Ahir va quedar constituït el nou CEIB, on els consellers i conselleres feren la presa de possessió i recolliren les corresponents credencials. El conseller d’Educació i Universitats va presentar els nous pressuposts per a l’any 2024 i respongué les preguntes que li férem.
Ara que oficialment SIAU forma part del CEIB, just un any després de la celebració de les eleccions sindicals, veim més necessari que mai poder afrontar diverses qüestions, com les que ahir ja plantejàrem al conseller. A la nostra intervenció demanàrem al Sr. Vera que no cedeixi a les pressions de certs grupuscles entorn de la llengua catalana i que es respectin els Projectes Lingüístics de Centre. Igualment, explicàrem que és necessari que s’arribi al 7% del PIB a la partida pressupostària d’educació, tal com recomana la UNESCO. No es poden tornar a repetir les imatges que hem vist de docents dormint dins cotxes perquè no troben un allotjament digne quan agafen una plaça; la problemàtica de l’habitatge encara és present. També explicàrem que és imprescindible dignificar la tasca docent i li demanàrem al conseller com pensava aconseguir-ho. És necessari que el nostre col·lectiu torni a recuperar el prestigi social que ha perdut. Recordem que la pandèmia de la COVID és molt recent i gran part del professorat quedà esgotat amb tot el que va implicar (sobretot més paperassa i impossibilitat de desconnexió). De les respostes del conseller arribàrem a la conclusió que al 7% del PIB que recomana la UNESCO no s’hi arribarà durant aquesta legislatura, també que hi ha un compromís per dur a terme una desburocratització i resoldre la problemàtica entorn de l’habitatge (més enllà que tot això s’acabi, o no, materialitzant). De la mateixa manera, ens va respondre que era imprescindible aprovar un Estatut del Docent per tal de poder dignificar la tasca del nostre col·lectiu i que no faran canviar els Projectes Lingüístics de Centre. Veurem si és cert o no, nosaltres insistim que no permetrem cap atac a la nostra llengua.
El Plenari va durar tres hores i quart, no obstant això, hi ha molts de temes importants que no es pogueren tractar. Des de SIAU som totalment conscients que els mesos que s’acosten seran més decisius que mai!
Davant els atacs procedents del feixisme més ranci cal unitat. Des de SIAU volem recordar que no permetrem que s’ataqui a la llengua catalana dins l’àmbit de l’ensenyament de les Illes Balears. En aquests moments existeix un front comú de la comunitat educativa i atacs com els que han succeït durant la matinada d’avui no fan més que reforçar-lo. Condemnam les pintades vandàliques i transmetem el nostre suport al sindicat STEI.
Tots tenim memòria i recordam que va passar durant la legislatura d’en José Ramon Bauzá. No volem que es torni a un ambient de crispació per tal d’acontentar a certs grupuscles que l’únic que cerquen precisament és dividir-nos. Les idees s’han de defensar a través dels arguments i la paraula, no de la imposició i les salvatjades. Tanmateix, per més que s’ataquin seus sindicals, s’aprovin normes que rompin amb els consensos lingüístics de dècades i es cultivi la política de l’odi, no aconseguiran el seu objectiu principal. Som un poble amb una cultura, identitat i llengua pròpia que estimam, i les defensarem amb dents i ungles!
Finalment, sembla que s’ha imposat el sentit comú i la Conselleria no ha acceptat que en el concurs de trasllats que aviat s’iniciarà s’imposi una segregació del funcionariat que separi els professionals entre bons i dolents, aptes i no aptes, de primera i de segona. La minoria sindical que ho proposava ha fracassat estrepitosament.
