SIAU – SINDICAT INDEPENDENT, AUTÒNOM I UNITARI

Ahir vàrem assistir al Ple de la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca on s’havien de debatre i votar dues propostes de resolució: la primera, amb el nostre vot a favor, sobre l’adhesió a la xarxa de segregació escolar de Palma; i la segona, amb el nostre vot en contra, sobre reivindicacions per a l’educació pública adreçada al nou Govern de les Illes Balears, que està previst que aviat quedi constituït.

El segon punt que es va votar era el més conflictiu, a causa que no generava la unanimitat sindical que es pretenia, a diferència de l’anterior punt que si la va obtenir. Tot i que hi ha molts de motius, consideram adient recordar els més importants. Per això, cal fer una mica de memòria i entendre quin ha estat el recorregut fins a arribar a la votació d’ahir.

Durant el mes de febrer, tots els sindicats de la Permanent de la Junta de Personal Docent de Mallorca (així com la resta de Permanents) vàrem consensuar una taula reivindicativa, on s’incorporaven demandes històriques que mai s’havien posat sobre la taula. Bona part d’elles afectaven directament al col·lectiu d’interins. Des de SIAU, vàrem valorar molt positivament aquest consens aconseguit i advertírem que les mesures sociolaborals que s’hi contemplaven havien de ser tractades amb tots els sindicats que actualment tenen representació. No obstant això, tant en la comunicació que des de la Presidència de la Junta de Personal Docent de Mallorca s’envià al conseller d’educació, com en la resposta que es va rebre per part d’aquest darrer, s’optà per mantenir al marge la nostra formació sindical. I això que som la tercera força sindical en representació. És a partir d’aquí que nasqué el famós Acord marc, poques setmanes abans d’un procés electoral i havent-se incomplert l’anterior, el del 2015. Aquest nou acord, no només arribava molt tard sinó també de la pitjor manera possible. Es tractava d’un acord amb una clara intenció electoralista i desmobilitzador, que pretenia sobretot blindar privilegis, com ja vàrem comunicar públicament dia 3 de març de 2023. Des del principi se sabia que l’Acord marc no tenia el suport del professorat, però, així i tot, en un acte de connivència absoluta, per part dels sindicats presents a la mesa sectorial cap als dirigents d’Educació, el document tirà endavant, un document que ens resulta com a mínim insultant. Es va fermar una carrera professional ridícula, anys llum del que cobra ja no un treballador del grup A1 i A2 (com és el cas del funcionariat docent) sinó del grup C1. A més, sense haver recuperat el 2,9% sencer que ens varen retallar a les nostres nòmines, sense resoldre el conjunt de problemàtiques dels PTFP, proposant de nou l’incompliment (de cara al curs vinent) d’assolir les 18 hores lectives a Secundària (incompliment que ja s’arrossegava des de l’Acord marc del 2015) i un llarg etcètera. Per si no n’hi havia suficient, es va acordar negociar criteris que ja venen imposats per sentència judicial, un fet que ens va deixar bocabadats. No varen fer esment a multitud de punts de la taula reivindicativa que les respectives Permanents havien aprovat, per cert, gran part dels punts a cost zero per l’administració.

A més a més, a finals de maig tingué lloc una sessió de la Permanent de Mallorca on, davant la proposta d’aprovar una resolució adreçada al nou Govern de les Illes Balears, insistírem que fos a partir de la taula reivindicativa en comptes de l’Acord marc, ja que d’aquest darrer no se’n desprenia unanimitat i, a sobre, ha estat rebutjat per gran part de la comunitat educativa. Posteriorment, es començà a treballar en un esborrany on es mencionava únicament la taula reivindicativa, un acord que recordem és de màxims i que va obtenir l’aprovació de tots els sindicats sense excepció. Però, a petició d’un altre sindicat, es modificà de nou l’esborrany centrant-lo en l’Acord marc, un acord de mínims que, com ja hem dit, no té l’aprovació per unanimitat dels sindicats presents a les respectives Juntes de Personal Docent.

