SIAU benvinguts/des

Avui dimecres ha tingut lloc el primer Plenari de la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca i SIAU hi ha entrat com a tercera força representativa, tant en nombre de vots (603) com de representants (5). El primer que s’ha fet ha estat anomenar en veu alta als membres electes sorgits de les passades eleccions i tot seguit s’han portat a terme dues votacions a mà alçada per a decidir qui ocuparà la Presidència i la Secretaria de la nova Junta de Personal durant aquesta legislatura. El resultat de les dues votacions ha atorgat a l’STEI aquests dos càrrecs. SIAU hem estat l’únic sindicat que hi ha votat en contra. UGT no ha pogut votar perquè cap dels seus representants ha assistit a l’acte de constitució.

Passam a desglossar que ha votat cada sindicat:

– PRIMERA VOTACIÓ (A LA PRESIDÈNCIA DE L’STEI):

· A favor: STEI, ANPE, UOB, ALTERNATIVA i CCOO

· Abstenció: un vot procedent de CCOO

· En contra: SIAU

– SEGONA VOTACIÓ (A LA SECRETARIA DE L’STEI):

· A favor: STEI, ANPE, ALTERNATIVA i CCOO

· Abstenció: quatre vots procedents de UOB i un vot procedent de CCOO

· En contra: SIAU

El següent punt a tractar era la designació dels membres que formaran part de la Comissió Permanent de la JPDnU de Mallorca. S’ha establert que durant els dies vinents es contactarà amb les organitzacions sindicals i aquestes determinaran qui n’ha de formar part.

D’altra banda, SIAU demà assistirà a la constitució de la Junta de Personal Docent no Universitari de Menorca, i dia 31 de gener a la d’Eivissa i Formentera. Llavors, ja hauran quedat constituïdes oficialment les tres Juntes de Personal existents. Hem de destacar que en aquestes tres rau la representativitat, en conjunt, del funcionariat de l’ensenyament públic no universitari. Els seus membres electes són els representants legals dels treballadors. Són drets i deures dels membres de la Junta de Personal tenir accés a tota la documentació, rebre la informació i el material necessaris per a la seva participació en les Comissions de Treball, la Comissió Permanent i el Plenari, i presentar a la Junta de Personal les propostes, informes i iniciatives que hom estimi oportú. A més, aquests poden accedir i circular lliurement per dependències de la seva unitat electoral, distribuir publicacions entorn de qüestions professionals i sindicals, ús de crèdit horari, entre altres.

El temps dirà si a través d’aquestes és possible lluitar pels drets dels treballadors o si continuen enquistades en els mals vicis de sempre. Tot i que no ens ho posin fàcil, nosaltres contribuirem en posar el nostre granet d’arena i propiciar el canvi.

En els processos d’estabilització que estan tenint lloc observam situacions esperpèntiques que demostren que el partit polític que està al capdavant de la Conselleria d’Educació i del Ministerio de Educación, que és el mateix, difícilment podria haver-ho gestionat pitjor. Respecte al concurs han fet un negoci rodó, ja que les més de 13.000 sol·licituds presentades per obtenir plaça han generat uns ingressos milionaris que, tanmateix, després no s’estan invertint per a resoldre les deficiències del nostre sistema educatiu. Probablement, s’empraran per continuar inflant la quota d’alts càrrecs, assessors…, que continua in crescendo. El fet de possibilitar que tothom que té accés al cos en qüestió es pogués inscriure a qualsevol especialitat (tot i no haver-la impartida mai ni tenir la titulació o els coneixements suficients) n’és una prova més. Tenim constància de persones que s’han gastat més de 1.000 € en sol·licituds: algunes ho han fet a tall de crítica i denúncia contra un sistema que no té ni cap ni peus, d’altres perquè disposen d’una formació molt variada i es veurien capacitats per impartir qualsevol de les matèries a les quals s’han inscrit, etc. Sigui quina sigui la raó, la Conselleria i el Ministerio sabien el que feien, el redactat normatiu que dona cobertura a aquest absurd no ha estat una patinada involuntària ni res semblant, per això ho han possibilitat (sempre amb el beneplàcit dels sindicats que viuen de «rendes» i formen part de les taules «negociadores»). Tampoc no hem d’oblidar que les Illes Balears és la comunitat autònoma on s’ha establert la taxa més alta d’inscripció (com vàrem denunciar a la taula comparativa que vàrem publicar en primícia), una altra mostra del menyspreu sistemàtic que patim.

