SIAU – SINDICAT INDEPENDENT, AUTÒNOM I UNITARI

Arrel de dues denúncies presentades per l’actual secretari general de SIAU, en menys d’un any la Conselleria d’Educació ha rebut dues sancions importants. La primera fou a finals de l’any 2022, després que el Jutjat contenciós administratiu núm. 2 de Palma donés la raó a Joan Crespí a través d’una sentència pionera que condemnava la Conselleria, creant-se per primera vegada jurisprudència a les Illes Balears sobre el tema de la demanda i repercutint positivament a tot el funcionariat del nostre territori, en relació amb el dret a cobrar amb efectes retroactius totes les pujades salarials assolides durant les baixes laborals. I la segona sanció, com hem sabut recentment i tot seguit detallarem, ha estat imposada per l’Agència Estatal de Protecció de Dades (AEPD) també contra la Conselleria, per haver comès, aquesta darrera, una infracció greu entorn de la privacitat i protecció de dades del Sr. Crespí; aquest cop Educació ha hagut de rectificar i implementar mesures correctores per a garantir la seguretat i protecció de dades del professorat de les Illes Balears.

Els fets que exposam avui es remunten a quan el secretari general de SIAU exercia docència en Es Pinaret, un centre considerat «d’especial dificultat» que pertany a l’IES Can Balo, moment en què li assignaren una adreça de correu electrònic corporatiu a la que deixà de tenir accés en finalitzar el curs acadèmic 2020-2021. Malgrat això, en data 15 de desembre de 2021, rebé en el seu correu electrònic personal una comunicació de Google informant-lo d’un nou inici de sessió al referit compte corporatiu, fet que podia tractar-se d’una suplantació d’identitat i vulneració dels drets al voltant de la protecció de dades. Els fets es varen denunciar a l’Agència Estatal de Protecció de Dades, més tenint en compte que durant aquell curs acadèmic, el 80% del professorat que treballava dins d’Es Pinaret havia signat i registrat una carta dirigida als principals responsables de la Conselleria d’Educació on es denunciaven una sèrie de presumptes irregularitats, part d’elles relacionades amb la privacitat i la protecció de dades personals del professorat destinat allà. No obstant això, la Conselleria d’Educació tancà files amb l’equip directiu, com era d’esperar, i no es tingué constància que es produís cap mena d’investigació envers els fets denunciats. Tot el contrari del que va fer la Subdirecció General d’Inspecció de Dades, que sí que va optar per investigar la Conselleria d’Educació i del resultat de les investigacions s’arribà a la conclusió, entre altres, que el dia 15 de desembre hi va haver un accés al compte de correu corporatiu esmentat anteriorment, i que l’IES Can Balo no va aportar documentació acreditativa de les polítiques de seguretat del correu electrònic corporatiu, només d’ús i informació que es facilita als empleats i usuaris i normes de cancel·lació dels comptes de correu electrònic del personal cessant. Fruit de les actuacions, la directora de l’AEPD acordà iniciar un expedient sancionador contra la Conselleria d’Educació. Aquesta darrera s’excusà, sense èxit, en una flexibilització de les normes d’accés als correus corporatius a causa de les implicacions de la pandèmia de la COVID-19 i que era el mateix docent qui havia accedit a una de les aplicacions; també afirmà que s’havien donat instruccions sobre seguretat informàtica de forma verbal i que no fou fins pràcticament un any més tard que aprovà un protocol escrit per a garantir la seguretat dels correus corporatius. Finalment, Educació sol·licità a l’AEPD, també sense èxit, que arxivés l’expedient sancionador, amb la consegüent declaració d’absència de responsabilitat.

Tanmateix, la Conselleria d’Educació sabia que estava obligada al compliment del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril de 2016 i de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i Garanties dels Drets Digitals. Cal tenir present que el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), a l’article 32, exigeix als responsables del tractament de dades, l’adopció de les corresponents mesures de seguretat necessàries que garanteixin que el tractament és conforme a la normativa vigent, així com garantir que qualsevol persona que actuï baix l’autoritat del responsable o de l’encarregat i tengui accés a dades personal, només els pugui tractar seguint instruccions del responsable.

L’AEPD afirma, respecte Educació, que «les mesures de seguretat no s’estaven complint en el moment dels fets», també que «es dedueix una falta de deguda diligència tant en el compliment de les mesures de seguretat establertes, així com en la supervisió o comprovació de la seva observança i/o de la idoneïtat d’aquestes» i «que les mesures de seguretat implantades eren insuficients, susceptibles de ser millorades; el que es posa de manifest amb l’afirmació de què, fins a setembre de 2022, el centre no disposà d’un protocol d’ús dels comptes corporatius per als comptes nous.»

