SIAU benvinguts/des

Des de SIAU consideram que, per una vegada, en Martí March ha pres una bona decisió: la de no renovar el càrrec de conseller d’Educació. La comunitat educativa haurà hagut de suportar vuit anys a un pedagog de despatx que no ha volgut escoltar ni dialogar amb els i les docents, portant a terme polítiques nefastes que han consistit a fer perdre drets sobretot al professorat en situació més precària i omplir l’administració d’amistats a dit. Per si no n’hi havia prou amb tot això, fins i tot, s’ha negat a reunir-se amb nosaltres, la tercera força sindical de l’ensenyament públic. SIAU té sol·licitada, via registre i des del passat 31 d’agost, una reunió formal amb el conseller. Ja han passat més de cinc mesos i encara no hem obtingut cap resposta. Consideram un fet bastant inusual que un conseller es negui a reunir-se amb un sindicat que té representació, més tenint en compte que s’ha reunit amb tota la resta de forces sindicals. 

Dia 29 de juny, com recordareu, des de SIAU vàrem acudir a la Conselleria d’Educació per entregar el butlletí de notes a Martí March. Hem pogut constatar que els seus resultats no han millorat amb el pas del temps; la seva qualificació ha continuat sent negativa. Desitgem que el proper conseller/a d’Educació tengui un tarannà més dialogant i entengui que donar l’esquena al professorat i als seus representants no és el camí correcte.

Consideram imprescindible l’equiparació salarial per a tot el professorat de formació professional amb caràcter retroactiu per a la integració al cos de Secundària des del dia de l’aprovació del RD 800/2022. De fet, no demanam res més que el que apareix a la publicació i pàgina oficial de Conselleria: https://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=5432266&coduo=38&lang=ca

Però, ens enganyen perquè els responsables polítics d’educació a Espanya i Balears, la ministra Pilar Alegría (PSOE) i el conseller Martí March (PSIB-PSOE), es comporten com empresaris sense escrúpols fora llei amb els seus treballadors interins PTFP. No els volen pagar el que els correspon i tergiversen el sentit de la normativa europea que vol protegir als treballadors de les contractacions en frau de llei que han patit tots aquests anys.

Mateixos treballadors amb diferents situacions (interins/funcionaris de carrera) són tractats de forma discriminatòria, encara que tinguin les mateixes condicions de feina. Així és, tant a la normativa nacional com a l’autonòmica observem aquest greuge comparatiu. Entenem que per estalviar-se els diners de la reciprocitat. No té sentit aquesta discriminació tenint en compte que es tracta de treballadors amb les mateixes condicions laborals, horaris, sous…

D’aquest decretazo es deriva que el professorat interí PTFP no pugui participar en el procediment d’integració, ni cobrar amb caràcter retroactiu com damnificats del seu retard en l’aplicació de la norma; vulnerant-se els seus drets i la normativa europea. Tampoc podran cobrar altres funcionaris, com els que estan en pràctiques o els que estan jubilats.

Per què són els funcionaris interins contractats en frau de llei els que han de patir la no convocatòria d’oposicions per més de vint anys? Després han patit convocatòries d’oposicions “sorpresa” i sense cap mena d’organització per part de l’administració. Tot fet a correcuita!

Ens trobam amb un professorat interí PTFP que fa anys que treballa com interí i ha fet tot el possible per estabilitzar la seva situació: durant tots els cursos formar part de les llistes, presentar-se a totes les oposicions que han sortit de la seva especialitat quan finalment n’hi ha hagut (uns processos molt desorganitzats i sense temps de preparació), apuntar-se al concurs extraordinari de la seva especialitat per tot l’Estat. Tot això li pot haver suposat unes despeses de més de 2.000 € en taxes i trasllats/hotels per presentar-se a especialitats que sovint no sortien a la seva illa.