Des de SIAU fa temps advertírem que la divisió interessada que alguns han creat dins la comunitat educativa no beneficiava gens el nostre col·lectiu, sinó que el debilitava encara més. L’Administració i totes les forces sindicals sabem que hi ha una normativa que s’ha de complir. Que una minoria sindical intenti enganyar a una part del col·lectiu docent dient-los que és possible botar-se les regles de joc existents i canviar-les en aquestes alçades, ho consideram d’una falta de responsabilitat enorme. Als treballadors no se’ls ha d’intentar prendre el pèl d’aquesta manera tan barroera. És evident que els distints territoris no poden contradir les regles que actualment afecten el conjunt de l’Estat, igual que tampoc podien fer-ho amb el concurs extraordinari de mèrits que es va dur a terme. La legislació es pot canviar, però ha de ser seguint els canals establerts; els interessos particulars, que l’únic que fan és alimentar la divisió i crear falses expectatives, no poden passar per sobre de tot.
Així doncs, celebram que la Conselleria no hagi acceptat aprovar una convocatòria il·legal de concurs de trasllats que, com advertírem, hauríem acabat impugnant davant la Justícia. I també celebram que la nostra proposta d’ampliar significativament les places que han de figurar a les plantilles orgàniques hagi estat acceptada.
Avui hem tingut coneixement d’un cas d’assetjament escolar que ha tingut lloc davant d’un centre educatiu d’Alaró. Les imatges difoses a través dels mitjans de comunicació no poden deixar indiferent a la comunitat educativa. Cal que s’actuï tot d’una i s’activin els protocols existents que s’apliquen en aquests casos. També és necessari encetar una reflexió, com a societat, i demanar-nos perquè darrerament han augmentat els casos d’agressions dins dels nostres centres educatius. Una vegada més queda palès que no és suficient el que s’està fent. Cal profunditzar, com ja hem expressat en altres ocasions, en plans de convivència en els centres, així com en els valors democràtics, de diàleg i resolució pacífica de conflictes.
Finalment, no acceptarem que els membres que formen part de la comunitat educativa vegin perillar la seva seguretat. Insistim, volem mesures efectives ja!
Ahir va tenir lloc un Plenari de la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca per tractar un sol punt de l’ordre del dia: la proposta de resolució de valoració d’inici de curs. Abans de celebrar-se l’esmentat Plenari, des de la Secretaria de la Junta, es va compartir un esborrany de resolució, per tal que les distintes organitzacions sindicals poguéssim fer aportacions al text. SIAU fou l’única entitat que oficialment esmenà el text dins del termini que s’havia establert. Un fet bastant significatiu que parla per si sol. Passat el termini i davant les queixes d’un sindicat que curiosament no havia fet cap aportació i, alhora, no estava d’acord amb la totalitat de les nostres esmenes, des de la Presidència de la Junta de Personal s’informà que el redactat finalment es debatria en el Plenari. Arribat el dimecres, se’ns presentà un esborrany “Frankenstein”, afirmant-se que es tractava de la primera versió que s’havia compartit amb els sindicats. Una afirmació que ens va deixar bocabadats quan vàrem constatar que el text contenia:
Esmenes de SIAU presentades dins del termini obert per fer aportacions.
Part del redactat original o primera versió.
Text nou que no havia aparegut a cap de les versions anteriors ni provenia d’esmenes fetes dins termini.
