindicat vinculat al partit polític que actualment governa les illes Balears, mateix sindicat que des d’un inici s’havia desentès completament de la problemàtica que pateix el professorat d’ensenyaments artístics. Així i tot, la directora general de Planificació es reuní amb ells abans i per dir-los el mateix que ja havia transmès prèviament als equips directius: que si estava justificat es podien refer novament els horaris per retornar a la distribució en quatre dies. Des de dimecres dia 16 d’octubre SIAU té coneixement ja s’han refet nombrosos horaris de docents afectats, però en resten de pendent de restabliment. Avui dia 21 d’octubre tenim una reunió amb la directora general de Planificació on insistirem amb la necessitat de convocar una reunió conjunta on tot el professorat d’aquests centres pugui assistir-hi i, a part de les demandes històriques que fa temps que reclamam, recordarem la importància de dur a terme unes instruccions i desplegament de normativa bàsica només i consensuat per al professorat de música i arts escèniques, per tal que els cursos vinents no pugui tornar a succeir el que ha passat.

Finalment, des de SIAU ens hem de felicitar perquè hem estat l’únic sindicat que hem cregut fermament en aquesta lluita justa que ara comença a donar els seus fruits, un cop la Direcció General de Planificació ha decidit recular.

La Conselleria d’Educació ens ha informat que per al curs vinent tornarà a recuperar el tràmit de l’estiu d’adjudicació de places a interins, una decisió que a SIAU ens satisfà. Això passa després del caos organitzatiu de principi de curs i de la nostra insistència per tornar a dur a terme una macro adjudicació de places per als docents interins durant l’estiu.

Enguany, en les adjudicacions de places a interins, que s’iniciaren el passat mes de setembre, hem observat com s’han publicat resultats durant la matinada, places duplicades, perfils erronis, funcions extingides, tipologies de plaça falsejades, adjudicacions de substitucions a funcionaris de carrera, jubilats i professorat en situació de no disponibilitat, entre d’altres. A propòsit d’això, des de SIAU no hem deixat d’insistir a la Conselleria que s’hauria de tornar a recuperar, com es feia abans, el tràmit de l’estiu d’adjudicació de places a interins. Finalment, la Conselleria ens ha informat que tornarem a les adjudicacions de l’estiu per als interins. 

No hem d’oblidar que a les Illes Balears hi ha la problemàtica de l’habitatge i la insularitat. Trobar allotjament en una altra illa en pocs dies, quan el curs ja ha començat, no és el mateix que disposar d’un mes aproximadament per fer-ho. Els docents interins que han de partir a una altra illa prefereixen, quan és possible, saber-ho durant el mes de juliol en comptes del mes de setembre. Així es poden planificar i organitzar amb molt més temps i no han d’anar amb l’aigua en el coll a l’hora de localitzar allotjament. D’altra banda, els centres educatius disposen de més temps per preparar l’inici del curs. Per tant, que el gruix més important de les places disponibles d’interins es doni a l’estiu ho consideram positiu.

A final del curs 2024-25 desitjam que aquest compromís, encara no materialitzat a sobre del paper, es converteixi en una realitat. I passi de les paraules als fets. No volem més precarietat en el col·lectiu docent interí, volem que disposin dels mateixos drets que la resta de companys.