SIAU agraeix l’èxit que ha tingut la primera concentració que convoca des del seu recent naixement

Dijous dia 23 de juny a les 10:29 hores, Delegació de Govern ens va autoritzar la concentració que avui ha tingut lloc en el Parlament de les Illes Balears, que és on vertaderament rau la sobirania del poble. Poc després que SIAU rebés l’autorització per escrit, 6 forces sindicals amb representació anunciaren públicament que també durien a terme una concentració el mateix dia i durant el matí però en una altra localització diferent de la nostra. Coincidència o no, tenim clar que és un dret constitucional poder-se mobilitzar, encara que s’arribi anys tard i a la concentració gairebé només s’hi presentin alliberats sindicals. Dit això i després de la jornada d’avui, podem afirmar orgullosos que la nostra primera concentració convocada ha estat tot un èxit, no només perquè hagi estat secundada únicament pels que estan al peu del canó, els treballadors, sinó també perquè bona part dels nostres companys a darrera hora i “casualment” han estat reclamats pels seus centres de treball, altres partien de viatge i un nombre considerable finalment no s’havien assabentat de la convocatòria. 

A tall d’exemple, entre d’altres que us podríem citar, voldríem fer una reflexió de sentit comú per acabar d’entendre perquè els treballadors darrerament estem tan indignats. Com és possible que encara puguin existir organitzacions que celebrin com una victòria que la Conselleria d’Educació el curs vinent suprimirà un mes de sou, cotització i puntuació (l’agost, el mes de vacances) als interins que ocupin una substitució de tot un curs escolar? Té sentit afirmar que una retallada històrica és una fita aconseguida o un èxit? Feia molts anys que s’havia assolit el dret a cobrar íntegrament l’estiu quan s’ocupava una substitució de tot un curs escolar. Això sumat a molts altres despropòsits que patim els que estem en situació més precària, són motius més que suficients per decidir plantar-se i dir prou. 

Us agraïm de tot cor que avui hàgiu decidit estar al nostre costat i cridar ben fort “no som places, som persones”!