En els processos d’estabilització que estan tenint lloc observam situacions esperpèntiques que demostren que el partit polític que està al capdavant de la Conselleria d’Educació i del Ministerio de Educación, que és el mateix, difícilment podria haver-ho gestionat pitjor. Respecte al concurs han fet un negoci rodó, ja que les més de 13.000 sol·licituds presentades per obtenir plaça han generat uns ingressos milionaris que, tanmateix, després no s’estan invertint per a resoldre les deficiències del nostre sistema educatiu. Probablement, s’empraran per continuar inflant la quota d’alts càrrecs, assessors…, que continua in crescendo. El fet de possibilitar que tothom que té accés al cos en qüestió es pogués inscriure a qualsevol especialitat (tot i no haver-la impartida mai ni tenir la titulació o els coneixements suficients) n’és una prova més. Tenim constància de persones que s’han gastat més de 1.000 € en sol·licituds: algunes ho han fet a tall de crítica i denúncia contra un sistema que no té ni cap ni peus, d’altres perquè disposen d’una formació molt variada i es veurien capacitats per impartir qualsevol de les matèries a les quals s’han inscrit, etc. Sigui quina sigui la raó, la Conselleria i el Ministerio sabien el que feien, el redactat normatiu que dona cobertura a aquest absurd no ha estat una patinada involuntària ni res semblant, per això ho han possibilitat (sempre amb el beneplàcit dels sindicats que viuen de «rendes» i formen part de les taules «negociadores»). Tampoc no hem d’oblidar que les Illes Balears és la comunitat autònoma on s’ha establert la taxa més alta d’inscripció (com vàrem denunciar a la taula comparativa que vàrem publicar en primícia), una altra mostra del menyspreu sistemàtic que patim.
Igualment, hem de destacar els criteris tan dispersos que hi ha entre comunitats autònomes. Per exemple, a les Balears, els que s’examinin al concurs-oposició no eliminatori de matèries de música i arts escèniques (fet extrapolable a altres cossos), hauran de fer exercici de caràcter pràctic, a diferència del que passa a altres autonomies, on no consta aquesta part de la prova. Per si no n’hi havia prou amb les contradiccions i discriminacions a què ens té tan acostumats aquesta Conselleria, finalment Catalunya possibilita estalviar-se la taxa d’inscripció si s’està pendent del concurs de mèrits; en canvi, aquí han optat per fer tot el contrari i continuar fent calaix amb els nostres doblers.
La solució davant el toc d’atenció que Europa va fer a Espanya era ben senzilla: aplicar la Directiva Europea i evitar que qualsevol persona pogués continuar en frau de llei. Però no, han preferit fer un autèntic nyap que accentuarà, encara més, les situacions esperpèntiques, les desigualtats i la precarietat. I tot això passa el mateix temps que no ens paguen ni la carrera professional ni tot el que encara ens deuen de les pujades salarials que l’Estat va aprovar. No dubteu que des de SIAU vetllarem per un correcte compliment de la llei i acudirem als jutjats cada vegada que calgui.