SIAU no s’oblida del professorat tècnic d’FP que han tret al carrer

Aviat es complirà mig any d’ençà que els responsables polítics de la Conselleria d’Educació varen decidir enviar al carrer un grup considerable de docents després de dècades de prestar servei. El motiu al·legat era que deixaven de tenir la titulació adient. Mentrestant, altres autonomies permetien que aquests docents, pocs anys abans de la seva jubilació, continuessin exercint. Tot el contrari que a Balears que, en una mostra més de manca d’empatia i humanitat, s’optava perfer una escabetxina i deixar-los tots fora del sistema. Afegir també que ara ens trobam amb centres educatius del nostre territori, com el CIFP Pau Casesnoves, on hi ha alumnat fora professorat, per falta de titulats. Van passant les setmanes iobservam que l’administració no hi posa remei. No veim gaire sentit a voler tenir alumnat d’FP sense classes i, al mateix temps, professorat d’aquestes especialitats al carrer. 

Des del sindicat som conscients que aquests docents han de fer front a diverses càrregues o responsabilitats: família, hipoteques, préstecs… Tristament, sembla que als representants de Conselleria això els importi poc. No podem deixar de fer-nos la següent pregunta: per què durant les darreres dècades aquestes persones han servit per exercir docència i d’un dia per l’altre ja no serveixen? Consideram que si durant dècades han servit per treballar, també haurien de servir ara (almenys fins a la data de la seva jubilació). És indigne com s’ha tractat a tots aquests professionals en el nostre territori. Com també és indigne que la Conselleria estigui informada que altres autonomies les han mantingut en el seu lloc de treball i aquí hagin fet tot el contrari. Demanam tenir una mica d’empatia, posar-se a la pell dels altres, dels més indefensos. 

Constatada la discriminació que han patit aquests professionals, hem decidit explorar altres alternatives. En tot cas, us mantindrem informats de les passes que anem realitzant i dels resultats que se’n derivin. Nosaltres no ens donarem per vençuts.

SIAU celebra que Martí March hagi anunciat que deixarà de ser conseller d’Educació

El conseller d’Educació, Martí March

Des de SIAU consideram que, per una vegada, en Martí March ha pres una bona decisió: la de no renovar el càrrec de conseller d’Educació. La comunitat educativa haurà hagut de suportar vuit anys a un pedagog de despatx que no ha volgut escoltar ni dialogar amb els i les docents, portant a terme polítiques nefastes que han consistit a fer perdre drets sobretot al professorat en situació més precària i omplir l’administració d’amistats a dit. Per si no n’hi havia prou amb tot això, fins i tot, s’ha negat a reunir-se amb nosaltres, la tercera força sindical de l’ensenyament públic. SIAU té sol·licitada, via registre i des del passat 31 d’agost, una reunió formal amb el conseller. Ja han passat més de cinc mesos i encara no hem obtingut cap resposta. Consideram un fet bastant inusual que un conseller es negui a reunir-se amb un sindicat que té representació, més tenint en compte que s’ha reunit amb tota la resta de forces sindicals. 

Dia 29 de juny, com recordareu, des de SIAU vàrem acudir a la Conselleria d’Educació per entregar el butlletí de notes a Martí March. Hem pogut constatar que els seus resultats no han millorat amb el pas del temps; la seva qualificació ha continuat sent negativa. Desitgem que el proper conseller/a d’Educació tengui un tarannà més dialogant i entengui que donar l’esquena al professorat i als seus representants no és el camí correcte.

Exigim l’equiparació salarial per a tot el professorat de formació professional amb caràcter retroactiu

Consideram imprescindible l’equiparació salarial per a tot el professorat de formació professional amb caràcter retroactiu per a la integració al cos de Secundària des del dia de l’aprovació del RD 800/2022. De fet, no demanam res més que el que apareix a la publicació i pàgina oficial de Conselleria: https://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=5432266&coduo=38&lang=ca

Però, ens enganyen perquè els responsables polítics d’educació a Espanya i Balears, la ministra Pilar Alegría (PSOE) i el conseller Martí March (PSIB-PSOE), es comporten com empresaris sense escrúpols fora llei amb els seus treballadors interins PTFP. No els volen pagar el que els correspon i tergiversen el sentit de la normativa europea que vol protegir als treballadors de les contractacions en frau de llei que han patit tots aquests anys.

