Autor: admin

Ahir es va dur a terme una reunió en el Consolat de Mar amb 21 representants de la comunitat educativa de les Illes Balears, 2 directors generals, el conseller d’Educació i la presidenta del Govern.

A la reunió es va parlar de les principals novetats previstes de cara al pròxim curs escolar 2023-2024, com ara la suspensió de l’actual sistema d’avaluació i qualificació per la recuperació de les notes numèriques, l’ampliació de la gratuïtat de tota l’etapa educativa de 0 a 3 anys a les Illes Balears o l’elaboració d’un pla de climatització per als centres educatius. SIAU vàrem intervenir davant tots els assistents, agraint la invitació, de la mateixa manera com ja havíem fet amb l’anterior reunió amb el conseller. Mentre el conseller de la passada legislatura va negar-se en ple a reunir-se amb nosaltres, i l’expresidenta de les Illes Balears mai ens va convocar a cap reunió, s’ha de reconèixer que ara s’ha produït un canvi de tarannà i actitud, convertint-se en una realitat, tot just haver-se iniciat la nova legislatura, les reunions entre ambdues parts. També vàrem deixar clar que s’havia de tornar a aplicar el sentit comú, tornant a reforçar la política de l’esforç entre l’alumnat i entendre que els docents no hem de dedicar tant de temps inútil a emplenar muntanyes d’informes que no serveixen per res. Igualment, els hi recordàrem la importància que té el respecte a la llibertat de càtedra i la dignificació del nostre col·lectiu, entre d’altres.

Durant la reunió hi va haver un clar reconeixement als errors del passat, afirmant-se que hi havia un aprenentatge fet i un compromís de no tornar-los a repetir. En tot moment, es va parlar de la necessitat de mantenir el diàleg entre els representants polítics i la comunitat educativa, per tal de construir des del seny.

Ahir el conseller d’Educació, el director general de Planificació i el director general de Personal Docent es varen reunir amb SIAU. Aquesta reunió es va celebrar a proposta del nou conseller, sense que fes falta que nosaltres la sol·licitéssim prèviament. Des de la nostra formació sindical valoram positivament aquest gir de 180º de l’actual conseller i el seu equip cap a la nostra formació sindical. Els nous dirigents d’Educació canvien la política de l’amenaça per la del diàleg. No obstant això, des de la nostra formació sindical volem ser prudents i romandrem vigilants de cara als canvis que s’aniran produint. Nosaltres som un col·lectiu que estimam l’educació, la llengua, la cultura i el territori. El temps dirà per quina via s’acaba decantant la nova Conselleria d’Educació, si per la del consens i el diàleg amb la comunitat educativa, o la contrària, que ja coneixem quin seria el desenllaç.

Els i les docents som conscients que venim d’una etapa molt fosca en la que el conseller anterior, Martí March, es dedicà a retallar drets i es negà en ple a reunir-se amb SIAU, mostrant un tarannà autoritari i gens dialogant. Tampoc hem d’oblidar que l’anterior directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, la pitjor directora general que ha tingut mai la Conselleria d’Educació, va estar exercint una política nefasta i obsessiva que es basava en l’atac sistemàtic al professorat i a la nostra formació sindical. Es va atrevir a passar totes les línies vermelles, quan ja estava en funcions, sent pionera en la persecució i incoació d’expedients disciplinaris a sindicalistes. Un fet insòlit que, en temps de «plena democràcia» a les Illes, no havia succeït mai. El primer expedient disciplinari el va fer arribar a la premsa abans que al representant dels treballadors. En el cas del segon expedient disciplinari, per presumpta falta greu, no ho comunicà primer a premsa; es veu que, quan ja pensàvem havia acabat de perdre tota la vergonya, encara n’hi quedava una mica. Però, el més surrealista d’aquest darrer expedient fou la causa: haver faltat dos dies al treball per a la realització de tasques sindicals. Tot això sense que la representant dels treballadors afectada hagués consumit les 40 hores de què disposava i havent-hi un informe signat per l’inspector i la cap del Departament d’Inspecció Educativa que deia textualment el següent: «Volem deixar constància que la Sra. […] s’ha mostrat col·laboradora en tot moment, que no hi ha hagut mala fe en cap moment […]. També volem deixar constància que en el moment que va ser requerida per la direcció del centre per reprendre l’activitat lectiva ho va fer […]». Els expedients disciplinaris contra sindicalistes de SIAU les ha incoat el mateix càrrec polític, càrrec que insistim estava en funcions a causa dels mals resultats que el seu partit polític obtingué a les passades eleccions i, així i tot, no dubtà a tirar-los endavant. És evident que Rafaela Sánchez ha volgut «morir matant» després que les urnes li arrabassessin la poltrona. Ni tan sols va poder finalitzar el curs sencer, quan ella donava per fet que almenys continuaria exercint durant tot el mes de juliol. Doncs no haurà estat així! El dia 11 de juliol es publicà el BOIB extraordinari on es formalitzava el seu cessament, no podent continuar més temps (com pretenia) ocupant el càrrec. Des de SIAU, ja havíem demanat públicament la seva dimissió per la seva pèssima gestió com a política, ja no parlem com a persona, però s’hi negà i finalment ha estat el mandat de les urnes qui l’ha expulsada de la Conselleria d’Educació. Rafaela Sánchez ja és un cadàver polític més, però ara queda una tasca àrdua: revertir tot el que ha destruït.

