SIAU impugnarà el proper concurs de trasllats si s’estipula que hi hagi funcionaris de segona

Des de desembre de l’any 2022, dins el sector de l’ensenyament públic s’ha anat cultivant un debat entorn de com s’hauria de desenvolupar el proper concurs de trasllats en el que participaran tant funcionaris de carrera com funcionaris en pràctiques. Però, els darrers mesos s’han intensificat les discrepàncies entorn del sistema que s’hauria d’emprar a l’hora d’obtenir una primera o nova destinació definitiva.

En primer lloc, l’article 2.2. del reial decret 1364/2010, de 29 d’octubre, pel qual es regula el concurs de trasllats d’àmbit estatal entre personal funcionari dels cossos docents contemplats en la Llei orgànica d’educació, estableix que, «durant els cursos escolars en els quals no se celebrin els concursos d’àmbit estatal, les Administracions educatives podran desenvolupar procediments de provisió referits a l’àmbit territorial la gestió del qual els correspongui». Aquest reial decret també regula els concursos de trasllats autonòmics, com així ho indica l’article 1.1. b), que estableix que l’objecte d’aquest és, entre d’altres, «Regular altres procediments de provisió de places o llocs docents dependents de les distintes Administracions educatives». Per tant, la Conselleria d’Educació i Universitats del Govern de les Illes Balears està subjecta al compliment d’aquest reial decret. Com indica la seva disposició segona, «els preceptes d’aquest reial decret tenen caràcter bàsic» i, com a resultat, també són d’aplicació al proper concurs autonòmic. Sense una modificació substancial del seu contingut no és possible dur a terme els canvis que alguns pretenen. De la mateixa manera, no podem passar per alt la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem de 21 de juliol de 2022 que va fixar la interpretació que ha de donar-se a la valoració dels serveis prestats a l’empara de la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999. La Sentència va concloure que «la valoració dels serveis prestats com a funcionari de carrera, personal fix, i com a funcionari interí o personal de durada determinada, no poden ser objecte de valoració diferent, ja sigui obviant el treball desenvolupat pels funcionaris interins, ja sigui conferint al mateix menor puntuació, sempre que es refereixen als mateixos llocs de treball mitjançant la realització de les mateixes o assimilades funcions». Per tant, és d’aplicació també al proper concurs de trasllats.

Consideram extremadament irresponsable que algunes organitzacions sindicals promoguin la divisió i l’engany dins del col·lectiu docent, fent creure que de cara al proper concurs de trasllats hi ha marge legal per establir l’adjudicació de centres en dos torns diferenciats, que els funcionaris de carrera procedents del concurs de mèrits concursin amb zero punts o que no es valori l’experiència acumulada com a funcionari interí. Aquest tipus d’afirmacions generen divisió i malestar dins la comunitat educativa. I a més a més, es converteixen en una font de falses expectatives, ja que es dona a entendre que el reial decret 1364/2010, de 29 d’octubre, la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem de 21 de juliol de 2022, i la resta de normativa vigent permeten fer aquest tipus de discriminacions, cosa que no és possible.

Des de la nostra organització sindical vetllarem perquè a les Illes Balears també es compleixi el marc legal actual, com entenem també faran a la resta de territoris, però sobretot perquè no s’alimenti cap divisió entre el col·lectiu docent. Si no es compleix la normativa i finalment s’opta per discriminar a una part dels docents, a través d’una modificació substancial de les normes que han de regir el proper concurs de trasllats, tenim clar que impugnarem la convocatòria. SIAU és contrari al fet que hi hagi funcionaris de segona, per això ja hi ha altres organitzacions sindicals que s’encarreguen de promoure la divisió entre el col·lectiu docent en comptes de lluitar per unir-lo. Els docents no som millors o pitjors segons la forma en què hàgim accedit a la funció pública. Tots som docents i, com a la resta de professions, la diversitat és riquesa. La implicació, l’esforç i la capacitat d’un docent no es mesuren amb unes oposicions aprovades, on hi ha centenars de variables que acaben influint, es valora en el dia a dia de la professió. Hi ha molts docents que es deixen la pell en la seva tasca i no ho fan en funció de la via per la qual han accedit a la funció pública, sinó perquè són conscients del seu paper dins la societat i de tot el que està en joc de cara a les futures generacions. És per això que en altres països molt més desenvolupats, a l’hora d’accedir a la funció pública i poder-hi romandre a llarg termini, prioritzen l’experiència i reciclatge en comptes de la capacitat memorística, el factor de la sort o altres. Ara no és moment d’allunyar-nos dels objectius que ens ha encomanat la ciutadania, caient en debats estèrils i arcaics que no duen enlloc i que, tanmateix, no contribueixen a la millora de la qualitat educativa ni a la dignificació de la nostra professió. Els respectius processos d’estabilització pràcticament han conclòs, sense oblidar que la totalitat dels sindicats que formaven part de la mesa sectorial varen donar el vistiplau a aquests. Ni un sol sindicat ni tampoc la Conselleria d’Educació varen demanar mai al Ministerio de Educación que modifiqués la normativa estatal per tal que els processos d’estabilització es desenvolupessin de manera distinta, o que per exemple es creés una nova figura contractual, com la de «personal fix a extingir», entre moltes altres sortides o solucions. Tal vegada perquè ja els anava bé que aquests processos fossin un autèntic nyap per poder-se’n beneficiar. Que els mateixos sindicats que ara demanen que no hi hagi intrusisme siguin els que es passejaven per als centres educatius regalant coques al mateix temps que animaven al personal a inscriure’s a qualsevol matèria, ens deixa bocabadats. Però, aquest debat ja és aigua passada i de poc serveix tornar-hi. Era molt abans que s’hauria d’haver posat el crit al cel i no ara. Tampoc volem perdre temps entorn de la campanya de desprestigi que alguns grupuscles, per interessos més que evidents, fa temps han engegat: assenyalar docents i exposar-los públicament suscitant tota mena de barbaritats, obviant els motius reals o la història personal que hi ha rere cada cas i el vertader responsable de l’actual situació. Tanmateix, qui assenyala i ataca a companys no fa més que desacreditar-se a si mateix; i, pel que hem pogut constatar, són aquells que més motius tenen per callar. Però, ara ens trobam en una altra fase molt distinta, la que tracta el desenvolupament del proper concurs de trasllats i tot el renou interessat que s’ha generat al seu voltant.

Com hem observat, entorn del proper concurs de trasllats hi ha dos plantejaments clars. Però, d’ambdós, només un té cabuda normativament. SIAU ens posicionam clarament a favor que tots els funcionaris de carrera participin en igualtat de condicions, sense discriminacions. Dins el marc constitucional hi ha diverses maneres d’accedir a la funció pública i de totes elles se’n deriva que respecten els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Prova d’això és que en tot el territori ni un sol procés d’estabilització ha estat tombat en via judicial. És totalment legítim considerar-los justs o injusts, però s’han desenvolupat dins l’estricta legalitat mentre no es demostri el contrari. També fem una crida a la responsabilitat i al seny, sobretot per part d’aquells que ostenten càrrecs representatius, i fer front a qualsevol atac cap als interins que dia 1 de setembre passaran a ser funcionaris de carrera de ple dret, com ho varen passar a ser també antics companys, bona part d’ells ja jubilats, que en el passat també superaren un concurs de mèrits o altres processos extraordinaris que res tenien a veure amb les actuals oposicions ordinàries. Advertim que no permetrem que hi hagi cap agressió sense resposta!