Igualment, hem de destacar els criteris tan dispersos que hi ha entre comunitats autònomes. Per exemple, a les Balears, els que s’examinin al concurs-oposició no eliminatori de matèries de música i arts escèniques (fet extrapolable a altres cossos), hauran de fer exercici de caràcter pràctic, a diferència del que passa a altres autonomies, on no consta aquesta part de la prova. Per si no n’hi havia prou amb les contradiccions i discriminacions a què ens té tan acostumats aquesta Conselleria, finalment Catalunya possibilita estalviar-se la taxa d’inscripció si s’està pendent del concurs de mèrits; en canvi, aquí han optat per fer tot el contrari i continuar fent calaix amb els nostres doblers.

La solució davant el toc d’atenció que Europa va fer a Espanya era ben senzilla: aplicar la Directiva Europea i evitar que qualsevol persona pogués continuar en frau de llei. Però no, han preferit fer un autèntic nyap que accentuarà, encara més, les situacions esperpèntiques, les desigualtats i la precarietat. I tot això passa el mateix temps que no ens paguen ni la carrera professional ni tot el que encara ens deuen de les pujades salarials que l’Estat va aprovar. No dubteu que des de SIAU vetllarem per un correcte compliment de la llei i acudirem als jutjats cada vegada que calgui.

Avui s’ha constituït la nova mesa sectorial d’educació i la Conselleria no ens hi ha convocat, tot i ser la tercera força més votada de les Illes Balears (aconseguint 723 vots i 8 representants a les respectives Juntes de Personal Docent no Universitari) d’entre un total de vuit sindicats (set a Mallorca i Menorca) que ens presentàvem a les passades eleccions sindicals docents de dia 1 de desembre de 2022. Que sindicats que no han arribat als 9 representants al conjunt de totes les illes, havent tret molts menys vots i representants que nosaltres, se’ls permeti assistir a les reunions de la mesa sectorial, és un fet que consideram que clarament deslegitima la composició d’aquesta. Un total de tres sindicats que en el còmput total de vots han quedat per darrere de SIAU sí que formaran part de la mesa. A SIAU som conscients de quina és la normativa estatal i que hi ha sindicats que tenen el privilegi de poder ser sempre a les meses, encara que obtenguin uns molt mals resultats electorals, però això no lleva el fet que sigui una injustícia que cal recordar, denunciar i lluitar per revertir-la. Divendres passat vàrem sol·licitar a la Conselleria poder ser presents a les meses sectorials, ja que aquesta té la capacitat per adoptar mecanismes o solucions per tal que del resultat democràtic sorgit a les urnes se’n derivi una mesa vertaderament representativa i legitimada. Amb la seva negativa queda clar que no els interessa que SIAU formi part d’aquestes (sigui quin sigui el format) perquè els mals vicis que s’hi han establert puguin continuar més vius que mai i aquesta continuï sent purament estètica, de cara a la galeria. Mentrestant, i després d’un mes i mig de les eleccions, encara esperam que es constitueixin les noves Juntes de Personal Docent no Universitari, a les que tant sí com no hi serem presents. El dia d’avui encara no s’ha celebrat el primer plenari i la cosa sembla que vagi per llarg.

Volem deixar clar que després d’haver tret representació a totes les illes, exercirem amb contundència tot el nostre mandat. Ja és hora que hi hagi canvis, recuperem el sentit comú dins l’ensenyament i acabem amb els mals costums!

Avui, el sindicat UOB ha emès un comunicat de premsa amb acusacions i falsedats contra SIAU. Davant la gravetat dels fets, ens defensam i remarcam el següent:

En primer lloc, el sindicat UOB ha negat voler canviar les regles del joc durant el recompte de vots de les passades eleccions sindicals. No obstant això, la realitat és la que vàrem explicar a la nota de dia 1 de desembre i que tot seguit tornam a reproduir: «Una de les representants de l’administració ha demanat com s’havia de calcular el 10% a tenir en compte a l’hora de poder entrar a la mesa sectorial. La representant que hi havia de UOB ha insistit que havia de ser a partir del nombre de vots total i no pas de delegats. Quan s’han sabut els resultats de la resta d’illes i quants delegats tocaven a cada sindicat, la mateixa representant de UOB, dirigint-se a la mateixa representant de l’administració li ha dit: «calculam el 10% a partir de delegats, així no entren ells» (referint-se a SIAU).» A més, afirmen que la seva representant «es limità a fer notar que per saber quina ha de ser la composició de la Mesa cal acudir al Reglament d’organització i funcionament de la Mesa Sectorial d’Educació de l’Administració de la CAIB…». Volem deixar clar que la seva representant en cap moment de la reunió va anomenar el Reglament. Nosaltres hi hem fet referència en nombroses ocasions, tant a aquest reglament com a la resta de normatives que regulen la composició de les meses. Som molt conscients de quina és la regulació autonòmica i estatal pel que fa a la composició de les meses sectorials.

Pel que fa al segon punt en què neguen que «SIAU sigui una excissió d’Unió Obrera Balear» i l’afirmació següent: «el gener del 2020 set afiliats d’UOB foren expulsats, tot seguint el procés reglamentari definit als estatuts d’UOB, per manca d’avinença amb els principis del sindicat. Anys després, ben entrat aquest mateix 2022, dos d’aquells antics afiliats han participat a la fundació del nou sindicat SIAU. Per tant, no hi ha cap vincle entre UOB i el nou sindicat, ni es pot parlar d’escissió, en no haver-hi ni continuïtat temporal ni voluntarietat en l’abandó del sindicat». Referent a aquestes declaracions, SIAU no qüestionarà la professionalitat i veracitat de les afirmacions dels periodistes de les Illes Balears que treballen pels distints mitjans de comunicació (Última Hora, IB3…), respecte si som una excisió d’un altre sindicat. Entre els fundadors de SIAU, no només hi ha membres que foren expulsats dins un procés del tot mancat de rigorositat i transparència. A SIAU hi ha un nombre considerable d’exafiliats i exsimpatitzants de UOB que durant els darrers anys i també els darrers mesos s’han donat de baixa del seu sindicat i han volgut formar part dels inicis de SIAU. El motiu no és altre que la deriva autoritària i antidemocràtica què han pogut constatar i patir dins l’altra formació sindical, ja que la seva manera d’actuar pel que es veu no ha variat gaire amb el pas del temps. Però, quin va ser el detonant que va fer erosionar la convivència interna dins aquella formació sindical? El conflicte s’inicià amb una sèrie d’insults i amenaces que provenien de dos jubilats, entre ells en Jaume Sastre (el principal dirigent de la sectorial d’ensenyament de UOB), cap a un grup majoritàriament de joves que eren afiliats del sindicat en qüestió. Aquests insults i amenaces no tenien cap altra finalitat que menysprear altres opinions i voler imposar a qualsevol preu el criteri del senyor Sastre; ja que si no es feia el que ell volia hi havia greus conseqüències. La diversitat d’opinions la veia com a quelcom negatiu i no com una mostra de riquesa. El senyor Sastre, en comptes de demanar disculpes, davant un comportament tan autoritari i indigne, continuà faltant al respecte en nom de la llibertat d’expressió i s’inicià una cacera de bruixes i un procediment mancat totalment d’un mínim de garanties democràtiques. En aquest procediment una de les parts interessades, la que defensava aquests dos jubilats, acabaren formant part d’una espècie de tribunal «inquisitorial» que pretenia, entre d’altres, jutjar als set afiliats expulsats prèviament. Per cert, una de les amistats del senyor Sastre i cap de llistes de la candidatura de Mallorca de UOB d’aquestes proppassades eleccions sindicals, formava part d’aquest tribunal de la vergonya, un tribunal que d’imparcial no en tenia res. Per si no n’hi havia prou, es dugué a terme una espècie de «pseudoassemblea» cuinada i dirigida en tot moment per aquests dos jubilats, on acudiren gent de la banca, inclosos directors de bancs de distintes illes, carregats de vots davall el braç (vots que no procedien de docents ni de persones vinculades a l’ensenyament) per tal de ratificar unes expulsions sense ni tan sols haver permès abans poder escoltar l’altra versió dels fets. Durant el recull de vots que feren es deia a la gent que si no firmaven per expulsar als set afiliats i no ho aconseguien materialitzar, aleshores tancarien la sectorial d’ensenyament de UOB i només deixarien funcionant la sectorial de banca. Varen arribar a tal punt que fins i tot les acreditacions per accedir al teatre on es dugué a terme aquesta «pseudoassemblea» les realitzaven la mateixa part interessada. I per si no n’hi havia prou, limitaren la possibilitat d’intervenir i defensar-se a tan sols tres dels set afiliats expulsats, i per un temps màxim de 30 minuts a repartir entre aquestes tres persones. Tot això ideat pels mateixos que s’atreveixen a donar lliçons d’assemblearisme i de democràcia. En definitiva, fou un procediment completament ridícul, que qualsevol persona amb un mínim de sentit comú no es podria prendre seriosament, i mancat de garanties democràtiques.