A partir d’aquest esborrany “Frankenstein”, els diferents sindicats vàrem poder intervenir en el Plenari. Nosaltres recordàrem que la percepció de les retribucions íntegres en cas d’incapacitat temporal no és un triomf procedent de l’Acord marc sinó d’una sentència judicial que vàrem guanyar des de SIAU a finals de l’any passat. Així mateix, recordàrem de nou que l’Acord marc no té el suport de totes les forces sindicals. També demanàrem que s’incorporés la nostra esmena presentada dins termini, la que diu que “No és admissible, per exemple, que encara hi hagi docents que es trobin en abús de temporalitat”. I és que també s’eliminà del text l’esmena que demanava fer front a qüestions com “un pla post estabilització per als docents que continuen en frau de llei”. Respecte a aquestes propostes, cap dels sindicats presents a la Junta de Personal, a excepció de SIAU, s’hi pronuncià a favor. Alguns sindicats comentaren que ja s’havien celebrat els processos d’estabilització i que hi havia persones que varen tenir l’oportunitat d’estabilitzar i no ho feren per voluntat pròpia, d’altres consideraven que no era un tema important per aparèixer al text, també que això no depenia de nosaltres, entre altres excuses. Des de SIAU, vàrem fer constar en acta que “les persones amb molts d’anys de servei, que tot i participar dels processos d’estabilització, no han aconseguit la fixesa, són els grans oblidats. Sobretot per respecte a ells, hem votat en contra de la proposta de resolució.” És trist constatar que hi hagi sindicalistes d’altres organitzacions que, havent consolidat plaça ells mateixos (alguns d’especialitats que no són ni afins als seus estudis), no mostrin gens ni mica d’empatia cap aquells companys que no han assolit la fixesa i continuen en frau de llei. Més trist és, quan entre els representants dels treballadors, hi ha docents que, fins no fa gaire, “teòricament” defensaven l’estabilització per a la totalitat dels docents en abús de temporalitat. Nosaltres, no ens hem oblidat de tots i cadascun dels nostres companys que han quedat pel camí i, per això, per dignitat i per responsabilitat, continuarem lluitant per ells, encara que siguem l’únic sindicat disposat a no defallir en aquest aspecte, com es va constatar en el Plenari d’ahir.
En canvi, sí que hi va haver unanimitat total entre totes les forces sindicals a l’hora de defensar la llengua catalana. Des de SIAU havíem incorporat una sèrie de frases entorn de la defensa del català per atorgar més contundència a la proposta inicial de resolució, com ara “que aquesta esdevingui vehicular de tots els centres educatius de les Illes Balears, per tal de fer efectiva la plena normalització lingüística a les aules”, o també advertint que “no tolerarem cap atac a la llengua pròpia de les Illes”. Les esmenes a favor del català presentades per SIAU (tot i que no es recordés, durant el Plenari, que eren nostres) varen ser acceptades per unanimitat dels sindicats; fins i tot les acceptaren aquelles entitats que normalment enreden la troca quan es tracta de defensar amb claredat la llengua pròpia de les Illes.
El text final també va incorporar altres canvis proposats únicament per SIAU, com per exemple: en comptes d’afirmar que valoràvem de manera positiva l’inici de curs, entre altres qüestions “pel tarannà negociador” de la Conselleria, substituir el terme proposat en un inici i dir que era “pel tarannà dialogant”. Celebram que tots els sindicats estiguessin d’acord en remarcar que és concretament el “diàleg”, que no existia amb l’anterior Conselleria, el primer aspecte que calia valorar de manera positiva respecte a l’inici d’aquest curs.
