Categoria: Uncategorized

Ahir vam assistir presencialment a la mesa de docents, on es van tractar les aportacions al Projecte d’Ordre que regula l’admissió i la matrícula als ensenyaments de formació professional del sistema educatiu de les Illes Balears. Aquesta mesa va ser convocada pel president, el conseller d’Educació Antoni Vera, tot i que, curiosament, no hi va assistir. En canvi, van estar presents tres directors generals: els responsables de personal docent, planificació i formació professional.

En la nostra intervenció, vam exposar que s’ha perdut l’oportunitat d’integrar la nova llei d’FP en aquest esborrany, que s’arriba tard en la seva aplicació, i que el document hauria de ser una oportunitat per regular-la de manera adequada. Tot i que el document fa referència a la llei i al seu sistema modular, que ha de ser flexible i orientat a la formació al llarg de la vida —inclòs el col·lectiu adult—, no es reflecteix adequadament en els processos d’admissió i matriculació. Vam indicar que les fases proposades són massa estrictes, impedint la flexibilitat i agilitat esmentades al principi de l’esborrany. La manera d’admissió i matriculació vigent fins ara no ha funcionat, especialment en els graus A, B i C. Consideram que aquest esborrany hauria d’introduir totes les casuístiques, no només les ja existents. Cal un procés més flexible, amb garanties, que permeti a l’alumnat matricular-se en mòduls concrets, bé sigui per qualificació professional o convalidació de mòduls per grau C. A més, vam destacar que les particularitats dels CEPA no es tenen en compte en aquest procés, com la temporalitat i la modalitat de matrícula de la seva formació, que justificarien la creació d’un apartat específic en aquest document.

Quan vam arribar al punt del “torn obert de paraula” i vam iniciar la nostra intervenció, el director general de Personal Docent, Ismael Alonso, ens va interrompre, impedint-nos exercir el nostre dret a utilitzar aquest espai. A continuació, detallarem exactament com vam començar la nostra intervenció en aquest torn, per tal de subratllar la gravetat d’aquest fet: vam començar dient literalment: “Els docents d’FP als centres d’adults (o que realitzen els graus A, B i C) després que Educació hagi assolit els certificats de professionalitat per part del SOIB, se senten com a centres de segona i amb moltes dificultats per fer la seva feina. Quant a la seva gestió econòmica, encara no s’ha pagat als centres, amb el desquadrament pressupostari que això suposa…” Just en aquest moment vam ser interromputs i no se’ns va permetre acabar la nostra intervenció, la qual cosa consideram una limitació inacceptable a la llibertat d’expressió en un espai que hauria de ser obert a totes les aportacions. Segons l’argumentació del director general, parlar d’aquest tema durant un “torn obert de paraula” implicava envair les competències de la mesa sectorial i la negociació, i que la funció d’aquesta mesa era una altra. Vam respondre que volíem fer constar en acta la nostra disconformitat i que no estàvem negociant sinó transmetent informació que els centres educatius ens havien fet arribar. El director general ens va suggerir que féssim arribar la informació per escrit, però no durant el torn obert de paraula. Els docents i moltes entitats coneixem bé què passa amb els escrits que enviam: sovint acaben en un calaix agafant pols.

A la mesa de docents d’ahir, alguns membres i entitats vàrem assistir presencialment, mentre que altres ho van fer telemàticament. Diversos membres de la comunitat educativa ens han expressat que no entenen com un director general de Personal Docent pot censurar la llibertat d’expressió d’una entitat durant un “torn obert de paraula”. Sens dubte, tenen raó, i nosaltres també consideram que és un fet insòlit que mai ens havia succeït. Més encara si es té en compte el significat de “torn obert de paraula” (últim punt de l’ordre del dia, que fa referència a un període obert al final de la sessió, en què els assistents poden intervenir lliurement amb preguntes i comentaris). A més, si repassam el que vam intentar dir durant el nostre fallit intent d’intervenció, es fa evident el despropòsit de certs responsables d’Educació, que no respecten els principis fonamentals de qualsevol democràcia, i mostren una desconsideració cap a la comunitat educativa, pel fet de no permetre’ns traslladar les seves demandes.

En l’actualitat, hi ha diverses meses integrades dins Educació. Tot i que no entrarem a detallar la seva naturalesa o funció, sí que les mencionarem: la mesa de docents, la mesa sectorial, la mesa de directors i la mesa de famílies. La teoria i la pràctica (quant a les funcions d’aquestes meses) no coincideixen, i no ho fan des de fa temps. Fins i tot, fa alguns anys, quan el sindicat SIAU encara no havia nascut, i alguns dels seus membres participaven en les sessions de la mesa sectorial (bé per invitació o en representació d’altres sindicats), es constatava que, contràriament al que estableix la normativa, allà no es negociava. Aquesta observació no és exclusiva de SIAU; diverses entitats sindicals han denunciat aquesta situació en els darrers anys. Això queda clar si es revisen les actes d’aquesta mesa, que la Conselleria es va comprometre a fer públiques i que finalment no va complir. Des de SIAU, sabem perfectament què implica una negociació real, i som conscients que aquestes no es produeixen allà on marca la teoria, sinó en altres espais o àmbits molt diferents. Tot i que som plenament conscients que canviar certes inèrcies no és senzill, sobretot quan la voluntat per part de l’administració és nul·la, creiem que almenys cal explicar-les. SIAU no vol meses estèrils; volem meses actives i productives. Els responsables polítics i la resta de personal que ocupa càrrecs a l’Administració, tenint en compte les seves retribucions i atribucions, haurien d’estar disposats, com a mínim, a escoltar les crítiques, encara que no siguin del seu grat. I si no ho estan, haurien de fer un pas al costat i deixar que altres assumeixin les responsabilitats.