Volem aclarir que dins SIAU no només hi ha docents que han sigut expulsats de manera antidemocràtica de UOB, sinó també docents que en veure aquesta i altres pràctiques reprovables decidiren sol·licitar la baixa afiliativa de UOB (part d’ells no fa gaires mesos) i passar a formar part dels inicis de SIAU. També hi ha persones que mai han estat sindicades i d’altres que han format part de diverses formacions sindicals. Hi ha de tot, com a la majoria de sindicats. A SIAU tothom és benvingut, no es fan expulsions d’afiliats ni s’insulta o es falta al respecte a aquells que tenen una opinió diferent. En aquestes eleccions sindicals, SIAU ha quedat com a tercera força més votada de Balears (per davant de UOB a escala global de vots), En aquests comicis els banquers no podien acudir a votar, només votaven docents; fet que s’ha notat i molt. També ha influït el fet que les reunions i comissions no estaven composts per una sola part interessada, entre altres aspectes bàsics que sempre s’han de garantir en uns comicis democràtics. Per SIAU, ha estat un reconeixement molt positiu a tota la tasca feta i també un acte de justícia. Aquesta vegada la majoria dels votants han decidit apostar per donar un molt bon resultat a una força que té menys d’un any de vida i que no té alliberats sindicals, i això per nosaltres té un preu incalculable. Ens consideram molt afortunats i estam infinitament agraïts a l’electorat. UOB ha de superar el ressentiment que té d’un conflicte que van generar dos senyors jubilats i que han gestionat de la manera menys intel·ligent i més antidemocràtica possible. Els convidam a passar pàgina i lluitar pels interessos de qui estan al peu del canó.

Acabam comentant-vos que estam molt il·lusionats en la nova etapa que estam iniciant i que ens hi deixarem la pell. SIAU engegarà una bateria de lluites i reivindicacions que tendran per finalitat dignificar i defensar al col·lectiu docent, sobretot als més vulnerables. És imprescindible que el sindicalisme actuï de manera transparent, pulcre i democràtica, i que entengui que ha d’estar al servei dels més indefensos, no dels que estan en el poder. Els docents han decidit donar-nos un vot de confiança que no desaprofitarem.

Fa uns dies, vàrem avisar que faríem públiques unes informacions molt dures. Estam en el nostre dret de fer-ho i, és més, ens hi veim obligats perquè serveixin d’aprenentatge a aquells que es creuen estar per sobre de la llei, així com del bé i del mal. Qui vol imposar-se mitjançant l’ús de la por i la intoxicació, ha d’entendre que no funciona amb tothom. Almenys amb nosaltres ha resultat ser completament inútil i s’ha aconseguit l’efecte contrari.

Un grup de membres de SIAU han estat víctimes d’amenaces greus que hem preferit que no transcendissin a l’opinió pública fins que haguessin passat les eleccions sindicals. El motiu principal: evitar que la campanya electoral girés entorn d’aquestes. Però volem què se sàpiguen. A diversos docents que formen part de SIAU se’ls va amenaçar en fer-los visites de nit als seus domicilis particulars (sí, ho heu llegit bé), també se’ls va dir que la seva carrera professional i honorabilitat es veurien perjudicades i afectades seriosament, que es preparessin per allò que els hi vendria a sobre, etc. Per si no n’hi havia prou amb les amenaces, es varen fer acusacions molt greus cap a membres de SIAU, falsedats que res tenen a veure amb la realitat i que l’únic propòsit d’aquestes consistia a desprestigiar, desacreditar i fer el màxim de mal possible. Tanmateix, els individus que han participat d’aquest joc tan brut finalment han estat castigats a les urnes, rebotant-los en contra seva tot el mal que pretenien fer. Així i tot, i a causa de la gravetat dels fets, es varen haver de denunciar a les autoritats competents unes amenaces greus, que de materialitzar-se en el futur, se sabria bé d’on provenen i no quedarien impunes.