L’historial d’aquesta Conselleria és per fer-s’ho mirar: comunicar mitjançant el boca-orella a determinats sindicats, que si no es pagava unes taxes abusives per apuntar-se a una especialitat que no és la seva, no es tindria dret a reclamar; no poder cobrar la reciprocitat per haver estat “contractat” reiteradament en frau de llei (com a funcionari interí); etc. Creim que qualsevol jutge hauria de veure el menyspreu amb el qual han sigut tractats els PTFP.

Actualment la Conselleria d’Educació té cedits espais a algunes organitzacions sindicals, en compliment, entre altres normatives, de l’article 8.2 c) de la LOLS. Dia 10 de gener presentàrem una instància genèrica per sol·licitar «un local adequat» a les respectives illes. Recordem que SIAU, a les darreres eleccions, va treure representació a totes les illes i, per tant, ara tenim uns drets garantits que abans no teníem. A més, dia 24 de gener tornàrem a enviar una altra comunicació a l’administració pel mateix tema. Finalment, la Conselleria ens ha informat del local que poden posar a la nostra disposició, situat a un lloc de Palma que a SIAU ens és «molt familiar». Igualment, ens han recordat que la disponibilitat del local serà temporal per motius de reformes. Quant als espais de Menorca i Eivissa, la Conselleria demà té intenció, arrel de les gestions fetes per SIAU, informar a la resta de sindicats que estan a la Mesa Sectorial i posar damunt la taula la possibilitat d’iniciar un procediment de lloguer d’espais a les tres illes o donar una ajuda econòmica a les representacions sindicals, tal i com ja han fet amb els representants dels treballadors públics de la CAIB. Tot això que us explicam és el que sabem fins ara, tenint present que fins que no es materialitzi no hi haurà res segur.

Pocs dies abans que acabi el termini per inscriure’s al concurs-oposició no eliminatori, l’administració ha començat, amb l’ajuda dels seus sindicats afins, a pressionar als docents perquè paguin taxes d’inscripció. I és que hem de tenir present que la recaptació de doblers feta fins al dia d’avui per la Conselleria d’Educació és, amb molta diferència, la més baixa dels dos processos d’estabilització que hauran tengut lloc. Però, quant a indemnitzacions, què diu l’article 2.6 de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l’ocupació pública? Diu el següent:

«Correspondrà una compensació econòmica, equivalent a vint dies de retribucions fixes per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de dotze mensualitats, per al personal funcionari interí o el personal laboral temporal que, estant en actiu com a tal, veiés finalitzada la seva relació amb l’Administració per la no superació del procés selectiu d’estabilització.
En el cas del personal laboral temporal, aquesta compensació consistirà en la diferència entre el màxim de vint dies del seu salari fix per any de servei, amb un màxim de dotze mensualitats, i la indemnització que li correspongués percebre per l’extinció del seu contracte, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any. En cas que la citada indemnització fos reconeguda en via judicial, es procedirà a la compensació de quantitats.
La no participació del candidat o candidata en el procés selectiu d’estabilització no donarà dret a compensació econòmica en cap cas.»

La Conselleria ha deixat clar que no s’indemnitzarà a ningú que no hagi pagat les taxes en els dos processos i, conseqüentment, s’hagi presentat a la prova del concurs-oposició no eliminatori. A hores d’ara, no ens sorprèn gens el que fa el mateix partit que governa aquesta Conselleria i el Ministerio. Com tampoc no ens sorprèn res del que a continuació us recordam:

1. Que som els que pagam la taxa d’inscripció més alta de tot l’Estat.

2. Que Catalunya ha possibilitat estalviar-se la taxa d’inscripció si s’està pendent del concurs de mèrits.

3. Que altres administracions, Consells Insulars i Ajuntaments per exemple, han fet pagar 27,57 € en comptes de 83,73 € per apuntar-se a processos d’estabilització per consolidar plaça com a docent de la mateixa categoria professional.

4. Que pocs dies abans d’acabar-se el termini d’inscripció s’ha pres la decisió de pressionar als docents de les illes perquè desembutxaquin encara més doblers i continuïn inflant el negoci que s’han muntat.

