
El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) denuncia que la Conselleria d’Educació continua construint un relat propagandístic sobre les adjudicacions docents que no resisteix una anàlisi rigorosa de les dades.
Mentre el conseller Antoni Vera afirma que s’ha cobert el 99% de les vacants i que només resten 36 places vacants pendents d’adjudicació, el mateix portal oficial del personal docent interí mostra que, després del darrer tràmit, continuaven sense adjudicar-se un total de 124 places.
Aquestes 124 places pendents es distribueixen de la manera següent:
- 93 substitucions (75,0%)
- 16 places temporals per programes (12,9%)
- 15 vacants (12,1%)
Aquesta classificació posa de manifest una realitat que la Conselleria evita explicar: els centres educatius no funcionen únicament amb vacants estructurals. Tant les places temporals per programes (que no les ocupa ningú igual que les vacants) com les substitucions necessiten un docent assignat perquè l’activitat lectiva es pugui desenvolupar amb normalitat.
Per aquest motiu, el debat no hauria de centrar-se exclusivament en quantes vacants estructurals (o no estructural, que també existeixen) resten pendents, sinó quantes places continuen sense cap docent. Des del punt de vista dels centres educatius, una plaça temporal per programes sense adjudicar o una substitució sense cobrir també representa un docent que falta des del primer dia de curs.
Una estadística construïda sobre una definició interessada
La Conselleria presenta com a indicador principal el nombre de vacants estructurals pendents d’adjudicació, però omet deliberadament la resta de places que continuen sense personal docent.
Aquest enfocament ofereix una imatge manipulada a consciència de la situació real dels centres educatius i permet construir un relat molt més favorable del que reflecteix la realitat.
A més, SIAU considera necessari obrir un debat sobre la classificació administrativa de moltes de les places que la Conselleria continua computant com a substitucions.
Una substitució pressuposa, per definició, l’existència d’un docent titular amb reserva del lloc de feina. Quan una plaça no té cap propietari ni cap funcionari amb més drets administratius sobre aquella destinació, resulta impossible justificar que la seva naturalesa sigui la d’una substitució. És del tot evident que un docent no es pot substituir a ell mateix. En aquests casos, la plaça respon a una necessitat estructural o de planificació, o a una plaça temporal per programes i, per tant, hauria de ser tractada com a tal.
Aquest sistema de classificació no és una qüestió menor. Té una incidència directa sobre les dades oficials de temporalitat que presenta l’Administració i sobre la imatge que es trasllada a la ciutadania respecte del compliment dels objectius de reducció de la temporalitat exigits per la normativa estatal.
Les 124 places no representen tota la realitat
La mateixa nota de premsa de la Conselleria incorpora un element que evidencia que encara hi ha places que no havien estat incloses en el darrer procés ordinari.
Si, segons el portal, després del darrer tràmit només restaven 15 vacants sense adjudicar, però el conseller afirma posteriorment que encara en queden 36, això només es pot explicar per què existeixen altres places que encara no havien estat incorporades als processos d’adjudicació o que la Conselleria ha reservat per oferir-les més endavant.
Per tant, les 124 places sense adjudicar que consten oficialment al Portal del Docent Interí no representen el volum total de necessitats pendents de cobertura, sinó únicament les que havien estat incorporades fins aquell moment al procediment.
A aquesta xifra caldrà afegir les noves vacants, les places temporals per programes i la resta de llocs que la Conselleria encara no ha tret a adjudicació i que previsiblement apareixeran durant el mes de setembre.
Una mateixa plaça, dos tractaments diferents
Com si tot això no fos suficient, SIAU també denuncia un nou greuge provocat per la mateixa Conselleria durant aquest procés d’adjudicacions.
A la primera adjudicació d’interins de l’estiu, moltes places qualificades per la mateixa Administració com a substitucions de tot el curs escolar varen ser adjudicades amb nomenaments fins al 31 d’agost de 2027, de manera que els docents adjudicataris cobraran, cotitzaran i generaran serveis prestats durant tot el mes d’agost.
En canvi, quan aquestes mateixes places han quedat novament disponibles perquè la persona adjudicatària inicial les ha rebutjades o han tornat a aparèixer en processos posteriors, la Conselleria les està adjudicant únicament fins al 31 de juliol de 2027, malgrat tractar-se exactament de la mateixa plaça i de la mateixa necessitat docent.
És a dir, dues persones que ocupen exactament el mateix lloc de feina poden percebre retribucions diferents, cotitzar un temps diferent i acumular mèrits diferents simplement perquè la Conselleria les ha adjudicat en moments diferents del mateix estiu.
No existeix cap justificació objectiva perquè una mateixa plaça generi drets diferents segons el moment en què és adjudicada.
Aquest fet constitueix un nou exemple de la improvisació, la manca de coherència i els greuges comparatius que han caracteritzat tota aquesta campanya d’adjudicacions.
El setembre demostrarà quina era la realitat
La propaganda institucional no començarà les classes als centres educatius.
Serà el mes de setembre qui demostrarà quantes places continuen sense docent, quantes noves vacants apareixen sobtadament, quantes places temporals per programes s’han de cobrir fora dels procediments ordinaris i fins a quin punt les dades triomfalistes presentades durant l’estiu reflectien la realitat.
També serà al setembre quan es podrà comprovar si la Conselleria ha continuat ocultant places durant l’estiu per presentar unes dades artificiosament favorables sobre la cobertura de les plantilles i sobre la temporalitat real del sistema educatiu.
Mentrestant, el conseller Antoni Vera continua felicitant-se públicament pel que defineix com «el procés més ben organitzat dels darrers anys», mentre cada setmana apareixen noves rectificacions, noves incoherències administratives i nous greuges entre els mateixos funcionaris interins.
Nosaltres tenim clar que continuarem atents a totes les actuacions de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats i denunciant qualsevol manca de transparència, qualsevol manipulació de les dades públiques i qualsevol decisió administrativa que perjudiqui els drets dels docents.
L’educació pública necessita una administració responsable que deixi de maltractar el professorat. El que no necessita és una enganyifa més mentre la realitat continua desmentint, un rere l’altre, els titulars triomfalistes.