No ens sotmetrem a aquells que en nom de la llibertat i per la cadira creuen que tot s’hi val. La llibertat és quelcom ben diferent. En nom de la llibertat no es poden justificar pràctiques com les exposades. SIAU ara és una realitat, li pesi a qui li pesi, i pensam continuar sent-ho. No ens faran callar!

Dos dies abans que tengués lloc la votació de les eleccions sindicals, coincidint amb el darrer dia de campanya electoral, es va publicar en el BOIB un Decret on es parla de les tres juntes de personal docent no niversitari a l’hora d’accedir a la mesa sectorial d’educació (que igualment també s’hi fa referència a la LEIB). En aquest Decret, literalment es diu que formen part de la mesa sectorial els sindicats «que hagin obtingut el 10% o més dels representants a les diverses juntes de personal docent no universitari de les distintes illes» (primer punt de l’article 3). A més, també s’especifica que «Mentre la Mesa Sectorial d’Educació no adopti el seu reglament […] és vigent el Reglament establert per Acord del Consell de Govern de 23 de febrer de 2018 pel qual s’aprova el Reglament d’organització i funcionament de la Mesa Sectorial d’Educació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears» (Disposició transitòria tercera). Si anam a l’Acord del Consell de Govern de 2018, observam que a l’article 2 no es parla de tres juntes de personal, perquè només n’existia una sola que englobava tot Balears, i igual que apareix en el recent Decret també s’exigia que per formar part de la mesa sectorial s’havia d’arribar al 10% o més dels representants a les eleccions sindicals. També som conscients del que s’estableix en el TREBEP i a la Llei 7/1990 (entre altres), i sabem que les administracions disposen de marge, més tenint en compte que no parlam d’una Mesa General de Funció Pública.

Ara bé, analitzarem quines implicacions tendria aplicar únicament l’Acord del 2018 que només parla d’una sola junta de personal (que recordem ja no existeix), la de Balears. Hem calculat quants de delegats de personal ens pertocarien i si entraríem a la mesa sectorial. El resultat ens situaria ja no només com a tercera força en nombre de vots a tot Balears sinó també com a tercera força en nombre de delegats de personal, en tendríem 10 en comptes de 8, fet que suposaria poder entrar a la mesa sectorial sense discusió alguna.

Però, tornant a la distribució dels delegats de personal, per què primer existia una sola junta de personal i després se’n varen crear tres de distintes? A les eleccions sindicals de fa quatre anys, hi havia dos sindicats que hi volien concórrer per primera vegada, un d’ells era de nova creació. Alguns, en veure perillar les seves cadires, veren convenient crear tres juntes de personal distintes, fet que, per una banda, feia més difícil poder arribar a tenir candidatures a totes les illes i, per l’altra, dificultava arribar al 10% de representants, tot i que el percentatge de vot fos més elevat. L’excusa que empraren era la següent: «Ho fem perquè les altres illes se sentin més representades». Tot això al mateix temps que les reunions de les meses sectorials continuaven i continuen celebrant-se a Palma. Sense entrar a parlar del nombre insignificant de vegades que es reuneix la junta de personal de cada illa en comparació a les que ho fa la mesa sectorial.

Crida l’atenció també que el dia de la votació, mentre anaven arribant els resultats electorals a la Conselleria, una de les representants de l’administració demanés com s’havia de calcular el 10% a tenir en compte a l’hora de poder entrar a la mesa sectorial. Com us vàrem explicar, es va decidir que per vots i no per representants, però en saber que d’aquesta manera SIAU en formaria part, una «sindicalista» (la mateixa que minuts abans havia insistit que fos per vots) demanà a l’administració canviar el criteri de nou per tal d’evitar que entréssim nosaltres. Al final, havent-hi pendent l’aprovació d’un nou «Reglament d’organització i funcionament de la Mesa Sectorial», tant els hi era aplicar un criteri o altre.

