Ahir vàrem assistir al Ple de la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca on s’havien de debatre i votar dues propostes de resolució: la primera, amb el nostre vot a favor, sobre l’adhesió a la xarxa de segregació escolar de Palma; i la segona, amb el nostre vot en contra, sobre reivindicacions per a l’educació pública adreçada al nou Govern de les Illes Balears, que està previst que aviat quedi constituït.
El segon punt que es va votar era el més conflictiu, a causa que no generava la unanimitat sindical que es pretenia, a diferència de l’anterior punt que si la va obtenir. Tot i que hi ha molts de motius, consideram adient recordar els més importants. Per això, cal fer una mica de memòria i entendre quin ha estat el recorregut fins a arribar a la votació d’ahir.
Durant el mes de febrer, tots els sindicats de la Permanent de la Junta de Personal Docent de Mallorca (així com la resta de Permanents) vàrem consensuar una taula reivindicativa, on s’incorporaven demandes històriques que mai s’havien posat sobre la taula. Bona part d’elles afectaven directament al col·lectiu d’interins. Des de SIAU, vàrem valorar molt positivament aquest consens aconseguit i advertírem que les mesures sociolaborals que s’hi contemplaven havien de ser tractades amb tots els sindicats que actualment tenen representació. No obstant això, tant en la comunicació que des de la Presidència de la Junta de Personal Docent de Mallorca s’envià al conseller d’educació, com en la resposta que es va rebre per part d’aquest darrer, s’optà per mantenir al marge la nostra formació sindical. I això que som la tercera força sindical en representació. És a partir d’aquí que nasqué el famós Acord marc, poques setmanes abans d’un procés electoral i havent-se incomplert l’anterior, el del 2015. Aquest nou acord, no només arribava molt tard sinó també de la pitjor manera possible. Es tractava d’un acord amb una clara intenció electoralista i desmobilitzador, que pretenia sobretot blindar privilegis, com ja vàrem comunicar públicament dia 3 de març de 2023. Des del principi se sabia que l’Acord marc no tenia el suport del professorat, però, així i tot, en un acte de connivència absoluta, per part dels sindicats presents a la mesa sectorial cap als dirigents d’Educació, el document tirà endavant, un document que ens resulta com a mínim insultant. Es va fermar una carrera professional ridícula, anys llum del que cobra ja no un treballador del grup A1 i A2 (com és el cas del funcionariat docent) sinó del grup C1. A més, sense haver recuperat el 2,9% sencer que ens varen retallar a les nostres nòmines, sense resoldre el conjunt de problemàtiques dels PTFP, proposant de nou l’incompliment (de cara al curs vinent) d’assolir les 18 hores lectives a Secundària (incompliment que ja s’arrossegava des de l’Acord marc del 2015) i un llarg etcètera. Per si no n’hi havia suficient, es va acordar negociar criteris que ja venen imposats per sentència judicial, un fet que ens va deixar bocabadats. No varen fer esment a multitud de punts de la taula reivindicativa que les respectives Permanents havien aprovat, per cert, gran part dels punts a cost zero per l’administració.
A més a més, a finals de maig tingué lloc una sessió de la Permanent de Mallorca on, davant la proposta d’aprovar una resolució adreçada al nou Govern de les Illes Balears, insistírem que fos a partir de la taula reivindicativa en comptes de l’Acord marc, ja que d’aquest darrer no se’n desprenia unanimitat i, a sobre, ha estat rebutjat per gran part de la comunitat educativa. Posteriorment, es començà a treballar en un esborrany on es mencionava únicament la taula reivindicativa, un acord que recordem és de màxims i que va obtenir l’aprovació de tots els sindicats sense excepció. Però, a petició d’un altre sindicat, es modificà de nou l’esborrany centrant-lo en l’Acord marc, un acord de mínims que, com ja hem dit, no té l’aprovació per unanimitat dels sindicats presents a les respectives Juntes de Personal Docent.
En el Ple de la Junta de Personal Docent de Mallorca celebrat ahir, com era d’esperar, no es va aconseguir ni el consens ni la unanimitat per tots els motius que hem exposat anteriorment. Durant el desenvolupament del debat entorn de la proposta de resolució, es va intentar desvirtuar i tergiversar la reflexió que vàrem transmetre davant la resta d’organitzacions, fet completament reprovable. En aquests moments, hi ha una realitat sindical representativa que, pot agradar més o menys a certs lobbies, però no hi ha més remei que acceptar-la. És propi de les democràcies poder votar a favor, en contra o abstenir-se amb total llibertat. I això és el que continuarem fent, exercir amb llibertat i intentar representar a tot el col·lectiu docent que està fart que els de sempre els hi intentin prendre el pèl.
Ja ho vàrem dir i insistim de nou: consideram paper banyat el nou Acord marc. Nosaltres mai hem volgut ser còmplices en l’intent de salvar els mobles als dirigents d’Educació que aviat partiran. Tampoc tenia cap sentit aprovar un acord que no estava pressupostat ni en temps ni en forma. Ni tan sols es varen emetre els informes previs necessaris. Cal ser honestos amb el professorat i explicar-los l’origen i la intenció real d’aquest acord.
Ara és moment d’arribar a nous consensos tenint en compte la representativitat sindical real. Sense xantatges a canvi de pau social. Aquests darrers anys, dins Educació, de pau social no n’hi ha hagut, i els docents això ho tenim clar. No es pot continuar enganyant al professorat volent aplicar un pacte que mai ha tingut com a finalitat principal la millora de les condicions sociolaborals dels docents. Gran part dels docents ens demanam: quina legitimitat pot tenir un acord que es va cuinar poques setmanes abans d’unes eleccions i que s’ha continuat actualitzant i concretant de la mà d’uns polítics que es troben en funcions i que prompte hauran d’abandonar els seus càrrecs? Ara, es fa més necessari que mai un canvi de rumb, recuperar tots els drets perduts durant aquests darrers anys, en definitiva, revertir tot el que s’ha destruït.