5. Etcètera.

SIAU no se sumarà a les pressions als docents perquè gastin més doblers a correcuita i abonin taxes del que sigui, encara que no hi hagi cap plaça de la seva funció i no es vegin capacitats per impartir una altra matèria diferent, sota l’amenaça que si no continuen desembutxacant més doblers i se’n van al carrer aleshores no tendran dret a una indemnització. És un absurd tot el que està passant, per això no direm als docents que han de fer. A partir de tota la informació que ara tenen, decidiran que fan. I si en un futur es denega la indemnització a algú, sigui quina sigui l’excusa, el nostre consell serà demandar judicialment. La Conselleria ha demostrat, en nombroses ocasions, fer el que vol mentre la justícia no li atura els peus. Estan massa mal avesats i estan convençuts que «el paper tot ho aguanta».

La directora general de Personal Docent, na Rafaela Sánchez, ha decidit segrestar la voluntat democràtica sorgida de les urnes a les passades eleccions sindicals de dia 1 de desembre de 2022 i congelar l’ús lliure del crèdit horari de SIAU fins al dia 1 de setembre de 2023. Tot això passa el mateix temps que pretén mantenir, a la resta de sindicats i fins a final del curs escolar, les xifres d’alliberats procedents de la passada legislatura. A alguns d’aquests sindicats els hi vol mantenir més del triple d’alliberats dels que els hi pertoquen (segons càlculs de la mateixa administració). Un modus operandi anticonstitucional i, conseqüentment, il·legal del qual no coneixem cap altre cas en tot l’Estat. Per tot això i més, hem interposat una demanda judicial contra la Conselleria.

A les passades eleccions sindicals, SIAU va quedar tercera força més votada de les Illes Balears d’entre un total de set sindicats que es presentaven al procés electoral, podent entrar a totes les Juntes de Personal Docent no Universitari. Aquests resultats electorals tan bons, per un sindicat que encara no té ni un any de vida, impliquen un augment molt significatiu de les tasques i responsabilitats a desenvolupar. Les hores sindicals, a les que es té dret per haver tret representativitat a totes les illes, permeten que un docent pugui faltar al seu lloc de treball durant unes hores, uns dies, un terç de jornada, mitja jornada o jornada completa, i dur a terme tasques de tipus sindical: anar a reunions, centres educatius, Conselleria, jutjats, actes institucionals… Es pot usar crèdit horari i no estar alliberat, o directament passar a estar alliberat. Sigui quin sigui el format que empri un sindicat, és una decisió interna de cada organització i a l’administració no li queda altra que respectar-la i acatar-la.

Abans de continuar, us informam que aquest mes de gener SIAU ha obtingut resposta oficial a la petició del nombre d’alliberats que tenen els sindicats del sector docent públic. Després del resultat de les eleccions sindicals sobren les paraules davant les xifres que tot seguit compartim amb els lectors:

Doncs bé, és un escàndol pretendre regalar quasi un any més del passat mandat electoral a sindicats afins al PSIB-PSOE i que han perdut representativitat a costa d’intentar robar-nos prop d’un any del nostre mandat. Deduïm que ho fan per no haver-los de retallar els alliberats que ara tenen de més, mantenir-los contents durant tot el que queda de curs escolar i ofegar al màxim la nostra activitat sindical. Consideram un fet insòlit que això pugui estar passant dins d’un estat «democràtic». S’ha de tenir molt poca vergonya i molt poc respecte per atrevir-se a insultar d’aquesta manera als 723 docents que ens varen votar, així com a l’electorat i a la ciutadania en conjunt. Un alt càrrec polític, per més que li pesi, no té dret a decidir sobre l’ús de crèdit horari que fan els representants del professorat o un sindicat. Des de SIAU podem arribar a entendre la impotència que això li ha generat a na Rafaela Sánchez, però no podem acceptar que se salti la llei «a la torera». Fent-ho, està vulnerant el dret fonamental a la llibertat sindical, amb totes les implicacions que se’n deriven. Igualment, és ridícul que una directora general ens enviï una resolució afirmant que els crèdits horaris i els alliberats han de coincidir amb el curs escolar, citant un Acord del Consell de Govern de 2006 que va quedar suspès per un altre Acord del Consell de Govern de 2011. Quan sembla que aquesta administració ja no es pot superar més, arriba un alt càrrec disposat a saltar-se una nova línia vermella. No entenen que els càrrecs polítics que ocupen un lloc de responsabilitat dins l’administració pública s’han d’atendre a la llei, no estan per sobre d’aquesta. Rafaela Sánchez no té un càrrec de responsabilitat dins SIAU, el té dins la Conselleria d’Educació. Per tant, no té cap dret legal a decidir quan i com usam el crèdit horari que ens pertoca per mandat electoral, ni tampoc pot mantenir fins dia 31 d’agost alliberats de sindicats que ni tan sols són presents a la corresponent «Junta de Personal», entre altres barbaritats molt greus que més endavant explicarem en detall.

