Tenim el plaer d’anunciar-vos que dia 1 de desembre finalment serem presents a totes les illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera). Ni les pressions ni les coaccions han aconseguit que no ens puguem presentar a les eleccions vinents. Menorca ha estat l’illa més castigada, però finalment els docents menorquins de l’ensenyament públic també podran tenir l’opció de votar-nos. A continuació us citarem uns quants exemples (no tots) que hem patit durant aquesta setmana:
- Candidats que rebien més de quinze telefonades al seu mòbil per obtenir la seva renúncia.
- Telefonades a un mateix docent des de telèfons distints, procedents inclús d’alliberats d’altres illes.
- Exalliberats jubilats dedicant-se, de manera insistent, a contactar amb candidats.
- Coaccions i amenaces vàries si no s’accedia a renunciar ser candidat.
- Pressions a candidats que únicament estan afiliats a SIAU (desconeixem com han obtingut els seus nombres de telèfon).
- Visitar docents amb un full de renúncia perquè el signassin.
- No acceptar un “no” per resposta i tornar a contactar, una vegada i una altra, encara que la persona demanés expressament que no se’l contactés més i que ja havia deixat clar la seva resposta.
Tot i que hem aconseguit l’objectiu de poder ser a totes les illes, ens dol tot el que han hagut de passar molts de docents. Així ho han patit també els nostres companys de SIDIB, que col·laboren intensament amb nosaltres, posant tots els esforços en la mateixa finalitat: poder finalment tenir veu a totes les illes. No tot s’hi val per tombar un sindicat que pretengui participar en un procés electoral. Que neixin noves formacions sindicals i vulguin aportar el seu granet d’arena dins la societat, s’hauria de veure amb bons ulls i, en comptes de moure cel i terra per tombar-nos, facilitar-nos la nostra participació.
Després de tot el que ha passat, és imprescindible fer una mica d’autocrítica i reflexionar entorn si val la pena arribar a aquests extrems. Esperam, de veres, un canvi!