SIAU – SINDICAT INDEPENDENT, AUTÒNOM I UNITARI

Enllaç al programa electoral (en format díptic) per a la seva impressió en D4: https://drive.google.com/file/d/15y6cWH_nwfG_pdeREc2GrI0-3wnm_j2b/view?usp=share_link

Us compartim en primícia el primer cartell electoral que dona el “sus” a la campanya d’eleccions sindicals 2022. Ja és ben hora de tornar la veu als i les docents d’aquestes illes.

Agrair també el suport que hem rebut i rebem de distints col·lectius que també aposten pel canvi: SIDIB, AFL, Afectats pel procés d’adjudicacions, etc. L’1D GUANYAREM!

Enllaç al cartell electoral:
https://drive.google.com/file/d/1Okxno8TRX33VkXzNp5B2KpLSgr6tmU2H/view?usp=sharing

Tenim el plaer d’anunciar-vos que dia 1 de desembre finalment serem presents a totes les illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera). Ni les pressions ni les coaccions han aconseguit que no ens puguem presentar a les eleccions vinents. Menorca ha estat l’illa més castigada, però finalment els docents menorquins de l’ensenyament públic també podran tenir l’opció de votar-nos. A continuació us citarem uns quants exemples (no tots) que hem patit durant aquesta setmana:

1. Candidats que rebien més de quinze telefonades al seu mòbil per obtenir la seva renúncia.
2. Telefonades a un mateix docent des de telèfons distints, procedents inclús d’alliberats d’altres illes.
3. Exalliberats jubilats dedicant-se, de manera insistent, a contactar amb candidats.
4. Coaccions i amenaces vàries si no s’accedia a renunciar ser candidat.
5. Pressions a candidats que únicament estan afiliats a SIAU (desconeixem com han obtingut els seus nombres de telèfon).
6. Visitar docents amb un full de renúncia perquè el signassin.
7. No acceptar un “no” per resposta i tornar a contactar, una vegada i una altra, encara que la persona demanés expressament que no se’l contactés més i que ja havia deixat clar la seva resposta.

Tot i que hem aconseguit l’objectiu de poder ser a totes les illes, ens dol tot el que han hagut de passar molts de docents. Així ho han patit també els nostres companys de SIDIB, que col·laboren intensament amb nosaltres, posant tots els esforços en la mateixa finalitat: poder finalment tenir veu a totes les illes. No tot s’hi val per tombar un sindicat que pretengui participar en un procés electoral. Que neixin noves formacions sindicals i vulguin aportar el seu granet d’arena dins la societat, s’hauria de veure amb bons ulls i, en comptes de moure cel i terra per tombar-nos, facilitar-nos la nostra participació. 

Després de tot el que ha passat, és imprescindible fer una mica d’autocrítica i reflexionar entorn si val la pena arribar a aquests extrems. Esperam, de veres, un canvi!

Ens veim obligats a denunciar públicament que docents que van a les candidatures de SIAU estan rebent pressions constants de diversos sindicats ja consolidats perquè renunciïn a anar amb nosaltres. Les pressions es concentren sobretot a l’illa de Menorca i a l’illa d’Eivissa, arribant al punt extrem de fer telefonades, de manera insistent, i fins i tot visites en persona.

Sembla que hi ha sindicats que no entenen que la llibertat individual de decidir anar a una candidatura o una altra és sagrada. Arribant a aquests extrems tan poc ètics es constata que no hi ha escrúpols i que alguns, ara com ara, tenen molta por. Per això, des de SIAU, fem una clara advertència: «si no s’aturen immediatament les pressions, no descartam iniciar accions judicials amb la finalitat de protegir el dret a la llibertat sindical i el dret dels docents afectats a decidir amb llibertat amb qui volen concórrer a les eleccions vinents». Són moltes les persones que ens han comunicat el que estan patint ara mateix. Per això, ens veim en l’obligació moral d’haver d’afirmar que el sindicat que més està contactant amb docents de les nostres candidatures és ANPE. I això que en una de les darreres reunions de la Mesa electoral coordinadora de Mallorca, fora d’acta, el representant d’aquesta organització es va dirigir al de l’STEI afirmant que algunes persones afiliades al seu sindicat havien signat per l’STEI i viceversa, i que no hi havia cap problema, que quan passava això, doncs «paciència» si ja havien signat per un altre. Per què no apliquen el mateix criteri en el cas de Menorca i Eivissa i més concretament en el cas de SIAU? Ara mateix el criteri que apliquen resulta ser tot el contrari. Es veu que si es tracta d’intentar impedir que SIAU es pugui presentar a les eleccions també a Menorca i Eivissa tot s’hi val. És tal la dimensió de les pressions, que fins i tot alliberats de l’illa de Mallorca estan telefonant constantment a docents que treballen a Menorca i Eivissa perquè renunciïn a formar part de la nostra candidatura.