SIAU considera injust que, sent la tercera força més votada de Balears, amb un 12% de vot, el càlcul per decidir qui entra o no a la mesa es faci a partir del nombre de delegats de personal a les tres juntes, ja que això provoca que sindicats amb menys vots que nosaltres sí que se’ls permet formar part de la mesa. Fins i tot hi ha un sindicat que havent quedat en penúltima posició, d’entre el total dels 8 sindicats que ens presentàvem, també formarà part de la mesa per un privilegi que en el seu moment li va concedir l’Estat espanyol. Per tot això ens demanam, quina legitimitat podrà tenir la nova mesa sectorial d’educació si deixa fora d’ella la tercera força més votada de Balears? Algú pot creure que fent això es respectarà la voluntat docent sorgida de les urnes? Hi ha base legal suficient per poder formar part de la mesa sectorial, però dubtam molt que hi hagi voluntat política per fer-ho possible. En tot cas, tant si arribam a formar-ne part com si no, des del sindicat batallarem molt durant aquesta legislatura que iniciam. No ho dubteu!

Després d’haver-se fets públics els resultats de les eleccions sindicals, on SIAU ha aconseguit situar-se com a tercera força més votada de tot Balears, passam a analitzar força per força, i per ordre de nombre de vots obtinguts per cada sindicat a les Balears, el que ha succeït:

1. STEI: continua sent la primera força, però ha patit una davallada enorme de vots i delegats. Ha perdut més de 1.000 vots i també 9 delegats. Una caiguda que apunta cap a un canvi de tendència de l’electorat. Aquest sindicat segurament necessita engegar una reflexió interna per analitzar si convé, o no, un canvi de rumb.

2. ANPE: ha millorat els resultats tant en nombre de vots com en nombre de delegats. Ha arrabassat a UOB la segona posició pel que fa al nombre de vots al conjunt de Balears. No obstant això, el seu objectiu principal era passar de segona a primera força sindical a tot l’arxipèlag (tant en vots com en delegats), objectiu que no ha assolit. La doblerada que s’ha deixat en coques de verdures, coquetes de patata, xocolatines, merchandising, tanques publicitàries…, no ha servit per aconseguir fer el sorpasso, però tal vegada sí per guanyar una grapada de vots i delegats, que el situen com a la segona millor pujada en vots i delegats (després de SIAU, que és, d’entre tots els sindicats, qui ha obtingut una major pujada en nombre de vots i en nombre de delegats al conjunt d’illes; apreciable a la imatge adjunta).

3. SIAU: ha sigut la gran sorpresa d’aquestes eleccions i el sindicat que ha obtingut millors resultats, si tenim en compte que no fa ni un any que existeix i que no té alliberats sindicals. Ha sumat 723 vots a tot Balears, situant-se per davant de UOB. Malgrat això, el repartiment de delegats ha estat completament injust, havent sindicats amb menys vots i traduint-se això, igualment, en més delegats. SIAU ha aconseguit un total de 8 delegats i hi ha sindicats amb menys vots, al global de les illes, que n’han assolit fins a 11 i 9. A Mallorca, l’èxit de SIAU encara ha estat més exagerat, quedant en tercera posició també en nombre de delegats. A més, SIAU ha entrat a totes les Juntes de Personal, també a la de Menorca, on era més complicat. Respecte a la Mesa Sectorial, pròximament traurem una nota específica per parlar només d’aquest tema, ja que dona per molt.

4. UOB: se li han esfumat 305 vots, baixant de la segona a la quarta posició en nombre de vots a les Balears; fet que el situa per darrere de l’STEI, ANPE i SIAU. És el preu a pagar per incentivar pràctiques reprovables i impensables dins un estat democràtic. En aquests comicis no podien acudir banquers carregats de vots davall el braç, una mala praxi que ara no tenien possibilitat d’explotar. Tampoc no podien fer purgues ni intents de censura perquè la votació es produïa fora del seu «xiringuito». Els docents han emès un vot de càstig a l’estil autoritari, a la hipocresia i a la demagògia. En definitiva, a una manera completament indigna i antisindicalista d’actuar.