Mateixos treballadors amb diferents situacions (interins/funcionaris de carrera) són tractats de forma discriminatòria, encara que tinguin les mateixes condicions de feina. Així és, tant a la normativa nacional com a l’autonòmica observem aquest greuge comparatiu. Entenem que per estalviar-se els diners de la reciprocitat. No té sentit aquesta discriminació tenint en compte que es tracta de treballadors amb les mateixes condicions laborals, horaris, sous…

D’aquest decretazo es deriva que el professorat interí PTFP no pugui participar en el procediment d’integració, ni cobrar amb caràcter retroactiu com damnificats del seu retard en l’aplicació de la norma; vulnerant-se els seus drets i la normativa europea. Tampoc podran cobrar altres funcionaris, com els que estan en pràctiques o els que estan jubilats.

Per què són els funcionaris interins contractats en frau de llei els que han de patir la no convocatòria d’oposicions per més de vint anys? Després han patit convocatòries d’oposicions “sorpresa” i sense cap mena d’organització per part de l’administració. Tot fet a correcuita!

Ens trobam amb un professorat interí PTFP que fa anys que treballa com interí i ha fet tot el possible per estabilitzar la seva situació: durant tots els cursos formar part de les llistes, presentar-se a totes les oposicions que han sortit de la seva especialitat quan finalment n’hi ha hagut (uns processos molt desorganitzats i sense temps de preparació), apuntar-se al concurs extraordinari de la seva especialitat per tot l’Estat. Tot això li pot haver suposat unes despeses de més de 2.000 € en taxes i trasllats/hotels per presentar-se a especialitats que sovint no sortien a la seva illa.

L’historial d’aquesta Conselleria és per fer-s’ho mirar: comunicar mitjançant el boca-orella a determinats sindicats, que si no es pagava unes taxes abusives per apuntar-se a una especialitat que no és la seva, no es tindria dret a reclamar; no poder cobrar la reciprocitat per haver estat “contractat” reiteradament en frau de llei (com a funcionari interí); etc. Creim que qualsevol jutge hauria de veure el menyspreu amb el qual han sigut tractats els PTFP.

La Conselleria d’Educació ofereix un espai sindical a SIAU

Actualment la Conselleria d’Educació té cedits espais a algunes organitzacions sindicals, en compliment, entre altres normatives, de l’article 8.2 c) de la LOLS. Dia 10 de gener presentàrem una instància genèrica per sol·licitar «un local adequat» a les respectives illes. Recordem que SIAU, a les darreres eleccions, va treure representació a totes les illes i, per tant, ara tenim uns drets garantits que abans no teníem. A més, dia 24 de gener tornàrem a enviar una altra comunicació a l’administració pel mateix tema. Finalment, la Conselleria ens ha informat del local que poden posar a la nostra disposició, situat a un lloc de Palma que a SIAU ens és «molt familiar». Igualment, ens han recordat que la disponibilitat del local serà temporal per motius de reformes. Quant als espais de Menorca i Eivissa, la Conselleria demà té intenció, arrel de les gestions fetes per SIAU, informar a la resta de sindicats que estan a la Mesa Sectorial i posar damunt la taula la possibilitat d’iniciar un procediment de lloguer d’espais a les tres illes o donar una ajuda econòmica a les representacions sindicals, tal i com ja han fet amb els representants dels treballadors públics de la CAIB. Tot això que us explicam és el que sabem fins ara, tenint present que fins que no es materialitzi no hi haurà res segur.

