
El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) ha presentat a través del registre una bateria de demandes dirigides a la Conselleria d’Educació, exigint-li que posi fi a les discriminacions que pateix el col·lectiu de docents amb alguna discapacitat. A la manca de resposta efectiva per part de l’Administració a les legítimes demandes d’aquests mestres i professors, s’hi afegeix la inoperància burocràtica i les traves en els procediments per sol·licitar el compliment dels drets ja reconeguts per distintes normatives. Drets que, si Educació no és capaç de posar en pràctica, queden en no res.
Així, des del sindicat SIAU hem reclamat formalment a Conselleria que faciliti la mobilitat entre centres educatius dels docents amb discapacitat, d’acord amb la normativa estatal. Poder fer feina a una destinació adaptada a les característiques dels docents amb aquests problemes de salut és vital per a ells; possibilitar-ho és un mandat legal per a l’Administració.
Per altra banda, també hem incidit en el fet que s’ha d’agilitzar el funcionament tant del Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL) com de la mateixa Conselleria, aquesta darrera, sovint, massa rígida i inflexible en els seus procediments per a atorgar i executar el compliment dels drets dels treballadors amb discapacitat. Les persones que es veuen obligades a recórrer-hi no poden veure retallats els seus drets per un funcionament o una aplicació de la normativa massa encorsetada.
En aquest mateix sentit, hem reclamat a Conselleria que introdueixi comissions de serveis per raons de salut dels mateixos docents, fet que ja es fa quan els treballadors han de tenir cura de familiars. Com també que s’incorporin 3 hores de compensació d’hores lectives (CHL) per aquests docents, així com la flexibilització dels permisos i llicències per a la cura de familiars.
Per acabar, resulta peremptori que s’assoleixi el 7% de les places per a docents amb discapacitat en les ofertes públiques d’ocupació i en els respectius procediments selectius de personal, com així ho obliga la normativa estatal. Hem incidit en el fet que aquest percentatge s’ha d’assolir a cadascuna de les funcions i especialitats docents, no només en el conjunt d’especialitats del sistema educatiu.
Tot l’anterior ens duu a concloure i a demanar a l’Administració que elabori una normativa autonòmica pròpia i unitària que concreti i posi en pràctica tot aquest conjunt de drets per als docents amb discapacitat que, sent de justícia, fa massa temps que s’han postergat per deixadesa d’Educació. És aquesta Conselleria qui ha d’actuar de manera proactiva en garantir els esmentats drets dels docents afectats, i no aquests darrers qui hagin de batallar en el nus gordià administratiu.