Per tot això, la directora de l’AEPD ha sancionat amb «advertiment» a la Conselleria d’Educació, per haver comès una infracció greu contra el secretari general de SIAU, Joan Crespí, concretament la vulneració de l’article 32 del RGPD, tipificada a l’article 83.4 del RGPD. La resolució, notificada a la Conselleria d’Educació i també comunicada al Defensor del Poble, confirma que hi havia falta d’adopció d’aquelles mesures tècniques i organitzatives que resultin apropiades per a garantir un nivell de seguretat adequat al risc del tractament.

Les sancions que la Conselleria d’Educació acumula a causa de la nefasta gestió promoguda pels seus antics dirigents, cessats durant el passat mes de juliol, tenen una estreta relació amb els darrers esdeveniments que viuen alguns dels nostres representants sindicals i també amb el malestar que darrerament es respira dins la comunitat educativa. Fa temps que s’arrosseguen les conseqüències d’una política perpetuada a base de nyaps i mals vicis. Per això, la majoria dels i les docents trobam a faltar l’eficiència i una vertadera separació de poders entre els distints actors socials. Aquesta passada legislatura, la Conselleria i els seus sindicats, en comptes de dedicar els esforços al vertaderament important, decidiren passar totes les línies vermelles: assenyalar, perseguir i coaccionar no només a representants nostres sinó també a grans professionals anònims que es deixen la pell cada dia en el seu lloc de treball. Que una vegada més, com hem sabut recentment, un organisme tan rellevant com és l’AEPD hagi sancionat i obligat a rectificar a Educació per haver comès una infracció greu, no fa més que encoratjar-nos, com a col·lectiu, a no defallir i a continuar avançant per a la millora dels nostres drets sociolaborals.

Ahir vespre, IB3 Notícies informà, com a primera notícia del dia, del posicionament de la nostra formació sindical entorn de la possibilitat que es canviïn les regles de joc del proper concurs de trasllats i entrevistà al nostre secretari general, Joan Crespí. Recordem que SIAU mai va estar d’acord en com s’havia de desenvolupar el concurs de mèrits, per aquesta raó anuncià públicament, i en diverses ocasions, que un grup de persones s’havien apuntat a multitud de matèries a tall de crítica, com a acte de protesta, entre altres accions, i per agafar consciència de l’absurditat del sistema. Però, també hi va haver persones que, d’entre els motius, s’apuntaren a diverses matèries per causes personals que no ens pertoca valorar o jutjar. Continuam insistint, en tot cas el culpable és l’administració i no qui segueix les regles de joc i la legalitat establerta. De la mateixa manera, les regles de joc i la legalitat dels concursos de trasllats també quedaren definides fa molts d’anys. Qualsevol ho pot considerar just o injust, fet totalment legítim, però ningú podrà discutir la seva legalitat. Una altra vegada, n’hi ha que tornen a arribar malament i tard. Protestar en aquestes alçades del «partit» difícilment en canviarà el «resultat».

Com a conclusió final volem destacar que, dins del col·lectiu docent, hi ha multitud de circumstàncies o interessos personals. Es perd la perspectiva quan el que es prioritza és l’interès particular per sobre de l’interès col·lectiu, volent unes regles de joc o marc legal a la carta o conveniència de cadascú. Quan no s’està d’acord amb el sistema, el que cal fer és lluitar per canviar-lo emprant els canals o vies democràtiques establertes. El que sí que podem avançar és que la via de l’atac, l’assenyalament de companys i l’insult de moment sembla ser no hagi donat cap resultat positiu a aquells que des del principi optaren per aquesta fórmula. Donem exemple com a docents que tots som i actuem amb seny i sentit comú!

Des de desembre de l’any 2022, dins el sector de l’ensenyament públic s’ha anat cultivant un debat entorn de com s’hauria de desenvolupar el proper concurs de trasllats en el que participaran tant funcionaris de carrera com funcionaris en pràctiques. Però, els darrers mesos s’han intensificat les discrepàncies entorn del sistema que s’hauria d’emprar a l’hora d’obtenir una primera o nova destinació definitiva.

