Des de SIAU, abans de res, volem agrair i donar l’enhorabona a tots els docents que, de manera totalment desinteressada i altruista, varen voler participar en l’acte de protesta d’apuntar-se a diverses especialitats del concurs de mèrits. Podem afirmar amb rotunditat, després de les reaccions que hi ha hagut, que ha estat tot un èxit. Sobretot perquè gran part de la societat no era coneixedora del nyap que administració i sindicats havien aprovat. Totes les accions anteriors que duguérem a terme (reunions amb 6 grups parlamentaris distints, notes públiques, mobilitzacions al carrer, comunicacions constants amb l’administració que recentment ha estat castigada a les urnes, etc.), no varen bastar per crear consciència col·lectiva de les implicacions reals del que s’estava cuinant. Nosaltres ho advertírem moltes vegades, però mancava el més important: la voluntat política per aturar-ho tot i tornar a començar de bell nou. No obstant això, el darrer acte de protesta que iniciaren diferents docents, per evidenciar el sense sentit d’aquest procés de «desestabilització», ha acabat tocant la fibra a un gruix considerable del col·lectiu docent; llàstima que aquesta presa de consciència hagi arribat tan tard. Així i tot, més val tard que mai! I més quan s’està jugant amb l’educació dels nostres infants, les futures generacions. És contradictori que des de les institucions es parli d’empoderar l’alumnat i blindar un sistema de qualitat, el mateix temps que es porta a terme un concurs de mèrits que fa aigües de per tot. Fer-ho pitjor era molt difícil, si no impossible.
Però, el que ens resulta més denigrant i que el dia d’avui encara no s’ha pres plena consciència, és que els treballadors de l’administració pública són persones, i com a tal se les hauria de tractar. Una sèrie de persones que encara no han digerit els resultats electorals de diumenge passat i que veuen perillar bona part dels seus privilegis, s’han dedicat a menysprear amb la desqualificació, atacar mitjançant l’insult sistemàtic…, a representants sindicals de SIAU. Nosaltres consideram que aquesta mai ha de ser la via. La via adequada és una altra molt distinta. Es pot estar d’acord o en contra d’una postura, d’una acció, d’una opinió, però sense necessitat d’emprar la desqualificació o l’insult. Voler assenyalar una persona concreta pel simple fet de plantar cara a les injustícies, diu ben poc dels que ho fan. Consideram que durant les darreres hores s’han tornat a rebre atacs personals molt greus que provenen d’alliberats sindicals propers a alts càrrecs d’Educació i que de cap de les maneres tolerarem. Igualment, volem agrair les nombroses mostres de suport que hem rebut procedents de docents que han estat testimonis directes dels fets ocorreguts a través de les distintes xarxes socials.
Volem fer un clar advertiment a aquells que, resignats des dels seus llocs privilegiats, han decidit fer servir la via de la crispació i assenyalar persones lluitadores: des de SIAU no ens desviarem dels nostres objectius ni un mil·límetre. Continuarem denunciant les injustícies i posant el nostre granet d’arena perquè el col·lectiu docent recuperi de nou tots els drets perduts durant aquests darrers anys. Hi ha molta feina a fer per revertit tot el que s’ha destruït. Com per exemple aturar urgentment la LOMLOE, abans sigui massa tard, i retornar el poder als claustres. No ho dubteu, nosaltres no som un sindicat domesticat al servei del poder. Per això, si en toquen a un, ens toquen a tots!