SIAU no es doblegarà davant els capricis de ningú. Ens mantindrem ferms i arribarem fins al final d’aquest assumpte. Als jutjats hi continuarem acudint cada vegada que calgui per plantar cara al caciquisme que s’ha instaurat dins la Conselleria d’Educació. Ens demanam què hagués ocorregut si els fets que denunciam en aquests moments haguessin passat amb una Conselleria en mans d’un altre color polític, creim fermament que hi ha motius més que suficients per reflexionar-hi.

Acabam dient-vos que hem sol·licitat als jutjats una mesura cautelar per evitar que la directora general de Personal Docent pugui congelar el nostre crèdit horari fins al curs 2023-2024. En haver-se iniciat un procediment judicial per un tema tan greu, hem considerat imprescindible fer aquest primer comunicat d’urgència. Tanmateix, a mesura que transcorrin els dies anirem desgranant públicament tota la resta d’informació.

Avui dimecres ha tingut lloc el primer Plenari de la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca i SIAU hi ha entrat com a tercera força representativa, tant en nombre de vots (603) com de representants (5). El primer que s’ha fet ha estat anomenar en veu alta als membres electes sorgits de les passades eleccions i tot seguit s’han portat a terme dues votacions a mà alçada per a decidir qui ocuparà la Presidència i la Secretaria de la nova Junta de Personal durant aquesta legislatura. El resultat de les dues votacions ha atorgat a l’STEI aquests dos càrrecs. SIAU hem estat l’únic sindicat que hi ha votat en contra. UGT no ha pogut votar perquè cap dels seus representants ha assistit a l’acte de constitució.

Passam a desglossar que ha votat cada sindicat:

– PRIMERA VOTACIÓ (A LA PRESIDÈNCIA DE L’STEI):

· A favor: STEI, ANPE, UOB, ALTERNATIVA i CCOO

· Abstenció: un vot procedent de CCOO

· En contra: SIAU

– SEGONA VOTACIÓ (A LA SECRETARIA DE L’STEI):

· A favor: STEI, ANPE, ALTERNATIVA i CCOO

· Abstenció: quatre vots procedents de UOB i un vot procedent de CCOO

· En contra: SIAU

El següent punt a tractar era la designació dels membres que formaran part de la Comissió Permanent de la JPDnU de Mallorca. S’ha establert que durant els dies vinents es contactarà amb les organitzacions sindicals i aquestes determinaran qui n’ha de formar part.

D’altra banda, SIAU demà assistirà a la constitució de la Junta de Personal Docent no Universitari de Menorca, i dia 31 de gener a la d’Eivissa i Formentera. Llavors, ja hauran quedat constituïdes oficialment les tres Juntes de Personal existents. Hem de destacar que en aquestes tres rau la representativitat, en conjunt, del funcionariat de l’ensenyament públic no universitari. Els seus membres electes són els representants legals dels treballadors. Són drets i deures dels membres de la Junta de Personal tenir accés a tota la documentació, rebre la informació i el material necessaris per a la seva participació en les Comissions de Treball, la Comissió Permanent i el Plenari, i presentar a la Junta de Personal les propostes, informes i iniciatives que hom estimi oportú. A més, aquests poden accedir i circular lliurement per dependències de la seva unitat electoral, distribuir publicacions entorn de qüestions professionals i sindicals, ús de crèdit horari, entre altres.

