SIAU – SINDICAT INDEPENDENT, AUTÒNOM I UNITARI

SIAU ha contactat amb la docent de Català de La Salle per expressar el seu rebuig, entorn el que està patint, i oferir-li interposar, si hi està d’acord, una demanda judicial per vulneració de drets fonamentals, assumint-ne les despeses econòmiques directament des del sindicat. Ens trobam davant un cas d’assetjament i vulneració de drets fonamentals extremadament greu que de cap de les maneres es pot tolerar ni justificar. Les amenaces de mort i publicació de fotografies seves, entre d’altres, no poden quedar impunes. D’altra banda, volem remarcar que no participarem d’accions de cara a la galeria, com per exemple assistir a reunions dels òrgans de representació que es trobin “en funcions”, com les respectives Juntes de Personal Docent no Universitari. A més, fins ara, aquests òrgans han demostrat una incompetència i inutilitat absolutes. Prova d’això són les darreres “performance”, de les que nosaltres no hem volgut ser partícips ni còmplices, i que han resultat ser un ball de besades, abraçades i rialles amb el conseller d’educació; un exemple més de fins a quin punt alguns s’han esforçat a denigrar l’àmbit educatiu, començant pels experiments que ens imposen dins les aules fins a arribar a les trobades improductives d’aquests òrgans de representació que us anomenam, on assisteixen bona part dels nostres representants. Ara no és moment de reunions inútils, ara és imprescindible dedicar els esforços a ajudar de veres a la docent assetjada. Hem d’evitar que tot el mal que se li ha fet vagi a més, aturant immediatament qualsevol intent de perpetuar els atacs, siguin o no mediàtics. És una responsabilitat que sobretot el Govern de les Illes Balears hauria d’estar disposat a assumir.

Deixem-nos de perdre el temps i centrem-nos a tornar a empoderar i dignificar la figura docent per evitar que es continuïn produint atemptats contra la nostra professió i contra la persona, com els viscuts aquests darrers dies.

SIAU és l’únic sindicat, de tots els que es presenten a les eleccions de dijous, que no ha tingut alliberats sindicals. Tota la campanya electoral l’hem feta els i les docents que exercim la professió dins les aules, persones que estam en contacte directe amb l’alumnat i coneixem les problemàtiques del dia a dia. Darrere tots els esforços i temps de dedicació hi ha persones, col·lectius i organitzacions que han volgut col·laborar intensament, sense cap benefici a canvi, més que la satisfacció d’intentar ser una alternativa al sindicalisme de postureig al qual ens tenen tan acostumats. Sense anar més enfora, com és possible que hi hagi sindicats que duguin un parell de legislatures tenint representació i no hagin interposat ni una sola demanda judicial davant tots els atacs que patim? Això sí, s’umplen la boca parlant de drets, que si han fet o han deixat de fer, entre altra propaganda. En definitiva, paraules i més paraules, però res de fets creïbles i contundents. 

El sindicalisme no hauria de ser una activitat de cara a la galeria, ni un mercadeig al servei d’uns pocs, i sovint sembla que consisteix en això, basta veure en què s’han convertit les meses sectorials (unes meses completament estèrils). Tampoc no hauria d’esdevenir en una espècie d’empresa amb l’objectiu final de lucrar-se. La problemàtica principal rau en el fet que, com passa dins la política, la majoria de persones no hi entren per millorar el sistema sinó per interessos personals. Segurament, és per això que en aquestes eleccions sindicals s’han passat línies vermelles sense cap mena de mirament, per tal d’evitar a tot preu que l’opció SIAU fos present dia 1 de desembre a les urnes. Però hem resistit i aquí som! La creença ferma en el que fem, el sacrifici diari i la persistència de molts docents han possibilitat que en menys d’un any de vida i sense tenir alliberats sindicals poguéssim tenir candidatures a totes les illes i arribar amb tanta força i il·lusió al final d’aquest procés electoral. Arribats a aquest punt, només ens queda animar-te a anar a votar dia 1 de desembre. No perdre la il·lusió en què és possible que les coses es facin de manera molt diferent i que els i les docents tornem a recuperar la veu i la dignitat. Ara, més que mai, empoderem-nos i tornem el seny a l’educació!