Consideram que la reunió que es va celebrar ahir amb el nou conseller i directors generals va ser profitosa. Hi havia alguns aspectes urgents que s’havien de posar damunt la taula, més tenint en compte tot el mal que els anteriors dirigents d’Educació varen fer dins la passada legislatura. Podem avançar que a partir de setembre veurem canvis importants, com per exemple en el sistema d’avaluació. Cal recuperar el valor de l’esforç i l’excel·lència. Ningú amb dos dits de front desitja que es continuïn «falsificant» els resultats acadèmics perquè el polític de torn pugui penjar-se la medalla públicament. Som conscients que tots aquests canvis no es faran en dos dies, però haurien d’anar arribant a mesura que avanci el temps. Mentrestant, nosaltres continuarem desenvolupant un paper proactiu i estarem més a prop que mai dels i les docents. No dubteu que exercirem plenament les nostres funcions, lluitant i donant la cara com hem fet sempre. Per acabar, informam que a la reunió d’ahir vàrem entregar al nou conseller un obsequi molt especial i d’un valor simbòlic per SIAU. Es tracta del primer i únic sobre electoral que l’anterior direcció general de Personal Docent ens va entregar abans de tenir lloc els comicis sindicals de l’1 de desembre de 2022. Teníem centenars de paperetes, però només un sobre. A més a més, a diferència del que havia succeït a les altres eleccions sindicals, aquesta vegada varen impedir poder fer comandes de sobres a la corresponent comercialitzadora que disposava del model oficial. No només això, tot varen ser traves perquè no poguéssim concórrer als comicis, i un cop finalitzats, els impediments continuaren per tal que, sent la tercera força sindical més votada a les Illes, no poguéssim exercir el nostre mandat representatiu en plena llibertat. Aquell i altres successos ens han servit per fer-nos més forts com a sindicat i refermar-nos encara més en els nostres objectius principals. Rafaela Sánchez va intentar segrestar la voluntat democràtica sorgida de les urnes de la manera més grollera possible i, tanmateix, per més que li pesi, no haurà pogut evitar que acabem exercint la nostra tasca sindical.

Quan semblava que no es podien superar més, ho han tornat a aconseguir. Però, aquest cop no ho han notificat primer a la premsa, com l’anterior vegada, sinó directament a l’afectada. En aquesta ocasió, novament a proposta de la directora general de Personal Docent en funcions, Rafaela Sánchez, s’inicia un expedient disciplinari per falta greu a una altra sindicalista de SIAU. El motiu: haver faltat dos dies durant tot el curs escolar per fer tasques de representació sindical.