A continuació, compartim els aspectes que diversos centres educatius ens han fet arribar, que la Conselleria d’Educació, sens dubte, no podrà censurar:

• Els docents d’FP als centres d’adults (o que imparteixen els graus A, B i C) després que Educació hagi obtingut els certificats de professionalitat per part del SOIB, se senten com a centres de segona i tenen moltes dificultats per fer la seva feina. Pel que fa a la gestió econòmica, encara no s’ha pagat als centres, amb el desquadrament pressupostari que això implica. A diferència del SOIB, que pagava al principi del curs, és gener i molts centres encara esperen la corresponent dotació. Alguns tenen descoberts de milers d’euros, el que els impedeix comprar material bàsic. A més, no s’han pogut gestionar les beques dels certificats professionals i sembla que l’alumnat afectat serà l’únic a tot l’estat espanyol que no tindrà dret a beca. Segons converses amb personal tècnic de l’Administració, no hi ha prou personal per gestionar això.
• Pel que fa a la gestió documental: el GestIB no està adaptat als certificats professionals (per exemple, no es poden fer avaluacions per unitats formatives ni passar llistes per mòduls), no existeixen documents adaptats per a la gestió de pràctiques, ni fons documental específic. L’únic que tenen són unes instruccions genèriques entregades quan el curs ja havia començat. Tampoc es pot gestionar l’FP Dual intensiva per falta de personal. Això és contrari al que permet la llei.
• Als CEPA i altres centres no s’aporten auxiliars administratius estables per a la gestió documental durant el procés de matrícula contínua. Molts centres consideren que s’han de destinar auxiliars administratius estables per gestionar les matrícules durant tot el curs. Pot succeir que un CEPA augmenti la seva oferta, quota i matrícula en un 20%, però només disposi d’un reforç discontinu de pocs mesos, sense cobertura durant el període de matrícula de setembre ni en el tancament del curs a maig/juny.
• Finalment, els docents que imparteixen els Graus C pateixen la manca de drets laborals importants: no disposen d’hores de FCT durant el curs, tampoc tenen coordinadors de pràctiques, i el càrrec de coordinador de certificats professionals no està reconegut per la Direcció General de Planificació. A més, no poden ser tutors reconeguts, i si desenvolupen aquesta funció, no se’ls hi reconeix econòmicament ni administrativament, fet que constitueix un greuge comparatiu enorme.

Des de SIAU som plenament conscients que a certs polítics i a alguns caps amb funcions tècniques dins Educació no els agradi que els transmetem les demandes de la comunitat educativa o les seves queixes, així com la nostra sinceritat davant els mals vicis administratius arrelats des de fa molt de temps. Nosaltres simplement fem la nostra feina, o almenys ho intentam, malgrat que alguns ens vulguin censurar a través d’expedients antisindicals, impedint la llibertat d’expressió en un “torn obert de paraula” o altres. Sempre hem dit i ho continuarem recordant: intentar aplicar la política de la censura en ple segle XXI és completament inútil i contraproduent. Tenim clar que seguirem treballant sense descans per garantir que els drets dels docents i l’educació pública siguin respectats i valors fonamentals com la transparència i la participació siguin realment exercits en tots els espais de decisió.

La situació dels docents de les Illes Balears ha arribat a un punt insostenible. Darrerament, hem constatat una fuita massiva de professorat de l’ensenyament públic, una fuita que posa en perill no només la qualitat de l’educació, sinó el futur mateix de les noves generacions. Els docents, maltractats i ignorats per la Conselleria d’Educació, es veuen obligats a abandonar les aules davant un sistema que els ha fallat de manera reiterada.

Des de SIAU volem posar de manifest una realitat igual de crua que innegable: l’Administració educativa no només fa temps que desatén les necessitats laborals i professionals dels nostres docents, sinó que els ha empès a l’abandó d’un sector on han dedicat bona part de la seva vida. Hem observat com la manca d’incentius i unes condicions laborals deplorables han desmotivat una part important del professorat, fins i tot aquells que tenien una vocació de ferro. Avui, exdocents que han abandonat el sector i ara treballen en altres àmbits laborals —des de tasques administratives municipals fins a comerços o treballs a l’estranger— ens expliquen com el seu canvi ha estat un alleujament, enfront de les condicions insostenibles que han hagut de patir als centres educatius. I tot això, mentre el seu treball, de valor incalculable per a la societat, és sistemàticament menyspreat i infravalorat.

