SIAU ahir va assistir a l’Assemblea General de Docents de les Illes Balears (a la fotografia que compartim amb vosaltres s’hi aprecien alguns dels assistents, no tots). Durant l’assemblea es van tractar diverses problemàtiques, arribant a importants acords entre tots. Entre les qüestions que més preocupen a la comunitat educativa, destaquen: el desmantellament de l’escola pública, la precarització del col·lectiu docent, el Pla Pilot, el reconeixement lingüístic i el nivell educatiu a les escoles.
Pel que fa al desmantellament de l’escola pública, ens trobam davant d’una Conselleria que aposta per la privatització. Hem constatat com es tanquen centres sense cap mirament. Els primers centres desmantellats són l’IES Politècnic i el CEIP Felip Bauçà. D’altres ja han confirmat que els hi usurpen línies, fet que ha obligat alguns pares a inscriure els seus fills a l’escola concertada/privada, o els imposen canvis amb la finalitat de desestabilitzar-los i obligar els pares a inscriure els seus fills a un centre concertat/privat. El més greu de tot això és que alguns directors i directores ens han explicat que, després de denunciar els fets, han rebut pressions, coaccions i humiliacions per part de membres de la Conselleria, entre altres abusos que de moment no entrarem a detallar. Per aquestes i moltes altres raons, dins del mes de juny es durà a terme una concentració.
Quant a la precarització del col·lectiu docent, tot i que afecta a tot el funcionariat, hem vist com el col·lectiu d’interins és qui suporta les pitjors condicions laborals. Aquests darrers anys s’ha deixat de pagar l’estiu als docents que tenen una substitució durant tot el curs escolar i no s’ha resolt la situació d’abús de temporalitat. A més, per estalviar-se doblers, l’Administració ha interromput períodes de vacances com els de Pasqua i Nadal. Després no comprenen per què hi ha una fuga constant de docents cap al sector privat o altres administracions públiques. Com no ha d’haver-hi una fuga constant davant el maltractament que de manera permanent pateix el nostre col·lectiu? El que seria estrany és que aquesta fuga no es produís davant l’actual panorama. A més, sovint passen mesos perquè arribi un substitut al centre educatiu amb aquesta manca de professorat disponible i la lentitud de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats en cobrir les baixes; assumint altres docents matèries que no tenen res a veure amb la seva. Com sempre, el principal perjudicat resulta ser l’alumnat, fet que als responsables de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats sembla que no els importi en absolut. I ja no en parlem de la lentitud per reconèixer als docents els requisits lingüístics, com el FOLC, després d’haver-los superat fa mesos. Als docents els hi exigeixen rapidesa amb les gestions burocràtiques absurdes i, en canvi, els responsables de l’Administració (que haurien de donar exemple) eternitzen els procediments importants, per senzills d’executar que resultin. Això passa el mateix temps que incorporen a les aules docents de la Península per impartir la matèria de llengua catalana i resulta que no saben dir ni “bon dia”. En definitiva, una negligència rere l’altra.
Pel que fa al Pla Pilot, hem constatat com la Conselleria rega amb milers d’euros als centres concertats/privats que s’hi adhereixen, alhora que retalla recursos a l’escola pública, amb la complicitat de les persones al capdavant d’aquestes malifetes. També observam inspectors que, en comptes de dedicar-se a fer complir els Projectes Lingüístics dels centres, es dediquen a altres tasques inútils i contraproduents, com per exemple amenaçar a docents amb l’obertura d’expedients disciplinaris si suspenen a massa alumnes o no claudiquen davant les imposicions absurdes. Tanmateix, de cada vegada més docents perden la por i el respecte a qui cuinen aquests expedients. Alguns, fins i tot, ens expliquen que aprofiten l’obertura dels seus expedients disciplinaris per finalment poder anar a treballar a altres empreses on se’ls valora i tracta com cal; resultant ser l’expedient disciplinari un premi en comptes d’un càstig. Fins aquest punt hem arribat! Des de SIAU, sempre defensarem que ha d’existir una clara separació entre la Inspecció Educativa, les persones al capdavant de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, i les direccions dels centres. Mentre no existeixi aquesta separació de poders, no cal que esperin (per part de la comunitat educativa) gens ni mica de complicitat, respecte o credibilitat. Tampoc cal que esperin que la fuga de docents cap a altres empreses freni perquè ja us avancem que continuarà. Els docents de les Illes Balears fa temps que hem deixat de creure en els principals responsables (polítics o “no”) al capdavant de la Conselleria d’Educació i, especialment, al capdavant de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats. Fa temps que els hi hem donat l’esquena perquè, en comptes d’assumir les seves responsabilitats i lluitar per una educació pública i de qualitat, així com lluitar per millorar les condicions sociolaborals dels docents, han decidit vendre’s al millor postor a canvi de mantenir la poltrona i els privilegis.
SIAU no vol ser un simple espectador o còmplice del mal que estan fent tots ells a l’educació pública, als docents i a l’alumnat. Per tot això i més, continuarem lluitant al costat d’aquells que aixequen l’educació dia rere dia, és a dir, dels qui estan dins les aules, i no pas dins dels despatxos, que l’únic que fan és enfonsar-la a un ritme frenètic.
Per una educació pública i de qualitat!