Els últims anys, el sector educatiu ha estat testimoni d’una sèrie de greus irregularitats que posen en qüestió la professionalitat, l’ètica i la responsabilitat dels dirigents al capdavant de la Conselleria d’Educació. Però el més preocupant és l’abús de poder i la impunitat que sembla impregnar les seves estructures, i la gran pregunta que se’ns presenta a tots és: quan els responsables d’aquests abusos es mostren incompetents o negligents, qui assumeix realment les responsabilitats? La resposta, malauradament, sembla clara: els i les docents, que continuen suportant el pes de les decisions errònies dels qui creuen tenir el poder, no només administratiu, sinó també el de decidir sobre les seves vides laborals.
Un exemple recent d’aquesta impunitat el trobam en el caos que van viure milers d’interins a principis del curs 2024-25, quan les adjudicacions de places van esdevenir en un autèntic desgavell. Aquest caos va ser causat per personal al capdavant de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, que no ha assumit cap responsabilitat. De fet, malgrat l’evident malestar de la comunitat educativa, ningú ha estat cridat a retre comptes. Si el desori hagués estat causat per un docent anònim, les conseqüències per a ell haurien estat extremes, incloent-hi una possible expulsió de la professió.
Un altre cas emblemàtic que evidencia aquesta manca de responsabilitat es va produir el curs passat. La Conselleria d’Educació va ser condemnada a pagar 20.000 euros a una professora de l’IES Madina Mayurqa que va ser víctima d’assetjament sexual per part d’un company. Malgrat que la sentència va criticar la lentitud de l’acció institucional —trigant vuit mesos a intervenir tot i l’existència d’indicis sòlids d’assetjament— els responsables no van patir cap conseqüència. A més, es varen incomplir les normatives de seguretat laboral i no es varen aplicar correctament els protocols de protecció. Un dels caps de departament de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats va descriure verbalment el desenllaç d’aquest cas, amb la sentència judicial davant, amb les següents paraules: “Esta es la gran cagada”. Tanmateix, aquestes negligències les hem pagat tots els contribuents, mentre els responsables continuen en els seus llocs sense rendir comptes.
Aquesta impunitat es repeteix en altres casos. Recentment, docents que han format part del claustre de l’IES Can Balo han compartit el seu malestar, i un cas en concret ha aixecat polseguera. Un professor afectat per la mala gestió i dinàmica autoritària que provendria de dues membres de l’equip directiu del centre esmentat ha decidit fer pública la seva situació a través d’una carta, on descriu de manera detallada les conseqüències personals i professionals que ha patit. En el seu relat, aquest docent denuncia un maltractament psicològic i emocional continuat, que va començar amb un ambient laboral opressiu i va desembocar en una situació insostenible que va afectar greument la seva salut mental i física. El professor relata com la gestió autoritària i despectiva de les dues membres de l’equip directiu va arribar a extrems inimaginables, amb actes que haurien vulnerat la seva dignitat i el seu benestar laboral. La situació va ser tan greu que va acabar repercutint també en la seva família, que va veure’s afectada pel desgast emocional que implicava aquella experiència.
El més sorprenent, però, és que la situació no es va produir en un buit. De fet, fins a un 80% del professorat d’Es Pinaret (IES Can Balo) va denunciar aquesta dinàmica abusiva en el seu moment, recolzant el professor afectat i descrivint de manera clara el que vivien. Això va portar aquest professorat a remetre un escrit conjunt a alts càrrecs de la Conselleria d’Educació, en el qual es relatava la situació de forma precisa i amb evidències del malestar generalitzat al centre. Però la resposta institucional va ser nul·la: cap mesura va ser adoptada, i els responsables van continuar en els seus càrrecs com si res no hagués passat, mantenint la impunitat que caracteritza tantes de les situacions que denunciam des de fa anys.
Aquesta situació, com tantes altres en el sistema educatiu, reflecteix una greu falta de responsabilitat per part de l’Administració, que no només no va actuar, sinó que hauria protegit a les persones implicades per la seva relació amb les estructures de poder. El Departament d’Inspecció Educativa i el corresponent Departament dels Serveis Jurídics, que haurien d’haver intervingut de manera independent i rigorosa, es van limitar a aplicar el que molts consideren una doble vara de mesurar, actuant com si els drets laborals i humans d’un docent fossin menys importants que el manteniment de l’statu quo. En comptes de garantir la seguretat i la dignitat de tots els docents, haurien escollit blindar les responsables de l’abús, com si la seva proximitat als cercles de poder fos més important que els drets de la víctima. El resultat: una víctima més en un sistema que, massa sovint, fa els ulls grossos davant de l’abús de poder i la manca de justícia.
El professor afectat no només vol fer pública la seva experiència, sinó que ho fa amb la intenció d’evitar que altres docents de les Illes Balears visquin la mateixa situació. La seva denúncia no és només un crit d’ajuda personal, sinó també una crida a la responsabilitat institucional i a la solidaritat dels seus companys i companyes. La seva voluntat és que el seu acte de denúncia sigui un acte de conscienciació i resistència davant l’aparent impunitat dels responsables, i una manera de desemmascarar les males pràctiques que malmeten el sistema educatiu. No es tracta només de defensar un docent individual, sinó de lluitar contra un sistema que permet que l’abús de poder passi impune, i que ningú, especialment els que ocupen càrrecs de responsabilitat, no hagi de respondre mai per les seves negligències i injustícies.
Casos com els de l’IES Madina Mayurqa i l’IES Can Balo, són només la punta de l’iceberg. Per desgràcia són més freqüents del que sembla. La falta d’acció de la Conselleria d’Educació i dels departaments implicats, que sovint actuen amb una doble vara de mesurar i protegint els interessos dels seus en comptes d’atendre les víctimes i lluitar pel bé comú, és una realitat que mai hauria d’haver estat acceptada en una societat que es prediu democràtica. Cada vegada més, les víctimes d’abús de poder prefereixen fer-ho públic, i des de SIAU, els donam tot el suport, perquè creiem que la justícia no hauria d’ignorar cap agressió ni cap abús. Les agressions ho són independentment de l’estatus social (entre altres condicionants) de la víctima.
Finalment, volem deixar ben clar que des de SIAU no mirarem cap a una altra banda, encara que això impliqui despullar aquells que es consideren intocables. Som conscients que els responsables actuals de la Conselleria no canviaran la seva postura impune, però també sabem que cada cop més docents, després de patir massa, han decidit no callar més. El gangsterisme administratiu ha arribat a límits intolerables i cada vegada són més els que decideixen plantar cara. I el més important: no estan sols per fer-ho!