Consideram que aquesta situació és fruit d’una Conselleria que ha oblidat quines són les seves responsabilitats i quines haurien de ser les seves prioritats. Com ja hem dit altres vegades, és inacceptable cobrar una “carrera professional” ridícula, que se’ns imposin experiments metodològics sense una mínima base científica i pseudoformacions inútils, l’excés de burocràcia, els horaris abusius i les hores extres no reconegudes ni remunerades, l’augment d’agressions patides, la fiscalització constant de la nostra tasca en comptes de respectar-nos la llibertat de càtedra… S’ha augmentat la càrrega de feina absurda i desempoderat els docents.

Aquest maltractament evident no només s’ha traduït en condicions laborals deplorables, sinó també en una greu crisi de disponibilitat de docents. Actualment, la borsa de docents interins de les Illes Balears està a punt de fer fallida: no hi queda cap docent disponible de matemàtiques, informàtica, sistemes electrònics, tecnologia, grec, llatí, navegació i instal·lacions marines, instal·lacions electrotècniques, cultura clàssica, cuina i pastisseria, estètica, manteniment de vehicles i serveis de restauració, entre altres. I en algunes matèries, com llengua i literatura catalanes o alemany, només hi queda un sol docent disponible en totes les illes. Això fa que hi hagi centres educatius esperant durant mesos a un substitut que mai arriba, sent els docents en actiu del centre afectat els que han de fer front a la situació, doblant ràtios i assumint matèries que no són ni tan sols de la seva especialitat.

Què està fent la Conselleria d’Educació davant aquest despropòsit? La resposta és clara: empitjorar encara més les nostres condicions sociolaborals. Les convocatòries d’especialistes i d’experts publicades no han resolt les mancances i les solucions anunciades no fan més que amagar els problemes sota la catifa, sense abordar-ne les arrels. El resultat és que el sistema educatiu balear, ja de per si molt fràgil, s’està desintegrant encara més davant dels nostres ulls, amb uns “responsables” al capdavant que hi són des de fa anys i sembla estan més pendents de continuar fent malifetes que no pas del benestar dels docents i de l’educació dels nostres infants.

És intolerable que la Conselleria d’Educació, després de tants anys d’alertes, no hagi aturat aquest desgast constant dels professionals. Permetre que la borsa de docents interins estigui buida o que els responsables d’aquest desastre continuïn actuant com si res passés, és un insult a la nostra professió i a les generacions futures. La nostra comunitat educativa mereix una solució immediata en comptes d’excuses.

Permetre el nombre actual d’especialitats vacants o, pitjor encara, que sigui la negligència el que regni en l’administració pública és una actitud intolerable. El nostre sistema educatiu necessita un canvi urgent i radical. Els i les docents de les Illes Balears no són un element prescindible, per això, és hora que aquesta Administració ho entengui i valori el potencial que roman als centres en comptes d’expulsar-lo.

Cal autocrítica i mesures immediates aplicades amb sentit comú per tal de garantir la dignificació de la tasca docent. Exercir docència no es pot convertir en un repulsiu sinó tot el contrari. Ja n’hi ha prou de maltractar el professorat, de fer veure que tot va bé quan la realitat és ben diferent. S’ha de posar fre a l’abandonament de docents. Els nostres treballadors, que han demostrat una vegada i una altra la seva dedicació i sacrifici, mereixen un sistema educatiu que els respecti, els cuidi i els ofereixi unes condicions laborals dignes que els permetin desenvolupar la seva tasca amb la qualitat que el nostre alumnat mereix. I això passa necessàriament per respectar la seva llibertat de càtedra i oferir-los unes condicions laborals dignes en comptes d’insultants.

Des de SIAU, continuarem lluitant per garantir la dignificació i una educació pública de qualitat. No podem permetre que el nostre sistema educatiu, base del futur de les Illes Balears, es desintegri per la inacció i negligència d’alguns. Demanam responsabilitats i accions concretes per revertir aquesta situació abans que sigui massa tard. Davant la fuga massiva de docents que posa en perill el futur educatiu dels nostres joves, cal un canvi de rumb que garanteixi un sistema educatiu estable, just i eficient.

Per la dignitat del professorat i per una educació pública de qualitat!

– A través de l’enllaç oficial de l’Administració pública que et compartim, pots consultar el llistat d’interins disponibles per cos i especialitat. A més, accedint a l’enllaç del Portal del docent interí, també pots observar les places que cada setmana han quedat desertes o no s’han adjudicat per manca de professorat.

Un sindicat que, quan arriben els moments difícils, defensi els teus drets i interessos per sobre dels de Conselleria? SIAU és la teva única opció!

Si estàs cansat/da dels “sindicats gestoria”, del seu postureig i de la inexistent separació de poders amb l’actual Administració… Si necessites una veu ferma que et representi de veres, aquest és el teu moment. Aquest gener, uneix-te, per un cost simbòlic, a l’únic sindicat que realment posa en primer lloc els i les docents que estam al peu del canó, a les aules.

No t’ho pensis més! Som el sindicat de referència per als i les docents de les Illes Balears. Afilia’t a SIAU i lluita per la dignificació de la nostra professió i pels nostres drets laborals.