En primer lloc, l’article 2.2. del reial decret 1364/2010, de 29 d’octubre, pel qual es regula el concurs de trasllats d’àmbit estatal entre personal funcionari dels cossos docents contemplats en la Llei orgànica d’educació, estableix que, «durant els cursos escolars en els quals no se celebrin els concursos d’àmbit estatal, les Administracions educatives podran desenvolupar procediments de provisió referits a l’àmbit territorial la gestió del qual els correspongui». Aquest reial decret també regula els concursos de trasllats autonòmics, com així ho indica l’article 1.1. b), que estableix que l’objecte d’aquest és, entre d’altres, «Regular altres procediments de provisió de places o llocs docents dependents de les distintes Administracions educatives». Per tant, la Conselleria d’Educació i Universitats del Govern de les Illes Balears està subjecta al compliment d’aquest reial decret. Com indica la seva disposició segona, «els preceptes d’aquest reial decret tenen caràcter bàsic» i, com a resultat, també són d’aplicació al proper concurs autonòmic. Sense una modificació substancial del seu contingut no és possible dur a terme els canvis que alguns pretenen. De la mateixa manera, no podem passar per alt la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem de 21 de juliol de 2022 que va fixar la interpretació que ha de donar-se a la valoració dels serveis prestats a l’empara de la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999. La Sentència va concloure que «la valoració dels serveis prestats com a funcionari de carrera, personal fix, i com a funcionari interí o personal de durada determinada, no poden ser objecte de valoració diferent, ja sigui obviant el treball desenvolupat pels funcionaris interins, ja sigui conferint al mateix menor puntuació, sempre que es refereixen als mateixos llocs de treball mitjançant la realització de les mateixes o assimilades funcions». Per tant, és d’aplicació també al proper concurs de trasllats.

Consideram extremadament irresponsable que algunes organitzacions sindicals promoguin la divisió i l’engany dins del col·lectiu docent, fent creure que de cara al proper concurs de trasllats hi ha marge legal per establir l’adjudicació de centres en dos torns diferenciats, que els funcionaris de carrera procedents del concurs de mèrits concursin amb zero punts o que no es valori l’experiència acumulada com a funcionari interí. Aquest tipus d’afirmacions generen divisió i malestar dins la comunitat educativa. I a més a més, es converteixen en una font de falses expectatives, ja que es dona a entendre que el reial decret 1364/2010, de 29 d’octubre, la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem de 21 de juliol de 2022, i la resta de normativa vigent permeten fer aquest tipus de discriminacions, cosa que no és possible.

Des de la nostra organització sindical vetllarem perquè a les Illes Balears també es compleixi el marc legal actual, com entenem també faran a la resta de territoris, però sobretot perquè no s’alimenti cap divisió entre el col·lectiu docent. Si no es compleix la normativa i finalment s’opta per discriminar a una part dels docents, a través d’una modificació substancial de les normes que han de regir el proper concurs de trasllats, tenim clar que impugnarem la convocatòria. SIAU és contrari al fet que hi hagi funcionaris de segona, per això ja hi ha altres organitzacions sindicals que s’encarreguen de promoure la divisió entre el col·lectiu docent en comptes de lluitar per unir-lo. Els docents no som millors o pitjors segons la forma en què hàgim accedit a la funció pública. Tots som docents i, com a la resta de professions, la diversitat és riquesa. La implicació, l’esforç i la capacitat d’un docent no es mesuren amb unes oposicions aprovades, on hi ha centenars de variables que acaben influint, es valora en el dia a dia de la professió. Hi ha molts docents que es deixen la pell en la seva tasca i no ho fan en funció de la via per la qual han accedit a la funció pública, sinó perquè són conscients del seu paper dins la societat i de tot el que està en joc de cara a les futures generacions. És per això que en altres països molt més desenvolupats, a l’hora d’accedir a la funció pública i poder-hi romandre a llarg termini, prioritzen l’experiència i reciclatge en comptes de la capacitat memorística, el factor de la sort o altres. Ara no és moment d’allunyar-nos dels objectius que ens ha encomanat la ciutadania, caient en debats estèrils i arcaics que no duen enlloc i que, tanmateix, no contribueixen a la millora de la qualitat educativa ni a la dignificació de la nostra professió. Els respectius processos d’estabilització pràcticament han conclòs, sense oblidar que la totalitat dels sindicats que formaven part de la mesa sectorial varen donar el vistiplau a aquests. Ni un sol sindicat ni tampoc la Conselleria d’Educació varen demanar mai al Ministerio de Educación que modifiqués la normativa estatal per tal que els processos d’estabilització es desenvolupessin de manera distinta, o que per exemple es creés una nova figura contractual, com la de «personal fix a extingir», entre moltes altres sortides o solucions. Tal vegada perquè ja els anava bé que aquests processos fossin un autèntic nyap per poder-se’n beneficiar. Que els mateixos sindicats que ara demanen que no hi hagi intrusisme siguin els que es passejaven per als centres educatius regalant coques al mateix temps que animaven al personal a inscriure’s a qualsevol matèria, ens deixa bocabadats. Però, aquest debat ja és aigua passada i de poc serveix tornar-hi. Era molt abans que s’hauria d’haver posat el crit al cel i no ara. Tampoc volem perdre temps entorn de la campanya de desprestigi que alguns grupuscles, per interessos més que evidents, fa temps han engegat: assenyalar docents i exposar-los públicament suscitant tota mena de barbaritats, obviant els motius reals o la història personal que hi ha rere cada cas i el vertader responsable de l’actual situació. Tanmateix, qui assenyala i ataca a companys no fa més que desacreditar-se a si mateix; i, pel que hem pogut constatar, són aquells que més motius tenen per callar. Però, ara ens trobam en una altra fase molt distinta, la que tracta el desenvolupament del proper concurs de trasllats i tot el renou interessat que s’ha generat al seu voltant.