La representant sindical en qüestió, es va incorporar immediatament al centre educatiu quan se li va denegar poder assistir a reunions, a centres educatius, etc. Tot això amb el mateix argumentari que la mateixa administració ha esmentat: no és possible tenir alliberats sindicals ni usar, amb llibertat, el crèdit horari durant el primer any (quasi sencer) del mandat electoral. Recordem que hi ha un procediment judicial en marxa que no ha finalitzat, perquè no hi ha fermesa. No obstant això, a l’administració tant li fot. Així mateix, no hem d’oblidar i hem de continuar insistint en el que ha fet la Conselleria d’Educació en mans del PSIB-PSOE: deixar amb zero alliberats a SIAU i mantenir a altres forces sindicals més del triple d’alliberats dels que els hi corresponien per nou mandat electoral (un total de 91 alliberats repartits entre la resta d’organitzacions, segons xifres oficials de la Conselleria). A més a més, s’han passat pel forro el criteri de la durada de tot el curs escolar, mentre en el nostre cas s’ha aplicat fil per randa. Consideram, com a mínim, que s’ha actuat de manera totalment arbitrària i desproporcionada. Això sense entrar a valorar altres aspectes que ja s’haurien de tractar en via judicial.

És extremadament greu que alts càrrecs que ara mateix es troben en funcions es dediquin, just els darrers dies abans d’abandonar les seves poltrones, a perseguir sindicalistes de SIAU mitjançant una croada consistent amb l’obertura d’expedients disciplinaris. Aquesta política de la venjança i la persecució sindical que han decidit iniciar contra el nostre sindicat i els seus membres, auguram que no arribarà a bon port. És un atemptat contra els principis democràtics de la nostra societat, i un fet insòlit que no s’havia produït mai, fos quin fos el color polític del Govern de les Illes Balears. SIAU no acotarà el cap, continuarà lluitant, denunciant totes les barbaritats que dia rere dia patim, ajudant als docents que aquestes darreres legislatures han vist esclafats els seus drets i intentant que finalment la justícia s’acabi imposant.

Volem transmetre un clar missatge al PSIB-PSOE i als seus alts càrrecs en funcions: podeu continuar expedientant a tots els sindicalistes de SIAU que us vengui en gana fins al darrer dia que estigueu ocupant els vostres càrrecs, tanmateix, NO ENS FAREU CALLAR!

Ahir una periodista d’un mitjà de comunicació de les Illes Balears va contactar amb el secretari general de SIAU per informar-lo que la Conselleria pretén sancionar-lo econòmicament i expedientar-lo. És molt curiós que un representant sindical s’assabenti abans per la premsa d’aquest tipus d’accions que per la mateixa administració. Per descomptat, estam davant una clara mostra d’autoritarisme i caciquisme procedent del poder polític, que ha decidit aplicar la venjança contra l’únic sindicat que s’ha atrevit a plantar-los cara.

Davant la gravetat dels fets, fem un clar advertiment: no hi ha cap sanció capaç de tapar les vergonyes de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, i del que fins ara haurà estat conseller d’Educació, Martí March. Han executat, de manera dèspota, una nefasta gestió. I, tanmateix, res evitarà que des del sindicat continuem denunciant, amb contundència, totes les retallades en drets sociolaborals que hem patit i que dia rere dia defensem els interessos dels més desprotegits. Varen intentar que no ens poguéssim presentar a les eleccions sindicals i no ho aconseguiren. Ara intenten que no puguem exercir el nostre mandat representatiu, però tampoc ho aconseguiran. Aquests darrers dies, just abans d’haver d’abandonar els seus càrrecs, alguns dirigents polítics en funcions han decidit anar una passa més enllà i passar totes les línies vermelles pròpies d’un estat de dret. Els docents no oblidam, com ja els recordàrem a les urnes el passat 28 de maig. En qualsevol cas, i centrant-nos sobretot en el que ha succeït en les darreres hores, consideram que de verificar-se les informacions sorgides avui a la premsa, on s’afirma que se sancionarà i expedientarà com a mínim a un representant sindical de SIAU, els dirigents del PSIB-PSOE haurien de sortir a donar la cara públicament i explicar per què les informacions arriben abans a la premsa que als representants sindicals.

