Ahir vàrem rebre una sentència que consideram inaudita i que anunciam públicament que recorrerem, arribant, si cal, fins al Tribunal Constitucional. La sentència, contrària al nostre posicionament i al de la Fiscalia, considera que no s’ha vulnerat el nostre dret fonamental a la llibertat sindical per haver-nos impedit gaudir d’alliberats sindicals fins a l’1 de setembre de 2023. La sentència obvia per complet un fet tan important com han sigut les eleccions de dia 1 de desembre de 2022, «amb la conseqüència que els representants sindicals escollits han de poder exercir amb plenitud els seus drets sindicals en tots els àmbits i des del mateix moment d’entrar en l’exercici del seu mandat, ja que la demora imposada per l’Administració els priva de les seves garanties i drets sindicals recollits a la legislació vigent», en paraules textuals de la mateixa Fiscalia. I el més greu de tot és que s’aplica un criteri completament arbitrari cap a SIAU, pel fet que mentre la nostra formació sindical és obligada a només poder gaudir d’alliberats amb durada del curs escolar sencer, a altres sindicats se’ls ha estat concedint durant tots aquests darrers anys alliberats fora de la durada de tot el curs escolar; fins i tot la mateixa Conselleria ha estat reclamant docents després de l’inici del curs escolar, amb la conseqüència que havien d’abandonar la docència a mitjan curs. Com és possible què la nostra organització hagi de complir un criteri (que els alliberats hagin de durar tot un curs escolar) completament contrari al de la resta de sindicats i mateixa Conselleria? Els dies 6 i 8 de juny vàrem rebre dues resolucions del secretari general d’Educació on reconeixia que a altres sindicats se’ls hi han concedit alliberats sense durada de tot el curs escolar, i que ha succeït el mateix amb treballadors que passaven a desenvolupar les seves tasques dins la Conselleria. Curiosament, a la informació que rebérem a principis de juny també hi manquen altres alliberats sindicals que des de SIAU sabem, amb total certesa, que la Conselleria concedí a mitjan curs escolar. No podem acceptar, de cap de les maneres, que es digui que el criteri que se’ns aplica a nosaltres sigui «per evitar l’afectació que aquests canvis causarien a la comunitat escolar de produir-se en ple curs lectiu», quan no s’aplica a tota la resta d’organitzacions o entitats. Aquesta doble vara de mesurar per part de l’administració no té defensa alguna i, per això i la resta de motius de pes, tenim clar que recorrerem contra aquesta sentència.
D’altra banda, SIAU en cap moment ha fet ús d’alliberats sindicals durant tot aquest curs escolar, ja que la directora general de Personal Docent va decidir denegar-li mentre altres sindicats disposaven de més del triple d’alliberats que segons l’actual mandat electoral els hi corresponen. El que SIAU sí que ha fet és una acumulació de crèdit horari i ús d’aquest. El secretari general de SIAU i altres representants nostres han usat crèdit horari, que no és el mateix que una concessió i gaudi d’un alliberament. L’ús de crèdit horari, d’acord amb la normativa de rang superior i jurisprudència vigent, no està sotmès a l’autorització de l’empresa, només al preavís, que s’ha estat fent per escrit cada mes. També, s’han estat comunicant les justificacions d’ús d’aquest crèdit horari cada vegada que s’ha sol·licitat. A més a més, en cap moment la Conselleria d’Educació ha enviat comunicació, ni escrita ni oral, al seu secretari general (tampoc a SIAU), demanant-li la seva reincorporació al centre educatiu on té destinació.
Finalment, consideram que aquesta sentència arriba a misses dites i suposa un retrocés als drets fonamentals sindicals i dels docents. Tanmateix, si hagués estat favorable, ja no hauríem pogut gaudir dels alliberats sindicals que per mandat electoral ens pertoquen. Ara, amb el recurs que presentarem, esperam que els Tribunals de Justícia rectifiquin aquesta anomalia «democràtica» patida. I també esperam que els nous representants polítics que aviat gestionaran Educació, tenguin, entorn dels drets sindicals i dels docents, una sensibilitat molt diferent a la que han tengut aquells que a les urnes recentment han estat castigats.