Com hem observat, entorn del proper concurs de trasllats hi ha dos plantejaments clars. Però, d’ambdós, només un té cabuda normativament. SIAU ens posicionam clarament a favor que tots els funcionaris de carrera participin en igualtat de condicions, sense discriminacions. Dins el marc constitucional hi ha diverses maneres d’accedir a la funció pública i de totes elles se’n deriva que respecten els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Prova d’això és que en tot el territori ni un sol procés d’estabilització ha estat tombat en via judicial. És totalment legítim considerar-los justs o injusts, però s’han desenvolupat dins l’estricta legalitat mentre no es demostri el contrari. També fem una crida a la responsabilitat i al seny, sobretot per part d’aquells que ostenten càrrecs representatius, i fer front a qualsevol atac cap als interins que dia 1 de setembre passaran a ser funcionaris de carrera de ple dret, com ho varen passar a ser també antics companys, bona part d’ells ja jubilats, que en el passat també superaren un concurs de mèrits o altres processos extraordinaris que res tenien a veure amb les actuals oposicions ordinàries. Advertim que no permetrem que hi hagi cap agressió sense resposta!

Aquest mes d’agost SIAU no parteix de vacances. Ara vivim un moment excepcional que fa més necessari que mai que ens tengueu disponibles no només a través de les nostres xarxes socials i telèfon sinó també de manera presencial. Ja sabem que enguany és un any atípic, on coincideixen processos i tràmits molt importants. A més a més, som conscients de tot el malestar que els docents acumulam a causa d’una nefasta gestió que prové de bastant enrere, concretament de la passada legislatura. Les vacants de finalització prevista «3 anys», el proper concurs de trasllats d’àmbit autonòmic i el «decret escombra», entre altres, auguren l’inici d’un curs, el 2023-2024, tens i complex. Així i tot, no tingueu el més petit dubte que superarem cadascun dels obstacles que ens anem trobant pel camí i que arribarem a bon port.

Ahir es va dur a terme una reunió en el Consolat de Mar amb 21 representants de la comunitat educativa de les Illes Balears, 2 directors generals, el conseller d’Educació i la presidenta del Govern.

A la reunió es va parlar de les principals novetats previstes de cara al pròxim curs escolar 2023-2024, com ara la suspensió de l’actual sistema d’avaluació i qualificació per la recuperació de les notes numèriques, l’ampliació de la gratuïtat de tota l’etapa educativa de 0 a 3 anys a les Illes Balears o l’elaboració d’un pla de climatització per als centres educatius. SIAU vàrem intervenir davant tots els assistents, agraint la invitació, de la mateixa manera com ja havíem fet amb l’anterior reunió amb el conseller. Mentre el conseller de la passada legislatura va negar-se en ple a reunir-se amb nosaltres, i l’expresidenta de les Illes Balears mai ens va convocar a cap reunió, s’ha de reconèixer que ara s’ha produït un canvi de tarannà i actitud, convertint-se en una realitat, tot just haver-se iniciat la nova legislatura, les reunions entre ambdues parts. També vàrem deixar clar que s’havia de tornar a aplicar el sentit comú, tornant a reforçar la política de l’esforç entre l’alumnat i entendre que els docents no hem de dedicar tant de temps inútil a emplenar muntanyes d’informes que no serveixen per res. Igualment, els hi recordàrem la importància que té el respecte a la llibertat de càtedra i la dignificació del nostre col·lectiu, entre d’altres.

Durant la reunió hi va haver un clar reconeixement als errors del passat, afirmant-se que hi havia un aprenentatge fet i un compromís de no tornar-los a repetir. En tot moment, es va parlar de la necessitat de mantenir el diàleg entre els representants polítics i la comunitat educativa, per tal de construir des del seny.