Els i les docents de Balears tenim dret a saber que som els més maltractats de tot l’Estat. Recordau la retallada del 2,9%? Els únics docents en tot el territori espanyol que se’ns ha negat el seu cobrament íntegre. I la carrera professional? Tres quarts del mateix. Els exemples de discriminacions cap a nosaltres, són tants que no acabaríem avui si els haguéssim de citar tots. En aquestes imatges podreu apreciar quina taxa cobra per especialitat cada territori que celebrarà conjuntament el concurs extraordinari de mèrits docents. Som els més maltractats i amb diferència. Que aquestes xifres de la vergonya no es denunciïn com a mínim a les meses sectorials, que haurien de servir d’alguna cosa, és una mostra més de fins a quin punt s’han accentuat els mals vicis entre uns i altres. A SIAU sí volem publicar aquest i tota la resta de greuges comparatius als quals ens tenen sotmesos, per dignitat i per justícia!

Respecte als docents que heu contactat amb nosaltres perquè volíeu tenir el sobre preparat amb la papereta abans d’acudir a les urnes el dia 1 de desembre, us hem de dir que hem estat fent gestions amb diferents empreses, però de moment només us podem assegurar entregar-vos la papereta sense el sobre. Des de SIAU no coneixem cap precedent, en un procés electoral (sigui sindical o polític), en què s’hagi dificultat l’adquisició de sobres a una organització abans d’una votació. Hem de tenir en compte que en els processos electorals hi ha un percentatge de l’electorat que prefereix assistir a les urnes amb el sobre ja preparat, en comptes d’haver-lo de preparar el mateix dia dins l’espai habilitat del col·legi, una opció que nosaltres respectam i entenem, una opció que a més possibilita que gent que no tenia pensat anar a votar hi vagi. Les particularitats i preferències dels votants són diverses, així ho hem constatat al llarg de la història. En aquest sentit, SIAU no qüestionarà mai a l’electorat.

Nosaltres en cap cas preteníem que l’Administració assumís la despesa dels sobres. Des del principi l’hem volguda assumir el sindicat. El problema rau en la impossibilitat de fer una comanda, que sempre s’ha pogut fer a través de l’empresa contractada per l’Administració (perquè el material fos idèntic de cara a evitar possibles impugnacions de vots), així com l’antelació suficient per poder rebre els paquets a temps. Aclarits alguns aspectes fonamentals, passem a explicar quina va ser la participació en els passats comicis, els de l’any 2018. Del total de docents de les Illes Balears, un 56,65% va anar a votar. Per illes la participació fou la següent: un 54,66% a Mallorca, un 67,6% a Menorca i un 58,9% a Eivissa i Formentera. Com es pot comprovar no va ser una participació precisament alta. Crida l’atenció el cas de Menorca, que la distància de participació es disparà al voltant d’un 10% respecte a la resta d’illes (d’aquest fet de moment no en parlarem).

Com es podria millorar significativament el percentatge de participació? Nosaltres consideram que si la Conselleria hagués mantingut la suspensió de les activitats a partir de les 12 hores, com passava fins ara en els processos electorals, incentivaria més el fet d’anar a votar. També tenir en compte les particularitats i preferències dels votants, com a mínim les assumibles, com per exemple que aquest pugui acudir a les urnes el dia 1 de desembre amb el sobre preparat. I, el més important de tot, una campanya des de les institucions animant al professorat a anar a votar, com passa en altres eleccions. La Conselleria podria convidar als docents a anar a votar, explicar-los perquè és tan rellevant. S’ha d’acceptar que la pluralitat, així com la participació en la presa de decisions, són característiques de salubritat democràtica. Insistint que la presa de decisions no es pot reduir únicament a votar una vegada cada quatre anys, ja que aquesta s’ha de poder seguir exercint durant tota la legislatura.