Per aquesta Conselleria «el paper tot ho aguanta»

Pocs dies abans que acabi el termini per inscriure’s al concurs-oposició no eliminatori, l’administració ha començat, amb l’ajuda dels seus sindicats afins, a pressionar als docents perquè paguin taxes d’inscripció. I és que hem de tenir present que la recaptació de doblers feta fins al dia d’avui per la Conselleria d’Educació és, amb molta diferència, la més baixa dels dos processos d’estabilització que hauran tengut lloc. Però, quant a indemnitzacions, què diu l’article 2.6 de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l’ocupació pública? Diu el següent:

«Correspondrà una compensació econòmica, equivalent a vint dies de retribucions fixes per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de dotze mensualitats, per al personal funcionari interí o el personal laboral temporal que, estant en actiu com a tal, veiés finalitzada la seva relació amb l’Administració per la no superació del procés selectiu d’estabilització.
En el cas del personal laboral temporal, aquesta compensació consistirà en la diferència entre el màxim de vint dies del seu salari fix per any de servei, amb un màxim de dotze mensualitats, i la indemnització que li correspongués percebre per l’extinció del seu contracte, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any. En cas que la citada indemnització fos reconeguda en via judicial, es procedirà a la compensació de quantitats.
La no participació del candidat o candidata en el procés selectiu d’estabilització no donarà dret a compensació econòmica en cap cas.»

La Conselleria ha deixat clar que no s’indemnitzarà a ningú que no hagi pagat les taxes en els dos processos i, conseqüentment, s’hagi presentat a la prova del concurs-oposició no eliminatori. A hores d’ara, no ens sorprèn gens el que fa el mateix partit que governa aquesta Conselleria i el Ministerio. Com tampoc no ens sorprèn res del que a continuació us recordam:

1. Que som els que pagam la taxa d’inscripció més alta de tot l’Estat.

2. Que Catalunya ha possibilitat estalviar-se la taxa d’inscripció si s’està pendent del concurs de mèrits.

3. Que altres administracions, Consells Insulars i Ajuntaments per exemple, han fet pagar 27,57 € en comptes de 83,73 € per apuntar-se a processos d’estabilització per consolidar plaça com a docent de la mateixa categoria professional.

4. Que pocs dies abans d’acabar-se el termini d’inscripció s’ha pres la decisió de pressionar als docents de les illes perquè desembutxaquin encara més doblers i continuïn inflant el negoci que s’han muntat.

5. Etcètera.

SIAU no se sumarà a les pressions als docents perquè gastin més doblers a correcuita i abonin taxes del que sigui, encara que no hi hagi cap plaça de la seva funció i no es vegin capacitats per impartir una altra matèria diferent, sota l’amenaça que si no continuen desembutxacant més doblers i se’n van al carrer aleshores no tendran dret a una indemnització. És un absurd tot el que està passant, per això no direm als docents que han de fer. A partir de tota la informació que ara tenen, decidiran que fan. I si en un futur es denega la indemnització a algú, sigui quina sigui l’excusa, el nostre consell serà demandar judicialment. La Conselleria ha demostrat, en nombroses ocasions, fer el que vol mentre la justícia no li atura els peus. Estan massa mal avesats i estan convençuts que «el paper tot ho aguanta».

SIAU demanda judicialment a la Conselleria d’Educació per vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical

La directora general de Personal Docent, na Rafaela Sánchez, ha decidit segrestar la voluntat democràtica sorgida de les urnes a les passades eleccions sindicals de dia 1 de desembre de 2022 i congelar l’ús lliure del crèdit horari de SIAU fins al dia 1 de setembre de 2023. Tot això passa el mateix temps que pretén mantenir, a la resta de sindicats i fins a final del curs escolar, les xifres d’alliberats procedents de la passada legislatura. A alguns d’aquests sindicats els hi vol mantenir més del triple d’alliberats dels que els hi pertoquen (segons càlculs de la mateixa administració). Un modus operandi anticonstitucional i, conseqüentment, il·legal del qual no coneixem cap altre cas en tot l’Estat. Per tot això i més, hem interposat una demanda judicial contra la Conselleria.

