Quina legitimitat tendrà la nova mesa sectorial d’educació?

Dos dies abans que tengués lloc la votació de les eleccions sindicals, coincidint amb el darrer dia de campanya electoral, es va publicar en el BOIB un Decret on es parla de les tres juntes de personal docent no niversitari a l’hora d’accedir a la mesa sectorial d’educació (que igualment també s’hi fa referència a la LEIB). En aquest Decret, literalment es diu que formen part de la mesa sectorial els sindicats «que hagin obtingut el 10% o més dels representants a les diverses juntes de personal docent no universitari de les distintes illes» (primer punt de l’article 3). A més, també s’especifica que «Mentre la Mesa Sectorial d’Educació no adopti el seu reglament […] és vigent el Reglament establert per Acord del Consell de Govern de 23 de febrer de 2018 pel qual s’aprova el Reglament d’organització i funcionament de la Mesa Sectorial d’Educació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears» (Disposició transitòria tercera). Si anam a l’Acord del Consell de Govern de 2018, observam que a l’article 2 no es parla de tres juntes de personal, perquè només n’existia una sola que englobava tot Balears, i igual que apareix en el recent Decret també s’exigia que per formar part de la mesa sectorial s’havia d’arribar al 10% o més dels representants a les eleccions sindicals. També som conscients del que s’estableix en el TREBEP i a la Llei 7/1990 (entre altres), i sabem que les administracions disposen de marge, més tenint en compte que no parlam d’una Mesa General de Funció Pública.

Ara bé, analitzarem quines implicacions tendria aplicar únicament l’Acord del 2018 que només parla d’una sola junta de personal (que recordem ja no existeix), la de Balears. Hem calculat quants de delegats de personal ens pertocarien i si entraríem a la mesa sectorial. El resultat ens situaria ja no només com a tercera força en nombre de vots a tot Balears sinó també com a tercera força en nombre de delegats de personal, en tendríem 10 en comptes de 8, fet que suposaria poder entrar a la mesa sectorial sense discusió alguna.

Però, tornant a la distribució dels delegats de personal, per què primer existia una sola junta de personal i després se’n varen crear tres de distintes? A les eleccions sindicals de fa quatre anys, hi havia dos sindicats que hi volien concórrer per primera vegada, un d’ells era de nova creació. Alguns, en veure perillar les seves cadires, veren convenient crear tres juntes de personal distintes, fet que, per una banda, feia més difícil poder arribar a tenir candidatures a totes les illes i, per l’altra, dificultava arribar al 10% de representants, tot i que el percentatge de vot fos més elevat. L’excusa que empraren era la següent: «Ho fem perquè les altres illes se sentin més representades». Tot això al mateix temps que les reunions de les meses sectorials continuaven i continuen celebrant-se a Palma. Sense entrar a parlar del nombre insignificant de vegades que es reuneix la junta de personal de cada illa en comparació a les que ho fa la mesa sectorial.

Crida l’atenció també que el dia de la votació, mentre anaven arribant els resultats electorals a la Conselleria, una de les representants de l’administració demanés com s’havia de calcular el 10% a tenir en compte a l’hora de poder entrar a la mesa sectorial. Com us vàrem explicar, es va decidir que per vots i no per representants, però en saber que d’aquesta manera SIAU en formaria part, una «sindicalista» (la mateixa que minuts abans havia insistit que fos per vots) demanà a l’administració canviar el criteri de nou per tal d’evitar que entréssim nosaltres. Al final, havent-hi pendent l’aprovació d’un nou «Reglament d’organització i funcionament de la Mesa Sectorial», tant els hi era aplicar un criteri o altre.

SIAU considera injust que, sent la tercera força més votada de Balears, amb un 12% de vot, el càlcul per decidir qui entra o no a la mesa es faci a partir del nombre de delegats de personal a les tres juntes, ja que això provoca que sindicats amb menys vots que nosaltres sí que se’ls permet formar part de la mesa. Fins i tot hi ha un sindicat que havent quedat en penúltima posició, d’entre el total dels 8 sindicats que ens presentàvem, també formarà part de la mesa per un privilegi que en el seu moment li va concedir l’Estat espanyol. Per tot això ens demanam, quina legitimitat podrà tenir la nova mesa sectorial d’educació si deixa fora d’ella la tercera força més votada de Balears? Algú pot creure que fent això es respectarà la voluntat docent sorgida de les urnes? Hi ha base legal suficient per poder formar part de la mesa sectorial, però dubtam molt que hi hagi voluntat política per fer-ho possible. En tot cas, tant si arribam a formar-ne part com si no, des del sindicat batallarem molt durant aquesta legislatura que iniciam. No ho dubteu!