Avui la Conselleria d’Educació ens ha fet entrega d’un sobre electoral i 2.200 paperetes de SIAU per a poder repartir entre docents abans de les eleccions sindicals de dia 1 de desembre. La sorpresa ha arribat quan hem demanat el nom de l’empresa on s’havia fet la comanda de sobres, per tal de poder contactar amb aquesta i fer una comanda per a nosaltres (assumint el cost d’aquests des del sindicat). La Conselleria ens ha respost que en aquestes eleccions l’empresa que se n’encarrega no podria distribuir a SIAU sobres electorals i que, a diferència de fa quatre anys, aquesta empresa no havia pogut ser de Palma sinó de Barcelona. També que es tractava d’una empresa que té la particularitat de fer comandes de sobres específics per al seu ús en diferents processos electorals. Davant aquest fet tan insòlit en unes eleccions, que una organització no pugui adquirir sobres electorals oficials abans d’una votació, hem contactat amb el comercial de l’empresa catalana que havia gestionat la comanda de paperetes i sobres per a la Conselleria. El comercial en qüestió ens ha assegurat que no es podia tornar a fer una nova comanda de sobres i que ja havia costat fer la de l’Administració perquè es tractava d’un nombre massa reduït de sobres per a l’empresa distribuïdora. Igualment, també ens ha comentat que altres sindicats ja havien contactat amb ell feia setmanes (des de SIAU desconeixem si algun sindicat disposa de sobres). Davant això, ens demanam el següent: per què la Conselleria, davant el que passava, no va contemplar la possibilitat d’incloure’ns dins la comanda? I l’altra pregunta, com és que hi havia sindicats que fa setmanes ja sabien el nom de l’empresa i havien contactat amb el comercial en qüestió? Des de la Conselleria se’ns va dir que en saber el nom de l’empresa que s’encarregaria de la comanda, se’ns faria saber. No obstant això, a SIAU hem sabut el nom “a misses dites”, insistint-nos que no podrem obtenir sobres oficials abans de la votació. 

Cada dia que passa no deixam de sorprendre’ns més i més davant tot el que està succeint en aquest procés electoral. Convé fer memòria només per conèixer una petita part de la magnitud del que ha passat i està passant: dia 8 de juny haguérem d’oferir assessorament jurídic als docents víctimes d’una estafa sindical entorn d’una recollida de signatures per a les candidatures; dia 23 de setembre un sindicat històric intentava impedir, sense èxit, la presència de SIAU a la reunió de “Constitució de la comissió electoral tècnica”; dia 9 de novembre no ens quedà altra que haver de denunciar públicament que docents de les nostres candidatures estaven patint pressions perquè alguns sindicats no volien que ens presentàssim a les eleccions (tanmateix, no han pogut evitar que tinguem candidatures a totes les illes); dia 10 de novembre es publicaren en el BOIB les instruccions per al desenvolupament del procés electoral amb una novetat important respecte als passats comicis, que les classes no se suspendrien entre les 13 i les 18 hores (un canvi que podria afectar negativament a la participació dels electors); i avui, dia 22 de novembre, ens trobam davant l’impediment, per primera vegada en unes eleccions, de no poder disposar de sobres electorals oficials abans de la votació. Vist l’historial, ens demanam quins seran els propers obstacles que haurem de batallar. Sens dubte aquestes eleccions sindicals quedaran marcades per a la posteritat, però no serà per quelcom positiu, sinó tot el contrari, per promoure unes actuacions completament indignes i antidemocràtiques.

Per acabar, respecte a l’únic sobre electoral oficial de què SIAU disposa, encara no hem decidit si farem un sorteig públic entre tots els docents que el vulguin adquirir o si l’emmarcarem per conservar-lo com a record dels moments tan esperpèntics viscuts.