Fa poc més d’un any, amb el nostre naixement, advertírem que volíem tornar als orígens del sindicalisme. Fer-ho precisa necessàriament de valentia, fortalesa i importants sacrificis. No dubteu que nosaltres resistirem i lluitarem fins a les darreres conseqüències perquè creim fermament que és possible un altre tipus de sindicalisme que no estigui sotmès al poder polític i que defensi la justícia. Per més amenaces i coaccions que rebin els nostres representants sindicals, continuarem defensant els drets dels treballadors. Cap sanció ni expedient ens farà callar sinó tot el contrari, encara exercirem amb més contundència els drets representatius per continuar denunciant totes les barbaritats que ha fet aquesta Conselleria, i no aturarem fins a revertir tot el que han destruït. El que ara està passant honora la tasca sindical dels nostres representants i posa de manifest, de nou, que anam per bon camí, també que no som un «sindicat-gestoria» al servei del poder polític.

Igualment, i no menys greu, transmetre que ens ha arribat la informació que certs alts càrrecs que actualment estan en funcions s’haurien dedicat a fanfarronejar per dins dels despatxos de l’administració d’haver-se «treballat» a membres del Partit Popular i pactat amb ells perquè no es retiri cap sanció o expedient disciplinari que s’iniciï a sindicalistes de SIAU. Si es confirma que això és cert, constataríem una vegada més que els actuals dirigents de la Conselleria d’Educació no tenen cap límit i són capaços de qualsevol cosa per tal de tapar les seves «brutors».

Anunciam que recorrerem qualsevol sanció, expedient disciplinari, retallada de drets sindicals, etc. Com ja vàrem explicar, l’ús del crèdit horari no està sotmès a autorització de l’empresa i aquest sorgeix del mandat representatiu de les eleccions de dia 1 de desembre de 2022. Tenim tot el dret del món a poder exercir amb llibertat el mandat electoral que ens han encomanat els docents de les illes, intentar impedir-ho és violar la voluntat dels votants. Hem de poder assistir a les diferents reunions, a centres educatius, al local sindical, als jutjats…, així com atendre als docents i poder gestionar totes les seves demandes. A més a més, com ja vàrem explicar, ens resulta totalment arbitrari i discriminatori que a altres sindicats no se’ls hi hagi aplicat el requisit que els alliberaments hagin de durar tot el curs escolar; ni tan sols la mateixa Conselleria ho ha respectat amb la totalitat dels seus treballadors. Pensen també segrestar durant quasi un any sencer el mandat electoral polític sorgit de les eleccions de dia 28 de maig de 2023? La resposta és prou evident!

Les democràcies sanes actuen de manera completament diferent de la que estam observant aquests darrers anys. És escandalós i no es pot tolerar, de cap de les maneres, que responsables polítics que tenen l’obligació de servir a la ciutadania amb la finalitat de millorar les seves condicions de vida, actuïn amb total impunitat contra els docents i també contra els representants sindicals pel simple fet d’intentar exercir el seu mandat representatiu. Ho consideram extremadament greu. El que avui viuen sindicalistes de SIAU, en un futur no molt llunyà, li pot passar a altres de diferents sindicats, com ja passava en altres temps que semblava havíem superat. Després dels darrers esdeveniments, no descartam emprendre accions penals directament contra alguns dels actuals dirigents o alts càrrecs d’Educació.

La mort d’ahir de l’advocat Jaime Bueno ha estat una notícia molt trista per SIAU. Des del nostre naixement, Jaime va ser un pilar fonamental en molts de sentits. Sempre el recordarem per la seva immensa professionalitat, dedicació, humanitat i sentit de la justícia. Dins SIAU el durem dintre del nostre cor per la posteritat; mai oblidarem tot el que va fer pel sindicat. Ell, igual que nosaltres, sempre ha cregut que era possible construir un món més just, lluny de la corrupció i la màfia. Ajudar als més dèbils i als més desprotegits és essencial i, com bé sabeu, ell s’hi dedicava amb cor i ànima. Amic Jaime, descansa en pau!