Ahir el conseller d’Educació, el director general de Planificació i el director general de Personal Docent es varen reunir amb SIAU. Aquesta reunió es va celebrar a proposta del nou conseller, sense que fes falta que nosaltres la sol·licitéssim prèviament. Des de la nostra formació sindical valoram positivament aquest gir de 180º de l’actual conseller i el seu equip cap a la nostra formació sindical. Els nous dirigents d’Educació canvien la política de l’amenaça per la del diàleg. No obstant això, des de la nostra formació sindical volem ser prudents i romandrem vigilants de cara als canvis que s’aniran produint. Nosaltres som un col·lectiu que estimam l’educació, la llengua, la cultura i el territori. El temps dirà per quina via s’acaba decantant la nova Conselleria d’Educació, si per la del consens i el diàleg amb la comunitat educativa, o la contrària, que ja coneixem quin seria el desenllaç.

Els i les docents som conscients que venim d’una etapa molt fosca en la que el conseller anterior, Martí March, es dedicà a retallar drets i es negà en ple a reunir-se amb SIAU, mostrant un tarannà autoritari i gens dialogant. Tampoc hem d’oblidar que l’anterior directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, la pitjor directora general que ha tingut mai la Conselleria d’Educació, va estar exercint una política nefasta i obsessiva que es basava en l’atac sistemàtic al professorat i a la nostra formació sindical. Es va atrevir a passar totes les línies vermelles, quan ja estava en funcions, sent pionera en la persecució i incoació d’expedients disciplinaris a sindicalistes. Un fet insòlit que, en temps de «plena democràcia» a les Illes, no havia succeït mai. El primer expedient disciplinari el va fer arribar a la premsa abans que al representant dels treballadors. En el cas del segon expedient disciplinari, per presumpta falta greu, no ho comunicà primer a premsa; es veu que, quan ja pensàvem havia acabat de perdre tota la vergonya, encara n’hi quedava una mica. Però, el més surrealista d’aquest darrer expedient fou la causa: haver faltat dos dies al treball per a la realització de tasques sindicals. Tot això sense que la representant dels treballadors afectada hagués consumit les 40 hores de què disposava i havent-hi un informe signat per l’inspector i la cap del Departament d’Inspecció Educativa que deia textualment el següent: «Volem deixar constància que la Sra. […] s’ha mostrat col·laboradora en tot moment, que no hi ha hagut mala fe en cap moment […]. També volem deixar constància que en el moment que va ser requerida per la direcció del centre per reprendre l’activitat lectiva ho va fer […]». Els expedients disciplinaris contra sindicalistes de SIAU les ha incoat el mateix càrrec polític, càrrec que insistim estava en funcions a causa dels mals resultats que el seu partit polític obtingué a les passades eleccions i, així i tot, no dubtà a tirar-los endavant. És evident que Rafaela Sánchez ha volgut «morir matant» després que les urnes li arrabassessin la poltrona. Ni tan sols va poder finalitzar el curs sencer, quan ella donava per fet que almenys continuaria exercint durant tot el mes de juliol. Doncs no haurà estat així! El dia 11 de juliol es publicà el BOIB extraordinari on es formalitzava el seu cessament, no podent continuar més temps (com pretenia) ocupant el càrrec. Des de SIAU, ja havíem demanat públicament la seva dimissió per la seva pèssima gestió com a política, ja no parlem com a persona, però s’hi negà i finalment ha estat el mandat de les urnes qui l’ha expulsada de la Conselleria d’Educació. Rafaela Sánchez ja és un cadàver polític més, però ara queda una tasca àrdua: revertir tot el que ha destruït.

Consideram que la reunió que es va celebrar ahir amb el nou conseller i directors generals va ser profitosa. Hi havia alguns aspectes urgents que s’havien de posar damunt la taula, més tenint en compte tot el mal que els anteriors dirigents d’Educació varen fer dins la passada legislatura. Podem avançar que a partir de setembre veurem canvis importants, com per exemple en el sistema d’avaluació. Cal recuperar el valor de l’esforç i l’excel·lència. Ningú amb dos dits de front desitja que es continuïn «falsificant» els resultats acadèmics perquè el polític de torn pugui penjar-se la medalla públicament. Som conscients que tots aquests canvis no es faran en dos dies, però haurien d’anar arribant a mesura que avanci el temps. Mentrestant, nosaltres continuarem desenvolupant un paper proactiu i estarem més a prop que mai dels i les docents. No dubteu que exercirem plenament les nostres funcions, lluitant i donant la cara com hem fet sempre. Per acabar, informam que a la reunió d’ahir vàrem entregar al nou conseller un obsequi molt especial i d’un valor simbòlic per SIAU. Es tracta del primer i únic sobre electoral que l’anterior direcció general de Personal Docent ens va entregar abans de tenir lloc els comicis sindicals de l’1 de desembre de 2022. Teníem centenars de paperetes, però només un sobre. A més a més, a diferència del que havia succeït a les altres eleccions sindicals, aquesta vegada varen impedir poder fer comandes de sobres a la corresponent comercialitzadora que disposava del model oficial. No només això, tot varen ser traves perquè no poguéssim concórrer als comicis, i un cop finalitzats, els impediments continuaren per tal que, sent la tercera força sindical més votada a les Illes, no poguéssim exercir el nostre mandat representatiu en plena llibertat. Aquell i altres successos ens han servit per fer-nos més forts com a sindicat i refermar-nos encara més en els nostres objectius principals. Rafaela Sánchez va intentar segrestar la voluntat democràtica sorgida de les urnes de la manera més grollera possible i, tanmateix, per més que li pesi, no haurà pogut evitar que acabem exercint la nostra tasca sindical.