Enllaç al programa electoral (en format díptic) per a la seva impressió en D4: https://drive.google.com/file/d/15y6cWH_nwfG_pdeREc2GrI0-3wnm_j2b/view?usp=share_link

Us compartim en primícia el primer cartell electoral que dona el “sus” a la campanya d’eleccions sindicals 2022. Ja és ben hora de tornar la veu als i les docents d’aquestes illes.

Agrair també el suport que hem rebut i rebem de distints col·lectius que també aposten pel canvi: SIDIB, AFL, Afectats pel procés d’adjudicacions, etc. L’1D GUANYAREM!

Enllaç al cartell electoral:
https://drive.google.com/file/d/1Okxno8TRX33VkXzNp5B2KpLSgr6tmU2H/view?usp=sharing

Tenim el plaer d’anunciar-vos que dia 1 de desembre finalment serem presents a totes les illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera). Ni les pressions ni les coaccions han aconseguit que no ens puguem presentar a les eleccions vinents. Menorca ha estat l’illa més castigada, però finalment els docents menorquins de l’ensenyament públic també podran tenir l’opció de votar-nos. A continuació us citarem uns quants exemples (no tots) que hem patit durant aquesta setmana:

1. Candidats que rebien més de quinze telefonades al seu mòbil per obtenir la seva renúncia.
2. Telefonades a un mateix docent des de telèfons distints, procedents inclús d’alliberats d’altres illes.
3. Exalliberats jubilats dedicant-se, de manera insistent, a contactar amb candidats.
4. Coaccions i amenaces vàries si no s’accedia a renunciar ser candidat.
5. Pressions a candidats que únicament estan afiliats a SIAU (desconeixem com han obtingut els seus nombres de telèfon).
6. Visitar docents amb un full de renúncia perquè el signassin.
7. No acceptar un “no” per resposta i tornar a contactar, una vegada i una altra, encara que la persona demanés expressament que no se’l contactés més i que ja havia deixat clar la seva resposta.

Tot i que hem aconseguit l’objectiu de poder ser a totes les illes, ens dol tot el que han hagut de passar molts de docents. Així ho han patit també els nostres companys de SIDIB, que col·laboren intensament amb nosaltres, posant tots els esforços en la mateixa finalitat: poder finalment tenir veu a totes les illes. No tot s’hi val per tombar un sindicat que pretengui participar en un procés electoral. Que neixin noves formacions sindicals i vulguin aportar el seu granet d’arena dins la societat, s’hauria de veure amb bons ulls i, en comptes de moure cel i terra per tombar-nos, facilitar-nos la nostra participació. 

Després de tot el que ha passat, és imprescindible fer una mica d’autocrítica i reflexionar entorn si val la pena arribar a aquests extrems. Esperam, de veres, un canvi!

Ens veim obligats a denunciar públicament que docents que van a les candidatures de SIAU estan rebent pressions constants de diversos sindicats ja consolidats perquè renunciïn a anar amb nosaltres. Les pressions es concentren sobretot a l’illa de Menorca i a l’illa d’Eivissa, arribant al punt extrem de fer telefonades, de manera insistent, i fins i tot visites en persona.

Sembla que hi ha sindicats que no entenen que la llibertat individual de decidir anar a una candidatura o una altra és sagrada. Arribant a aquests extrems tan poc ètics es constata que no hi ha escrúpols i que alguns, ara com ara, tenen molta por. Per això, des de SIAU, fem una clara advertència: «si no s’aturen immediatament les pressions, no descartam iniciar accions judicials amb la finalitat de protegir el dret a la llibertat sindical i el dret dels docents afectats a decidir amb llibertat amb qui volen concórrer a les eleccions vinents». Són moltes les persones que ens han comunicat el que estan patint ara mateix. Per això, ens veim en l’obligació moral d’haver d’afirmar que el sindicat que més està contactant amb docents de les nostres candidatures és ANPE. I això que en una de les darreres reunions de la Mesa electoral coordinadora de Mallorca, fora d’acta, el representant d’aquesta organització es va dirigir al de l’STEI afirmant que algunes persones afiliades al seu sindicat havien signat per l’STEI i viceversa, i que no hi havia cap problema, que quan passava això, doncs «paciència» si ja havien signat per un altre. Per què no apliquen el mateix criteri en el cas de Menorca i Eivissa i més concretament en el cas de SIAU? Ara mateix el criteri que apliquen resulta ser tot el contrari. Es veu que si es tracta d’intentar impedir que SIAU es pugui presentar a les eleccions també a Menorca i Eivissa tot s’hi val. És tal la dimensió de les pressions, que fins i tot alliberats de l’illa de Mallorca estan telefonant constantment a docents que treballen a Menorca i Eivissa perquè renunciïn a formar part de la nostra candidatura.