Enllaç d’afiliació: https://www.siau.cat/index.php/afiliacio/

SIAU informa que la Conselleria d’Educació ha començat a rectificar la decisió de cessar una part dels docents interins abans de les vacances de Nadal, tal com s’havia comunicat prèviament a bona part del personal. Aquesta rectificació, que ha començat a materialitzar-se amb l’enviament de correus electrònics a part dels afectats, és una bona notícia, ja que suposa una correcció d’una mesura que consideràvem injusta i il·legal. Tenim la certesa que això no hauria estat possible sense la pressió pública exercida durant aquests darrers dies a través del nostre sindicat i els testimonis docents.

No obstant això, des de SIAU fem una crida a la cautela. Tot i que és positiu que la Conselleria hagi fet un pas enrere, encara no coneixem la magnitud total de la rectificació. Ara com ara, no podem assegurar si aquesta serà completa o parcial ni quin serà el seu abast final. La Conselleria ha de garantir que tots els docents afectats per aquesta mesura siguin reubicats als seus llocs i que no quedi ni un sol docent sense rebre la remuneració corresponent a les vacances de Nadal, tal com estableix la normativa vigent.

Des del sindicat, reiteram que no només exigim que es garanteixin les vacances de Nadal per als interins, sinó que aquesta rectificació sigui extensible també a les vacances de Pasqua i a les de l’estiu. No podem permetre que l’Administració continuï posant en risc els drets laborals dels docents i la seva estabilitat econòmica, sobretot quan es tracta de períodes vacacionals que són drets adquirits per a tots els treballadors.

Recordem que les pràctiques que va denunciar el nostre sindicat i diversos testimonis afectats durant els darrers dies, consistents en el cessament arbitrari de personal interí abans de les vacances, són contràries a la legislació laboral nacional i europea, que protegeix els drets dels treballadors en situació més precària. A la Conselleria li exigim que doni explicacions clares sobre la dimensió de la rectificació i es comprometi a garantir que tots els afectats per aquesta mesura, tant ara com en el futur, tinguin els seus drets laborals i econòmics salvaguardats.

SIAU estarà vigilant i no dubtarà a continuar lluitant perquè la Conselleria d’Educació compleixi amb les seves responsabilitats i obligacions. Els i les docents no poden ser un instrument per a la racionalització pressupostària a costa dels seus drets. L’educació pública i els seus professionals mereixen un tracte just.

Ahir, durant l’entrevista “Al Dia” (IB3) a SIAU i testimonis docents afectats pels cessaments massius abans de festes, intervingué el director general de Personal Docent i Centres Concertats, afirmant literalment el següent:

1. “El tramo que se produce entre el día 20 y el día de incorporación del funcionario, no interino sinó el titular de la plaza, si el docente lo reclama se le abona.”
2. “Cualquier tipo de reclamación que entra o cualquier tipo de petición que entra es contestada en tiempo y forma. O sea, no hemos escatimado esfuerzo de ningún funcionario de la Conselleria para contestar todo.”
3. “Cualquier tipo de duda, por favor, que se pongan en contacto con nosotros, y con suma amabilidad les contestaremos.”

Un nombre elevat de docents es demana per quin motiu el Sr. Ismael Alonso, respecte a l’import econòmic corresponent als dies de vacances, afirma que “si el docente lo reclama se le abona”. Des de SIAU insistim que no és el docent qui ha d’anar a reclamar els imports o vigilar la seva nòmina sinó que és l’Administració qui ho ha de fer d’ofici i abonar cada dia íntegrament.

Respecte a l’afirmació que ho contesten tot “en temps i forma” és prou evident que no és cert. SIAU encara ara espera resposta a moltes sol·licituds i recursos presentats fins i tot fa més d’un any. També es troben en les mateixes molts docents, que mai arriben a rebre resposta als seus registres i correus.

Finalment, posar-se en contacte amb la Conselleria és una autèntica Odisea. El famós “telèfon vermell” que havien de posar en marxa a principis de l’actual curs acadèmic, encara no està operatiu. Són molts els docents que constantment intenten contactar amb la Conselleria sense èxit, i les poques vegades que ho aconsegueixen no sempre se’ls respon amb la “suma amabilidad” que afirma el Sr. Alonso.

Des de SIAU exigim solucions immediates a aquest desgavell, no insultar la intel·ligència dels nostres treballadors, sinceritat davant l’evidència i un tracte respectuós. 

A través de l’enllaç compartit podreu escoltar íntegrament les intervencions.

Des del Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) volem expressar de manera contundent el nostre rebuig als atacs falsos i deslleials llançats avui per una entitat que es fa dir “sindicat”, però que actua en defensa d’altres interessos, en un intent clar de desviar l’atenció de la greu problemàtica que afecta el col·lectiu docent a les Illes Balears. En primer lloc, volem destacar que no tolerarem els intents de silenciar la nostra tasca en la defensa dels drets laborals dels docents, ni els atacs a la llibertat de premsa que es desprenen dels últims esdeveniments.