Quan semblava que no es podien superar més, ho han tornat a aconseguir. Però, aquest cop no ho han notificat primer a la premsa, com l’anterior vegada, sinó directament a l’afectada. En aquesta ocasió, novament a proposta de la directora general de Personal Docent en funcions, Rafaela Sánchez, s’inicia un expedient disciplinari per falta greu a una altra sindicalista de SIAU. El motiu: haver faltat dos dies durant tot el curs escolar per fer tasques de representació sindical.

La representant sindical en qüestió, es va incorporar immediatament al centre educatiu quan se li va denegar poder assistir a reunions, a centres educatius, etc. Tot això amb el mateix argumentari que la mateixa administració ha esmentat: no és possible tenir alliberats sindicals ni usar, amb llibertat, el crèdit horari durant el primer any (quasi sencer) del mandat electoral. Recordem que hi ha un procediment judicial en marxa que no ha finalitzat, perquè no hi ha fermesa. No obstant això, a l’administració tant li fot. Així mateix, no hem d’oblidar i hem de continuar insistint en el que ha fet la Conselleria d’Educació en mans del PSIB-PSOE: deixar amb zero alliberats a SIAU i mantenir a altres forces sindicals més del triple d’alliberats dels que els hi corresponien per nou mandat electoral (un total de 91 alliberats repartits entre la resta d’organitzacions, segons xifres oficials de la Conselleria). A més a més, s’han passat pel forro el criteri de la durada de tot el curs escolar, mentre en el nostre cas s’ha aplicat fil per randa. Consideram, com a mínim, que s’ha actuat de manera totalment arbitrària i desproporcionada. Això sense entrar a valorar altres aspectes que ja s’haurien de tractar en via judicial.

És extremadament greu que alts càrrecs que ara mateix es troben en funcions es dediquin, just els darrers dies abans d’abandonar les seves poltrones, a perseguir sindicalistes de SIAU mitjançant una croada consistent amb l’obertura d’expedients disciplinaris. Aquesta política de la venjança i la persecució sindical que han decidit iniciar contra el nostre sindicat i els seus membres, auguram que no arribarà a bon port. És un atemptat contra els principis democràtics de la nostra societat, i un fet insòlit que no s’havia produït mai, fos quin fos el color polític del Govern de les Illes Balears. SIAU no acotarà el cap, continuarà lluitant, denunciant totes les barbaritats que dia rere dia patim, ajudant als docents que aquestes darreres legislatures han vist esclafats els seus drets i intentant que finalment la justícia s’acabi imposant.

Volem transmetre un clar missatge al PSIB-PSOE i als seus alts càrrecs en funcions: podeu continuar expedientant a tots els sindicalistes de SIAU que us vengui en gana fins al darrer dia que estigueu ocupant els vostres càrrecs, tanmateix, NO ENS FAREU CALLAR!

Ahir una periodista d’un mitjà de comunicació de les Illes Balears va contactar amb el secretari general de SIAU per informar-lo que la Conselleria pretén sancionar-lo econòmicament i expedientar-lo. És molt curiós que un representant sindical s’assabenti abans per la premsa d’aquest tipus d’accions que per la mateixa administració. Per descomptat, estam davant una clara mostra d’autoritarisme i caciquisme procedent del poder polític, que ha decidit aplicar la venjança contra l’únic sindicat que s’ha atrevit a plantar-los cara.