Les pressions no haurien de ser mai el camí en unes eleccions «democràtiques» sinó tot el contrari. No hi ha dret que docents que arriben a casa cansats de la feina i han de fer front a les responsabilitats familiars, hagin de passar per aquest calvari. Com tampoc no hi ha dret que s’intenti convèncer a una persona dient-li que si renuncia a formar part de la nostra candidatura, a canvi la faran interventora, entre altres aspectes que ens resulten clarament escandalosos. Per acabar, volem fer la següent reflexió, sense entrar a valorar les circumstàncies personals de cadascú: si un sindicat considera que és incompatible la doble afiliació o concórrer en una candidatura estant afiliat a un altre sindicat, aquesta incompatibilitat s’hauria d’aplicar a tots els sindicats, no només a SIAU i sobretot a les illes de Menorca i Eivissa. I sempre hauria de prevaler la llibertat individual. És hora d’entendre que hi ha línies vermelles que no es poden passar de cap de les maneres!

Joan Crespí, secretari general de SIAU, aquests dies ha rebut una sentència pionera que per primera vegada crea jurisprudència a les Illes Balears i repercuteix positivament a tot el funcionariat del nostre territori, no només al d’educació.

Els fets es remunten al maig i juny de l’any 2020, quan Joan Crespí consolidà un segon trienni i un sexenni, estant en situació de baixa per incapacitat temporal. Un cop finalitzada la baixa, sol·licità l’abonament, amb efectes retroactius, de tots els imports pendents. Educació va optar per fer silenci administratiu a la sol·licitud registrada, tampoc va voler respondre a la petició via correu electrònic i, per acabar-ho d’adobar, quan es contactà telefònicament amb la Conselleria d’Educació, davant l’advertiment que en altres comunitats autònomes es reconeixia aquest dret, que a la Península existien sentències judicials a favor i que, per tant, s’optaria per demandar-los si no es portava a terme l’esmentat pagament, la seva resposta fou: «Si et fa il·lusió demandar-nos, endavant!». Actituds prepotents com aquestes diuen ben poc de les persones que ocupen actualment els càrrecs de responsabilitat dins la Conselleria d’Educació. Tal vegada si les condemnes judicials que sovint reben les paguessin de la seva pròpia butxaca, s’ho pensarien una mica més abans d’optar per anar en contra dels drets dels docents.

La Conselleria d’Educació, assistida pel cos d’advocats de la CAIB, finalment ha estat condemnada a pagar l’import reclamat més els interessos corresponents. I, a més, es tracta d’una sentència ferma, que no es pot recórrer. Des de SIAU, celebram que aquesta sentència pionera repercuteixi positivament a tot el funcionariat de les Illes Balears, ja que crea un precedent que convida a reclamar davant la resta d’administracions de les illes que fins ara tampoc no aplicassin aquest criteri. També volem afegir que ens posam a disposició de tots els docents de les Illes Balears que vulguin començar a reclamar a través del nostre sindicat les pujades salarials que haguessin consolidat durant períodes de baixa per incapacitat temporal, per tal que la Conselleria d’Educació els hi hagi de fer l’abonament, en compliment d’aquesta primera sentència a les Illes Balears, la 610/22 del Contenciós Administratiu número 2 de Palma.

No és casualitat haver obtingut accés a l’esborrany del concurs de mèrits abans del pont de Tots Sants. La Conselleria d’Educació ja ens hi té acostumats a treure esborranys just abans de començar períodes festius. No creiem que sigui casualitat.

Per començar, cal dir que hem detectat un conjunt d’aspectes que ens preocupen:

1. Procedència de les places

El fet de no saber cada plaça a quina illa i centre correspon, fa que la verificació de si s’ha aplicat la normativa correctament o no, a l’hora de seleccionar les places, sigui pràcticament impossible de saber.

2. Experiència en places d’àmbit

Sembla que només es puntuaria 0,7 per any treballat a l’especialitat que s’ha consignat en la primera sol·licitud registrada. Fet que no ens sembla bé.

3. Taxa de participació

S’ha establert una taxa molt cara per a la participació en el concurs, 83,72 euros. En altres comunitats autònomes, com Catalunya, la taxa és molt més assequible. La Conselleria farà un bon negoci amb aquest preu!

4. Membres del tribunal

A altres comunitats, com Catalunya, els tribunals no estaran compostos únicament per inspectors. En canvi, a Balears es pretén que només els inspectors formin part dels tribunals, un fet bastant sospitós si es té en compte la politització del cos d’inspectors educatius en aquesta comunitat autònoma. Des de SIAU, no ens sembla bé, el sorteig hauria de ser d’entre els funcionaris de carrera de l’especialitat.

