És màfia mantenir alliberaments sindicals vinculats a meses de treball “fantasma” que mai es reuneixen?
És màfia que un sindicat disposi d’alliberats en “A” i alliberats en “B” a canvi de submissió total a l’Administració?
És màfia que un cap de l’Administració faciliti documentació privada i confidencial sobre representants d’un sindicat a altres sindicats i a mitjans de comunicació?
És màfia fer caducar intencionadament, entre d’altres, expedients disciplinaris de persones afins al poder mentre s’acceleren els de persones contràries al poder?
És màfia que un responsable de l’Administració dugui a terme pràctiques de dubtosa legalitat per complaure polítics de distints partits i així poder ascendir internament dins una Conselleria?
És màfia que un cap d’una Direcció General maltracti laboralment a un funcionari subordinat perquè no accedeix a realitzar pràctiques de dubtosa legalitat?
…
El passat 15 d’octubre, SIAU va assistir a dues reunions consecutives a la Conselleria d’Educació, de les 10 a les 14 hores. Però la jornada va començar d’una manera ben peculiar. El cap de departament de Personal Docent, Alberto José Flores Clemente, va dedicar una extensa intervenció, davant l’Administració i la resta d’organitzacions sindicals, a qüestionar una publicació nostra de dia 9 d’octubre, «A SIAU ho tenim clar: tombem la màfia!».
Ens va retreure que criticàssim els treballadors de la Conselleria, va qüestionar els nostres alliberaments sindicals, va insinuar que ens burlàvem d’un informàtic i fins i tot va recórrer a Auguste Comte i Carl Schmitt per relacionar el nostre discurs amb l’extrema dreta.
Tot un repertori d’acusacions i insinuacions. Amb un petit detall: no ens va donar l’oportunitat de respondre. Curiosa manera d’entendre el diàleg sindical i l’oposició als extremismes.
Sr. Flores, els treballadors no són un escut
El Sr. Flores va afirmar literalment que “SIAU sou especialistes a atacar a les 400 persones que treballen a la Conselleria d’Educació i mai als 10 polítics que hi treballen”.
Convé aclarir una cosa: SIAU mai ha criticat els treballadors de base de la Conselleria, sinó les decisions i actuacions dels responsables de la gestió, siguin polítics o tècnics. I ocupar una prefectura tècnica no converteix ningú en immune a la crítica sindical.
Coneixem treballadors i extreballadors de la Conselleria d’Educació que ens han traslladat experiències professionals molt denigrants relacionades, segons els seus testimonis, amb caps de la Direcció General de Personal Docent. Per respecte a aquestes persones, que algunes d’elles fins fa dos dies també eren treballadores de la Conselleria, no exposarem les seves circumstàncies personals. Però tampoc acceptarem que un cap d’una Direcció General es presenti com a portaveu de tots els funcionaris que treballen dins una Conselleria per desviar les crítiques dirigides precisament als responsables de prendre decisions.
Els treballadors mereixen respecte. Els responsables, també fiscalització.
Ja que ens demana què és màfia, nosaltres també tenim preguntes
El Sr. Flores va demanar públicament si STEI, ANPE, UOB, CCOO i UGT eren màfia, alabant davant aquestes mateixes entitats bona part de la seva trajectòria.
La nostra publicació no atribuïa indiscriminadament conductes mafioses a totes les organitzacions sindicals ni a tots els treballadors de la Conselleria. Denunciàvem unes pràctiques i unes relacions de poder que consideram opaques, excloents i incompatibles amb la democràcia sindical que defensam.
A SIAU també ens feim moltes preguntes. A l’inici d’aquesta nota ja n’heu pogut apreciar un petit recull.
També va demanar si era màfia que SIAU es reunís a porta tancada amb els caps o polítics d’aquesta Conselleria. Naturalment que mantenim reunions amb caps o polítics d’Educació, com qualsevol sindicat que defensa reivindicacions laborals. El problema no és reunir-se. El problema seria utilitzar aquestes reunions per repartir privilegis o condicionar decisions que acabin sent arbitràries.
Una altra de les preguntes que va fer aquest responsable tècnic és si era màfia que SIAU no entregués els alliberats sindicals a temps per tal que funcionaris de carrera no poguessin agafar les places de les nostres alliberacions, insinuant que retardam intencionadament la comunicació d’alliberaments per perjudicar funcionaris de carrera. Davant una acusació d’aquesta magnitud li exigim proves: dates, terminis legals, places afectades i documentació que acrediti aquesta suposada intencionalitat. Les acusacions serioses no es poden sostenir amb insinuacions.
De Comte a Schmitt: quan la “Filosofia” substitueix els arguments
El moment més sorprenent va arribar quan el Sr. Flores va invocar la formació filosòfica del nostre Secretari General per atribuir-nos suposades tesis d’Auguste Comte i Carl Schmitt, relacionant especialment la teoria de l’enemic d’aquest darrer amb l’extrema dreta.
Sr. Flores, la Filosofia no consisteix a citar autors per desacreditar públicament un interlocutor. Consisteix a argumentar i justificar les conclusions.
Si considera que aplicam alguna tesi de Comte, concreti quina. I si creu que denunciar pràctiques administratives, qüestionar privilegis o exigir transparència equival a assumir la concepció política de Schmitt, expliqui’n el raonament. Una cosa és l’antagonisme radical entre amic i enemic que teoritzava Schmitt, i una altra, ben diferent, és la crítica sindical legítima dins una democràcia.
No deixa de ser paradoxal invocar la teoria de l’enemic per desqualificar ideològicament un sindicat davant tothom sense permetre-li respondre.