Davant la gravetat dels fets, fem un clar advertiment: no hi ha cap sanció capaç de tapar les vergonyes de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, i del que fins ara haurà estat conseller d’Educació, Martí March. Han executat, de manera dèspota, una nefasta gestió. I, tanmateix, res evitarà que des del sindicat continuem denunciant, amb contundència, totes les retallades en drets sociolaborals que hem patit i que dia rere dia defensem els interessos dels més desprotegits. Varen intentar que no ens poguéssim presentar a les eleccions sindicals i no ho aconseguiren. Ara intenten que no puguem exercir el nostre mandat representatiu, però tampoc ho aconseguiran. Aquests darrers dies, just abans d’haver d’abandonar els seus càrrecs, alguns dirigents polítics en funcions han decidit anar una passa més enllà i passar totes les línies vermelles pròpies d’un estat de dret. Els docents no oblidam, com ja els recordàrem a les urnes el passat 28 de maig. En qualsevol cas, i centrant-nos sobretot en el que ha succeït en les darreres hores, consideram que de verificar-se les informacions sorgides avui a la premsa, on s’afirma que se sancionarà i expedientarà com a mínim a un representant sindical de SIAU, els dirigents del PSIB-PSOE haurien de sortir a donar la cara públicament i explicar per què les informacions arriben abans a la premsa que als representants sindicals.

Fa poc més d’un any, amb el nostre naixement, advertírem que volíem tornar als orígens del sindicalisme. Fer-ho precisa necessàriament de valentia, fortalesa i importants sacrificis. No dubteu que nosaltres resistirem i lluitarem fins a les darreres conseqüències perquè creim fermament que és possible un altre tipus de sindicalisme que no estigui sotmès al poder polític i que defensi la justícia. Per més amenaces i coaccions que rebin els nostres representants sindicals, continuarem defensant els drets dels treballadors. Cap sanció ni expedient ens farà callar sinó tot el contrari, encara exercirem amb més contundència els drets representatius per continuar denunciant totes les barbaritats que ha fet aquesta Conselleria, i no aturarem fins a revertir tot el que han destruït. El que ara està passant honora la tasca sindical dels nostres representants i posa de manifest, de nou, que anam per bon camí, també que no som un «sindicat-gestoria» al servei del poder polític.

Igualment, i no menys greu, transmetre que ens ha arribat la informació que certs alts càrrecs que actualment estan en funcions s’haurien dedicat a fanfarronejar per dins dels despatxos de l’administració d’haver-se «treballat» a membres del Partit Popular i pactat amb ells perquè no es retiri cap sanció o expedient disciplinari que s’iniciï a sindicalistes de SIAU. Si es confirma que això és cert, constataríem una vegada més que els actuals dirigents de la Conselleria d’Educació no tenen cap límit i són capaços de qualsevol cosa per tal de tapar les seves «brutors».

Anunciam que recorrerem qualsevol sanció, expedient disciplinari, retallada de drets sindicals, etc. Com ja vàrem explicar, l’ús del crèdit horari no està sotmès a autorització de l’empresa i aquest sorgeix del mandat representatiu de les eleccions de dia 1 de desembre de 2022. Tenim tot el dret del món a poder exercir amb llibertat el mandat electoral que ens han encomanat els docents de les illes, intentar impedir-ho és violar la voluntat dels votants. Hem de poder assistir a les diferents reunions, a centres educatius, al local sindical, als jutjats…, així com atendre als docents i poder gestionar totes les seves demandes. A més a més, com ja vàrem explicar, ens resulta totalment arbitrari i discriminatori que a altres sindicats no se’ls hi hagi aplicat el requisit que els alliberaments hagin de durar tot el curs escolar; ni tan sols la mateixa Conselleria ho ha respectat amb la totalitat dels seus treballadors. Pensen també segrestar durant quasi un any sencer el mandat electoral polític sorgit de les eleccions de dia 28 de maig de 2023? La resposta és prou evident!

Les democràcies sanes actuen de manera completament diferent de la que estam observant aquests darrers anys. És escandalós i no es pot tolerar, de cap de les maneres, que responsables polítics que tenen l’obligació de servir a la ciutadania amb la finalitat de millorar les seves condicions de vida, actuïn amb total impunitat contra els docents i també contra els representants sindicals pel simple fet d’intentar exercir el seu mandat representatiu. Ho consideram extremadament greu. El que avui viuen sindicalistes de SIAU, en un futur no molt llunyà, li pot passar a altres de diferents sindicats, com ja passava en altres temps que semblava havíem superat. Després dels darrers esdeveniments, no descartam emprendre accions penals directament contra alguns dels actuals dirigents o alts càrrecs d’Educació.