Ahir vàrem rebre una sentència que consideram inaudita i que anunciam públicament que recorrerem, arribant, si cal, fins al Tribunal Constitucional. La sentència, contrària al nostre posicionament i al de la Fiscalia, considera que no s’ha vulnerat el nostre dret fonamental a la llibertat sindical per haver-nos impedit gaudir d’alliberats sindicals fins a l’1 de setembre de 2023. La sentència obvia per complet un fet tan important com han sigut les eleccions de dia 1 de desembre de 2022, «amb la conseqüència que els representants sindicals escollits han de poder exercir amb plenitud els seus drets sindicals en tots els àmbits i des del mateix moment d’entrar en l’exercici del seu mandat, ja que la demora imposada per l’Administració els priva de les seves garanties i drets sindicals recollits a la legislació vigent», en paraules textuals de la mateixa Fiscalia. I el més greu de tot és que s’aplica un criteri completament arbitrari cap a SIAU, pel fet que mentre la nostra formació sindical és obligada a només poder gaudir d’alliberats amb durada del curs escolar sencer, a altres sindicats se’ls ha estat concedint durant tots aquests darrers anys alliberats fora de la durada de tot el curs escolar; fins i tot la mateixa Conselleria ha estat reclamant docents després de l’inici del curs escolar, amb la conseqüència que havien d’abandonar la docència a mitjan curs. Com és possible què la nostra organització hagi de complir un criteri (que els alliberats hagin de durar tot un curs escolar) completament contrari al de la resta de sindicats i mateixa Conselleria? Els dies 6 i 8 de juny vàrem rebre dues resolucions del secretari general d’Educació on reconeixia que a altres sindicats se’ls hi han concedit alliberats sense durada de tot el curs escolar, i que ha succeït el mateix amb treballadors que passaven a desenvolupar les seves tasques dins la Conselleria. Curiosament, a la informació que rebérem a principis de juny també hi manquen altres alliberats sindicals que des de SIAU sabem, amb total certesa, que la Conselleria concedí a mitjan curs escolar. No podem acceptar, de cap de les maneres, que es digui que el criteri que se’ns aplica a nosaltres sigui «per evitar l’afectació que aquests canvis causarien a la comunitat escolar de produir-se en ple curs lectiu», quan no s’aplica a tota la resta d’organitzacions o entitats. Aquesta doble vara de mesurar per part de l’administració no té defensa alguna i, per això i la resta de motius de pes, tenim clar que recorrerem contra aquesta sentència.

D’altra banda, SIAU en cap moment ha fet ús d’alliberats sindicals durant tot aquest curs escolar, ja que la directora general de Personal Docent va decidir denegar-li mentre altres sindicats disposaven de més del triple d’alliberats que segons l’actual mandat electoral els hi corresponen. El que SIAU sí que ha fet és una acumulació de crèdit horari i ús d’aquest. El secretari general de SIAU i altres representants nostres han usat crèdit horari, que no és el mateix que una concessió i gaudi d’un alliberament. L’ús de crèdit horari, d’acord amb la normativa de rang superior i jurisprudència vigent, no està sotmès a l’autorització de l’empresa, només al preavís, que s’ha estat fent per escrit cada mes. També, s’han estat comunicant les justificacions d’ús d’aquest crèdit horari cada vegada que s’ha sol·licitat. A més a més, en cap moment la Conselleria d’Educació ha enviat comunicació, ni escrita ni oral, al seu secretari general (tampoc a SIAU), demanant-li la seva reincorporació al centre educatiu on té destinació.

Finalment, consideram que aquesta sentència arriba a misses dites i suposa un retrocés als drets fonamentals sindicals i dels docents. Tanmateix, si hagués estat favorable, ja no hauríem pogut gaudir dels alliberats sindicals que per mandat electoral ens pertoquen. Ara, amb el recurs que presentarem, esperam que els Tribunals de Justícia rectifiquin aquesta anomalia «democràtica» patida. I també esperam que els nous representants polítics que aviat gestionaran Educació, tenguin, entorn dels drets sindicals i dels docents, una sensibilitat molt diferent a la que han tengut aquells que a les urnes recentment han estat castigats.