5. Errades garrafals i contradiccions en el redactat

Per exemple en el punt 3.4 de l’annex 1, amb l’actual redactat hi sobra «en primer lloc» per tal que tengui sentit. Segurament aquesta errada sigui perquè la Conselleria hauria fet un «copia/aferra» que prové del punt 3.5. De la mateixa manera, entenem que el punt 2.3 i 7.5 de l’annex 1 poden entrar en contradicció si es vol fer una interpretació estricta del primer punt.

Es tracta d’una petita mostra d’un conjunt d’aspectes que entenem s’haurien de corregir.

Ahir dia 27 d’octubre, el nostre company Joan Crespí va intervenir a la secció d’IB3 Ràdio «Fora de context» de la periodista Marina Forteza. En el tall de veu es fa referència a la LOMLOE i a la frase d’Erich Fromm: «L’acte de desobeir com a acte de llibertat, és el començament de la raó»

El passat mes de maig SIAU i SIDIB iniciaren converses per tal de dur a terme accions que donessin força als objectius que ambdues formacions s’han fixat. De les converses i les trobades s’ha arribat a l’acord de col·laborar conjuntament i activament en el procés d’eleccions sindicals a les distintes Juntes de Personal que culminarà amb la votació de dia 1 de desembre. Anunciam públicament que en el procés electoral concorrerà solament una de les sigles, SIAU, amb el convenciment que finalment en trauran profit els qui són els vertaders protagonistes, els docents de l’ensenyament públic. Creiem fermament en el que fem i tenim l’esperança en què és possible un altre tipus de sindicalisme. Vivim un moment excepcional, un moment d’emergència que requereix la unió de forces noves i màxima solidaritat. Continuam endavant!

Des de SIAU consideram que el que es durà a terme dia 18 d’octubre, poques setmanes abans de les eleccions sindicals, respon a una finalitat purament estètica i electoralista. Els seus convocants no només arriben vuit anys tard sinó que a sobre hi arriben sense la més mínima credibilitat. Si el que està succeint en aquests moments hagués passat durant la legislatura nefasta d’en Bauzà, no s’hauria plantat cara amb una aturada parcial de dues hores i una concentració «descafeïnada» al migdia en un dia laborable sinó amb tot un seguit de mobilitzacions contundents i creïbles. Com la riuada verda de diumenge 29 de setembre de 2013, on es mobilitzà tota la comunitat educativa (docents, alumnat i pares); entre altres propostes que també foren efectives. Per tots aquests motius, a SIAU no volem ser còmplices d’accions de cara a la galeria i tenim clar que no participarem de les de dimarts vinent. A hores d’ara, no és d’estranyar que per dins Conselleria facin broma afirmant que «amb els doblers que ens estalviem d’aquestes dues hores de sou podrem organitzar quelcom interessant». Entenem que hi ha altres tipus d’accions que de veres podrien ser efectives i l’administració no les veuria com un premi; per exemple fer una crida a la insubmissió dels claustres a aplicar la LOMLOE, els nous currículums, etc. I és que no s’hauria de permetre una doble vara de mesurar depenent de si la Conselleria d’Educació està en mans d’un color polític o un altre. No hem d’oblidar que estem davant tot un seguit de despropòsits in crescendo (l’aplicació a correcuita de la LOMLOE, els nous currículums imposats, les ràtios, la gestió del personal en frau de llei, les retallades econòmiques, la fiscalització i burocratització dels centres…) que no fan més que empitjorar el nostre sistema educatiu.

Amb aquestes reflexions volem insistir en el fet que les mobilitzacions no han de ser en cap cas estètiques ni electoralistes, sinó sinceres. Diguem prou als atacs, apliquem la insubmissió i revertim de veres tot el mal que s’està fent al sistema educatiu!

Continua el secretisme entorn del desglossament de places per especialitats que aniran al concurs de mèrits de les illes. Quasi la totalitat de comunitats autònomes fa temps que ja han publicat les xifres desglossades per especialitats, però la Conselleria d’Educació continua sense fer-ho. Aquesta manca de transparència «diu molt» dels responsables polítics que estan a càrrec d’Educació. Els docents sabem que sense la publicació del desglossament, no és possible dur a terme una revisió acurada de cada plaça que sortirà a concurs. Recordem que la mesa sectorial d’educació, en un acte de connivència total amb l’administració, va donar per bones unes xifres globals distribuïdes per cossos (no per especialitats) sense una prèvia revisió; un fet significatiu que una vegada més ens demostra com funciona actualment la mesa sectorial d’educació.