Així i tot, encara que hi va haver aportacions íntegres de SIAU que es varen mantenir en el redactat final, vàrem ser l’únic sindicat en votar en contra de la proposta de resolució per valorar l’inici de curs. La principal raó ja l’hem exposada: per respecte i compromís amb tots aquells docents que passegen una motxilla carregada d’anys d’experiència com a interins i que no han arribat a obtenir plaça a cap dels processos d’estabilització que s’han celebrat durant aquest darrer any; els representants dels treballadors ara no els hi podem donar l’esquena, és un greu error. Però, també hi ha altres motius. Des de fa un bon grapat d’anys, la Junta de Personal ha esdevingut un òrgan més aviat estètic que no pas efectiu. Prova d’això són tots els mals vicis que avui dia encara s’arrosseguen. Normalment, la majoria de les propostes que surten d’aquesta es cuinen i tanquen per darrere, d’una forma totalment tendenciosa i tenint en compte interessos que sovint poc o res tenen a veure amb les necessitats de tot el col·lectiu docent o amb els més desfavorits. Som conscients que aquest modus operandi no és exclusiu del món sindical, també sol succeir dins l’àmbit de la política. Però, nosaltres som partidaris de fer les coses de manera distinta, posant l’èmfasi en intentar millorar, de veres i amb sinceritat, les condicions dels treballadors, i també en arribar a consensos, en comptes de propiciar la divisió. És responsabilitat dels representants dels treballadors lluitar pels interessos col·lectius i no pels particulars. El ressentiment i la visceralitat d’uns pocs no haurien de pilotar mai la presa de decisions que afecta a molts. D’altra banda, a les Juntes de Personal a les que som presents hi ha la tendència de reunir-se una sola vegada per trimestre. Aquest fet, que sovint es comenta, impacta molt a sindicalistes sobretot de la península, del mateix i altres sectors laborals, que amb incredulitat demanen com és possible que això estigui succeint. A SIAU ens agradaria que es prengués mostra de com funcionen altres Juntes de Personal d’arreu de l’Estat, i que les de l’ensenyament no universitari de les Illes Balears passessin a ser productives en comptes de reduir la seva activitat al més pur postureig. Ara bé, que les Juntes de Personal canviïn en aquest sentit, implica necessàriament que els seus membres hagin d’agafar plena consciència de quines són les seves obligacions i responsabilitats, així com plantar-se a continuar funcionant a toc de corneta i de forma tendenciosa. Una tasca feixuga que haurem de batallar molt des de SIAU, sigui quin sigui el resultat.
Des de SIAU, primer de tot volem insistir en que tot el malestar que s’ha generat entorn del proper concurs de trasllats té un clar responsable: l’Administració. Ja advertírem que s’havien d’estabilitzar persones en comptes de places, i fer-ho a partir d’un marc legal elaborat des del sentit comú; no el nyap que aplicaren.
A partir d’aquí, hi ha un fet clar: no hi pot haver funcionaris de primera i de segona. Tothom que és funcionari de carrera té dret a concursar amb els mateixos drets, sense que se’l discrimini segons el tipus d’accés que hagi emprat. Recordem que en el passat hi va haver docents que accediren a places de funcionari de carrera sense passar unes oposicions, per tant, no és cap novetat això. Un tema és la fórmula a través de la qual s’adquireix la condició de funcionari de carrera i, l’altre, totalment distint, com s’ha de desenvolupar un concurs de trasllats. L’actual concurs de trasllats, amb la normativa estatal actual, queda molt clar com s’ha de desenvolupar. Si es volen aplicar canvis, necessàriament s’hauria de modificar la normativa estatal. I en tot cas, la modificació que es fes no podria contradir la Constitució ni la jurisprudència.
Consideram irresponsable que hi hagi sindicats que facin creure a un col·lectiu que amb el marc normatiu actual es pot aplicar un ordre de prelació distint a l’actual. Aquest tipus d’afirmacions generen falses expectatives entre el professorat i una idea totalment esbiaixada d’allò que realment es pot fer. A nivell legal només es pot aplicar un plantejament.
D’altra banda, volem avançar que existeix una solució, que d’aplicar-se, finalment beneficiaria als dos col·lectius i, a més a més, evitaria possibles impugnacions. Aquesta solució que, des de SIAU, anunciam en primícia, consistiria en una nova actualització de les plantilles orgàniques. Hem calculat que existeix un nombre elevadíssim de places que legalment poden passar a ser de tipus estructural, en definitiva, a formar part de les plantilles orgàniques. De materialitzar-se aquesta proposta de SIAU, pràcticament cap funcionari de carrera hauria de partir a treballar a una altra illa distinta de la que resideix.