5. UGT: ha perdut 16 vots, però ha augmentat un delegat més. No ha aconseguit frenar del tot la pèrdua de vots de les darreres legislatures; continuen perdent suports. Així i tot, la pèrdua de vot que ha patit en aquestes eleccions no ha estat tan significativa com la d’altres organitzacions sindicals. UGT, tot i tenir un mal resultat, ha aconseguit quedar per davant de CCOO i d’Alternativa, recordem que en el 2018 havia quedat en darrer lloc.

6. Alternativa: ha perdut 269 vots i 4 delegats. A més, s’ha quedat sense representació a Menorca, en el seu lloc ha entrat SIAU. També ha quedat fora de la Mesa Sectorial. Encara que no hagi perdut tants de vots com UOB o l’STEI, aquests resultats l’han deixat en una posició també complicada. L’electorat necessita sindicats que tornin als orígens del sindicalisme, on es defensava als treballadors amb contundència i fins a les darreres conseqüències.

7. CCOO: ha perdut 289 vots i 3 delegats. Tot i que no hauria de poder estar a la Mesa Sectorial, a causa d’un privilegi que varen pactar en el seu moment amb el Govern central, podran continuar formant-ne part. Aquest sindicat, igual que UGT, consolida una tendència cap a la pèrdua de votants. A més, està pagant un preu elevat per haver participat, en els darrers anys, de portes giratòries molt polèmiques.

8. CSIF: és un sindicat històric que fa molts d’anys que existeix i té presència a tot l’Estat, però no ha aconseguit presentar candidatures a totes les illes, a diferència de SIAU. S’ha presentat només a Eivissa-Formentera, on ha obtingut 59 vots, un 2% menys de vots que els obtinguts per SIAU a la mateixa illa. Això es tradueix en 2 delegats. CSIF ja va intentar concórrer a totes les illes, sense èxit, a les eleccions de fa quatre anys.

Prest o tard, el temps posa les coses al seu lloc. Podem dir, ben orgullosos, que el passat dia 1 de desembre aquesta dita es va complir. Finalment s’ha fet justícia!

Fem un primer avançament del resultat de les eleccions, però profunditzarem en aquest al llarg de la setmana. SIAU, que no fa ni un any que existeix, ha aconseguit 723 vots a les Illes Balears (quedant per davant només l’STEI i ANPE). La resta de sindicats (UOB, UGT, Alternativa, CCOO i CSIF) han quedat per darrere de SIAU en nombre de vots en el global de les illes. A més, a Mallorca, SIAU ha quedat tercera força tant en nombre de vots com de delegats. SIAU ha obtingut representació a totes les illes. Durant la reunió de la Mesa Electoral Coordinadora de Mallorca s’ha produït un fet escandalós que us detallarem més a mesura que passin els dies. Ara us en feim cinc cèntims. Una de les representants de l’administració ha demanat com s’havia de calcular el 10% a tenir en compte a l’hora de poder entrar a la mesa sectorial. La representant que hi havia de UOB ha insistit que havia de ser a partir del nombre de vots total i no pas de delegats. Quan s’han sabut els resultats de la resta d’illes i quants delegats tocaven a cada sindicat, la mateixa representant de UOB, dirigint-se a la mateixa representant de l’administració li ha dit: «calculam el 10% a partir de delegats, així no entren ells» (referint-se a SIAU). En aquell moment els compensava canviar les regles de joc perquè tot i que ells han tret menys vots que nosaltres al global de les illes (i també a Mallorca i Eivissa-Formentera), sí que per nombre de delegats ells entrarien i nosaltres ens quedaríem fora. Aquesta complicitat entre UOB i l’administració, no era l’única que hem apreciat durant la reunió. Entre els passadissos es comentava el mateix amb la resta de sindicats, la qüestió trobar la fórmula matemàtica millor per vetar-nos l’accés a la mesa sectorial. Evidentment, a SIAU lluitarem perquè el càlcul es faci correctament i ho posarem en mans dels nostres serveis jurídics.

Per acabar, volem destacar que les cares que posaven els sindicalistes i els polítics durant la jornada ha estat una mostra més que no s’esperaven per res que un sindicat, sense cap alliberat sindical i amb menys d’un any de vida quedés tercera força en nombre de vots en el global de Balears i a Mallorca. Ho hem de dir ben clar: a les eleccions sindicals d’avui hem arrasat i finalment s’ha fet justícia! Els i les docents estam d’enhorabona!

