Els únics en fer una campanya electoral sense alliberats sindicals

SIAU és l’únic sindicat, de tots els que es presenten a les eleccions de dijous, que no ha tingut alliberats sindicals. Tota la campanya electoral l’hem feta els i les docents que exercim la professió dins les aules, persones que estam en contacte directe amb l’alumnat i coneixem les problemàtiques del dia a dia. Darrere tots els esforços i temps de dedicació hi ha persones, col·lectius i organitzacions que han volgut col·laborar intensament, sense cap benefici a canvi, més que la satisfacció d’intentar ser una alternativa al sindicalisme de postureig al qual ens tenen tan acostumats. Sense anar més enfora, com és possible que hi hagi sindicats que duguin un parell de legislatures tenint representació i no hagin interposat ni una sola demanda judicial davant tots els atacs que patim? Això sí, s’umplen la boca parlant de drets, que si han fet o han deixat de fer, entre altra propaganda. En definitiva, paraules i més paraules, però res de fets creïbles i contundents. 

El sindicalisme no hauria de ser una activitat de cara a la galeria, ni un mercadeig al servei d’uns pocs, i sovint sembla que consisteix en això, basta veure en què s’han convertit les meses sectorials (unes meses completament estèrils). Tampoc no hauria d’esdevenir en una espècie d’empresa amb l’objectiu final de lucrar-se. La problemàtica principal rau en el fet que, com passa dins la política, la majoria de persones no hi entren per millorar el sistema sinó per interessos personals. Segurament, és per això que en aquestes eleccions sindicals s’han passat línies vermelles sense cap mena de mirament, per tal d’evitar a tot preu que l’opció SIAU fos present dia 1 de desembre a les urnes. Però hem resistit i aquí som! La creença ferma en el que fem, el sacrifici diari i la persistència de molts docents han possibilitat que en menys d’un any de vida i sense tenir alliberats sindicals poguéssim tenir candidatures a totes les illes i arribar amb tanta força i il·lusió al final d’aquest procés electoral. Arribats a aquest punt, només ens queda animar-te a anar a votar dia 1 de desembre. No perdre la il·lusió en què és possible que les coses es facin de manera molt diferent i que els i les docents tornem a recuperar la veu i la dignitat. Ara, més que mai, empoderem-nos i tornem el seny a l’educació!