Consideram imprescindible l’equiparació salarial per a tot el professorat de formació professional amb caràcter retroactiu per a la integració al cos de Secundària des del dia de l’aprovació del RD 800/2022. De fet, no demanam res més que el que apareix a la publicació i pàgina oficial de Conselleria: https://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=5432266&coduo=38&lang=ca
Però, ens enganyen perquè els responsables polítics d’educació a Espanya i Balears, la ministra Pilar Alegría (PSOE) i el conseller Martí March (PSIB-PSOE), es comporten com empresaris sense escrúpols fora llei amb els seus treballadors interins PTFP. No els volen pagar el que els correspon i tergiversen el sentit de la normativa europea que vol protegir als treballadors de les contractacions en frau de llei que han patit tots aquests anys.
Mateixos treballadors amb diferents situacions (interins/funcionaris de carrera) són tractats de forma discriminatòria, encara que tinguin les mateixes condicions de feina. Així és, tant a la normativa nacional com a l’autonòmica observem aquest greuge comparatiu. Entenem que per estalviar-se els diners de la reciprocitat. No té sentit aquesta discriminació tenint en compte que es tracta de treballadors amb les mateixes condicions laborals, horaris, sous…
D’aquest decretazo es deriva que el professorat interí PTFP no pugui participar en el procediment d’integració, ni cobrar amb caràcter retroactiu com damnificats del seu retard en l’aplicació de la norma; vulnerant-se els seus drets i la normativa europea. Tampoc podran cobrar altres funcionaris, com els que estan en pràctiques o els que estan jubilats.
Per què són els funcionaris interins contractats en frau de llei els que han de patir la no convocatòria d’oposicions per més de vint anys? Després han patit convocatòries d’oposicions “sorpresa” i sense cap mena d’organització per part de l’administració. Tot fet a correcuita!
Ens trobam amb un professorat interí PTFP que fa anys que treballa com interí i ha fet tot el possible per estabilitzar la seva situació: durant tots els cursos formar part de les llistes, presentar-se a totes les oposicions que han sortit de la seva especialitat quan finalment n’hi ha hagut (uns processos molt desorganitzats i sense temps de preparació), apuntar-se al concurs extraordinari de la seva especialitat per tot l’Estat. Tot això li pot haver suposat unes despeses de més de 2.000 € en taxes i trasllats/hotels per presentar-se a especialitats que sovint no sortien a la seva illa.
L’historial d’aquesta Conselleria és per fer-s’ho mirar: comunicar mitjançant el boca-orella a determinats sindicats, que si no es pagava unes taxes abusives per apuntar-se a una especialitat que no és la seva, no es tindria dret a reclamar; no poder cobrar la reciprocitat per haver estat “contractat” reiteradament en frau de llei (com a funcionari interí); etc. Creim que qualsevol jutge hauria de veure el menyspreu amb el qual han sigut tractats els PTFP.