SIAU considera paper banyat el nou Acord marc

SIAU no participarà a intentar vendre a la comunitat educativa un nou Acord marc, un acord que ha estat cuinat in extremis, a poques setmanes vista d’unes eleccions polítiques. Què s’ha estat fent durant tots aquests anys per millorar l’educació d’aquestes illes? A què venen aquestes presses just al final de la legislatura si encara no s’ha complit l’anterior Acord marc que es va signar? Aquestes presses responen principalment a tres motius:

· El primer és electoralista. Ens trobam a les portes d’unes eleccions polítiques, fet que obliga al PSIB-PSOE i als seus sindicats a tancar un acord a correcuita, encara que després no es compleixi, com va passar amb l’anterior acord. Tant és si els pressuposts de la comunitat autònoma ja fa temps que estan tancats i aprovats, com tampoc importa si prèviament no s’han emès els corresponents informes de l’administració sobre la viabilitat jurídica i econòmica, entre altres passes imprescindibles abans de donar el vistiplau a qualsevol acord. Tanmateix, passades les eleccions poc importarà tot això.
· El segon és desmobilitzador. Actualment, hi ha un gruix de professorat molt descontent que, al marge dels sindicats, ha estat protestant i sortint al carrer de manera continuada per una sèrie de reivindicacions que, curiosament, no es mencionen a l’esborrany definitiu. Un nou Acord marc pot contribuir a la desmobilització, que és el que també cerquen els que defensen que se signi. I d’aquesta manera silenciar les veus discordants.
· El tercer és blindar privilegis. Aquest és el més important per la Conselleria i els seus sindicats, i respon únicament a la preocupació davant la possibilitat de perdre els seus privilegis a les eleccions de maig. Hem de tenir present que aquests darrers vuit anys no només hi ha hagut un augment molt significatiu d’alts càrrecs, assessors, ATDs…, sinó també d’alliberats sindicals. En el cas dels alliberats sindicals aquests no han aturat d’augmentar a través de la creació de grups de treball «fantasma» que després no duien a terme les corresponents reunions. Això sí, cap dels sindicats, que actualment hi ha a la mesa sectorial i se n’aprofiten, ha posat el crit al cel. Han fet silenci absolut, com si la cosa no anés amb ells mentre en poguessin treure profit. A aquest nou Acord marc s’hi especifica la creació de més comissions i grups de «treball»: un grup de treball per revisar el catàleg de malalties professionals, una subcomissió de seguiment específica en relació amb els plans d’infraestructures i una comissió mixta de seguiment i coordinació; per si aquests darrers vuit anys no s’havien creat suficients comissions i grups de treball «fantasma» a canvi de regalar més alliberats als sindicats i d’aquesta manera mantenir-los contents. Està clar que pel que interessa sempre hi ha pressupost.

Per SIAU aquest nou Acord marc és paper banyat, amb l’excepció del profit que en trauran els sindicats que el signin i el mateix PSIB-PSOE (només en cas de continuar ocupant la Conselleria després de les eleccions de maig). Centrant-nos en el redactat de l’esborrany final, hem observat com es pretén aprovar una carrera professional insultant que està anys llum del que cobra de mitjana un treballador públic del grup C1, i ja no en parlem del que cobra un del grup A1 o A2, parlam d’una diferència anual de mils d’euros. Això sense oblidar que encara no hem recuperat el 2,9% sencer que ens varen retallar a les nostres nòmines. D’altra banda, no s’inclou cap solució concreta pel professorat tècnic d’FP que han tret al carrer. Es torna a fixar un màxim de 18 hores lectives a Secundària, quan això es continua incomplint des de l’Acord marc de 2015. I per a més inri, se’ls hi ocorr la brillant idea de proposar anar a 18,5 hores lectives al curs 2023-2024. A més, no es facilita la conciliació familiar, ja que entorn dels problemes en matèria d’habitatge no es concreta cap solució factible. Del redactat final també crida molt l’atenció com es parla de negociar criteris que ja venen imposats per sentència judicial, com ara els permisos retribuïts per assumptes propis a tot el personal docent. Ens demanam quin sentit pot tenir negociar quelcom que ja s’ha guanyat en els jutjats. Veure per creure! Tot això sense profunditzar en la multitud de punts de la «taula reivindicativa» que les respectives Permanents de les Juntes de Personal varen aprovar i ara ni apareixen en aquest acord: rebuig del desplegament normatiu dels perfils educatius, augment i millora en la qualitat de la formació per al professorat, increment del pressupost d’educació, abonament (sense més demora) de totes les pujades salarials que encara resten pendents, rebuig del ROC (que no incorpora cap esmena de la part social), actualització i revisió anual del complement d’insularitat, recuperació de l’estiu per al professorat interí, equiparament dels permisos i llicències entre els funcionaris de carrera i els interins, solució a les mancances informàtiques que es produeixen contínuament en els tràmits de la Conselleria d’Educació, dignificació de la tasca docent i empoderament del professorat, respecte a la llibertat de càtedra, etc. Aviat sabrem si els sindicats consentiran anar en contra del que demana la comunitat educativa o si, per contra, rectificaran i se situaran al costat dels treballadors. Fins dimarts encara hi són a temps a fer un canvi de rumb.

SIAU no va néixer per dedicar-se a prendre el pèl a la gent, ni per participar d’un circ esperpèntic al servei d’uns grupuscles que subestimen la intel·ligència del professorat. Consideram que al col·lectiu docent i a la ciutadania en conjunt se’ls ha de parlar clar, amb sinceritat, explicant-los les coses tal com són, com funcionen i per què es fan d’una o d’altra manera. La realitat pot agradar més o pot agradar menys, però és imprescindible, per poder avançar i millorar, que els i les docents la coneguin.