Les pressions no haurien de ser mai el camí en unes eleccions «democràtiques» sinó tot el contrari. No hi ha dret que docents que arriben a casa cansats de la feina i han de fer front a les responsabilitats familiars, hagin de passar per aquest calvari. Com tampoc no hi ha dret que s’intenti convèncer a una persona dient-li que si renuncia a formar part de la nostra candidatura, a canvi la faran interventora, entre altres aspectes que ens resulten clarament escandalosos. Per acabar, volem fer la següent reflexió, sense entrar a valorar les circumstàncies personals de cadascú: si un sindicat considera que és incompatible la doble afiliació o concórrer en una candidatura estant afiliat a un altre sindicat, aquesta incompatibilitat s’hauria d’aplicar a tots els sindicats, no només a SIAU i sobretot a les illes de Menorca i Eivissa. I sempre hauria de prevaler la llibertat individual. És hora d’entendre que hi ha línies vermelles que no es poden passar de cap de les maneres!

Joan Crespí, secretari general de SIAU, aquests dies ha rebut una sentència pionera que per primera vegada crea jurisprudència a les Illes Balears i repercuteix positivament a tot el funcionariat del nostre territori, no només al d’educació.

Els fets es remunten al maig i juny de l’any 2020, quan Joan Crespí consolidà un segon trienni i un sexenni, estant en situació de baixa per incapacitat temporal. Un cop finalitzada la baixa, sol·licità l’abonament, amb efectes retroactius, de tots els imports pendents. Educació va optar per fer silenci administratiu a la sol·licitud registrada, tampoc va voler respondre a la petició via correu electrònic i, per acabar-ho d’adobar, quan es contactà telefònicament amb la Conselleria d’Educació, davant l’advertiment que en altres comunitats autònomes es reconeixia aquest dret, que a la Península existien sentències judicials a favor i que, per tant, s’optaria per demandar-los si no es portava a terme l’esmentat pagament, la seva resposta fou: «Si et fa il·lusió demandar-nos, endavant!». Actituds prepotents com aquestes diuen ben poc de les persones que ocupen actualment els càrrecs de responsabilitat dins la Conselleria d’Educació. Tal vegada si les condemnes judicials que sovint reben les paguessin de la seva pròpia butxaca, s’ho pensarien una mica més abans d’optar per anar en contra dels drets dels docents.

La Conselleria d’Educació, assistida pel cos d’advocats de la CAIB, finalment ha estat condemnada a pagar l’import reclamat més els interessos corresponents. I, a més, es tracta d’una sentència ferma, que no es pot recórrer. Des de SIAU, celebram que aquesta sentència pionera repercuteixi positivament a tot el funcionariat de les Illes Balears, ja que crea un precedent que convida a reclamar davant la resta d’administracions de les illes que fins ara tampoc no aplicassin aquest criteri. També volem afegir que ens posam a disposició de tots els docents de les Illes Balears que vulguin començar a reclamar a través del nostre sindicat les pujades salarials que haguessin consolidat durant períodes de baixa per incapacitat temporal, per tal que la Conselleria d’Educació els hi hagi de fer l’abonament, en compliment d’aquesta primera sentència a les Illes Balears, la 610/22 del Contenciós Administratiu número 2 de Palma.