El temps dirà si a través d’aquestes és possible lluitar pels drets dels treballadors o si continuen enquistades en els mals vicis de sempre. Tot i que no ens ho posin fàcil, nosaltres contribuirem en posar el nostre granet d’arena i propiciar el canvi.

En els processos d’estabilització que estan tenint lloc observam situacions esperpèntiques que demostren que el partit polític que està al capdavant de la Conselleria d’Educació i del Ministerio de Educación, que és el mateix, difícilment podria haver-ho gestionat pitjor. Respecte al concurs han fet un negoci rodó, ja que les més de 13.000 sol·licituds presentades per obtenir plaça han generat uns ingressos milionaris que, tanmateix, després no s’estan invertint per a resoldre les deficiències del nostre sistema educatiu. Probablement, s’empraran per continuar inflant la quota d’alts càrrecs, assessors…, que continua in crescendo. El fet de possibilitar que tothom que té accés al cos en qüestió es pogués inscriure a qualsevol especialitat (tot i no haver-la impartida mai ni tenir la titulació o els coneixements suficients) n’és una prova més. Tenim constància de persones que s’han gastat més de 1.000 € en sol·licituds: algunes ho han fet a tall de crítica i denúncia contra un sistema que no té ni cap ni peus, d’altres perquè disposen d’una formació molt variada i es veurien capacitats per impartir qualsevol de les matèries a les quals s’han inscrit, etc. Sigui quina sigui la raó, la Conselleria i el Ministerio sabien el que feien, el redactat normatiu que dona cobertura a aquest absurd no ha estat una patinada involuntària ni res semblant, per això ho han possibilitat (sempre amb el beneplàcit dels sindicats que viuen de «rendes» i formen part de les taules «negociadores»). Tampoc no hem d’oblidar que les Illes Balears és la comunitat autònoma on s’ha establert la taxa més alta d’inscripció (com vàrem denunciar a la taula comparativa que vàrem publicar en primícia), una altra mostra del menyspreu sistemàtic que patim.

Igualment, hem de destacar els criteris tan dispersos que hi ha entre comunitats autònomes. Per exemple, a les Balears, els que s’examinin al concurs-oposició no eliminatori de matèries de música i arts escèniques (fet extrapolable a altres cossos), hauran de fer exercici de caràcter pràctic, a diferència del que passa a altres autonomies, on no consta aquesta part de la prova. Per si no n’hi havia prou amb les contradiccions i discriminacions a què ens té tan acostumats aquesta Conselleria, finalment Catalunya possibilita estalviar-se la taxa d’inscripció si s’està pendent del concurs de mèrits; en canvi, aquí han optat per fer tot el contrari i continuar fent calaix amb els nostres doblers.

La solució davant el toc d’atenció que Europa va fer a Espanya era ben senzilla: aplicar la Directiva Europea i evitar que qualsevol persona pogués continuar en frau de llei. Però no, han preferit fer un autèntic nyap que accentuarà, encara més, les situacions esperpèntiques, les desigualtats i la precarietat. I tot això passa el mateix temps que no ens paguen ni la carrera professional ni tot el que encara ens deuen de les pujades salarials que l’Estat va aprovar. No dubteu que des de SIAU vetllarem per un correcte compliment de la llei i acudirem als jutjats cada vegada que calgui.

