
El Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) vol fer públic el nou fracàs judicial de la Conselleria d’Educació i Universitats i de la directiva de l’IES Can Balo, després que el Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Palma hagi dictat sobreseïment lliure i l’arxivament de la causa penal oberta contra el docent Josep Maria Plaza Nieto, funcionari de carrera amb destinació definitiva al Departament d’Orientació de l’IES Manacor.
La querella, presentada a través de l’Advocacia de la CAIB a instàncies de la directora i la cap d’estudis de l’IES Can Balo, imputava greus delictes —tracte degradant, calúmnies, injúries i coaccions— basant-se en publicacions i declaracions crítiques del docent, realitzades en el context d’un conflicte laboral i institucional que ell mateix havia denunciat. El jutge és taxatiu: cap dels fets denunciats constitueix delicte.
La resolució judicial és especialment clara en un aspecte fonamental: les manifestacions d’en Josep Maria Plaza s’emmarquen dins l’exercici legítim del dret fonamental a la llibertat d’expressió, fins i tot quan adopten un to crític, sarcàstic o incòmode. El jutge recorda una abundant jurisprudència del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i del Tribunal Europeu de Drets Humans, afirmant que en una societat democràtica la crítica —fins i tot quan molesta— és consubstancial al pluralisme i no pot ser criminalitzada. D’altra banda, no hem d’oblidar que aquest docent va ser víctima d’acusacions molt greus formulades contra ell i que, sent falses, tingueren un efecte devastador sobre la seva salut.
A més, resulta especialment rellevant que el Ministeri Fiscal ja havia sol·licitat el sobreseïment de la causa en entendre que els fets no tenien cap rellevància penal. Malgrat això, la directiva del centre i els serveis jurídics de l’Administració varen insistir a sostenir, amb la tudada de recursos públics que això implicava, una denúncia que el jutge ha considerat jurídicament infundada.
Encara més contundent és el fet que el jutjat declari innecessària la pràctica de qualsevol testifical, ja que no es discuteix que el docent realitzàs les publicacions, sinó que aquestes no són delicte. Això deixa en evidència una querella que mai hauria d’haver superat el primer filtre judicial.
El jutge recorda també que, si les querellants consideraven que hi havia un conflicte, tenien obertes les vies civils o administratives, i subratlla que el dret penal és un instrument subsidiari, fragmentari i d’última ràtio, no una eina per intentar silenciar un docent crític.
Aquest episodi judicial no és un fet aïllat. En els darrers anys, l’IES Can Balo i la Conselleria d’Educació ja han estat protagonistes d’altres resolucions adverses que evidencien una gestió negligent i un menyspreu reiterat pels drets del professorat. Sense anar més lluny, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va sancionar la Conselleria per una infracció greu en matèria de protecció de dades, arran d’actuacions irregulars vinculades a aquest mateix centre. Un nou correctiu institucional que confirma que els problemes no són puntuals ni anecdòtics, sinó estructurals, i que la manca d’assumpció de responsabilitats continua sent la norma.
Cal recordar, a més, que la situació denunciada per en Josep Maria Plaza no va ser un cas individual ni aïllat. Fins a un 80% del professorat d’Es Pinaret (IES Can Balo) va subscriure en el seu moment un escrit col·lectiu adreçat a alts càrrecs de la Conselleria d’Educació i a la persona al capdavant del Departament d’Inspecció Educativa, on es descrivia amb detall un clima laboral insostenible i una dinàmica directiva autoritària. Aquella denúncia massiva, documentada i signada per una àmplia majoria del professorat d’Es Pinaret (IES Can Balo), no va provocar cap actuació efectiva per part del Departament d’Inspecció Educativa, que va optar per donar carpetada al tema.
A tot això s’hi ha d’afegir el cost econòmic que aquestes males pràctiques tenen per al conjunt de la ciutadania. Cada procediment fallit, cada querella infundada i cada sanció imposada a la Conselleria es paga amb doblers públics. El cas Can Balo se suma així a altres episodis greus, com la condemna judicial que va obligar la Conselleria d’Educació a indemnitzar amb 20.000 euros una docent de l’IES Madina Mayurqa per la seva inacció davant un cas d’assetjament sexual. En tots aquests casos, la factura la paga el contribuent, mentre els responsables tècnics i polítics d’aquests nyaps continuen sense assumir cap responsabilitat.
Aquesta és la doble vara de mesurar que denunciam permanentment: quan l’errada, la negligència o el suposat desordre és atribuït a un docent “ras”, el càstig és immediat i sever. Quan els errors, les omissions o la mala praxi provenen de les directives, de la Inspecció Educativa o dels mateixos caps de l’Administració, no hi ha conseqüències, ni polítiques, ni disciplinàries, ni patrimonials. L’únic que s’observa és impunitat en comptes d’exemplaritat.
En aquest context, resulta del tot inadmissible que en Josep Maria Plaza continuï amb un expedient disciplinari obert pels mateixos fets que han estat rebutjats de manera clara i contundent per la Justícia penal. Des de SIAU exigim l’arxivament immediat del seu expedient disciplinari, perquè mantenir-lo o intentar sostenir-lo seria una nova mostra d’arbitrarietat i un altre intent de persecució inquisitorial contra un docent absolutament exonerat. Si la Conselleria persisteix en aquesta via, només farà que continuar col·leccionant ridículs institucionals i agreujant el descrèdit que arrossega des de fa tant de temps.
Aquest cas s’emmarca plenament en allò que SIAU denunciam amb la campanya #NoCallMés. Des del seu inici, aquesta mateixa setmana, a SIAU ens estan arribant testimonis devastadors de docents de diferents centres que confirmen allò que tots sabem: una manca real de separació de poders dins la Conselleria d’Educació, una dinàmica de protecció mútua entre càrrecs, i una absència sistemàtica d’assumpció de responsabilitats davant l’abús de poder. El cas Can Balo no és una excepció, forma part del modus operandi d’aquesta administració.
Des de SIAU reiteram el nostre suport total a en Josep Maria Plaza i a tots els docents que, com ell, decideixen no callar davant l’abús de poder. Una vegada més la Justícia ha parlat amb claredat. Ara és la Conselleria qui ha de decidir si rectifica o si prefereix continuar aprofundint en el seu propi descrèdit.