La mort d’ahir de l’advocat Jaime Bueno ha estat una notícia molt trista per SIAU. Des del nostre naixement, Jaime va ser un pilar fonamental en molts de sentits. Sempre el recordarem per la seva immensa professionalitat, dedicació, humanitat i sentit de la justícia. Dins SIAU el durem dintre del nostre cor per la posteritat; mai oblidarem tot el que va fer pel sindicat. Ell, igual que nosaltres, sempre ha cregut que era possible construir un món més just, lluny de la corrupció i la màfia. Ajudar als més dèbils i als més desprotegits és essencial i, com bé sabeu, ell s’hi dedicava amb cor i ànima. Amic Jaime, descansa en pau!

Ahir vàrem rebre una sentència que consideram inaudita i que anunciam públicament que recorrerem, arribant, si cal, fins al Tribunal Constitucional. La sentència, contrària al nostre posicionament i al de la Fiscalia, considera que no s’ha vulnerat el nostre dret fonamental a la llibertat sindical per haver-nos impedit gaudir d’alliberats sindicals fins a l’1 de setembre de 2023. La sentència obvia per complet un fet tan important com han sigut les eleccions de dia 1 de desembre de 2022, «amb la conseqüència que els representants sindicals escollits han de poder exercir amb plenitud els seus drets sindicals en tots els àmbits i des del mateix moment d’entrar en l’exercici del seu mandat, ja que la demora imposada per l’Administració els priva de les seves garanties i drets sindicals recollits a la legislació vigent», en paraules textuals de la mateixa Fiscalia. I el més greu de tot és que s’aplica un criteri completament arbitrari cap a SIAU, pel fet que mentre la nostra formació sindical és obligada a només poder gaudir d’alliberats amb durada del curs escolar sencer, a altres sindicats se’ls ha estat concedint durant tots aquests darrers anys alliberats fora de la durada de tot el curs escolar; fins i tot la mateixa Conselleria ha estat reclamant docents després de l’inici del curs escolar, amb la conseqüència que havien d’abandonar la docència a mitjan curs. Com és possible què la nostra organització hagi de complir un criteri (que els alliberats hagin de durar tot un curs escolar) completament contrari al de la resta de sindicats i mateixa Conselleria? Els dies 6 i 8 de juny vàrem rebre dues resolucions del secretari general d’Educació on reconeixia que a altres sindicats se’ls hi han concedit alliberats sense durada de tot el curs escolar, i que ha succeït el mateix amb treballadors que passaven a desenvolupar les seves tasques dins la Conselleria. Curiosament, a la informació que rebérem a principis de juny també hi manquen altres alliberats sindicals que des de SIAU sabem, amb total certesa, que la Conselleria concedí a mitjan curs escolar. No podem acceptar, de cap de les maneres, que es digui que el criteri que se’ns aplica a nosaltres sigui «per evitar l’afectació que aquests canvis causarien a la comunitat escolar de produir-se en ple curs lectiu», quan no s’aplica a tota la resta d’organitzacions o entitats. Aquesta doble vara de mesurar per part de l’administració no té defensa alguna i, per això i la resta de motius de pes, tenim clar que recorrerem contra aquesta sentència.

D’altra banda, SIAU en cap moment ha fet ús d’alliberats sindicals durant tot aquest curs escolar, ja que la directora general de Personal Docent va decidir denegar-li mentre altres sindicats disposaven de més del triple d’alliberats que segons l’actual mandat electoral els hi corresponen. El que SIAU sí que ha fet és una acumulació de crèdit horari i ús d’aquest. El secretari general de SIAU i altres representants nostres han usat crèdit horari, que no és el mateix que una concessió i gaudi d’un alliberament. L’ús de crèdit horari, d’acord amb la normativa de rang superior i jurisprudència vigent, no està sotmès a l’autorització de l’empresa, només al preavís, que s’ha estat fent per escrit cada mes. També, s’han estat comunicant les justificacions d’ús d’aquest crèdit horari cada vegada que s’ha sol·licitat. A més a més, en cap moment la Conselleria d’Educació ha enviat comunicació, ni escrita ni oral, al seu secretari general (tampoc a SIAU), demanant-li la seva reincorporació al centre educatiu on té destinació.

Finalment, consideram que aquesta sentència arriba a misses dites i suposa un retrocés als drets fonamentals sindicals i dels docents. Tanmateix, si hagués estat favorable, ja no hauríem pogut gaudir dels alliberats sindicals que per mandat electoral ens pertoquen. Ara, amb el recurs que presentarem, esperam que els Tribunals de Justícia rectifiquin aquesta anomalia «democràtica» patida. I també esperam que els nous representants polítics que aviat gestionaran Educació, tenguin, entorn dels drets sindicals i dels docents, una sensibilitat molt diferent a la que han tengut aquells que a les urnes recentment han estat castigats.