1. Aquells que s’escuden en mentides i manipulacions no fan més que danyar la classe docent
   Diversos mitjans de comunicació, com per exemple l’ARABALEARS, Diario de Mallorca, Diari de Balears i IB3 (la ràdio i televisió pública de les Illes Balears), han donat veu a una problemàtica que sembla es tornarà a repetir d’aquí a pocs dies i alguns d’ells també a testimonis docents que ho han denunciat. Ens referim al fet que es produirà el cessament de nombrosos interins abans de les festes de Nadal, tot i que els titulars de les places no es reincorporin. Negar aquesta realitat, com ha fet avui la Conselleria i un dels seus “sindicats”, és viure en un món paral·lel i intentar tapar el sol amb un dit. La nostra responsabilitat com a sindicat és defensar els drets laborals dels docents, i això implica exposar aquesta situació injusta, que ja ha estat confirmada per testimonis directes.
2. Els sindicats existim per defensar els drets laborals dels treballadors, no per protegir els interessos de l’empresa
   És una vergonya que un “sindicat”, amb les seves declaracions, faci costat als interessos de la Conselleria d’Educació, posant en perill els drets laborals de molts docents, tant interins com funcionaris de carrera. Els sindicats són instruments per a la defensa de la classe treballadora, no per justificar pràctiques que suposin abús de poder. Si alguna cosa ens caracteritza, és la nostra independència i la nostra valentia per defensar allò que és just. No estam aquí per acontentar els que exerceixen el poder, sinó per exigir justícia i equitat per a tots els docents.
3. SIAU no qüestiona els criteris mèdics, però denuncia abusos i irregularitats en el sistema
   Volem deixar ben clar que des de SIAU no qüestionam els criteris mèdics dels facultatius quan atorguen baixes o altes laborals. Si hi ha alguna baixa fraudulenta, la Inspecció Mèdica és qui ha de detectar-ho i prendre les mesures oportunes. El que denunciam és un sistema en què l’Administració utilitza les baixes laborals per fer cessar interins de manera arbitrària, aprofitant-se d’una situació que no només és injusta, sinó que és clarament abusiva, perquè persegueix estalviar-se el cost de les vacances de Nadal, de Pasqua i de l’estiu dels docents interins.
4. L’atac als periodistes i mitjans de comunicació és intolerable
   És intolerable que un “sindicat” ataqui periodistes i mitjans de comunicació precisament per la seva tasca de contrastar i divulgar la informació amb total pulcritud. La llibertat de premsa és un pilar fonamental en qualsevol democràcia, i des de SIAU condemnam enèrgicament aquests atacs. Els mitjans de comunicació com l’ARABALEARS i IB3 han fet la seva feina amb màxim rigor i professionalitat, oferint un espai per als testimonis docents que pateixen en primera persona les retallades i abusos de la Conselleria d’Educació. Què pretén avui aquesta entitat que es fa dir “sindicat”? Fer-nos creure que els testimonis que han tingut la valentia de denunciar públicament aquestes injustícies són falsos? Són docents que pateixen aquesta realitat any rere any, que tenen noms i cares, i que mereixen ser escoltats. SIAU no tolerarà que cap gestor autoritari intenti callar les veus d’aquells que sofreixen la injustícia.
5. Els intents fallits de censura mai aconseguiran el seu principal objectiu: SIAU continuarà lluitant per la veritat
   SIAU sap des de fa temps que diversos periodistes i mitjans han rebut pressions perquè no facin públics els casos d’abusos laborals en el sector docent. No només des de la Conselleria d’Educació, sinó també des de “sindicats” que diuen ser assemblearis i que presumptament defensen els drets dels treballadors. Hem confirmat com renyen periodistes per fer la seva feina, només perquè les seves denúncies fan perillar els seus privilegis. Però sabem que a SIAU no ens poden aturar. Ja ho han intentat en diverses ocasions i sempre acaben fracassant estrepitosament. La nostra llibertat sindical, d’expressió i també la llibertat de premsa dels periodistes són innegociables, i no permetrem que cap pressió i “potadeta”, ni de la Conselleria ni de “sindicats” que han oblidat la seva raó de ser, posi en perill la nostra tasca de denúncia.

Per més que la Conselleria d’Educació i els seus “sindicats” afins intentin atacar SIAU, els periodistes o els mitjans de comunicació que destapen aquelles veritats que alguns voldrien ocultar, els avancem que no aconseguiran el seu principal objectiu: fer-nos callar. SIAU continuarà denunciant les injustícies laborals i les irregularitats que afecten els docents de les Illes Balears. Aquells que es fan dir “sindicats”, però que avui han acabat de perdre la poca credibilitat que els hi quedava, els recomanam que facin un gir copernicà i es dediquin a allò que els pertoca: defensar els drets laborals dels i les docents, i deixin de dedicar esforços als intents de censura per acontentar als seus amos de la Conselleria i als seus amos “sindicalistes” jubilats fa temps.

SIAU, sempre al costat dels docents, sempre defensant la veritat!

Des del Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU), alertam públicament sobre una pràctica injusta i il·legal que la Conselleria d’Educació preveu implementar en els pròxims dies. Segons la informació disponible, durant el mes de desembre, se cessarà un nombre elevat de funcionaris interins amb l’únic objectiu de no abonar-los les retribucions corresponents a les vacances de Nadal, per després procedir a un nou nomenament un cop finalitzat el període de descans.