En el Ple de la Junta de Personal Docent de Mallorca celebrat ahir, com era d’esperar, no es va aconseguir ni el consens ni la unanimitat per tots els motius que hem exposat anteriorment. Durant el desenvolupament del debat entorn de la proposta de resolució, es va intentar desvirtuar i tergiversar la reflexió que vàrem transmetre davant la resta d’organitzacions, fet completament reprovable. En aquests moments, hi ha una realitat sindical representativa que, pot agradar més o menys a certs lobbies, però no hi ha més remei que acceptar-la. És propi de les democràcies poder votar a favor, en contra o abstenir-se amb total llibertat. I això és el que continuarem fent, exercir amb llibertat i intentar representar a tot el col·lectiu docent que està fart que els de sempre els hi intentin prendre el pèl.

Ja ho vàrem dir i insistim de nou: consideram paper banyat el nou Acord marc. Nosaltres mai hem volgut ser còmplices en l’intent de salvar els mobles als dirigents d’Educació que aviat partiran. Tampoc tenia cap sentit aprovar un acord que no estava pressupostat ni en temps ni en forma. Ni tan sols es varen emetre els informes previs necessaris. Cal ser honestos amb el professorat i explicar-los l’origen i la intenció real d’aquest acord.

Ara és moment d’arribar a nous consensos tenint en compte la representativitat sindical real. Sense xantatges a canvi de pau social. Aquests darrers anys, dins Educació, de pau social no n’hi ha hagut, i els docents això ho tenim clar. No es pot continuar enganyant al professorat volent aplicar un pacte que mai ha tingut com a finalitat principal la millora de les condicions sociolaborals dels docents. Gran part dels docents ens demanam: quina legitimitat pot tenir un acord que es va cuinar poques setmanes abans d’unes eleccions i que s’ha continuat actualitzant i concretant de la mà d’uns polítics que es troben en funcions i que prompte hauran d’abandonar els seus càrrecs? Ara, es fa més necessari que mai un canvi de rumb, recuperar tots els drets perduts durant aquests darrers anys, en definitiva, revertir tot el que s’ha destruït.

Primer de tot cal recordar perquè s’ha aconseguit aquesta victòria. Com sabeu el dia 5 de novembre vàrem celebrar que el secretari general de SIAU havia rebut una sentència pionera que per primera vegada creava jurisprudència a les Illes Balears i que repercutiria positivament a tot el funcionariat del nostre territori. La Conselleria va ser obligada judicialment a haver de pagar, amb efectes retroactius, les pujades retributives que s’havien consolidat durant un període de baixa (trienni, sexenni, etc.), a més dels interessos per la demora. A sobre, es tractava d’una sentència ferma que l’administració no podia recórrer. A partir d’aquell moment ens vàrem posar a disposició dels docents afectats que volguessin reclamar els imports pendents i varen començar a tenir lloc diverses peticions en el registre de la Conselleria, peticions que la Conselleria va optar per no respondre. Però, arribats a la data actual, des de la Conselleria sabien que nosaltres no aturaríem el procediment administratiu fins a arribar de nou als jutjats, i menys havent aconseguit una sentència tan contundent al respecte. Aleshores, la Conselleria tenia dues opcions: la primera, continuar per la via de la il·legalitat, sabent de sobres que tenia els dies comptats i que aquesta vegada li sortiria ben car si acudíem novament als jutjats; i la segona, acatar la sentència judicial que va perdre i fer-la extensiva a la resta de docents.

Finalment, la Conselleria ha anunciat que pagarà a tots els docents afectats, que no són pocs! Igualment, i mentre els afectats no rebin les resolucions favorables, nosaltres continuarem endavant amb els processos que tenim engegats. Resulta sorprenent haver d’arribar a aquest extrem a causa de la prepotència il·limitada i manca de vista de l’actual Conselleria. Estam molt contents d’aquest nou èxit, sense oblidar la raó de fons que novament ha obligat l’administració a haver de rectificar.

Dia 3 de març de 2023 ja vàrem advertir que les presses d’alguns en signar un nou Acord marc, havent incomplert l’anterior, responien a tres motius, d’entre els quals un d’ells era blindar privilegis. A continuació us reproduïm que vàrem explicar entorn d’aquest motiu: «és el més important per la Conselleria i els seus sindicats, i respon únicament a la preocupació davant la possibilitat de perdre els seus privilegis a les eleccions de maig. Hem de tenir present que aquests darrers vuit anys no només hi ha hagut un augment molt significatiu d’alts càrrecs, assessors, ATDs…, sinó també d’alliberats sindicals. En el cas dels alliberats sindicals aquests no han aturat d’augmentar a través de la creació de grups de treball «fantasma» que després no duien a terme les corresponents reunions. Això sí, cap dels sindicats, que actualment hi ha a la mesa sectorial i se n’aprofiten, ha posat el crit al cel. Han fet silenci absolut, com si la cosa no anés amb ells mentre en poguessin treure profit. A aquest nou Acord marc s’hi especifica la creació de més comissions i grups de «treball»: un grup de treball per revisar el catàleg de malalties professionals, una subcomissió de seguiment específica en relació amb els plans d’infraestructures i una comissió mixta de seguiment i coordinació; per si aquests darrers vuit anys no s’havien creat suficients comissions i grups de treball «fantasma» a canvi de regalar més alliberats als sindicats i d’aquesta manera mantenir-los contents. Està clar que pel que interessa sempre hi ha pressupost.»