A les passades eleccions sindicals, SIAU va quedar tercera força més votada de les Illes Balears d’entre un total de set sindicats que es presentaven al procés electoral, podent entrar a totes les Juntes de Personal Docent no Universitari. Aquests resultats electorals tan bons, per un sindicat que encara no té ni un any de vida, impliquen un augment molt significatiu de les tasques i responsabilitats a desenvolupar. Les hores sindicals, a les que es té dret per haver tret representativitat a totes les illes, permeten que un docent pugui faltar al seu lloc de treball durant unes hores, uns dies, un terç de jornada, mitja jornada o jornada completa, i dur a terme tasques de tipus sindical: anar a reunions, centres educatius, Conselleria, jutjats, actes institucionals… Es pot usar crèdit horari i no estar alliberat, o directament passar a estar alliberat. Sigui quin sigui el format que empri un sindicat, és una decisió interna de cada organització i a l’administració no li queda altra que respectar-la i acatar-la.

Abans de continuar, us informam que aquest mes de gener SIAU ha obtingut resposta oficial a la petició del nombre d’alliberats que tenen els sindicats del sector docent públic. Després del resultat de les eleccions sindicals sobren les paraules davant les xifres que tot seguit compartim amb els lectors:

Xifres oficials proporcionades per l’administració

Doncs bé, és un escàndol pretendre regalar quasi un any més del passat mandat electoral a sindicats afins al PSIB-PSOE i que han perdut representativitat a costa d’intentar robar-nos prop d’un any del nostre mandat. Deduïm que ho fan per no haver-los de retallar els alliberats que ara tenen de més, mantenir-los contents durant tot el que queda de curs escolar i ofegar al màxim la nostra activitat sindical. Consideram un fet insòlit que això pugui estar passant dins d’un estat «democràtic». S’ha de tenir molt poca vergonya i molt poc respecte per atrevir-se a insultar d’aquesta manera als 723 docents que ens varen votar, així com a l’electorat i a la ciutadania en conjunt. Un alt càrrec polític, per més que li pesi, no té dret a decidir sobre l’ús de crèdit horari que fan els representants del professorat o un sindicat. Des de SIAU podem arribar a entendre la impotència que això li ha generat a na Rafaela Sánchez, però no podem acceptar que se salti la llei «a la torera». Fent-ho, està vulnerant el dret fonamental a la llibertat sindical, amb totes les implicacions que se’n deriven. Igualment, és ridícul que una directora general ens enviï una resolució afirmant que els crèdits horaris i els alliberats han de coincidir amb el curs escolar, citant un Acord del Consell de Govern de 2006 que va quedar suspès per un altre Acord del Consell de Govern de 2011. Quan sembla que aquesta administració ja no es pot superar més, arriba un alt càrrec disposat a saltar-se una nova línia vermella. No entenen que els càrrecs polítics que ocupen un lloc de responsabilitat dins l’administració pública s’han d’atendre a la llei, no estan per sobre d’aquesta. Rafaela Sánchez no té un càrrec de responsabilitat dins SIAU, el té dins la Conselleria d’Educació. Per tant, no té cap dret legal a decidir quan i com usam el crèdit horari que ens pertoca per mandat electoral, ni tampoc pot mantenir fins dia 31 d’agost alliberats de sindicats que ni tan sols són presents a la corresponent «Junta de Personal», entre altres barbaritats molt greus que més endavant explicarem en detall.

Rafaela Sánchez, directora general de Personal Docent

SIAU no es doblegarà davant els capricis de ningú. Ens mantindrem ferms i arribarem fins al final d’aquest assumpte. Als jutjats hi continuarem acudint cada vegada que calgui per plantar cara al caciquisme que s’ha instaurat dins la Conselleria d’Educació. Ens demanam què hagués ocorregut si els fets que denunciam en aquests moments haguessin passat amb una Conselleria en mans d’un altre color polític, creim fermament que hi ha motius més que suficients per reflexionar-hi.

Acabam dient-vos que hem sol·licitat als jutjats una mesura cautelar per evitar que la directora general de Personal Docent pugui congelar el nostre crèdit horari fins al curs 2023-2024. En haver-se iniciat un procediment judicial per un tema tan greu, hem considerat imprescindible fer aquest primer comunicat d’urgència. Tanmateix, a mesura que transcorrin els dies anirem desgranant públicament tota la resta d’informació.