Avui s’ha constituït la nova mesa sectorial d’educació i la Conselleria no ens hi ha convocat, tot i ser la tercera força més votada de les Illes Balears (aconseguint 723 vots i 8 representants a les respectives Juntes de Personal Docent no Universitari) d’entre un total de vuit sindicats (set a Mallorca i Menorca) que ens presentàvem a les passades eleccions sindicals docents de dia 1 de desembre de 2022. Que sindicats que no han arribat als 9 representants al conjunt de totes les illes, havent tret molts menys vots i representants que nosaltres, se’ls permeti assistir a les reunions de la mesa sectorial, és un fet que consideram que clarament deslegitima la composició d’aquesta. Un total de tres sindicats que en el còmput total de vots han quedat per darrere de SIAU sí que formaran part de la mesa. A SIAU som conscients de quina és la normativa estatal i que hi ha sindicats que tenen el privilegi de poder ser sempre a les meses, encara que obtenguin uns molt mals resultats electorals, però això no lleva el fet que sigui una injustícia que cal recordar, denunciar i lluitar per revertir-la. Divendres passat vàrem sol·licitar a la Conselleria poder ser presents a les meses sectorials, ja que aquesta té la capacitat per adoptar mecanismes o solucions per tal que del resultat democràtic sorgit a les urnes se’n derivi una mesa vertaderament representativa i legitimada. Amb la seva negativa queda clar que no els interessa que SIAU formi part d’aquestes (sigui quin sigui el format) perquè els mals vicis que s’hi han establert puguin continuar més vius que mai i aquesta continuï sent purament estètica, de cara a la galeria. Mentrestant, i després d’un mes i mig de les eleccions, encara esperam que es constitueixin les noves Juntes de Personal Docent no Universitari, a les que tant sí com no hi serem presents. El dia d’avui encara no s’ha celebrat el primer plenari i la cosa sembla que vagi per llarg.

Volem deixar clar que després d’haver tret representació a totes les illes, exercirem amb contundència tot el nostre mandat. Ja és hora que hi hagi canvis, recuperem el sentit comú dins l’ensenyament i acabem amb els mals costums!

Avui, el sindicat UOB ha emès un comunicat de premsa amb acusacions i falsedats contra SIAU. Davant la gravetat dels fets, ens defensam i remarcam el següent:

En primer lloc, el sindicat UOB ha negat voler canviar les regles del joc durant el recompte de vots de les passades eleccions sindicals. No obstant això, la realitat és la que vàrem explicar a la nota de dia 1 de desembre i que tot seguit tornam a reproduir: «Una de les representants de l’administració ha demanat com s’havia de calcular el 10% a tenir en compte a l’hora de poder entrar a la mesa sectorial. La representant que hi havia de UOB ha insistit que havia de ser a partir del nombre de vots total i no pas de delegats. Quan s’han sabut els resultats de la resta d’illes i quants delegats tocaven a cada sindicat, la mateixa representant de UOB, dirigint-se a la mateixa representant de l’administració li ha dit: «calculam el 10% a partir de delegats, així no entren ells» (referint-se a SIAU).» A més, afirmen que la seva representant «es limità a fer notar que per saber quina ha de ser la composició de la Mesa cal acudir al Reglament d’organització i funcionament de la Mesa Sectorial d’Educació de l’Administració de la CAIB…». Volem deixar clar que la seva representant en cap moment de la reunió va anomenar el Reglament. Nosaltres hi hem fet referència en nombroses ocasions, tant a aquest reglament com a la resta de normatives que regulen la composició de les meses. Som molt conscients de quina és la regulació autonòmica i estatal pel que fa a la composició de les meses sectorials.