SIAU ha estat informat que avui dimarts la Conselleria d’Educació pretén crear, amb el vistiplau dels seus sindicats, un nou grup de treball per obsequiar amb 3 alliberats extra cadascuna de les organitzacions presents a la mesa sectorial. Com si no tinguessin suficients alliberats ja (concretament 91 alliberats, segons xifres oficials de la mateixa Conselleria que ens comunicaren dia 12 de gener d’enguany). Es veu que hi ha doblers per això, però no n’hi ha per pagar una carrera professional digna (com la que cobren la resta de funcionariat del grup A1 i A2), per retornar-nos el 2,9% sencer que encara ens deuen, per aprovar un complement retributiu que compensi la discriminació que pateixen els PTFP que no se’ls ha permès integrar-se dins del grup A1, per mantenir en els seus llocs de treball als docents que després de dècades de servei se’ls ha expulsat al carrer…

A tot l’Estat, des de fa dècades, sindicats que estan presents a diverses meses sectorials, participen també a les meses tècniques sense necessitat d’haver de disposar d’un crèdit horari extra per poder assistir-hi i tractar els temes oportuns. Els sindicats avui presents a la mesa sectorial no només disposen dels alliberats als quals tenen dret per normativa estatal sinó també d’un generós extra d’alliberats, els compensatoris, que provenen d’un acord autonòmic. Per si no n’hi havia suficient, l’any 2018 (abans que arribés la COVID) es concediren 2,5 alliberats més a cada sindicat present a la mesa sectorial (curiosament sense produir-se, en el temps, les corresponents reunions de treball) i ara, poc abans que la Conselleria d’Educació passi a mans d’un altre partit polític, fruit de la recent desfeta electoral, la directora general de Personal Docent pretén concedir encara més alliberats sindicals als de sempre. Ho fa just abans d’abandonar la Conselleria i estant en funcions. Això sí, mantenint a SIAU sense cap alliberat, en una clara vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical, com la mateixa Fiscalia ha reconegut de manera contundent. Quina mostra «d’exemplaritat» la d’alguns polítics! Aquestes darreres setmanes, molts docents, observant amb perplexitat com encara actua aquesta administració, recordam la famosa frase, que no traduirem, del «todo atado y bien atado». I davant aquest desgavell, algú no entén que pot haver passat perquè els docents retiressin la confiança als actuals i en funcions dirigents d’Educació?

Des de SIAU, abans de res, volem agrair i donar l’enhorabona a tots els docents que, de manera totalment desinteressada i altruista, varen voler participar en l’acte de protesta d’apuntar-se a diverses especialitats del concurs de mèrits. Podem afirmar amb rotunditat, després de les reaccions que hi ha hagut, que ha estat tot un èxit. Sobretot perquè gran part de la societat no era coneixedora del nyap que administració i sindicats havien aprovat. Totes les accions anteriors que duguérem a terme (reunions amb 6 grups parlamentaris distints, notes públiques, mobilitzacions al carrer, comunicacions constants amb l’administració que recentment ha estat castigada a les urnes, etc.), no varen bastar per crear consciència col·lectiva de les implicacions reals del que s’estava cuinant. Nosaltres ho advertírem moltes vegades, però mancava el més important: la voluntat política per aturar-ho tot i tornar a començar de bell nou. No obstant això, el darrer acte de protesta que iniciaren diferents docents, per evidenciar el sense sentit d’aquest procés de «desestabilització», ha acabat tocant la fibra a un gruix considerable del col·lectiu docent; llàstima que aquesta presa de consciència hagi arribat tan tard. Així i tot, més val tard que mai! I més quan s’està jugant amb l’educació dels nostres infants, les futures generacions. És contradictori que des de les institucions es parli d’empoderar l’alumnat i blindar un sistema de qualitat, el mateix temps que es porta a terme un concurs de mèrits que fa aigües de per tot. Fer-ho pitjor era molt difícil, si no impossible.