SIAU ha contactat amb la docent de Català de La Salle per expressar el seu rebuig, entorn el que està patint, i oferir-li interposar, si hi està d’acord, una demanda judicial per vulneració de drets fonamentals, assumint-ne les despeses econòmiques directament des del sindicat. Ens trobam davant un cas d’assetjament i vulneració de drets fonamentals extremadament greu que de cap de les maneres es pot tolerar ni justificar. Les amenaces de mort i publicació de fotografies seves, entre d’altres, no poden quedar impunes. D’altra banda, volem remarcar que no participarem d’accions de cara a la galeria, com per exemple assistir a reunions dels òrgans de representació que es trobin “en funcions”, com les respectives Juntes de Personal Docent no Universitari. A més, fins ara, aquests òrgans han demostrat una incompetència i inutilitat absolutes. Prova d’això són les darreres “performance”, de les que nosaltres no hem volgut ser partícips ni còmplices, i que han resultat ser un ball de besades, abraçades i rialles amb el conseller d’educació; un exemple més de fins a quin punt alguns s’han esforçat a denigrar l’àmbit educatiu, començant pels experiments que ens imposen dins les aules fins a arribar a les trobades improductives d’aquests òrgans de representació que us anomenam, on assisteixen bona part dels nostres representants. Ara no és moment de reunions inútils, ara és imprescindible dedicar els esforços a ajudar de veres a la docent assetjada. Hem d’evitar que tot el mal que se li ha fet vagi a més, aturant immediatament qualsevol intent de perpetuar els atacs, siguin o no mediàtics. És una responsabilitat que sobretot el Govern de les Illes Balears hauria d’estar disposat a assumir.

Deixem-nos de perdre el temps i centrem-nos a tornar a empoderar i dignificar la figura docent per evitar que es continuïn produint atemptats contra la nostra professió i contra la persona, com els viscuts aquests darrers dies.

SIAU és l’únic sindicat, de tots els que es presenten a les eleccions de dijous, que no ha tingut alliberats sindicals. Tota la campanya electoral l’hem feta els i les docents que exercim la professió dins les aules, persones que estam en contacte directe amb l’alumnat i coneixem les problemàtiques del dia a dia. Darrere tots els esforços i temps de dedicació hi ha persones, col·lectius i organitzacions que han volgut col·laborar intensament, sense cap benefici a canvi, més que la satisfacció d’intentar ser una alternativa al sindicalisme de postureig al qual ens tenen tan acostumats. Sense anar més enfora, com és possible que hi hagi sindicats que duguin un parell de legislatures tenint representació i no hagin interposat ni una sola demanda judicial davant tots els atacs que patim? Això sí, s’umplen la boca parlant de drets, que si han fet o han deixat de fer, entre altra propaganda. En definitiva, paraules i més paraules, però res de fets creïbles i contundents. 

El sindicalisme no hauria de ser una activitat de cara a la galeria, ni un mercadeig al servei d’uns pocs, i sovint sembla que consisteix en això, basta veure en què s’han convertit les meses sectorials (unes meses completament estèrils). Tampoc no hauria d’esdevenir en una espècie d’empresa amb l’objectiu final de lucrar-se. La problemàtica principal rau en el fet que, com passa dins la política, la majoria de persones no hi entren per millorar el sistema sinó per interessos personals. Segurament, és per això que en aquestes eleccions sindicals s’han passat línies vermelles sense cap mena de mirament, per tal d’evitar a tot preu que l’opció SIAU fos present dia 1 de desembre a les urnes. Però hem resistit i aquí som! La creença ferma en el que fem, el sacrifici diari i la persistència de molts docents han possibilitat que en menys d’un any de vida i sense tenir alliberats sindicals poguéssim tenir candidatures a totes les illes i arribar amb tanta força i il·lusió al final d’aquest procés electoral. Arribats a aquest punt, només ens queda animar-te a anar a votar dia 1 de desembre. No perdre la il·lusió en què és possible que les coses es facin de manera molt diferent i que els i les docents tornem a recuperar la veu i la dignitat. Ara, més que mai, empoderem-nos i tornem el seny a l’educació!