Des del Sindicat Independent, Autònom i Unitari (SIAU) volem evidenciar públicament el cinisme amb què han actuat alguns sindicats presents a la mesa sectorial davant el darrer episodi protagonitzat per la Conselleria d’Educació en relació amb la data de les pròximes oposicions docents.
Que hi hagi sindicats que decideixin aixecar-se d’una mesa sectorial perquè l’Administració els comunica exactament el mateix que ja havia comunicat en meses anteriors —que havien de triar entre una data o una altra l’inici de les oposicions— no és cap mostra de fermesa ni de dignitat sindical. És, senzillament, el darrer capítol d’una comèdia que fa massa temps que s’allarga.
El nostre sindicat ja va advertir que “és pitjor el remei que la malaltia”, que entrar en el joc brut de l’Administració era una presa de pèl al professorat. Ho vam dir clar: acceptar el marc imposat per la Conselleria, jugar a decidir entre dues opcions tancades i sotmetre el col·lectiu docent a un sense fi d’enquestes estèrils o inútils només servia per legitimar una decisió que ja estava presa i de la qual la mesa sectorial n’era plenament conscient.
I així ha estat.
Aquestes setmanes, els opositors han estat marejats amb enquestes, consultes i suposades deliberacions que no tenien cap capacitat real de condicionar la decisió final. Se’ls ha fet creure que la tria del mes depenia d’un procés participatiu i democràtic quan, en realitat, el maig (com a inici de les oposicions) ja figurava en el primer esborrany de la convocatòria que circulava des de feia setmanes. Era realment necessària tanta escenificació per acabar exactament al mateix punt de partida on tots sabíem que acabaríem?
I ara, després d’haver seguit, a toc de corneta, el guió marcat per la Conselleria, d’haver alimentat aquest fals debat i d’haver contribuït a la confusió i estrès del professorat, bona part dels sindicats decideixen aixecar-se d’una mesa sectorial que, cal recordar-ho, des de fa anys no té cap funció negociadora real, sinó merament informativa. De què serveix aixecar-se d’una mesa informativa si prèviament s’ha avalat tot el procediment? De què serveix el “cop d’efecte” si després, sistemàticament, es torna a entrar dins el joc brut de l’Administració?
Això no és sindicalisme. És un paperot o una escenificació pensada per intentar salvar la imatge quan la credibilitat de la majoria dels sindicats està completament erosionada.
El professorat està cansat de ser utilitzat com a coartada. Està cansat de veure com es fan enquestes enganyoses sense cap conseqüència, com es venen com a victòries processos que ja s’havien decidit i com es dramatitzen reunions informatives prèviament cuinades que no tenen cap capacitat real de modificar res. Els docents mereixen respecte, informació clara i veraç, i una defensa ferma dels seus drets, no representacions teatrals per rentar consciències.
Des de SIAU ho tenim clar: cal plantar cara de veres i des del primer moment a les imposicions de la Conselleria d’Educació. No es pot jugar a dues bandes: participar del relat oficial mentre convé i, quan la indignació del professorat creix, fer el numeret de l’aixecada per aparentar contundència.
La data d’oposicions ha quedat fixada al maig, com ja sabíem que passaria fa setmanes. I tot el circ de les enquestes i escenificacions no ha servit per modificar ni una coma del que estava previst des del principi. Aquesta és la realitat.
Des de SIAU continuarem denunciant el fals sindicalisme basat en el titular fàcil i en la gesticulació buida a canvi de privilegis per davall taula. El professorat de les Illes Balears mereix sindicats que no es venguin als interessos de l’Administració ni juguin amb les expectatives i la salut emocional dels docents. En definitiva, necessita coherència, valentia i independència.
Els docents no mereixen més mentides. No mereixen més teatre. Mereixen respecte.