En el comunicat de premsa que s’ha enviat des de la Junta, es dona a entendre que el Ple de la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca està format per 6 sindicats i que SIAU no en forma part. És un redactat que porta a una interpretació totalment errònia. SIAU forma part del Ple de la Junta de Personal Docent de Mallorca com a tercera força representativa (tant en nombre de representants com de vots), igual que forma part de la resta de Juntes de Personal Docent. I com hem comunicat avui matí, vàrem votar en contra de la proposta de resolució que es vol enviar al futur Govern de les Illes Balears. A la fotografia adjunta veureu l’encapçalament que s’ha enviat als mitjans de comunicació perquè cadascú jutgi per ell mateix. Informam que també votarem en contra de la proposta esmentada a la resta de Juntes de Personal Docent. En els temps que ens trobam és inútil intentar censurar la informació.

Ahir vàrem assistir al Ple de la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca on s’havien de debatre i votar dues propostes de resolució: la primera, amb el nostre vot a favor, sobre l’adhesió a la xarxa de segregació escolar de Palma; i la segona, amb el nostre vot en contra, sobre reivindicacions per a l’educació pública adreçada al nou Govern de les Illes Balears, que està previst que aviat quedi constituït.

El segon punt que es va votar era el més conflictiu, a causa que no generava la unanimitat sindical que es pretenia, a diferència de l’anterior punt que si la va obtenir. Tot i que hi ha molts de motius, consideram adient recordar els més importants. Per això, cal fer una mica de memòria i entendre quin ha estat el recorregut fins a arribar a la votació d’ahir.

Durant el mes de febrer, tots els sindicats de la Permanent de la Junta de Personal Docent de Mallorca (així com la resta de Permanents) vàrem consensuar una taula reivindicativa, on s’incorporaven demandes històriques que mai s’havien posat sobre la taula. Bona part d’elles afectaven directament al col·lectiu d’interins. Des de SIAU, vàrem valorar molt positivament aquest consens aconseguit i advertírem que les mesures sociolaborals que s’hi contemplaven havien de ser tractades amb tots els sindicats que actualment tenen representació. No obstant això, tant en la comunicació que des de la Presidència de la Junta de Personal Docent de Mallorca s’envià al conseller d’educació, com en la resposta que es va rebre per part d’aquest darrer, s’optà per mantenir al marge la nostra formació sindical. I això que som la tercera força sindical en representació. És a partir d’aquí que nasqué el famós Acord marc, poques setmanes abans d’un procés electoral i havent-se incomplert l’anterior, el del 2015. Aquest nou acord, no només arribava molt tard sinó també de la pitjor manera possible. Es tractava d’un acord amb una clara intenció electoralista i desmobilitzador, que pretenia sobretot blindar privilegis, com ja vàrem comunicar públicament dia 3 de març de 2023. Des del principi se sabia que l’Acord marc no tenia el suport del professorat, però, així i tot, en un acte de connivència absoluta, per part dels sindicats presents a la mesa sectorial cap als dirigents d’Educació, el document tirà endavant, un document que ens resulta com a mínim insultant. Es va fermar una carrera professional ridícula, anys llum del que cobra ja no un treballador del grup A1 i A2 (com és el cas del funcionariat docent) sinó del grup C1. A més, sense haver recuperat el 2,9% sencer que ens varen retallar a les nostres nòmines, sense resoldre el conjunt de problemàtiques dels PTFP, proposant de nou l’incompliment (de cara al curs vinent) d’assolir les 18 hores lectives a Secundària (incompliment que ja s’arrossegava des de l’Acord marc del 2015) i un llarg etcètera. Per si no n’hi havia suficient, es va acordar negociar criteris que ja venen imposats per sentència judicial, un fet que ens va deixar bocabadats. No varen fer esment a multitud de punts de la taula reivindicativa que les respectives Permanents havien aprovat, per cert, gran part dels punts a cost zero per l’administració.

A més a més, a finals de maig tingué lloc una sessió de la Permanent de Mallorca on, davant la proposta d’aprovar una resolució adreçada al nou Govern de les Illes Balears, insistírem que fos a partir de la taula reivindicativa en comptes de l’Acord marc, ja que d’aquest darrer no se’n desprenia unanimitat i, a sobre, ha estat rebutjat per gran part de la comunitat educativa. Posteriorment, es començà a treballar en un esborrany on es mencionava únicament la taula reivindicativa, un acord que recordem és de màxims i que va obtenir l’aprovació de tots els sindicats sense excepció. Però, a petició d’un altre sindicat, es modificà de nou l’esborrany centrant-lo en l’Acord marc, un acord de mínims que, com ja hem dit, no té l’aprovació per unanimitat dels sindicats presents a les respectives Juntes de Personal Docent.