SIAU s’estrena a la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca

Avui dimecres ha tingut lloc el primer Plenari de la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca i SIAU hi ha entrat com a tercera força representativa, tant en nombre de vots (603) com de representants (5). El primer que s’ha fet ha estat anomenar en veu alta als membres electes sorgits de les passades eleccions i tot seguit s’han portat a terme dues votacions a mà alçada per a decidir qui ocuparà la Presidència i la Secretaria de la nova Junta de Personal durant aquesta legislatura. El resultat de les dues votacions ha atorgat a l’STEI aquests dos càrrecs. SIAU hem estat l’únic sindicat que hi ha votat en contra. UGT no ha pogut votar perquè cap dels seus representants ha assistit a l’acte de constitució.

Passam a desglossar que ha votat cada sindicat:

– PRIMERA VOTACIÓ (A LA PRESIDÈNCIA DE L’STEI):

· A favor: STEI, ANPE, UOB, ALTERNATIVA i CCOO

· Abstenció: un vot procedent de CCOO

· En contra: SIAU

– SEGONA VOTACIÓ (A LA SECRETARIA DE L’STEI):

· A favor: STEI, ANPE, ALTERNATIVA i CCOO

· Abstenció: quatre vots procedents de UOB i un vot procedent de CCOO

· En contra: SIAU

El següent punt a tractar era la designació dels membres que formaran part de la Comissió Permanent de la JPDnU de Mallorca. S’ha establert que durant els dies vinents es contactarà amb les organitzacions sindicals i aquestes determinaran qui n’ha de formar part.

D’altra banda, SIAU demà assistirà a la constitució de la Junta de Personal Docent no Universitari de Menorca, i dia 31 de gener a la d’Eivissa i Formentera. Llavors, ja hauran quedat constituïdes oficialment les tres Juntes de Personal existents. Hem de destacar que en aquestes tres rau la representativitat, en conjunt, del funcionariat de l’ensenyament públic no universitari. Els seus membres electes són els representants legals dels treballadors. Són drets i deures dels membres de la Junta de Personal tenir accés a tota la documentació, rebre la informació i el material necessaris per a la seva participació en les Comissions de Treball, la Comissió Permanent i el Plenari, i presentar a la Junta de Personal les propostes, informes i iniciatives que hom estimi oportú. A més, aquests poden accedir i circular lliurement per dependències de la seva unitat electoral, distribuir publicacions entorn de qüestions professionals i sindicals, ús de crèdit horari, entre altres.

El temps dirà si a través d’aquestes és possible lluitar pels drets dels treballadors o si continuen enquistades en els mals vicis de sempre. Tot i que no ens ho posin fàcil, nosaltres contribuirem en posar el nostre granet d’arena i propiciar el canvi.

Els processos d’estabilització, un nyap i negoci rodó del PSIB-PSOE

En els processos d’estabilització que estan tenint lloc observam situacions esperpèntiques que demostren que el partit polític que està al capdavant de la Conselleria d’Educació i del Ministerio de Educación, que és el mateix, difícilment podria haver-ho gestionat pitjor. Respecte al concurs han fet un negoci rodó, ja que les més de 13.000 sol·licituds presentades per obtenir plaça han generat uns ingressos milionaris que, tanmateix, després no s’estan invertint per a resoldre les deficiències del nostre sistema educatiu. Probablement, s’empraran per continuar inflant la quota d’alts càrrecs, assessors…, que continua in crescendo. El fet de possibilitar que tothom que té accés al cos en qüestió es pogués inscriure a qualsevol especialitat (tot i no haver-la impartida mai ni tenir la titulació o els coneixements suficients) n’és una prova més. Tenim constància de persones que s’han gastat més de 1.000 € en sol·licituds: algunes ho han fet a tall de crítica i denúncia contra un sistema que no té ni cap ni peus, d’altres perquè disposen d’una formació molt variada i es veurien capacitats per impartir qualsevol de les matèries a les quals s’han inscrit, etc. Sigui quina sigui la raó, la Conselleria i el Ministerio sabien el que feien, el redactat normatiu que dona cobertura a aquest absurd no ha estat una patinada involuntària ni res semblant, per això ho han possibilitat (sempre amb el beneplàcit dels sindicats que viuen de «rendes» i formen part de les taules «negociadores»). Tampoc no hem d’oblidar que les Illes Balears és la comunitat autònoma on s’ha establert la taxa més alta d’inscripció (com vàrem denunciar a la taula comparativa que vàrem publicar en primícia), una altra mostra del menyspreu sistemàtic que patim.