Pel que fa al segon punt en què neguen que «SIAU sigui una excissió d’Unió Obrera Balear» i l’afirmació següent: «el gener del 2020 set afiliats d’UOB foren expulsats, tot seguint el procés reglamentari definit als estatuts d’UOB, per manca d’avinença amb els principis del sindicat. Anys després, ben entrat aquest mateix 2022, dos d’aquells antics afiliats han participat a la fundació del nou sindicat SIAU. Per tant, no hi ha cap vincle entre UOB i el nou sindicat, ni es pot parlar d’escissió, en no haver-hi ni continuïtat temporal ni voluntarietat en l’abandó del sindicat». Referent a aquestes declaracions, SIAU no qüestionarà la professionalitat i veracitat de les afirmacions dels periodistes de les Illes Balears que treballen pels distints mitjans de comunicació (Última Hora, IB3…), respecte si som una excisió d’un altre sindicat. Entre els fundadors de SIAU, no només hi ha membres que foren expulsats dins un procés del tot mancat de rigorositat i transparència. A SIAU hi ha un nombre considerable d’exafiliats i exsimpatitzants de UOB que durant els darrers anys i també els darrers mesos s’han donat de baixa del seu sindicat i han volgut formar part dels inicis de SIAU. El motiu no és altre que la deriva autoritària i antidemocràtica què han pogut constatar i patir dins l’altra formació sindical, ja que la seva manera d’actuar pel que es veu no ha variat gaire amb el pas del temps. Però, quin va ser el detonant que va fer erosionar la convivència interna dins aquella formació sindical? El conflicte s’inicià amb una sèrie d’insults i amenaces que provenien de dos jubilats, entre ells en Jaume Sastre (el principal dirigent de la sectorial d’ensenyament de UOB), cap a un grup majoritàriament de joves que eren afiliats del sindicat en qüestió. Aquests insults i amenaces no tenien cap altra finalitat que menysprear altres opinions i voler imposar a qualsevol preu el criteri del senyor Sastre; ja que si no es feia el que ell volia hi havia greus conseqüències. La diversitat d’opinions la veia com a quelcom negatiu i no com una mostra de riquesa. El senyor Sastre, en comptes de demanar disculpes, davant un comportament tan autoritari i indigne, continuà faltant al respecte en nom de la llibertat d’expressió i s’inicià una cacera de bruixes i un procediment mancat totalment d’un mínim de garanties democràtiques. En aquest procediment una de les parts interessades, la que defensava aquests dos jubilats, acabaren formant part d’una espècie de tribunal «inquisitorial» que pretenia, entre d’altres, jutjar als set afiliats expulsats prèviament. Per cert, una de les amistats del senyor Sastre i cap de llistes de la candidatura de Mallorca de UOB d’aquestes proppassades eleccions sindicals, formava part d’aquest tribunal de la vergonya, un tribunal que d’imparcial no en tenia res. Per si no n’hi havia prou, es dugué a terme una espècie de «pseudoassemblea» cuinada i dirigida en tot moment per aquests dos jubilats, on acudiren gent de la banca, inclosos directors de bancs de distintes illes, carregats de vots davall el braç (vots que no procedien de docents ni de persones vinculades a l’ensenyament) per tal de ratificar unes expulsions sense ni tan sols haver permès abans poder escoltar l’altra versió dels fets. Durant el recull de vots que feren es deia a la gent que si no firmaven per expulsar als set afiliats i no ho aconseguien materialitzar, aleshores tancarien la sectorial d’ensenyament de UOB i només deixarien funcionant la sectorial de banca. Varen arribar a tal punt que fins i tot les acreditacions per accedir al teatre on es dugué a terme aquesta «pseudoassemblea» les realitzaven la mateixa part interessada. I per si no n’hi havia prou, limitaren la possibilitat d’intervenir i defensar-se a tan sols tres dels set afiliats expulsats, i per un temps màxim de 30 minuts a repartir entre aquestes tres persones. Tot això ideat pels mateixos que s’atreveixen a donar lliçons d’assemblearisme i de democràcia. En definitiva, fou un procediment completament ridícul, que qualsevol persona amb un mínim de sentit comú no es podria prendre seriosament, i mancat de garanties democràtiques.