Però, el que ens resulta més denigrant i que el dia d’avui encara no s’ha pres plena consciència, és que els treballadors de l’administració pública són persones, i com a tal se les hauria de tractar. Una sèrie de persones que encara no han digerit els resultats electorals de diumenge passat i que veuen perillar bona part dels seus privilegis, s’han dedicat a menysprear amb la desqualificació, atacar mitjançant l’insult sistemàtic…, a representants sindicals de SIAU. Nosaltres consideram que aquesta mai ha de ser la via. La via adequada és una altra molt distinta. Es pot estar d’acord o en contra d’una postura, d’una acció, d’una opinió, però sense necessitat d’emprar la desqualificació o l’insult. Voler assenyalar una persona concreta pel simple fet de plantar cara a les injustícies, diu ben poc dels que ho fan. Consideram que durant les darreres hores s’han tornat a rebre atacs personals molt greus que provenen d’alliberats sindicals propers a alts càrrecs d’Educació i que de cap de les maneres tolerarem. Igualment, volem agrair les nombroses mostres de suport que hem rebut procedents de docents que han estat testimonis directes dels fets ocorreguts a través de les distintes xarxes socials.

Volem fer un clar advertiment a aquells que, resignats des dels seus llocs privilegiats, han decidit fer servir la via de la crispació i assenyalar persones lluitadores: des de SIAU no ens desviarem dels nostres objectius ni un mil·límetre. Continuarem denunciant les injustícies i posant el nostre granet d’arena perquè el col·lectiu docent recuperi de nou tots els drets perduts durant aquests darrers anys. Hi ha molta feina a fer per revertit tot el que s’ha destruït. Com per exemple aturar urgentment la LOMLOE, abans sigui massa tard, i retornar el poder als claustres. No ho dubteu, nosaltres no som un sindicat domesticat al servei del poder. Per això, si en toquen a un, ens toquen a tots!

Analitzat a fons el llistat de persones que treuen plaça en el concurs de mèrits es constata el que des de SIAU hem anat denunciant públicament. Les bases d’aquest concurs de mèrits deixaran a docents amb dècades d’experiència fora del sistema i d’altres sense cap any d’experiència a dins. Des de SIAU, des d’abans que es publiqués la llista provisional d’aspirants admesos ja advertírem del que passaria. Fins i tot anunciàrem públicament, i en diverses ocasions, que un grup de persones s’havien apuntat a multitud de matèries a tall de crítica, com a acte de protesta per agafar consciència de l’absurditat d’aquest procés de «desestabilització». Si bé és cert que no tothom que s’ha apuntat a diverses matèries ho ha fet com a acte reivindicatiu, existint un ampli ventall de motius, finalment el temps ens ha donat la raó i s’han confirmat les pitjors prediccions.

Ara, les persones que apareixen seleccionades a més d’una especialitat d’un determinat cos, poden renunciar a totes excepte una. El tràmit telemàtic obliga que l’aspirant es quedi almenys una especialitat de cada cos (encara que no vulgui). Per tant, tot i que hi hagi docents seleccionats a uns quants cossos que només es vulguin quedar amb una sola especialitat, se n’hauran de quedar vàries (una per cos) fins que es publiqui el llistat definitiu de seleccionats. Serà després de la publicació d’aquest darrer llistat que la Conselleria d’Educació podria permetre renunciar a cadascuna de les funcions d’altres cossos i que aquestes es poguessin aprofitar per a altres docents que estan pendents de què els hi arribi una plaça. En tot cas, la darrera paraula la tendrà l’administració, que pot facilitar que això passi o posar bastons a les rodes, com tan acostumats ens tenen.

Des de SIAU, insistirem quantes vegades calgui que el responsable de tot aquest caos i sense sentit no és el treballador sinó l’administració. Per aquesta raó, no contribuirem a assenyalar cap persona. Si en comptes de tractar al professorat com a simples «nombres», se l’hagués tractat com a «persones», tenint-les presents des de la primera fins a la darrera que es troba en frau de llei, aquest procés s’hauria desenvolupat de manera molt distinta. Són persones el que cal estabilitzar, i no places!