Aquestes pràctiques vulneren de manera flagrant els drets laborals i estatutaris dels docents de l’ensenyament públic, ja que es basen en una interrupció arbitrària i intencionada dels seus nomenaments, sense cap causa justificada més enllà de la mera racionalització pressupostària. A més, hem confirmat que molts d’aquests casos fan referència a places on el seu titular és totalment segur que no es reincorporarà al centre, la qual cosa revela un intent clar per part de l’Administració d’eludir les seves obligacions legals de manera indeguda.

El nostre sindicat considera que aquests moviments són contraris a la jurisprudència establerta, tant en l’àmbit estatal com europeu, que protegeix la continuïtat dels nomenaments dels funcionaris interins en situacions normals d’exercici continuat de funcions. Aquestes pràctiques arbitràries de la Conselleria d’Educació no tenen fonament legal i són un intent evident de desviar la responsabilitat econòmica en detriment directe dels drets dels docents en situació més precària, fins i tot quan es té la certesa que el titular de la plaça ja ha obtingut la renovació o extensió del seu permís o llicència de cara al segon trimestre.

Per aquest motiu, des de SIAU:

• Condemnam enèrgicament aquestes pràctiques abusives per part de la Conselleria d’Educació, que vulneren els drets laborals i estatutaris dels docents.
• Fem una crida a tots els afectats a denunciar aquests casos públicament i, si escau, a través dels tribunals, perquè l’Administració no pugui dur a terme aquests moviments il·legals amb l’únic objectiu d’estalviar recursos econòmics.
• Recordam que la jurisprudència nacional i europea és clara: el cessament arbitrari de docents sense una justificació legal és una clara vulneració de drets laborals.

En aquest sentit, SIAU no descarta portar aquesta qüestió als tribunals per garantir la protecció dels drets dels funcionaris interins afectats. No podem passar per alt els pronunciaments judicials recents que donen suport al nostre posicionament, tant dins de l’Estat espanyol com a la Unió Europea.

L’educació pública i els seus professionals no poden veure’s sotmesos a més pràctiques de precarietat ni a maniobres administratives que atempten contra drets fonamentals. Des del nostre sindicat, reafirmam el nostre compromís amb la defensa dels drets laborals i treballarem fins que aquests actes s’aturin.

Basta de pràctiques abusives! No als cessaments arbitraris d’interins!

El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) s’oposa rotundament a la privatització d’ensenyaments del nou Centre Integrat d’FP de Ciutadella, així com de qualsevol altre centre educatiu de l’illa. La proposta de compatibilitzar la formació pública amb activitats privades en el mateix espai no només genera dubtes sobre la qualitat educativa, sinó que, a més, posa en perill els drets laborals i professionals dels docents i dels estudiants que es beneficiaran d’aquest espai.

Recordem una de les darreres intervencions del conseller de Turisme, Jaume Bauzà, en el Parlament de les Illes Balears, referint-se al nou centre: “és igual si és d’FP, de SOIB, d’escola d’hostaleria, d’escoles privades.” Aquesta afirmació ha estat percebuda per bona part de la comunitat educativa com un menysteniment a l’ensenyament públic i un gest que posa en perill la qualitat de la formació. Quan es parla d’educació, no podem permetre que es converteixi en un negoci, ni en una qüestió de competència entre sectors públics i privats, sinó que hem de vetllar per una oferta educativa pública robusta i de qualitat que respongui a les necessitats de la nostra comunitat.

Els docents de l’IES Maria Àngels Cardona ja han expressat el seu malestar davant la possible incorporació de formació privada dins d’un projecte dissenyat, des del seu inici, per a l’educació pública. Com va afirmar la directora del centre, Maria Josep Rebassa, “no té sentit oferir a través d’un centre privat allò que es pot oferir mitjançant un centre públic.” Aquest projecte de formació professional ha de ser una oportunitat per reforçar la formació pública a Menorca, i no un espai on el sector privat pugui apropiar-se de recursos destinats a l’ensenyament públic.

Per tot això, SIAU exigeix una resposta clara i transparent per part de la Conselleria d’Educació. És imprescindible que la formació professional pública i de qualitat no es vegi diluïda per interessos privats que només busquen benefici econòmic o fer negoci. Els recursos públics destinats a l’educació no poden ser utilitzats per facilitar l’expansió de l’ensenyament privat, sinó per reforçar les infraestructures i serveis educatius de la nostra illa.

A més, demanam a la Conselleria d’Educació que informi de manera transparent sobre l’estat actual de les obres del nou Centre Integrat d’FP de Ciutadella. El professorat i la comunitat educativa mereixen saber com van avançant els projectes i quines decisions es prenen. Ja n’hi ha prou de decisions preses a porta tancada i de comunicats incendiaris. És hora que la Conselleria d’Educació comenci a assumir responsabilitats i establir un diàleg sincer i transparent amb els agents educatius implicats, incloent-hi professorat, tutors legals, alumnat i personal administratiu.

En aquest sentit, instam la Conselleria d’Educació a deixar clar que posarà l’accent en una educació pública de qualitat, que no depengui de l’ànim de lucre d’entitats privades. També exigim que els recursos públics siguin destinats exclusivament a la millora de la formació pública i que qualsevol projecte educatiu sigui dissenyat i implementat amb la col·laboració i el consens de tots els agents educatius implicats.