Volem aclarir que dins SIAU no només hi ha docents que han sigut expulsats de manera antidemocràtica de UOB, sinó també docents que en veure aquesta i altres pràctiques reprovables decidiren sol·licitar la baixa afiliativa de UOB (part d’ells no fa gaires mesos) i passar a formar part dels inicis de SIAU. També hi ha persones que mai han estat sindicades i d’altres que han format part de diverses formacions sindicals. Hi ha de tot, com a la majoria de sindicats. A SIAU tothom és benvingut, no es fan expulsions d’afiliats ni s’insulta o es falta al respecte a aquells que tenen una opinió diferent. En aquestes eleccions sindicals, SIAU ha quedat com a tercera força més votada de Balears (per davant de UOB a escala global de vots), En aquests comicis els banquers no podien acudir a votar, només votaven docents; fet que s’ha notat i molt. També ha influït el fet que les reunions i comissions no estaven composts per una sola part interessada, entre altres aspectes bàsics que sempre s’han de garantir en uns comicis democràtics. Per SIAU, ha estat un reconeixement molt positiu a tota la tasca feta i també un acte de justícia. Aquesta vegada la majoria dels votants han decidit apostar per donar un molt bon resultat a una força que té menys d’un any de vida i que no té alliberats sindicals, i això per nosaltres té un preu incalculable. Ens consideram molt afortunats i estam infinitament agraïts a l’electorat. UOB ha de superar el ressentiment que té d’un conflicte que van generar dos senyors jubilats i que han gestionat de la manera menys intel·ligent i més antidemocràtica possible. Els convidam a passar pàgina i lluitar pels interessos de qui estan al peu del canó.

Acabam comentant-vos que estam molt il·lusionats en la nova etapa que estam iniciant i que ens hi deixarem la pell. SIAU engegarà una bateria de lluites i reivindicacions que tendran per finalitat dignificar i defensar al col·lectiu docent, sobretot als més vulnerables. És imprescindible que el sindicalisme actuï de manera transparent, pulcre i democràtica, i que entengui que ha d’estar al servei dels més indefensos, no dels que estan en el poder. Els docents han decidit donar-nos un vot de confiança que no desaprofitarem.

Fa uns dies, vàrem avisar que faríem públiques unes informacions molt dures. Estam en el nostre dret de fer-ho i, és més, ens hi veim obligats perquè serveixin d’aprenentatge a aquells que es creuen estar per sobre de la llei, així com del bé i del mal. Qui vol imposar-se mitjançant l’ús de la por i la intoxicació, ha d’entendre que no funciona amb tothom. Almenys amb nosaltres ha resultat ser completament inútil i s’ha aconseguit l’efecte contrari.

Un grup de membres de SIAU han estat víctimes d’amenaces greus que hem preferit que no transcendissin a l’opinió pública fins que haguessin passat les eleccions sindicals. El motiu principal: evitar que la campanya electoral girés entorn d’aquestes. Però volem què se sàpiguen. A diversos docents que formen part de SIAU se’ls va amenaçar en fer-los visites de nit als seus domicilis particulars (sí, ho heu llegit bé), també se’ls va dir que la seva carrera professional i honorabilitat es veurien perjudicades i afectades seriosament, que es preparessin per allò que els hi vendria a sobre, etc. Per si no n’hi havia prou amb les amenaces, es varen fer acusacions molt greus cap a membres de SIAU, falsedats que res tenen a veure amb la realitat i que l’únic propòsit d’aquestes consistia a desprestigiar, desacreditar i fer el màxim de mal possible. Tanmateix, els individus que han participat d’aquest joc tan brut finalment han estat castigats a les urnes, rebotant-los en contra seva tot el mal que pretenien fer. Així i tot, i a causa de la gravetat dels fets, es varen haver de denunciar a les autoritats competents unes amenaces greus, que de materialitzar-se en el futur, se sabria bé d’on provenen i no quedarien impunes.

No ens sotmetrem a aquells que en nom de la llibertat i per la cadira creuen que tot s’hi val. La llibertat és quelcom ben diferent. En nom de la llibertat no es poden justificar pràctiques com les exposades. SIAU ara és una realitat, li pesi a qui li pesi, i pensam continuar sent-ho. No ens faran callar!