Des de SIAU demanam al proper/a conseller/a d’Educació que sigui dialogant i que no menystingui a la tercera força sindical en nombre de vots a l’ensenyament públic, a diferència del que ha fet fins ara Martí March, que ha vulnerat el nostre dret fonamental a la llibertat sindical i ha intentat impedir que poguéssim desenvolupar el nostre mandat representatiu, com la mateixa Fiscalia va confirmar recentment. La nostra veu i la de tot el professorat que representam ha de ser escoltada. Per aquest motiu, consideram urgent que se suspenguin les “negociacions” del desenvolupament del segon acord marc i s’iniciïn  nous consensos tenint en compte la representativitat sindical real. També li demanam que aturi immediatament la implantació de la LOMLOE, un experiment pedagògic que s’ha cuinat des de dins dels despatxos, sense escoltar el criteri dels vertaders professionals, els i les docents que estan al peu del canó. D’altra banda, tampoc no podem oblidar els qui ara mateix es troben en una situació més precària, els treballadors en frau de llei, és imprescindible entendre que s’han d’estabilitzar persones en comptes de places. 

Finalment, demanam una política educativa feta des del seny i la moderació, que respecti la llengua, la cultura i el territori. Els extrems no poden marcar la línia educativa de les Balears.

Des de fa anys, la Conselleria d’Educació assegura als docents de les Illes Balears que les excedències s’han de sol·licitar i gaudir per trimestres sencers. Existeix un PDF de la Direcció General de Personal Docent, sense cap mena de base legal a escala normativa, que indica el següent: “Les excedències s’han de sol·licitar, sempre que sigui possible, per raons de planificació i d’organització educativa per trimestres escolars”. Per si no n’hi havia suficient, personal al servei de la Conselleria, afirma de manera verbal a treballadors, que si volen agafar-se una excedència per raons de guarda legal, o d’altres tipus, ho han de fer abans s’iniciï el trimestre. Bé, doncs ni a la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ni al text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, ni a l’Acord del Consell de Govern de dia 28 de desembre de 2005 (BOIB núm. 196, de 31 de desembre de 2005), ni a cap altra normativa existent, si especifica allò que des de la Direcció General de Personal Docent s’intenta imposar al professorat. Per cert, l’Acord del Consell de Govern de dia 28 de desembre de 2005, parla de reduccions horàries per trimestres en una tipologia de permisos, però en cap cas hi entren les excedències. Quant a la frase del PDF que us comentàvem al principi, treballadors de la Conselleria, de manera verbal, comenten als docents que si una persona acaba una maternitat a mitjan trimestre, se li pot concedir, per exemple, l’excedència per la cura d’un fill menor de tres anys amb posterioritat a l’inici del trimestre, o finalitzar-la abans que acabi el trimestre si l’infant compleix els tres anys. Però, tornant a la regla general sobre la durada trimestral de les excedències, intenten colar als docents una “norma” interna que, com ja hem dit abans, no té cap mena de base legal, per molt que ells recalquin i hi insisteixin que cal llegir-se el PDF que tenen penjat al seu web. I així es queden, tan amples! Un altre aspecte important a tenir en compte és que també imposen un tràmit telemàtic on, tant si vols com si no vols, has d’indicar una data de finalització, ja que de no fer-ho, el tràmit no et deixa finalitzar la sol·licitud. 

Demanam al professorat que no acati aquesta instrucció il·legal de la Conselleria en què afirma verbalment que “les excedències s’han de sol·licitar i gaudir per trimestres sencers”. Recomanam a tots els treballadors que vulguin gaudir d’una excedència que ho sol·licitin no només a través del tràmit telemàtic habilitat a l’efecte sinó també mitjançant una instància a part explicant allò que considerin oportú, com per exemple que s’ha indicat una data de finalització tot i no saber-la (ja que si no es feia, no es permetia acabar la petició), que l’administració especifiqui a quina normativa s’hi indica que les excedències han de ser per trimestres (ara per ara no és possible indicar-ho, i menys amb un PDF sense validesa legal) i demanant també que la resposta a la denegació de l’excedència es faci per escrit i se signi, no de manera verbal (que és com ho fan). Així i tot, si se us denega el gaudi d’aquesta, contactau al més aviat possible amb nosaltres i acudirem als òrgans corresponents per comunicar-ho i perquè s’actuï immediatament contra aquesta mala praxi a què ens tenen tan acostumats.