Menys etiquetes ideològiques i més arguments, Sr. Flores.
Criticar els nyaps informàtics no és atacar els informàtics
També ens va insinuar que ens burlàvem d’un treballador informàtic present a la reunió arran dels errors de traducció d’una pàgina web institucional i tantes altres pífies a què tenen tan acostumat el nostre col·lectiu docent.
És una completa absurditat. Ni coneixem personalment aquest treballador ni mai hem dirigit cap atac contra ell. El que sí que criticam són els errors recurrents dels aplicatius i serveis informàtics de la Conselleria, que tants problemes ocasionen al professorat. No cal ni recordar l’extens historial que tenen, perquè és públic i notori.
Resulta especialment sorprenent que els docents hagin de suportar una càrrega burocràtica enorme i conseqüències greus quan cometen petites errades, mentre que el caos habitual en els procediments telemàtics d’aquesta Administració acaba sense cap mena d’assumpció de responsabilitats.
Denunciar un servei deficient no és humiliar qui hi treballa. És exigir responsabilitats a qui l’organitza i el dirigeix.
Menys felicitacions institucionals i més defensa del professorat
A les reunions de la Direcció General de Personal Docent es repeteix una escena ben curiosa: cada vegada que es tracta un procediment telemàtic dirigit als docents, tota la resta de sindicats no escatimen felicitacions ni agraïments als responsables administratius per la suposada excel·lència de la feina informàtica.
Sí, parlam dels mateixos procediments que després protagonitzen titulars de premsa, debats parlamentaris i converses indignades als claustres dels centres educatius pels desgavells que ocasionen a milers de docents. Especialment, els processos d’adjudicació de places que, curs rere curs, acumulen incidències i problemes molt greus.
Per això, des de SIAU ens feim una pregunta molt senzilla: si tota la resta de sindicats estan tan satisfets amb la gestió informàtica de la Direcció General de Personal Docent, per què no fan públiques aquestes felicitacions? Els animam a traslladar públicament, especialment a tot el professorat de les Illes Balears, els mateixos elogis que expressen davant els responsables administratius. Que els docents que pateixen les conseqüències d’aquests procediments coneguin de primera mà l’excel·lent valoració que en fan els seus representants sindicals.
La coherència sindical exigeix defensar públicament el mateix que es defensa dins les reunions amb l’Administració.
SIAU va néixer l’any 2022 i, amb pocs mesos de trajectòria, es va convertir en la tercera força més votada entre les vuit candidatures de les eleccions sindicals. No vàrem néixer per cercar l’aprovació de l’Administració ni per aplaudir decisions que consideram perjudicials per al col·lectiu docent.
Nosaltres preferim donar les gràcies als qui de veres s’hi deixen la pell: els docents que suporten temperatures inhumanes a les aules, que pateixen els problemes dels aplicatius informàtics adjudicació rere adjudicació, que afronten incidències administratives que trasbalsen la seva vida personal i que, malgrat tot, continuen cada dia al peu del canó.
I també als treballadors de base de la Conselleria que compleixen les seves responsabilitats sense ser necessàriament responsables de les decisions i els nyaps dels seus superiors.
A tots ells, el nostre reconeixement. Als responsables de la gestió, tota l’exigència que correspon als seus càrrecs.
A l’STEI i a la resta de sindicats: discrepar no és cap delicte
Al final de la segona reunió, l’STEI també va criticar SIAU. Però aquesta vegada sí que vàrem poder expressar el nostre posicionament.
Entenem que els nostres comunicats puguin resultar incòmodes i que hi hagi persones o organitzacions que se sentin al·ludides. Tenen tot el dret de discrepar i de respondre’ns.
Però la llibertat d’expressió no existeix només per protegir les opinions agradables o les crítiques que no molesten ningú. També empara, dins els límits legals, la crítica severa sobre qüestions d’interès públic. Que una declaració incomodi no basta per convertir-la en il·legítima.
Ningú no té el monopoli de la representació del professorat ni pot exigir que els altres sindicats adoptin el seu llenguatge o les seves prioritats.
SIAU no va néixer per demanar permís
Després de les quatre hores de reunions del 15 d’octubre, continua pendent una pregunta elemental: per què el Sr. Flores va considerar oportú qüestionar públicament SIAU, amb acusacions personals i ideològiques, sense permetre’ns respondre?
El Sr. Flores té tot el dret de discrepar dels nostres comunicats. Però també ha d’acceptar que l’exercici de responsabilitats públiques està sotmès a l’escrutini sindical.
Hi ha qui sembla haver confós una Direcció General amb una finca particular, les responsabilitats públiques amb privilegis personals i la discrepància sindical amb una falta d’obediència. Idò convé recordar una cosa: l’Administració no té propietaris, els càrrecs no tenen súbdits i SIAU no va néixer per retre pleitesia a ningú.
Nosaltres continuarem denunciant allò que considerem injust, exigint transparència, reclamant documentació i defensant els drets dels docents. Governi qui governi i incomodi qui incomodi.
No demanam que comparteixin les nostres opinions, que aplaudeixin els nostres comunicats ni que els agradin les nostres formes. Simplement, exigim que respectin el nostre dret a discrepar, a fiscalitzar i a expressar-nos lliurement. I, sobretot, que abandonin el maltractament institucional dirigit als docents de les Illes Balears.
Sr. Flores, les crítiques no es desactiven amb lliçons de “Filosofia”. Es responen amb fets, documents i arguments. I a la Conselleria i als sindicats que se senten al·ludits els recordam una cosa: el respecte institucional és recíproc.
A SIAU ho tenim clar: ni ens compren, ni ens callen, ni ens teledirigeixen!
Continuarà…