La Direcció General de Personal Docent recentment va informar els sindicats que només concedirien permisos per fer campanya electoral a una part dels candidats que concorren a les pròximes eleccions (els titulars), deixant exclosos als candidats suplents que també volen contribuir o ajudar al partit polític que representen. Arran d’aquesta discriminació vàrem contactar per escrit i també via registre amb la Junta Electoral, Funció Pública i la mateixa Direcció General de Personal Docent (que seguia sense voler entrar en raó). Vàrem aportar com a fonament jurídic l’Ordre de 6 de novembre de 1985 relativa als permisos pels funcionaris que es presenten com a candidats a les eleccions. I a més, vàrem al·legar la doctrina de la JEC manifestada en tres acords (52/1989, 189/2003 i 233/2003) en la qual estableix de forma clara que els suplents de les candidatures gaudeixen dels mateixos drets que els titulars, com és el permís retribuït durant el temps de la campanya electoral. Per tot això, la Junta Electoral de les Illes Balears ha acordat que, tal com estableix la doctrina de la Junta Electoral Central, els funcionaris que es presenten com a candidats suplents a les eleccions tenen els mateixos drets que els candidats titular i, per tant, els hi correspon el permís retribuït durant la campanya electoral en els mateixos termes. A més, Funció Pública també ho ha recordat a la Conselleria d’Educació, per tal que deixés d’anar contra direcció respecte a la resta d’administracions i la concessió d’aquests permisos.
Finalment, la Direcció General de Personal Docent s’ha vist obligada a rectificar i ja ha començat a concedir permisos electorals a candidats suplents, una rectificació més sumada també a la d’avui entorn dels opositors docents de Menorca i Eivissa que finalment podran sol·licitar realitzar les proves d’oposicions a les seves illes. La Direcció General de Personal Docent ha de començar a assumir que no poden funcionar com si fossin un microestat independent, passant-se pel forro les lleis, les sentències judicials, el sentit comú… Ells, igual que la resta d’administracions públiques, estan sotmesos a les mateixes regles de joc o normes generals. Tanmateix, negar-se a acceptar un fet tan evident, implica haver d’acabar rectificant una vegada i una altra.