Aquesta Conselleria, que ens posa impediments (als que cada dia ens deixam la pell) pel simple fet d’intentar exercir els nostres drets laborals, és la mateixa que, a l’hora, ha estat reclamant a docents per col·locar “a dit” dins l’administració sense respectar l’inici i finalització del trimestre. Ja ho diuen que no és el mateix Arnau que mestre Arnau!

Fa més de trenta anys que l’Associació de Pares i Mares de l’escola de Son Ferriol demana que es construeixi l’IES Son Ferriol, ja que l’alumnat que finalitza Primària s’ha d’acabar desplaçant a instituts que no queden a prop. Com diu la presidenta de l’APIMA del CEIP Son Ferriol: «Estam cansats de promeses i reunions». I és que els representants polítics de la Conselleria d’Educació, de fer «paseíllos» i vendre fum van sobrats!

Aquests dies, no només residents de Son Ferriol varen sortir al carrer per exigir rapidesa en la construcció de l’institut, sinó que també sortí a protestar la comunitat educativa de Cas Capiscol de Palma, exigint solucions contra la calor. Es reclamen ombres al pati i millores a la façana de les aules. Recordem que la gran vidriera del gimnàs, actua de forn, impedint que s’hi pugui estar durant les activitats d’exercici físic. El director del centre afirmà: «És un pati negacionista», afegint que «amb el clima que tenim i el canvi climàtic que ens espera, un pati sense cap ombra és negar la realitat». La presidenta de l’AMIPA explicà que de l’Administració «les respostes que rebem són: és difícil, és l’edifici, s’hi ha de fer obra, no sabem com solucionar-ho…». Aquesta problemàtica perdura des de l’any 2005 i encara no s’hi ha posat remei.

En aquest sentit, no hem d’oblidar que fa més de deu anys que l’associació de pares i mares del CEIP de Caimari demanen una escola nova. També està pendent la construcció de l’ampliació de l’escola de Son Carrió, del nou CEIP La Femu i un llarg etcètera. Mentrestant, Educació s’umpl la boca de les seves inversions en infraestructures, al mateix temps que haurà donat l’esquena durant dècades a projectes que eren i continuen sent imprescindibles per la comunitat educativa.

Dia 11 d’octubre de 2022, per sentència judicial, la Conselleria d’Educació va ser condemnada a haver de pagar al secretari general de SIAU les diferències retributives consolidades, durant un període de baixa, en el segon trienni i primer sexenni, més els interessos corresponents. Ha passat més de mig any d’ençà que es dictà aquesta sentència pionera en el nostre territori i encara ara no s’han abonat els interessos corresponents; tot i que Conselleria ha estat informada en diverses ocasions. Encara més, fa mesos, a les respostes rebudes per escrit per part del Servei Jurídic de la Conselleria, es va comunicar el següent: «se li farà el pagament dels interessos», i també que «el Servei de Retribucions està fent un informe de quantificació per passar a UGE». Recordem que quan es paga de més a docents i se’ls hi demana que retornin els doblers, no es produeixen aquestes llargues demores.

A tot això, cal afegir que des de SIAU, fa temps que vàrem iniciar una sèrie de reclamacions de docents afectats exactament pels mateixos motius, perquè se’ls hi denega el pagament de les pujades salarials consolidades durant períodes de baixa. Cap d’aquestes reclamacions ha estat contestada i, per tant, en cas de persistir el silenci administratiu entorn aquesta qüestió i no resoldre’s a favor dels afectats, tornarem a acudir als jutjats, aquesta vegada amb una clara jurisprudència a favor, que l’administració sota la direcció de Martí March ha decidit ignorar per complet. És sorprenent com actua aquesta Conselleria quan no digereix perdre davant dels tribunals de justícia. En comptes d’acceptar que viu en un estat de dret, on hi ha unes lleis i uns pronunciaments judicials que s’han de respectar, opta per fer tot el contrari.

Avui, com ja vàrem anunciar dia 5 de novembre de l’any passat, ens tornam a posar a disposició de tots els docents de les Illes Balears afectats que vulguin reclamar a través del nostre sindicat (en cas de no haver-ho fet encara) les pujades salarials que haguessin consolidat durant períodes de baixa per incapacitat temporal, per tal que la Conselleria d’Educació els hi hagi de fer l’abonament, en compliment d’aquesta primera sentència a les Illes Balears, la 610/22 del Contenciós Administratiu número 2 de Palma.