Per concloure, SIAU vol deixar palès que es posiciona fermament en contra de qualsevol intent de privatitzar l’ensenyament públic a Menorca i exigeix un compromís real per part de la Conselleria d’Educació per mantenir i potenciar l’educació pública a l’illa, així com una informació clara, detallada i en temps real sobre el desenvolupament de les obres i els projectes educatius.

Els últims anys, el sector educatiu ha estat testimoni d’una sèrie de greus irregularitats que posen en qüestió la professionalitat, l’ètica i la responsabilitat dels dirigents al capdavant de la Conselleria d’Educació. Però el més preocupant és l’abús de poder i la impunitat que sembla impregnar les seves estructures, i la gran pregunta que se’ns presenta a tots és: quan els responsables d’aquests abusos es mostren incompetents o negligents, qui assumeix realment les responsabilitats? La resposta, malauradament, sembla clara: els i les docents, que continuen suportant el pes de les decisions errònies dels qui creuen tenir el poder, no només administratiu, sinó també el de decidir sobre les seves vides laborals.

Un exemple recent d’aquesta impunitat el trobam en el caos que van viure milers d’interins a principis del curs 2024-25, quan les adjudicacions de places van esdevenir en un autèntic desgavell. Aquest caos va ser causat per personal al capdavant de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, que no ha assumit cap responsabilitat. De fet, malgrat l’evident malestar de la comunitat educativa, ningú ha estat cridat a retre comptes. Si el desori hagués estat causat per un docent anònim, les conseqüències per a ell haurien estat extremes, incloent-hi una possible expulsió de la professió.

Un altre cas emblemàtic que evidencia aquesta manca de responsabilitat es va produir el curs passat. La Conselleria d’Educació va ser condemnada a pagar 20.000 euros a una professora de l’IES Madina Mayurqa que va ser víctima d’assetjament sexual per part d’un company. Malgrat que la sentència va criticar la lentitud de l’acció institucional —trigant vuit mesos a intervenir tot i l’existència d’indicis sòlids d’assetjament— els responsables no van patir cap conseqüència. A més, es varen incomplir les normatives de seguretat laboral i no es varen aplicar correctament els protocols de protecció. Un dels caps de departament de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats va descriure verbalment el desenllaç d’aquest cas, amb la sentència judicial davant, amb les següents paraules: “Esta es la gran cagada”. Tanmateix, aquestes negligències les hem pagat tots els contribuents, mentre els responsables continuen en els seus llocs sense rendir comptes.

Aquesta impunitat es repeteix en altres casos. Recentment, docents que han format part del claustre de l’IES Can Balo han compartit el seu malestar, i un cas en concret ha aixecat polseguera. Un professor afectat per la mala gestió i dinàmica autoritària que provendria de dues membres de l’equip directiu del centre esmentat ha decidit fer pública la seva situació a través d’una carta, on descriu de manera detallada les conseqüències personals i professionals que ha patit. En el seu relat, aquest docent denuncia un maltractament psicològic i emocional continuat, que va començar amb un ambient laboral opressiu i va desembocar en una situació insostenible que va afectar greument la seva salut mental i física. El professor relata com la gestió autoritària i despectiva de les dues membres de l’equip directiu va arribar a extrems inimaginables, amb actes que haurien vulnerat la seva dignitat i el seu benestar laboral. La situació va ser tan greu que va acabar repercutint també en la seva família, que va veure’s afectada pel desgast emocional que implicava aquella experiència.

El més sorprenent, però, és que la situació no es va produir en un buit. De fet, fins a un 80% del professorat d’Es Pinaret (IES Can Balo) va denunciar aquesta dinàmica abusiva en el seu moment, recolzant el professor afectat i descrivint de manera clara el que vivien. Això va portar aquest professorat a remetre un escrit conjunt a alts càrrecs de la Conselleria d’Educació, en el qual es relatava la situació de forma precisa i amb evidències del malestar generalitzat al centre. Però la resposta institucional va ser nul·la: cap mesura va ser adoptada, i els responsables van continuar en els seus càrrecs com si res no hagués passat, mantenint la impunitat que caracteritza tantes de les situacions que denunciam des de fa anys.

Aquesta situació, com tantes altres en el sistema educatiu, reflecteix una greu falta de responsabilitat per part de l’Administració, que no només no va actuar, sinó que hauria protegit a les persones implicades per la seva relació amb les estructures de poder. El Departament d’Inspecció Educativa i el corresponent Departament dels Serveis Jurídics, que haurien d’haver intervingut de manera independent i rigorosa, es van limitar a aplicar el que molts consideren una doble vara de mesurar, actuant com si els drets laborals i humans d’un docent fossin menys importants que el manteniment de l’statu quo. En comptes de garantir la seguretat i la dignitat de tots els docents, haurien escollit blindar les responsables de l’abús, com si la seva proximitat als cercles de poder fos més important que els drets de la víctima. El resultat: una víctima més en un sistema que, massa sovint, fa els ulls grossos davant de l’abús de poder i la manca de justícia.