En el Ple de la Junta de Personal Docent de Mallorca celebrat ahir, com era d’esperar, no es va aconseguir ni el consens ni la unanimitat per tots els motius que hem exposat anteriorment. Durant el desenvolupament del debat entorn de la proposta de resolució, es va intentar desvirtuar i tergiversar la reflexió que vàrem transmetre davant la resta d’organitzacions, fet completament reprovable. En aquests moments, hi ha una realitat sindical representativa que, pot agradar més o menys a certs lobbies, però no hi ha més remei que acceptar-la. És propi de les democràcies poder votar a favor, en contra o abstenir-se amb total llibertat. I això és el que continuarem fent, exercir amb llibertat i intentar representar a tot el col·lectiu docent que està fart que els de sempre els hi intentin prendre el pèl.

Ja ho vàrem dir i insistim de nou: consideram paper banyat el nou Acord marc. Nosaltres mai hem volgut ser còmplices en l’intent de salvar els mobles als dirigents d’Educació que aviat partiran. Tampoc tenia cap sentit aprovar un acord que no estava pressupostat ni en temps ni en forma. Ni tan sols es varen emetre els informes previs necessaris. Cal ser honestos amb el professorat i explicar-los l’origen i la intenció real d’aquest acord.

Ara és moment d’arribar a nous consensos tenint en compte la representativitat sindical real. Sense xantatges a canvi de pau social. Aquests darrers anys, dins Educació, de pau social no n’hi ha hagut, i els docents això ho tenim clar. No es pot continuar enganyant al professorat volent aplicar un pacte que mai ha tingut com a finalitat principal la millora de les condicions sociolaborals dels docents. Gran part dels docents ens demanam: quina legitimitat pot tenir un acord que es va cuinar poques setmanes abans d’unes eleccions i que s’ha continuat actualitzant i concretant de la mà d’uns polítics que es troben en funcions i que prompte hauran d’abandonar els seus càrrecs? Ara, es fa més necessari que mai un canvi de rumb, recuperar tots els drets perduts durant aquests darrers anys, en definitiva, revertir tot el que s’ha destruït.

Primer de tot cal recordar perquè s’ha aconseguit aquesta victòria. Com sabeu el dia 5 de novembre vàrem celebrar que el secretari general de SIAU havia rebut una sentència pionera que per primera vegada creava jurisprudència a les Illes Balears i que repercutiria positivament a tot el funcionariat del nostre territori. La Conselleria va ser obligada judicialment a haver de pagar, amb efectes retroactius, les pujades retributives que s’havien consolidat durant un període de baixa (trienni, sexenni, etc.), a més dels interessos per la demora. A sobre, es tractava d’una sentència ferma que l’administració no podia recórrer. A partir d’aquell moment ens vàrem posar a disposició dels docents afectats que volguessin reclamar els imports pendents i varen començar a tenir lloc diverses peticions en el registre de la Conselleria, peticions que la Conselleria va optar per no respondre. Però, arribats a la data actual, des de la Conselleria sabien que nosaltres no aturaríem el procediment administratiu fins a arribar de nou als jutjats, i menys havent aconseguit una sentència tan contundent al respecte. Aleshores, la Conselleria tenia dues opcions: la primera, continuar per la via de la il·legalitat, sabent de sobres que tenia els dies comptats i que aquesta vegada li sortiria ben car si acudíem novament als jutjats; i la segona, acatar la sentència judicial que va perdre i fer-la extensiva a la resta de docents.

Finalment, la Conselleria ha anunciat que pagarà a tots els docents afectats, que no són pocs! Igualment, i mentre els afectats no rebin les resolucions favorables, nosaltres continuarem endavant amb els processos que tenim engegats. Resulta sorprenent haver d’arribar a aquest extrem a causa de la prepotència il·limitada i manca de vista de l’actual Conselleria. Estam molt contents d’aquest nou èxit, sense oblidar la raó de fons que novament ha obligat l’administració a haver de rectificar.