SIAU avui s’ha concentrat a diversos punts de les Illes Balears per protestar contra la política de l’immobilisme i la manca de diàleg de l’actual conseller d’Educació. Ens trobam amb una falta d’empatia, procedent dels representants polítics que dirigeixen l’educació en aquestes illes, que és del tot intolerable. Cal que se solucioni urgentment la problemàtica del professorat que no se’l permet passar del grup A2 al grup A1, tant dels funcionaris de carrera com dels funcionaris interins. Hi ha comunitats autònomes que han aprovat complements específics per compensar la diferència salarial que hi ha entre uns i altres. A igual feina, igual sou! Per què la Conselleria d’Educació no fa el mateix en el cas de les Illes Balears mentre la normativa estatal no canviï? Tampoc podem oblidar tot el professorat tècnic d’FP que després de prestar dècades de servei a l’educació d’aquesta terra, aquest curs se’ls ha tret al carrer. Ahir la dona d’un dels afectats, li va fer arribar una carta al conseller explicant que el seu marit ha patit un episodi greu de convulsions fruit d’haver acabat en el carrer. I tot això passa el mateix temps que altres territoris han permès a aquest professorat poder continuar treballant, encara que quan varen accedir a la professió ho fessin amb titulacions no universitàries. 

En aquests moments, observam estupefactes com la Conselleria d’Educació ha decidit aplicar la pitjor recepta de totes: discriminar i menysprear als seus treballadors. Avui SIAU ha dit basta i per això hem sortit tots i totes a reivindicar que se’ns escolti, es dialogui i se solucioni tot aquest despropòsit. En un dels punts on ens hem concentrat, a la Conselleria d’Educació, ha acabat intervenint el personal de seguretat de la banca, el de la Conselleria i la Policia Nacional. Hem demanat que el conseller Martí March baixés a parlar amb el professorat que ha assistit a la concentració, o si ell no volia que almenys ho fes algun representant de l’administració. En tot moment la resposta ha estat la negativa absoluta. Fins i tot la Policia Nacional ha hagut de mediar i demanar que algú sortís dels seus despatxos per atendre’ns. Una senyora, en representació de la Conselleria, ha afirmat: “ningú baixarà, si voleu una reunió o que se us rebi, enviau un correu electrònic a educacio@caib.es”. Nosaltres li hem explicat que portam sol·licitant una reunió al conseller Martí March des de dia 31 d’agost de 2022, i que ho hem sol·licitat per diverses vies: registre, correus electrònics, trucades, missatges de WhatsApp, entre altres, i que no ens ha volgut rebre. Una manera d’actuar que denota una manca de respecte molt gran, poca empatia i tarannà gens dialogant amb els treballadors, els representants sindicals i, en definitiva, el col·lectiu de PTFP. Finalment, la darrera resposta de la Conselleria davant nosaltres i davant la Policia Nacional ha sigut la següent: “Doncs si el conseller no us rep, enviau un correu electrònic cada 10 minuts durant cada dia de la setmana demanant que es produesqui aquesta reunió”. Sense comentaris! La Policia Nacional, que ha estat testimoni de com s’han desenvolupat els esdeveniments, s’ha compromès a redactar un informe on deixarà constància de la necessitat que es produeixi aquesta reunió, ja que el malestar i tensió dels docents afectats previsiblement anirà en augment. Un altre aspecte que ha quedat palès durant la jornada d’avui, ha sigut l’impediment a poder registrar el manifest del col·lectiu d’afectats. Se’ns ha dit que podíem registrar-ho, però un cop érem a les dependències del registre, l’administració ens anava passant constantment persones a davant que havien arribat després de nosaltres, per aquest motiu hem hagut d’acabar partint sense poder dur a terme el registre del document. 

Des de SIAU, des del principi hem empatitzat amb el col·lectiu de PTFP afectats. Entenem que el malestar té solució, com han fet altres territoris, però dins l’actual Conselleria d’Educació no hi ha la més mínima voluntat política de revertir aquestes injustícies. La d’avui és una més de moltes altres protestes que durem a terme. Sortirem al carrer totes les vegades que calgui fins que se’ns escolti i aquells servidors públics que tenen l’obligació de donar la cara i facilitar la vida a la ciutadania s’asseguin amb nosaltres per dialogar i revertir tot el mal que estan fent.