El professor afectat no només vol fer pública la seva experiència, sinó que ho fa amb la intenció d’evitar que altres docents de les Illes Balears visquin la mateixa situació. La seva denúncia no és només un crit d’ajuda personal, sinó també una crida a la responsabilitat institucional i a la solidaritat dels seus companys i companyes. La seva voluntat és que el seu acte de denúncia sigui un acte de conscienciació i resistència davant l’aparent impunitat dels responsables, i una manera de desemmascarar les males pràctiques que malmeten el sistema educatiu. No es tracta només de defensar un docent individual, sinó de lluitar contra un sistema que permet que l’abús de poder passi impune, i que ningú, especialment els que ocupen càrrecs de responsabilitat, no hagi de respondre mai per les seves negligències i injustícies.

Casos com els de l’IES Madina Mayurqa i l’IES Can Balo, són només la punta de l’iceberg. Per desgràcia són més freqüents del que sembla. La falta d’acció de la Conselleria d’Educació i dels departaments implicats, que sovint actuen amb una doble vara de mesurar i protegint els interessos dels seus en comptes d’atendre les víctimes i lluitar pel bé comú, és una realitat que mai hauria d’haver estat acceptada en una societat que es prediu democràtica. Cada vegada més, les víctimes d’abús de poder prefereixen fer-ho públic, i des de SIAU, els donam tot el suport, perquè creiem que la justícia no hauria d’ignorar cap agressió ni cap abús. Les agressions ho són independentment de l’estatus social (entre altres condicionants) de la víctima.

Finalment, volem deixar ben clar que des de SIAU no mirarem cap a una altra banda, encara que això impliqui despullar aquells que es consideren intocables. Som conscients que els responsables actuals de la Conselleria no canviaran la seva postura impune, però també sabem que cada cop més docents, després de patir massa, han decidit no callar més. El gangsterisme administratiu ha arribat a límits intolerables i cada vegada són més els que decideixen plantar cara. I el més important: no estan sols per fer-ho!

Des de SIAU, volem expressar la nostra satisfacció davant la decisió de la Conselleria d’Educació de finalment reconèixer el permís de 26 setmanes per a les famílies monoparentals. Aquesta rectificació arriba després de la nostra persistent reivindicació i de la recent sentència del Tribunal Constitucional, i suposa un pas endavant important en la protecció dels drets laborals i socials d’aquest col·lectiu. Aquesta mesura també posa de manifest la necessitat d’igualtat real en les condicions de conciliació familiar per a totes les famílies, independentment del nombre de progenitors.

Fins a aquest moment, la Conselleria d’Educació mantenia una discriminació clara envers les famílies amb un sol progenitor, ja que els seus membres només podien gaudir d’un permís de 16 setmanes, mentre que les famílies biparentals tenien accés a un permís de 32 setmanes (repartit entre els dos progenitors). Aquesta situació es mig resol ara, gràcies a la rectificació de la Conselleria, amb l’ampliació del permís per naixement per a les famílies monoparentals a 26 setmanes, intentant igualant-les així a les famílies biparentals.

La sentència del Tribunal Constitucional, emesa aquest mes de novembre, ha estat fonamental per garantir aquesta igualtat de condicions. El tribunal va declarar inconstitucionals els articles que establien aquesta discriminació, remarcant que els drets de les criatures han de ser respectats en igualtat de condicions, independentment de la seva filiació. Aquest veredicte rectifica una normativa que, fins aleshores, limitava el temps de cura i protecció per als fills i filles de famílies monoparentals, deixant-los en una situació de desigualtat respecte a la resta.

Celebram aquest avenç en la defensa dels drets laborals i socials de les famílies monoparentals, i, com ja hem defensat en altres ocasions, recordam la importància d’adoptar una perspectiva de gènere en la redacció de les lleis. La majoria de les famílies monoparentals estan liderades per dones, fet que afegeix una dimensió de gènere a la discriminació que fins ara patien.

Aquesta sentència i la rectificació de la Conselleria posen fi a una situació injusta que no només perjudicava les famílies monoparentals femenines, sinó que també impactava negativament en el benestar dels infants. Amb aquesta mesura, s’ha normalitzat el temps de cura i es garanteix la protecció de la infància, un element fonamental en el qual SIAU segueix treballant incansablement.

Aquest reconeixement també representa una oportunitat per a les administracions públiques per continuar avançant en matèria d’igualtat de gènere, conciliació laboral i protecció de la infància, amb una atenció especial a les mares i pares, independentment de la seva situació familiar. Així mateix, cal continuar amb la tasca d’adaptar la normativa laboral i de seguretat social per garantir els drets laborals de totes les persones treballadores, en un context de reconeixement d’igualtat i dignitat.

Des de SIAU, continuarem treballant per garantir la plena igualtat de drets laborals i socials per a totes les famílies, amb un focus constant en l’interès superior de la infància, la igualtat de gènere i els drets humans. Des del nostre naixement i l’obtenció de representació a totes les Juntes de Personal Docent, hem aconseguit avanços fonamentals per a la classe treballadora, com la recent rectificació de la lactància acumulada per als treballadors sense plaça vacant i el reconeixement dels drets salarials retroactius per a aquells que han estat de baixa (després de la nostra sentència pionera de finals de l’any 2022). No dubteu que seguirem lluitant per millorar les condicions laborals de tothom, sense excepcions.