Ahir va tenir lloc un Plenari de la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca per tractar un sol punt de l’ordre del dia: la proposta de resolució de valoració d’inici de curs. Abans de celebrar-se l’esmentat Plenari, des de la Secretaria de la Junta, es va compartir un esborrany de resolució, per tal que les distintes organitzacions sindicals poguéssim fer aportacions al text. SIAU fou l’única entitat que oficialment esmenà el text dins del termini que s’havia establert. Un fet bastant significatiu que parla per si sol. Passat el termini i davant les queixes d’un sindicat que curiosament no havia fet cap aportació i, alhora, no estava d’acord amb la totalitat de les nostres esmenes, des de la Presidència de la Junta de Personal s’informà que el redactat finalment es debatria en el Plenari. Arribat el dimecres, se’ns presentà un esborrany “Frankenstein”, afirmant-se que es tractava de la primera versió que s’havia compartit amb els sindicats. Una afirmació que ens va deixar bocabadats quan vàrem constatar que el text contenia:
- Esmenes de SIAU presentades dins del termini obert per fer aportacions.
- Part del redactat original o primera versió.
- Text nou que no havia aparegut a cap de les versions anteriors ni provenia d’esmenes fetes dins termini.
A partir d’aquest esborrany “Frankenstein”, els diferents sindicats vàrem poder intervenir en el Plenari. Nosaltres recordàrem que la percepció de les retribucions íntegres en cas d’incapacitat temporal no és un triomf procedent de l’Acord marc sinó d’una sentència judicial que vàrem guanyar des de SIAU a finals de l’any passat. Així mateix, recordàrem de nou que l’Acord marc no té el suport de totes les forces sindicals. També demanàrem que s’incorporés la nostra esmena presentada dins termini, la que diu que “No és admissible, per exemple, que encara hi hagi docents que es trobin en abús de temporalitat”. I és que també s’eliminà del text l’esmena que demanava fer front a qüestions com “un pla post estabilització per als docents que continuen en frau de llei”. Respecte a aquestes propostes, cap dels sindicats presents a la Junta de Personal, a excepció de SIAU, s’hi pronuncià a favor. Alguns sindicats comentaren que ja s’havien celebrat els processos d’estabilització i que hi havia persones que varen tenir l’oportunitat d’estabilitzar i no ho feren per voluntat pròpia, d’altres consideraven que no era un tema important per aparèixer al text, també que això no depenia de nosaltres, entre altres excuses. Des de SIAU, vàrem fer constar en acta que “les persones amb molts d’anys de servei, que tot i participar dels processos d’estabilització, no han aconseguit la fixesa, són els grans oblidats. Sobretot per respecte a ells, hem votat en contra de la proposta de resolució.” És trist constatar que hi hagi sindicalistes d’altres organitzacions que, havent consolidat plaça ells mateixos (alguns d’especialitats que no són ni afins als seus estudis), no mostrin gens ni mica d’empatia cap aquells companys que no han assolit la fixesa i continuen en frau de llei. Més trist és, quan entre els representants dels treballadors, hi ha docents que, fins no fa gaire, “teòricament” defensaven l’estabilització per a la totalitat dels docents en abús de temporalitat. Nosaltres, no ens hem oblidat de tots i cadascun dels nostres companys que han quedat pel camí i, per això, per dignitat i per responsabilitat, continuarem lluitant per ells, encara que siguem l’únic sindicat disposat a no defallir en aquest aspecte, com es va constatar en el Plenari d’ahir.
En canvi, sí que hi va haver unanimitat total entre totes les forces sindicals a l’hora de defensar la llengua catalana. Des de SIAU havíem incorporat una sèrie de frases entorn de la defensa del català per atorgar més contundència a la proposta inicial de resolució, com ara “que aquesta esdevingui vehicular de tots els centres educatius de les Illes Balears, per tal de fer efectiva la plena normalització lingüística a les aules”, o també advertint que “no tolerarem cap atac a la llengua pròpia de les Illes”. Les esmenes a favor del català presentades per SIAU (tot i que no es recordés, durant el Plenari, que eren nostres) varen ser acceptades per unanimitat dels sindicats; fins i tot les acceptaren aquelles entitats que normalment enreden la troca quan es tracta de defensar amb claredat la llengua pròpia de les Illes.
El text final també va incorporar altres canvis proposats únicament per SIAU, com per exemple: en comptes d’afirmar que valoràvem de manera positiva l’inici de curs, entre altres qüestions “pel tarannà negociador” de la Conselleria, substituir el terme proposat en un inici i dir que era “pel tarannà dialogant”. Celebram que tots els sindicats estiguessin d’acord en remarcar que és concretament el “diàleg”, que no existia amb l’anterior Conselleria, el primer aspecte que calia valorar de manera positiva respecte a l’inici d’aquest curs.
Així i tot, encara que hi va haver aportacions íntegres de SIAU que es varen mantenir en el redactat final, vàrem ser l’únic sindicat en votar en contra de la proposta de resolució per valorar l’inici de curs. La principal raó ja l’hem exposada: per respecte i compromís amb tots aquells docents que passegen una motxilla carregada d’anys d’experiència com a interins i que no han arribat a obtenir plaça a cap dels processos d’estabilització que s’han celebrat durant aquest darrer any; els representants dels treballadors ara no els hi podem donar l’esquena, és un greu error. Però, també hi ha altres motius. Des de fa un bon grapat d’anys, la Junta de Personal ha esdevingut un òrgan més aviat estètic que no pas efectiu. Prova d’això són tots els mals vicis que avui dia encara s’arrosseguen. Normalment, la majoria de les propostes que surten d’aquesta es cuinen i tanquen per darrere, d’una forma totalment tendenciosa i tenint en compte interessos que sovint poc o res tenen a veure amb les necessitats de tot el col·lectiu docent o amb els més desfavorits. Som conscients que aquest modus operandi no és exclusiu del món sindical, també sol succeir dins l’àmbit de la política. Però, nosaltres som partidaris de fer les coses de manera distinta, posant l’èmfasi en intentar millorar, de veres i amb sinceritat, les condicions dels treballadors, i també en arribar a consensos, en comptes de propiciar la divisió. És responsabilitat dels representants dels treballadors lluitar pels interessos col·lectius i no pels particulars. El ressentiment i la visceralitat d’uns pocs no haurien de pilotar mai la presa de decisions que afecta a molts. D’altra banda, a les Juntes de Personal a les que som presents hi ha la tendència de reunir-se una sola vegada per trimestre. Aquest fet, que sovint es comenta, impacta molt a sindicalistes sobretot de la península, del mateix i altres sectors laborals, que amb incredulitat demanen com és possible que això estigui succeint. A SIAU ens agradaria que es prengués mostra de com funcionen altres Juntes de Personal d’arreu de l’Estat, i que les de l’ensenyament no universitari de les Illes Balears passessin a ser productives en comptes de reduir la seva activitat al més pur postureig. Ara bé, que les Juntes de Personal canviïn en aquest sentit, implica necessàriament que els seus membres hagin d’agafar plena consciència de quines són les seves obligacions i responsabilitats, així com plantar-se a continuar funcionant a toc de corneta i de forma tendenciosa. Una tasca feixuga que haurem de batallar molt des de SIAU, sigui quin sigui el resultat.