Igualment, hem de destacar els criteris tan dispersos que hi ha entre comunitats autònomes. Per exemple, a les Balears, els que s’examinin al concurs-oposició no eliminatori de matèries de música i arts escèniques (fet extrapolable a altres cossos), hauran de fer exercici de caràcter pràctic, a diferència del que passa a altres autonomies, on no consta aquesta part de la prova. Per si no n’hi havia prou amb les contradiccions i discriminacions a què ens té tan acostumats aquesta Conselleria, finalment Catalunya possibilita estalviar-se la taxa d’inscripció si s’està pendent del concurs de mèrits; en canvi, aquí han optat per fer tot el contrari i continuar fent calaix amb els nostres doblers.

La solució davant el toc d’atenció que Europa va fer a Espanya era ben senzilla: aplicar la Directiva Europea i evitar que qualsevol persona pogués continuar en frau de llei. Però no, han preferit fer un autèntic nyap que accentuarà, encara més, les situacions esperpèntiques, les desigualtats i la precarietat. I tot això passa el mateix temps que no ens paguen ni la carrera professional ni tot el que encara ens deuen de les pujades salarials que l’Estat va aprovar. No dubteu que des de SIAU vetllarem per un correcte compliment de la llei i acudirem als jutjats cada vegada que calgui.

La voluntat democràtica dels docents no es pot segrestar

Avui s’ha constituït la nova mesa sectorial d’educació i la Conselleria no ens hi ha convocat, tot i ser la tercera força més votada de les Illes Balears (aconseguint 723 vots i 8 representants a les respectives Juntes de Personal Docent no Universitari) d’entre un total de vuit sindicats (set a Mallorca i Menorca) que ens presentàvem a les passades eleccions sindicals docents de dia 1 de desembre de 2022. Que sindicats que no han arribat als 9 representants al conjunt de totes les illes, havent tret molts menys vots i representants que nosaltres, se’ls permeti assistir a les reunions de la mesa sectorial, és un fet que consideram que clarament deslegitima la composició d’aquesta. Un total de tres sindicats que en el còmput total de vots han quedat per darrere de SIAU sí que formaran part de la mesa. A SIAU som conscients de quina és la normativa estatal i que hi ha sindicats que tenen el privilegi de poder ser sempre a les meses, encara que obtenguin uns molt mals resultats electorals, però això no lleva el fet que sigui una injustícia que cal recordar, denunciar i lluitar per revertir-la. Divendres passat vàrem sol·licitar a la Conselleria poder ser presents a les meses sectorials, ja que aquesta té la capacitat per adoptar mecanismes o solucions per tal que del resultat democràtic sorgit a les urnes se’n derivi una mesa vertaderament representativa i legitimada. Amb la seva negativa queda clar que no els interessa que SIAU formi part d’aquestes (sigui quin sigui el format) perquè els mals vicis que s’hi han establert puguin continuar més vius que mai i aquesta continuï sent purament estètica, de cara a la galeria. Mentrestant, i després d’un mes i mig de les eleccions, encara esperam que es constitueixin les noves Juntes de Personal Docent no Universitari, a les que tant sí com no hi serem presents. El dia d’avui encara no s’ha celebrat el primer plenari i la cosa sembla que vagi per llarg.

Volem deixar clar que després d’haver tret representació a totes les illes, exercirem amb contundència tot el nostre mandat. Ja és hora que hi hagi canvis, recuperem el sentit comú dins l’ensenyament i acabem amb els mals costums!