Fa menys d’un any, el secretari general de SIAU va guanyar una sentència judicial a les Illes Balears que va acabar repercutint positivament a tot el funcionariat de la comunitat autònoma. La sentència reconeixia el dret a cobrar, un cop d’alta, totes les pujades salarials consolidades durant els períodes d’IT. Fruit d’aquesta sentència pionera, començàrem a presentar reclamacions davant la Conselleria, totes elles d’afiliats nostres a qui se’ls hi negava aquest dret. Finalment, no ha fet falta tornar a acudir als jutjats, aquesta vegada l’administració ha optat per acatar la sentència judicial i resoldre positivament totes les nostres reclamacions presentades durant el curs passat. A més a més, a partir de l’1 de setembre de 2023, tot el professorat de les Illes Balears que iniciï una baixa laboral i consolidi alguna pujada salarial durant aquesta, ja cobrarà aquests imports d’ofici sense necessitat d’haver-los de reclamar a posteriori.
Ens alegram de la repercussió tan positiva que ha tengut aquesta sentència judicial damunt tot el funcionariat de les Illes Balears, no només el del sector educatiu, i també celebram que finalment la Conselleria hagi pagat tots els deutes que havia anat acumulant. Una victòria més que s’anirà sumant a moltes altres que vendran!
Recentment, vàrem obrir una consulta dirigida als docents de les Illes Balears per tal de decidir que s’hauria de fer a llarg termini per afrontar la manca d’habitatge que impedeix que molts professionals acceptin gran part de les vacants i substitucions disponibles.
Primer de tot, volem agrair l’alta participació obtinguda durant aquestes darreres setmanes. Des de fa anys, entorn de les adjudicacions de places, arrossegam una problemàtica estesa arreu del nostre territori: la manca d’aspirants disponibles o disposats a acceptar treballar a certs centres educatius. I és que molts docents se n’afluixen d’acceptar una destinació a una illa distinta de la que habitualment resideixen. No els compensa partir de casa perquè no troben cap lloguer en condicions o que puguin assumir-ne l’elevat cost econòmic. És cert que, des de les institucions, s’han presentat propostes públiques per pal·liar aquesta situació, però insuficients si es tracta de contemplar-les a llarg termini. Els i les docents tampoc consideren que pujant el complement d’insularitat es posi fi a la problemàtica. Tanmateix, el complement d’insularitat, que pocs estan en desacord que s’augmenti, no acabaria amb la falta d’habitatge. Hem de tenir en compte que hi ha municipis i, fins i tot, illes que durant alguns mesos de l’any tenen ocupació total i no és possible accedir a un allotjament ni a un cost desorbitat. Per tant, tampoc és una solució disposar d’un complement específic o l’augment d’un dels ja existents. Una àmplia majoria dels professionals enquestats considera que la solució a llarg termini passa necessàriament per l’adquisició d’edificis o habitatges, per part de l’administració, destinats únicament al professorat i la seva família.
En conseqüència, des de SIAU, aquesta és la proposta que defensarem davant l’Administració. Avui mateix ja hem presentat una instància per informar la Conselleria d’Educació de quina és la demanda majoritària entre el professorat de les Illes Balears.
Et compartim els nostres telèfons, adreces de correu i ubicació de les nostres oficines sindicals. Estam a la teva disposició de manera telemàtica i presencial.
– SIAU a l’illa de Mallorca: 623586644, mallorca@siau.cat, davant la Conselleria d’Educació, carrer del Ter, 27, 1a planta esquerra, oficina 8-9 (07009 – Palma)
– SIAU a l’illa de Menorca: 623267721, menorca@siau.cat, carrer Miquel de Verí, 36, oficina SIAU (07703 – Maó)
Volem compartir una bona notícia amb els i les docents de les Illes Balears: SIAU estrena oficines sindicals a Mallorca, Menorca i Eivissa. A continuació compartim amb vosaltres les adreces on ens podreu localitzar:
1. SIAU a l’illa de Mallorca: davant la Conselleria d’Educació, carrer del Ter, 27, 1a planta esquerra, oficina 8-9 (07009 – Palma) 2. SIAU a l’illa de Menorca: carrer Miquel de Verí, 36, oficina SIAU (07703 – Maó) 3. SIAU a l’illa d’Eivissa: carrer Aragó, 67, oficina 5-6 (07800 – Eivissa)