Dia 3 de març de 2023 ja vàrem advertir que les presses d’alguns en signar un nou Acord marc, havent incomplert l’anterior, responien a tres motius, d’entre els quals un d’ells era blindar privilegis. A continuació us reproduïm que vàrem explicar entorn d’aquest motiu: «és el més important per la Conselleria i els seus sindicats, i respon únicament a la preocupació davant la possibilitat de perdre els seus privilegis a les eleccions de maig. Hem de tenir present que aquests darrers vuit anys no només hi ha hagut un augment molt significatiu d’alts càrrecs, assessors, ATDs…, sinó també d’alliberats sindicals. En el cas dels alliberats sindicals aquests no han aturat d’augmentar a través de la creació de grups de treball «fantasma» que després no duien a terme les corresponents reunions. Això sí, cap dels sindicats, que actualment hi ha a la mesa sectorial i se n’aprofiten, ha posat el crit al cel. Han fet silenci absolut, com si la cosa no anés amb ells mentre en poguessin treure profit. A aquest nou Acord marc s’hi especifica la creació de més comissions i grups de «treball»: un grup de treball per revisar el catàleg de malalties professionals, una subcomissió de seguiment específica en relació amb els plans d’infraestructures i una comissió mixta de seguiment i coordinació; per si aquests darrers vuit anys no s’havien creat suficients comissions i grups de treball «fantasma» a canvi de regalar més alliberats als sindicats i d’aquesta manera mantenir-los contents. Està clar que pel que interessa sempre hi ha pressupost.»

SIAU ha estat informat que avui dimarts la Conselleria d’Educació pretén crear, amb el vistiplau dels seus sindicats, un nou grup de treball per obsequiar amb 3 alliberats extra cadascuna de les organitzacions presents a la mesa sectorial. Com si no tinguessin suficients alliberats ja (concretament 91 alliberats, segons xifres oficials de la mateixa Conselleria que ens comunicaren dia 12 de gener d’enguany). Es veu que hi ha doblers per això, però no n’hi ha per pagar una carrera professional digna (com la que cobren la resta de funcionariat del grup A1 i A2), per retornar-nos el 2,9% sencer que encara ens deuen, per aprovar un complement retributiu que compensi la discriminació que pateixen els PTFP que no se’ls ha permès integrar-se dins del grup A1, per mantenir en els seus llocs de treball als docents que després de dècades de servei se’ls ha expulsat al carrer…

A tot l’Estat, des de fa dècades, sindicats que estan presents a diverses meses sectorials, participen també a les meses tècniques sense necessitat d’haver de disposar d’un crèdit horari extra per poder assistir-hi i tractar els temes oportuns. Els sindicats avui presents a la mesa sectorial no només disposen dels alliberats als quals tenen dret per normativa estatal sinó també d’un generós extra d’alliberats, els compensatoris, que provenen d’un acord autonòmic. Per si no n’hi havia suficient, l’any 2018 (abans que arribés la COVID) es concediren 2,5 alliberats més a cada sindicat present a la mesa sectorial (curiosament sense produir-se, en el temps, les corresponents reunions de treball) i ara, poc abans que la Conselleria d’Educació passi a mans d’un altre partit polític, fruit de la recent desfeta electoral, la directora general de Personal Docent pretén concedir encara més alliberats sindicals als de sempre. Ho fa just abans d’abandonar la Conselleria i estant en funcions. Això sí, mantenint a SIAU sense cap alliberat, en una clara vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical, com la mateixa Fiscalia ha reconegut de manera contundent. Quina mostra «d’exemplaritat» la d’alguns polítics! Aquestes darreres setmanes, molts docents, observant amb perplexitat com encara actua aquesta administració, recordam la famosa frase, que no traduirem, del «todo atado y bien atado». I davant aquest desgavell, algú no entén que pot haver passat perquè els docents retiressin la confiança als actuals i en funcions dirigents d’Educació?